Nonesuch Records llança Ghost Song, el debut de la cantant i compositora Cécile McLorin Salvant. Ghost Song inclou una barreja diversa de set originals i cinc interpretacions sobre temes de fantasmes, nostàlgia i anhel. Cécile McLorin Salvant, becària MacArthur 2020 i guanyadora de tres premis Grammy, és una cantant i compositora que aporta una perspectiva històrica, un renovat sentit del drama i una comprensió musical il·luminada tant als estàndards del jazz com a les seves pròpies composicions originals.

Recomanat pel Prestatge de música.

Hi ha professors que imparteixen una matèria de manera objectiva, i només de tant en tant es deixen anar, amb alguna anècdota que sorprèn els alumnes. D'altres, com Jordi Llovet, són els que parlen sempre del que volen, amb absoluta llibertat, i només de tant en tant introdueixen alguna informació pertinent a l'assignatura que imparteixen. També Goethe fa servir la seva novel·la per parlar del que vol, i tot el que explica com a part de l'acció és més aviat superflu, no té veritable importància. Igual com en un poema no és mai tot poesia. Que si algú mor, l'altre s'enamora o desapareix, això no és pas el que ens du a adquirir més saviesa, que és el que Salvador Oliva diu que ens passa, per exemple, en acabar de llegir un poema, si ens ha arribat.

De la mateixa manera, diu Goethe en aquesta novel·la: "Cadascú té la llibertat d'ocupar-se d'allò que l'atreu, del que el fa content, del que li sembla útil, però el veritable objecte d'estudi de la humanitat és l'home" (235). Sobre això: pots estudiar química tant com vulguis, però l'únic que et servirà per viure són els estudis literaris, perquè en la literatura hi ha la veritable saviesa, allò que no s'aprèn mai "empollant", sinó amb la passió, el ser despert.

Tant és així, que aquesta novel·la inclou directament una sèrie d'aforismes, en els diaris de l'Ottilie, la protagonista, absolutament ben trobats, obra del geni de Goethe. Els que més m'han arribat: "Davant dels grans mèrits d'un altre no hi ha cap altra salvació que l'amor" (214) i "Veure tractar el que és difícil amb facilitat ens permet albirar l'impossible" (215).

La traductora d'aquest llibre, Carlota Gurt, diu que Goethe afirmava que fa falta de llegir aquesta obra fins a tres vegades fins a entendre-la. Aquest títol tan atractiu que prové justament de la química de la qual parlàvem, per cert, en fer referència a l'atracció entre els elements, una metàfora de l'atracció en les relacions humanes, és molt potent. Es tracta de "les afinitats espirituals o anímiques" (69-70), sobretot. Però en destacaríem aquesta frase: "Les afinitats es tornen interessants quan provoquen separacions" (70). S'hauria de recordar el que explica una biografia de Goethe sobre tots els enamoraments que va tenir fins que no es va casar: sempre s'enamorava de dones casades o noies amb xicot. La famosa Carlota a Weimar de Thomas Mann.

Sobre això de les separacions: Alberoni afirma a Enamorament i amor que l'enamorament prové sempre del trencament, sigui respecte a una altra parella, respecte a la nacionalitat o l'estatus social o, en el cas de Romeo i Julieta, la rivalitat entre dues famílies.

El que veritablement costa d'entendre d'aquesta novel·la, allò que la fa misteriosa, i per això mateix valuosa, és el joc de parelles amb el qual juga l'autor, la A i la B amb la C i la D de la pàgina 73. Perquè d'entrada sembla que hi és tothom d'acord, però en un moment donat les convencions surten a la superfície, i a partir d'aquest moment tot es complica. Però, "Sí, si algú hagués retingut un dels dos a l'extrem més allunyat de la casa, l'altre s'hi hauria anat acostant per si sol, de mica en mica, sense ni proposar-s'ho" (310). Com en les afinitats electives entre els elements, en definitiva.

Aquesta novel·la seria exactament igual que una gran simfonia, que té aquell tros que t'atrapa, l'arbre que deia Kundera que destaca al costat de la gespa, el farciment més irrellevant, per molt que soni fort, i és que en aquesta obra hi passen coses fortes. D'un veritable clàssic, un monstre de les lletres, immortal, a Alemanya.

GOETHE, Johann Wolfgang von. Les afinitats electives. Editorial Alpha: Barcelona, 2023

Recomanat per l'Helena Bonals. Bib Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat

Ara que ve el bon temps i les vacances, fer un cim pot ser una molt bona opció per fer esport, oci i salut.

En aquest llibre trobareu 50 ascensions fàcils pel Pirineu Català que van des del Puig Neulós amb 1.257 metres d’altitud fins al Pic de Posets, amb 3.369 metres.

Les 50 rutes son molt completes amb les fitxes tècniques, mapes, fotografies, informacions pràctiques i els itineraris molt detallats. Manel Figuera, autor del llibre, és un amant de la muntanya i escriptor de novel·la, poesia, narració curta i altres llibres sobre grimpades, excursions o itineraris pel Pirineu.

Recomanat per Berta Cama de la Bib. Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

Després de l’intercanvi de correus electrònics, una escriptora convida una fotògrafa, vint anys més jove que ella, a una casa davant el mar a Altafulla per tal que li faci fotos de cara a l’edició de la novel·la que està escrivint, “La seducción”. En un principi, l’estada és fa estranya, ja que l’amfitriona manté la distància i no vol fer-se els retrats. Res és el que s’imaginava la fotògrafa, atreta sexualment per l’escriptora i que està en permanent espera d’un primer pas que li doni la confiança de materialitzar la seva fantasia. Però la distància entre elles va creixent sobretot amb l’aparició de la Greta, amiga de l’escriptora i amb qui comparteix una intimitat ambigua.  La repressió del desig sexual farà que l’ansietat vagi en augment i la contenció sigui dolorosa per ambdues parts en no trobar el camí ja que els tempos són ben diferents.

