Salut

Propietats nutricionals de la castanya

Castanyes © MahirAtes / iStock.com

 

Nom científic: Castanea sativa
Nom popular: Castanya
Temporada: octubre - desembre

 

 

Descripció

La castanya és el fruit del castanyer i creix en grups de 2 a 3 unitats en l’interior d’una coberta espinosa anomenada pelló. La part comestible de la castanya és de color groguenc i de sabor més aviat dolç i està envoltada per una membrana vermellosa i vellutada molt adherida. Externament presenta una altra coberta de color marró fosc i aparença llustrosa.

La varietat de castanya més consumida en la nostra regió és la castanya comuna o europea tot i que se’n coneixen unes dotze varietats més entre les quals hi ha la xinesa, la japonesa i l’americana, que són les que es consumeixen de manera més generalitzada. Són totes molt similars exceptuant la castanya xinesa que és més dolça.

A l’Estat Espanyol hi ha una IGP, la Castanya de Galicia, que és la varietat europea però presenta unes característiques que la fan lleugerament diferents a la d’altres zones: és més dolça ja que té un contingut en glúcids superior i té una textura ferma sense resultar farinosa.

El castanyer és un arbre de grans dimensions que vegeta sobre sòls ben drenats, en climes litorals amb pluges abundants. Les zones de major producció de l’Estat són Galícia, Castella i Lleó, Astúries, Extremadura i Catalunya i una part de la producció s’exporta a altres països. A Catalunya la producció es concentra principalment al Montseny i en menor mesura a les muntanyes de Prades.

Les troballes arqueològiques permeten determinar que la castanya és una espècie autòctona de les regions mediterrànies i que va arribar a la península ibèrica a través dels romans.

 

Propietats nutricionals

Malgrat que es classifica dins del grup de la fruita seca la castanya és molt diferent de la resta de membres d’aquest grup.

El seu component principal és l’aigua, que composa gairebé el 50% del seu pes total a diferència de la resta de fruites seques que acostumen a tenir-ne menys d’un 5%. Aquest fet, sumat al seu baix contingut en greixos fa que sigui molt menys calòrica. No obstant, cal aclarir que el tipus de greix que contenen la majoria de fruites seques és de tipus monoinsaturat i poliinsaturat i, per tant, cardiosaludable, així que no deixen de ser aliments sans malgrat la seva elevada aportació energètica.

Això sí, la castanya té menys proteïnes que la resta d’aliments del mateix grup, tan sols un 3% del seu pes a diferència del 15% que tenen la resta i, en contraposició, es composa gairebé en un 40% d’hidrats de carboni, el que representa a prop del doble del que contenen la resta de fruites seques. Això últim la converteix en un ingredient interessant per a elaborar productes sense gluten aptes per a celíacs, molts d’ells fets a base de farina de castanya.

A nivell vitamínic és similar a la resta d’aliments d’aquest grup: té força vitamina E, que és un antioxidant molt potent i també vitamines del grup B, destacant la B9 o àcid fòlic, essencials per al correcte funcionament de l’organisme. Té un elevat contingut en potassi, com la majoria d’aliments d’origen vegetal i conté petites quantitats de calci, magnesi, fòsfor i zinc.

 

Consum

La castanya fresca té un mercat clarament estacional i és un símbol del dia de Tots Sants en el que se celebra la Castanyada. Un cop dessecada, però, la seva presència al mercat és molt més duradora transformada en farina o en productes elaborats.

Si es cullen al bosc cal rebutjar aquelles petites, deformades o que presentin indicis d’afectació per paràsits o fongs. Si es compren en una botiga es recomana escollir aquelles que siguin més grosses i sense taques i descartar les petites, les foradades i les planes.

Cal conservar-les en un lloc sec i fresc, allunyat del contacte de la llum solar i de la calor dels electrodomèstics. També es poden congelar i per fer-ho cal treure’n la pell exterior i guardar-les en un recipient tancat hermèticament. Es poden mantenir així durant 8 o 9 mesos. Un cop cuites les castanyes aguanten uns 4 o 5 dies a la nevera.

Crua pot resultar indigesta així que es recomana coure-la per assimilar-ne millor els nutrients. Si es menja sola s’acostuma a bullir o torrar però sovint també s’utilitza per a fer cremes, postres o afegir-les en guisats. Abans de consumir-la cal eliminar-ne completament la pell interior ja que és indigesta i li dóna un gust amargant. Això s’aconsegueix més fàcilment amb el remull en el cas de la castanya seca i amb el remull i escaldant-la en el cas de la castanya fresca.

Procureu comprar castanyes cultivades de forma local i, si pot ser, provinents d’agricultura ecològica, recordeu que això fa més sostenible la nostra pagesia. I sobretot, no oblideu d’acompanyar tots els vostres àpats amb 3 racions de fruita i 2 d’hortalisses cada dia!

TEXT: Servei de Salut Pública. Diputació de Barcelona.

Gaudeix a taula de la castanya

T'oferim dues receptes amb aquest ingredient com a protagonista:


 

Crema de castanyes (pdf)

Fotografia: © Shutterstock.com / Chatham172

 

 

Pa de castanyes (pdf)

Fotografia: © Shutterstock.com / Lou Imagin

 

 

  A les biblioteques trobaràs:

La Castanyada/ Roser Argemí, Noemí Fernández
CONTE INFANTIL
Plouen castanyes! / Gemma Armengol, Òscar Julve
CONTE INFANTIL
També disponible en valencià amb el títol "A la tardor, castanyes!" i en castellà "¡En otoño, castañas!

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació 11-10-2022 Última actualització 21-10-2022