pèl-rojos
Salut
Dia Mundial dels pèl-rojos (Redhead Day, en anglès)
Cada 7 de setembre els pèl-rojos celebren el seu dia a nivell mundial.
Tenir el cabell pel-roig sempre ha cridat l'atenció en totes les cultures. En alguns casos se'ls considerava portadors de bona fortuna i en altres han estat perseguits i calumniats o acusats de bruixeria... part de l'explicació rau en que són una estranya minoria, només un 1% de la població mundial ho és.
Actualment se sap que tenir el cabell vermell és una simple qüestió de genètica, degut a una petita mutació fa 50.000 anys en el seu cromosoma 16, en una zona anomenada MC1R.
L'avantatge principal d'aquesta mutació és la capacitat de sintetitzar vitamina D en llocs amb molt poca incidència de llum solar. Aquesta vitamina és imprescindible en la formació d'ossos i es forma a les capes superficials de la pell, en contacte amb els raigs UV. Una pell clara, amb menor producció de melanina i menor protecció davant aquests rajos, la fabricarà amb major facilitat que una pell fosca.
Avui en dia, on més pèl-rojos hi ha, amb diferència, és a Irlanda, Escòcia, Anglaterra, Països Baixos, nord d'Alemanya, Islàndia i Noruega.
Les persones amb el cabell roig solen ser de pell blanqueta i amb pigues i en la història de l'Art , això era considerat per molts artistes un cànon de bellesa natural.
Hi ha gent que troba que els pèl-rojos són molt atractius!
El Redhead Day va ser establert com el dia de l'orgull de ser pèl-roig. Hi ha celebracions a Breda, Holanda.
El primer Readhead Day Festival va ser per casualitat l'any 2005 quan un pintor que necessitava models va posar un anunci al diari que dèia: "Càsting de pel-rojos. Presentar-se a la plaça de Breda, Holanda, el set de setembre". El resultat va causar sensació! centenars de persones de tot Europa van acudir a la cita i entusiasmats per la convocatòria van decidir juntar-se tots els anys. Internet i les xarxes socials van ajudar i, d'aquesta manera, els grups i els esdeveniments s'han multiplicat.
Els pèl-rojos també tenen la seva expresió editorial en la revista alemanya MC1R, anomenada així pel gen que provoca la coloració. Amb una freqüència semestral la publicació reuneix a una gran part de projectes artístics relacionats amb el fet de ser pèl-roig que succeeixen en el món.
A Irlanda, també se celebra l'Irish Readhead Convention, un festival amb desfilades, concursos, balls i menjar.
La darrera batalla que han guanyat els pèl-rojos és la virtual. Els emoticons han passat a formar part de la nostra comunicació i en el 2016 van aconseguir per fí tenir el seu propi emoticó de whatsapp.
Pèl-rojos a la Literatura
Els pel-rojos tenen molt d'atractiu per als petits lectors, ens ha encantat l'article que surt publicat al blog "Donde viven los monstruos: literatura infantil y juvenil". Recomanem la seva lectura.
Sabies que...
En Teo, vestit amb un jersei blanc i blau i una granota de color taronja, va aparèixer per primera vegada el 1977 amb tres títols: "En Teo va amb tren", "En Teo va amb avió" i "En Teo va amb vaixell". L'objectiu era oferir històries properes a la vida quotidiana dels nens. Des d'aleshores, en Teo ha protagonitzat més de deu col·leccions, 150 volums i ha venut sis milions d'exemplars, que s'han traduït a tretze idiomes.
Les "mares" del popular nen pèl-roig són Asun Esteban i Carlota Goyta, components del col·lectiu Violeta Denou.
A les biblioteques trobaràs:
Llibres (contes infantils)
Pel·lícules i música
Més cerques al catàleg Aladí:
Selecció de webs:
- Pèl-roig a la Viquipèdia
- pelirrojos.org
- Redhead Days 2017
- Pelirrojos en la literatura infantil i juvenil
- Dia Mundial del Pelirrojo: entre el bullying i el orgullo