Problemes de salut del viatger
Problemes de salut del viatger
Durant un viatge, o bé per les característiques particulars de la persona que viatja o bé per les característiques del viatge, encara que se segueixin les mesures preventives indicades, poden aparèixer alteracions o problemes de salut, com 1. Diarrea, 2. Restrenyiment, 3. Insolació, 4. Hipotèrmia, 5. Febre, 6. Reaccions locals per una picada o mossegada d'insectes, 7. Reaccions locals per contacte amb espècies marines, 8. Ferides.
1. Diarrea
Les diarrees es poden manifestar amb febre o sense, i acompanyades d'altres alteracions com els vòmits o malestar general. Les més habituals són les anomenades diarrees del viatger, que, generalment, no van acompanyades de febre i duren, aproximadament, dos o tres dies.
En el cas de diarrea, convé tenir en compte els consells següents.
- Cal rehidratar-se amb líquids. Es poden prendre sobres de rehidratació oral (per exemple, Sueroral©) dissolts amb aigua o preparar-los amb 1 litre d'aigua, 6 culleradetes de sucre, una mica de sal, una mica de bicarbonat i el suc de dues o tres llimones, i prendre's el líquid a poc a poc i de manera continuada.
1. Diarrea
La diarrea és l'augment del nombre de deposicions amb femtes de consistència líquida. Pot aparèixer pel canvi d'alimentació, del tipus d'aigua, de clima i d'horari, o per les toxines en peixos i mol·luscs no controlats, però la causa més habitual és per la ingesta d'aliments o begudes contaminades, ja que és la via de contagi de moltes malalties infeccioses (manifestació clínica conseqüència d'una infecció provocada per un microorganisme, com ara bacteris, fongs, virus, etc) o parasitàries (malaltia causada per paràsits).
Les diarrees es poden manifestar amb febre o sense, i acompanyades d'altres alteracions com els vòmits o malestar general. Les més habituals són les anomenades diarrees del viatger, que, generalment, no van acompanyades de febre i duren, aproximadament, dos o tres dies.
En el cas de diarrea, convé tenir en compte els consells següents:
- Cal rehidratar-se amb líquids. Es poden prendre sobres de rehidratació oral (per exemple, Sueroral©) dissolts amb aigua o preparar-los amb 1 litre d'aigua, 6 culleradetes de sucre, una mica de sal, una mica de bicarbonat i el suc de dues o tres llimones, i prendre's el líquid a poc a poc i de manera continuada.
- Convé utilitzar un antidiarreic, seguint la pauta recomanada i només mentre durin les diarrees.
- En el cas de diarrees amb febre, vòmits, femtes sanguinolentes, o de patir una diarrea més de dos o tres dies, convé consultar el metge o el centre sanitari.
- Convé utilitzar un antidiarreic, seguint la pauta recomanada i només mentre durin les diarrees.
2. Restrenyiment
El restrenyiment és l'augment de l'interval entre deposicions i l'augment de la consistència de les femtes. Les causes més habituals són els canvis d'alimentació, de clima i d'horari, que afavoreixen l'alteració en el ritme habitual de deposicions de la persona.
En el cas de restrenyiment, convé tenir en compte els consells següents:
- S'han de prendre, com a mínim, 1,5 litres de líquids al dia i, en països en què faci més calor, cal augmentar aquesta quantitat.
- Convé menjar fruites i verdures, per l'aportament de fibres.
- Es recomana fer massatges circulars suaus a la panxa en el sentit de les agulles del rellotge.
- Es recomana prendre laxants, seguint les recomanacions d'un professional.
| "Estreñimiento y diarrea: y mal aliento (halitosis), exceso de gases en el abdomen (meteorismo), divertículos en el colon" / Joan Monés Xiol | "Estreñimiento: todas las soluciones a tu alcance" / Alejandro Repiso Ortega
| "Para ir como un reloj: adiós al estreñimiento / por el Dr. Fermín Mearin
| "Combatir el estreñimiento" / diversos autors
|
3. Insolació
La insolació és una alteració de la regulació tèrmica del cos provocada per una exposició llarga al sol sense protecció. Les persones més sensibles a patir una insolació són la gent gran i els nens petits; els viatges amb més risc són els que es fan a zones tropicals o a zones desèrtiques, o els viatges que es fan a l'estiu, sobretot si la persona s'exposa al sol durant les hores centrals del dia.
Generalment, es manifesta amb mal de cap, marejos, desorientació, nàusees, taquicàrdia, temperatura corporal elevada, pell calenta i envermellida i, de vegades, pèrdua del coneixement i al·lucinacions.
En el cas d'insolació, convé tenir en compte els consells següents:
- S'ha de situar la persona en un lloc amb ombra i fresc.
- Cal treure tota la roba a la persona i aplicar aigua freda a tot el cos i tovalloles mullades, amb aigua freda, al cap, les aixelles i les engonals, per afavorir la baixada de la temperatura corporal.
