“Sou tots una generació perduda!”, li va dir Gertrude Stein al seu amic i protegit Ernest Hemingway quan era jove. Després, Hemingway va popularitzar aquesta expressió a la seva novel·la pòstuma París era una festa (1964) on recorda els feliços anys vint, dies d’excessos, experimentació i vida bohèmia:

"érem molt pobres, però molt feliços"

Segons Hemingway, Stein havia escoltat aquella expressió d’un mecànic quan parlava amb el seu aprenent, el qual havia lluitat a la Primera Guerra Mundial. Finalment Generació Perduda és el nom que va rebre el grup d’escriptors nord-americans que van viure a París i en altres ciutats europees en el període que va des del final de la Primera Guerra Mundial (1918) fins a la Gran Depressió (1929), el Crack del 29. Aquest grup inclou noms com John Dos Passos, William Faulkner, John Steinbeck, Sherwood Anderson, Francis Scott Fitzgerald, Dorothy Parker, Ezra Pound, Erskine Caldwell y Ernest Hemingway.

A la novel·la París era una festa veiem el caire aglutinador i llibertari que tenia París per tota una generació d’escriptors i intel·lectuals. En ella es van refugiar aquests expatriats supervivents de la Gran Guerra, a l’empara de la seva culta i oberta amfitriona Gertrude Stein, buscant la llibertat i viure la vida al límit, lluny del puritanisme moral i la violència nord-americana. Els anys vint són els anys de la Llei Seca, la prohibició de l’alcohol, l’era dels gàngsters i el contraban. El Crack del 29 i la Gran Depressió dels anys trenta van suposar el final amarg d’aquests anys “feliços”.

Tots aquests autors presenten importants diferències però comparteixen alguns trets comuns, com la tècnica renovadora de la narrativa. El propi Faulkner és un dels principals innovadors d’aquestes tècniques. En general persegueixen una expressió adequada als nous temps i volen mostrar una visió múltiple de la realitat contemporània, ja sigui del profund sud dels Estats Units – com fa Faulkner amb el seu microcosmos fictici de Yoknapatawpha – o de la nova megalòpolis deshumanitzadora de Dos Passos a Manhattan Transfer.

La realitat contemporània, marcada per la Primera Guerra Mundial, enfronta la societat opulenta que es va començar a forjar després, sobretot als Estats Units - amb l’especulació i explosió capitalista dels anys vint, l’era de Rockefeller i altres magnats - amb els valors tradicionals de la societat burgesa. Aquesta actitud rebel es manifesta de diverses maneres en aquests escriptors: Scott Fitzgerald busca la diversió constant i l’aprofitament de la vida; Steinbeck i Dos Passos critiquen les desigualtats socials i la misèria; Hemingway cerca el risc a través de l’acció com a camí per aconseguir la dignitat personal; Faulkner combina la rebel·lia – en la forma- i el tradicionalisme – en el contingut. Pessimisme i desconcert, inutilitat i crueltat de la guerra, anàlisis de la societat nord-americana, conflictes ideològics entre el progressisme i tradició, entre civilització i barbàrie, entre igualitarisme social i capitalisme i finalment la despreocupació en la era del jazz i en els feliços anys vint.

La Generació perduda mostra en algunes de les seves obres els efectes de la Gran Depressió; entre elles Las uvas de la ira de John Steinbeck, novel·la que plasma els efectes d’aquesta crisi en el camp nord-americà. Per altra banda, Manhattan Transfer de John Dos Passos és una al·legoria de la Terra Promesa que acaba engolint als seus fundadors. Aquesta obra, juntament amb El Gran Gatsby d’Scott Fitzgerald, és, probablement, l’obra que millor reflecteix el materialisme de la societat nord-americana que està a punt de submergir-se en el marasme econòmic que va donaria lloc al Crack del 1929.