Si hi ha un músic català que pugui entrar en la categoria de Freak Out, com a sorprenent, autodidacta i que no ha entrat mai en les modes i corrents estilístics imperants en cada moment, aquest és l’extraordinari guitarrista, compositor i cantautor Toti Soler.

Des de finals dels 60s s’ha anat construint una carrera sòlida com a guitarrista, primer de fusió jazz i psicodèlia rock, com tocava en aquells anys, però que de seguida va virar cap a l’estil clàssic amb influències del flamenc. Són el seu segell d’identitat les composicions pròpies per a guitarra sola que transmeten un clima íntim, executades amb un so càlid i d’una llum i nitidesa extraordinària; és un gaudi complet posar el seu Cd “Vida secreta” de 2006 o també anar més endarrere, al 1973, per escoltar aquesta petita joia inclosa en el disc “El gat blanc”.    

“Sardana flamenca” (Toti Soler)

 

 

 

Com a cantautor a fet versions d’altres col·legues com Leonard Coen, essent especialment destacable la seva “Susanna”, però sobretot ha musicat els grans poetes de la llengua catalana com ara Joan Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Josep Maria de Sagarrra, Ausiàs March o altres de potser no tant coneguts, com Joan Vergés, en aquesta peça emblemàtica que ja aparèixer en el seu disc “Liebeslied” de 1972 i que torna a enregistrar al “Cançons” de l’any 2000.

Toti Soler - “Em dius que el nostre amor" (Videoclip oficial)

 

 

Toti Soler sempre s’ha sabut envoltar de grans col·laboradors, des dels inicis amb Pau Riba, els molts anys de convivència artística amb Ovidi Montllor o diferents discs i múltiples recitals amb músics com el pianista Jordi Sabatés o veus tant reconegudes i variades com Ester Formosa, Maria del Mar Bonet, Pascal Comelade, Francesc Pi de la Serra o darrerament la nova generació amb Gemma Humet o la gran Sílvia Pérez Cruz.

TV3 - Sputnik - Toti Soler i Sílvia Pérez Cruz: "Cançó de suburbi"

 

 

Tot aquest saber fer, moltes vegades a contracorrent i amb un públic minoritari, però molt fidel, li va valer el Premi Nacional de Música el 2005 o la Creu de Sant Jordi el 2006. Però el millor reconeixement que té un artista sempre és l’aplaudiment del públic i és en els cercles íntims on Toti Soler troba el caliu que s’adiu amb la seva música, que emociona els oients, i que actualment, més de 50 anys després del seu debut, sortosament encara podem continuar gaudint. Per molts anys i felicitats Toti per la teva música i la teva sensibilitat; és per treure’s el barret!