Cats, el musical més felí
Cats, el musical més felí
Som al gener de 1981 i el compositor Andrew Lloyd Webber, autor ja dels grans èxits Jesucrist Superstar (1971) o Evita (1978), basant-se en poemes de T.S. Eliot, crea el musical Cats. Un espectacle impactant, innovador i dinàmic que es mantindrà en cartell ininterrompudament durant 21 anys a Londres i més de 18 a Nova York i s’acabarà traduint a més de 20 idiomes.
L'any 1981 s’estrenava al West End londinenc i un any més tard a Broadway. Amb els anys ha esdevingut tot un clàssic i en un dels musicals més aclamats de la història.
Amb una història senzilla que explica com la tribu dels gats Jellicles (Petits i Encantadors) es troben en un ball anual per triar qui serà l’escollit per renéixer al cel dels gats, la vistositat de les disfresses, el maquillatge d’actors vestits de gats i sobretot la música, íntim reflex de la personalitat de cadascun dels gats, així com les espectaculars coreografies dels ballarins-actors-cantants, fan que aquest musical exploti i esdevingui un no parar de sorpreses escèniques per quedar bocabadat des del primer número: Cançons Jellicle per a Gats Jellicle.
Jellicle Songs for Jellicle Cats
Després de reflexionar sobre els estranys noms que poden arribar a tenir els gats, van apareixent en escena els seus diferents caràcters i la particular idiosincràsia, com si fossin gats-humans, amb les mateixes fortaleses i debilitats. Així, trobarem Jennyanydots, el gat que seu i mandreja tot el dia, Rum Tum Tugger, el gat guapo i atlètic que enamora totes les gates, Bustopher Jones, el gat ric i influent o Mungojerrie i Rumpelteazaer, un parell de gatets lladregots i entremaliats. Però els veritables pesos pesants de la història seran Grizabella, una gata que en el seu moment va ser molt guapa i respectada, però que s’ha ara es veu vella, espellofada i rebutjada per tots, i el gran patriarca dels gats que ja ha viscut innombrables vides i té una extensa prole que l’estima i el venera, el Vell Deuteronomy, que serà qui escollirà el gat que anirà al cel.
The Rum Tum Tugger
Continuant amb els diferents tipus de gats, aniran desfilant el gat actor de teatre, Gus o el que viu a les vies del tren, Skimbleshanks, fins que apareix Macavity, el gat dolent, que raptarà el patriarca Deuteronomy per aigualir la festa a tots. Només la intervenció del Senyor Mistoffelees amb la seva màgia i la valentia de Munkustrap podran restablir l’ordre i finalment el Vell Deuteronomy podrà escollir Grizabella com a la gata que renaixerà en el cel dels gats. Al llegendari tema Memory, Grizabella recorda quan era una gata jove i encisadora.
Memory
Escoltar el Cd de la producció londinenca de Cats de 1981 és un clar exemple de l’excel·lent qualitat dels intèrprets, ja que l’esforç que suposa cantar les cançons del musical i al mateix temps ballar les complicades coreografies que suggereixen en tot moment els salts i la manera de moure’s dels gats, és molt difícil d’aconseguir i ells ho broden. No cal dir que, en ser un musical, escoltar el Cd és magnífic, però veure el Dvd que va sortir el 1998 amb la mateixa versió teatral (renovada el 2013) és ja realment espectacular. No es pot dir el mateix de la versió en pel·lícula de 2019 que malgrat comptar amb treballats efectes especials d’última generació i alguns dels millors actors i cantants anglesos com Ian McKellen, Taylor Swift, Judy Dench o Jason Derulo, no té el dinamisme, la gràcia i l’encís de la producció teatral original.
Per tant, deixeu-vos portar per l’autenticitat del teatre, poseu el DVD i escarxofeu-vos al sofà per passar 2 hores de diversió i fantasia en mans d’aquests petits gats encantadors. Clar que el directe en viu, quan es pugui, amb escapada a Londres o Nova York ja seria el súmmum. Llarga vida als Gats Jellicle!!