- S'han de beure líquids (aigua o begudes isotòniques) de manera freqüent i amb petits glops; convé evitar els líquids gaire freds.
4. Hipotèrmia
La hipotèrmia és una alteració de la regulació tèrmica del cos que provoca un descens de la temperatura per sota dels 35 ºC, produïda per una exposició llarga a temperatures baixes sense la protecció d'abric adequada o per una immersió llarga a aigua.
Generalment, es manifesta amb dificultats en la parla, tremolors, desorientació, somnolència, dificultats en la coordinació dels moviments i, de vegades, pèrdua del coneixement.
En el cas d'hipotèrmia, convé tenir en compte els consells següents:
- S'ha de situar la persona en un lloc amb una temperatura temperada.
- Cal treure la roba humida o mullada i cobrir la persona amb roba d'abric o mantes calentes.
- Cal beure líquids calents de manera freqüent i amb petits glops.
- S'ha d'evitar la ingesta d'alcohol, ja que afavoreix la baixada de la temperatura corporal per l'efecte de la vasodilatació.
5. Febre
La febre és l'augment de la temperatura corporal. En un viatge, les causes de la febre poden ser una exposició prolongada al sol, la deshidratació, fer activitat física amb temperatures elevades o microorganismes que poden provocar una malaltia.
En el cas de febre, convé tenir en compte els consells següents:
- Convé fer banys amb aigua tèbia o temperada.
- Cal aplicar tovalloles o compreses xopes d'aigua tèbia a la cara.
- S'han de beure líquids abundants (aigua i sucs) per mantenir la hidratació.
- Convé evitar l'excés d'abric, amb l'objectiu d'afavorir la baixada de la temperatura corporal.
- Cal prendre algun antitèrmic per tractar la febre, com el paracetamol o l'àcid acetilsalicílic.
6. Reaccions locals per una picada o una mossegada d'insecte
Les reaccions locals per una picada o una mossegada d'insecte solen estar produïdes per la picada d'un insecte, com el mosquit, o per una mossegada d'algun tipus de formiga. Aquestes reaccions estan caracteritzades per picor, inflamació, dolor, escalfor i envermelliment de la zona de la picada i, de vegades, per butllofes, en el cas de les picades d'alguns aràcnids.
De vegades es manifesten reaccions generals més greus, com, per exemple, dificultats per respirar; en aquest cas, és important adreçar-se a un centre de salut o hospital.
En el cas de reaccions locals per una picada o mossegada d'insecte, convé tenir en compte els consells següents:
- Es recomana aplicar fred a la zona de la picada per reduir la inflamació i la picor.
- Convé aplicar a la zona de la picada una solució de calamina o d'amoníac per reduir la picor.
- S'ha d'evitar gratar la zona de la picada, per evitar el risc de provocar una ferida.
7. Reaccions locals per contacte amb espècies marines
Aquestes reaccions solen estar produïdes pel contacte amb algunes espècies marines, com, per exemple, les meduses; generalment, aquestes reaccions es manifesten amb picor, inflamació, dolor, escalfament i envermelliment de la zona.
En el cas de reaccions locals per contacte amb espècies marines, convé tenir en compte els consells següents:
- S'han d'intentar retirar amb pinces les restes de la medusa, l'espina o la punxa del peix que ha provocat la reacció. És important no tocar l'espècie marina amb els dits.
- Cal identificar l'espècie que ha provocat la reacció.
- Convé no fregar la zona o tocar-la amb les mans.
- En el cas de les picades de medusa, cal rentar la zona afectada amb aigua de mar, mai amb aigua dolça.
- Es recomana aplicar fred a la zona afectada, per reduir la inflamació i la picor.
- En el cas de picades d'espècies amb un verí perillós, com, per exemple, el peix aranya, és necessari anar a un centre hospitalari per rebre l'antídot adequat.
8. Ferides
La ferida és una lesió de la pell, produïda per causes molt diverses, com, per exemple, cops, caigudes, talls, mossegades, etc.
En el cas de ferides lleus, convé tenir en compte els consells següents:
- És necessari rentar la ferida amb aigua i sabó, ja que són un desinfectant potent.
- S'ha d'aplicar un antisèptic només quan se sospita que hi pot haver una infecció, cosa que hauria de diagnosticar un professional. En tot cas, si es decideix posar-ne un, la povidona iodada seria l'últim, ja que és el més citotòxic. Abans són preferibles altres antisèptics, com ara els derivats de la polihexanida o, fins i tot, la clorhexidina o l'hexetidina.
- Si la ferida sagna, cal fer compressió a la zona amb gases o amb roba o tovalloles netes.
- Convé tapar la ferida amb gases o apòsits.
font: infermeravirtual.com
Data d'actualització: 08/07/2015
