Format en el Club de Jazz d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, és un “producte” genuí de la tradició jazzística de Terrassa. Nascut a la ciutat el març de 1942, va estudiar solfeig a l’Escola de Música i, ja durant l’adolescència, es va començar a interessar pel món del jazz.

Josep Maria Farràs és una persona discreta però un trompetista brillant.

Des de ben petit que escoltava amb les seves germanes peces de música clàssica i òperes i això va fer que estimés encara molt més la música. “El pare escoltava discos de pedra de Beethoven, Chopin i tants d’altres”- diu Farràs, en una entrevista a la revista Vallesos (núm.5, prim.-est. 2013) i explica que la seva primera actuació davant del públic va ser quan tenia dotze anys, cantant un fragment de l’òpera La donna e mobile a la Festa Major de Sant Llorenç de Morunys. 

Però el canvi de l’òpera al jazz, com va ser? és a dir, de quina manera Josep Maria Farràs va començar a interpretar jazz? 

Doncs bé, va ser als quinze anys i gràcies al seu amic Màrius Duran, un gran apassionat del jazz. I ens recorda que ens aquells temps aconseguir una bona col·lecció de discos era tota una aventura perquè calia anar a una sola botiga de Barcelona, d'Andorra, de França "i fins i tot demanar que ens els portessin dels EUA". Eren temps complicats.

I com es va crear un club de Jazz a Terrassa? 

Doncs va ser l’any 1959, quan amb un grup d’amics i gent entusiasta del jazz, es va pensar en el naixement d’un grup de la casa, tasca de la qual s’encarregà el clarinetista holandès Wim van der Bruggen, establert a Terrassa. Farràs ja s’havia iniciat amb el saxo, però el músic holandès el va convèncer de tocar la trompeta. I així va començar la seva carrera musical.

Josep Maria Farràs destaca per una sonoritat potent i agressiva i una versatilitat estilística que li ha permès col·laborar, amb bons resultats, amb formacions de jazz tradicional com la Jai Jazz Banda i amb grups més propers al bebop, i les seves ramificacions posteriors. En aquest darrer terreny és on el trompetista se sent més còmode i on les seves qualitats com a instrumentista i la seva imaginació com a improvisador han donat els millors resultats. 

Farràs és considerat com un dels millors trompetes del nostre país. El mateix Tete Montoliu el sol·licitava sovint en les seves actuacions i també va col·laborar amb orquestres com La Vella Dixieland, amb la qual va fer gira per tota Europa i va actuar en el Festival de Jazz d’Edimburg del 1996 i el Festival de Nova Orleans del 1999.

Gran admirador de Dizzy Gillespie i també de Clifford Brown, com en general dels grans mestres del hard bop, Farràs és un músic posseïdor d’un so brillant, que sap arriscar en els registres més aguts però que també sap contenir i carregar de lirisme en les balades i els temps lents.

També ha tocat en diferents ocasions amb Ignasi Terraza Trio i fruit de la seva amistat va sortir el disc Plaça Vella (Swit, DL 2009).

El CanalTerrassaVallès, el 2014, li va fer un reportatge que portava per títol “Josep Maria Farràs, tota una vida dedicada al jazz”: 

En aquest reportatge, alguns dels sels seus col·legues de professió i amics en parlaven com a un home “fresc d’idees, planer, humil i vergonyós”, però un “gran trompetista eclèctic, un número u”.

Farràs ens explica com es va iniciar amb la trompeta i perquè, i quins van ser els seus grans trompetistes i referents musicals: Louis Armstrong, Clifford Brown, Lee Morgan, Dizzy Gillespie i Miles Davis, entre 1940 i 1960. Posteriorment, va seguir a grans músics com Thelonious Monk, Charlie Parker i John Coltrane, i entre tots ells varen crear-li una inspiració que li va permetre trobar un llenguatge musical i una forma de tocar pròpia.

Segons Farràs: “El que importa d’un gran músic és el seu carisma, la seva personalitat, a part de tocar bé, és clar,  i després s’han de fer un lloc entre el públic, i en determinats moments cal saber improvitzar i hi ha músics que ho fan molt bé, i d’altres que ja els hi costa més”.

Com a reconeixement a la seva reconeguda trajectòria musical, fou elegit Jazzterrassman en l’edició del Festival de 2005 i el dibuixant terrassenc senyor Edi li va fer una caricatura per a aquesta ocasió.

Anys més tard, fou escollit “Músic de l’Any 2017” per l’entitat Enfoc, tota una institució del jazz a Terrassa i a Catalunya.