L’autora proposa un joc de miralls entre el llibre que escriu el seu personatge i el que ha escrit ella mateixa, un joc que té paral·lelisme amb el de la seducció. El camí de la seducció pot proposar diferents camins: satisfer un desig o iniciar un amor.

El joc de la seducció i de la fantasia sexual es traspua durant tota la narració a l’igual que la presència dels dos tempos vitals: el d’una dona madura i el d’una dona vint anys més jove. Una història sobre el poder de les imatges en el desig i la potència sanadora de la tendresa.

Recomanat per Carme Parrillas. 

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Ja fa temps que les novel·les gràfiques i còmics ens expliquen, de manera autobiogràfica o inventada, les vicissituds dels protagonistes en la presa de consciència de la seva sexualitat.  Eleanor Crewes ens ofereix la seva primera novel·la gràfica on expressa un procés que, més que d’acceptació de l’ homosexualitat, és un descobriment gradual. Perquè ella no ho tenia tan clar! Educada en un ambient “inconscientment heterosexual”, alguna cosa la remou mentre s’endinsa en l’adolescència.

A diferència d’altres testimonis, Ellie no ho veu tan clar des de petita. No identifica els signes. Li agraden alguns nois, vol tenir un xicot. Li costa dir-se lesbiana. A diferència del títol original “The times I knew I was gay”, a Espanya fa referència a aquell amagatall del qual se suposa hom ha de ser conscient de ser-hi, per voler-ne sortir. Estava Ellie dins l’armari? Ella creix en un ambient que no és expressament anti-gay, però naturalitza com el que més l’heterosexualitat, de manera que no es reconeix com a tal fins passada l’adolescència.

El dibuix a llapis en blanc i negre té un estil naïf que reafirma la tendència del còmic d’ara: que no cal tenir un ple domini de la tècnica per a expressar allò que vols dir. Amb una sorprenent referència a la marca de grafits que es fan servir, és una solvent història d’una xicota lesbiana a qui costa, molt més que a d’altres, entendre qui és i què li passa. No tots veiem els camins a la primera, ni a la segona, ni a la tercera. Quan descobreixes qui ets, saps feliçment com vols recórrer els camins que trobaràs.

Recomanat per Eva Solé.

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Per què ha tingut Aristòtil una influència tan sorprenent en el món? Quines són les seves idees clau i què pot ensenyar-nos encara avui?

Avui pot resultar difícil comprendre plenament la sorprenent influència en la ciència, l',ètica, la política, la lògica i l'estètica.  No obstant això, les seves observacions sobre el món i les seves reflexions sobre la naturalesa del coneixement van establir les bases de tota ciència empírica. Sigui el que sigui que ens preocupi o interessi, és gairebé segur que Aristòtil digués una cosa extremadament intel·ligent sobre aquest tema. El seu estudi del pensament racional va donar lloc a la lògica formal, pedra angular de la recerca filosòfica; el seu examen de les ciutats-estat gregues va inaugurar la ciència política; i la seva anàlisi de l'art dramàtic continua sent un pilar dels cursos de literatura a tot el món. L'aclamat filòsof John Sellars ens embarca en un viatge a través del pensament d'Aristòtil, fent reviure amb entusiasme les seves idees clau i demostrant que la capacitat de curiositat del cèlebre filòsof continua oferint-nos a tots una visió de la vida més plena. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ana Oncina (Elda, 1989) és coneguda per les divertides aventures de Croqueta y Empanadilla (La Cúpula, 2014); no obstant, en les seves darreres obres, la seva labor com a vinyetista d’èxit ha anat evolucionant cap un estil més proper al manga. Una influència que es deixa notar en el seu últim còmic Planeta i en el qual ens presenta la història de la Valentina, una ceramista que viu amb la seva gossa en una cabana enmig del bosc allunyada del brogit del món. La seva existència transcorre plàcidament entre passejades per la natura i visites al petit poble del costat de casa per comprar llibres i veure els seus amics.

Un dia, en una d’aquestes visites, coneix l’Ane, una jove publicista amb la que començarà una relació sentimental. Per les nits, però, la Valentina ha començat a somniar una vida ben diferent situada en un futur llunyà on les diverses catàstrofes mediambientals han portat a la humanitat a migrar a un planeta anomenat Nebulón; aquí la gent viu en parella vinculades a una IA en apartaments aïllats i l’únic contacte amb la resta d’éssers humans té lloc a través de dispositius de realitat virtual. En aquest escenari Val3 i An7 tenen una relació que ha entrat en crisi des de que la Val3 ha començat a somniar amb una altra existència en la qual no s’ha de connectar per viure experiències o veure als seus amics. D’aquesta manera ens trobem amb dues històries d’amor que es van entreteixint i complementant. Dues dimensions del relat que contrasten no només argumentalment també gràficament: mentre que la cabana del bosc ens situa en un univers de colors càlids amb l’ús de tonalitats marrons i ocres per donar vida un refugi de descobriment i romanç, l’apartament a l’espai està dominat per colors freds, blancs i grisos que accentuen la sensació de soledat i tristesa del final de l’amor. El domini tècnic i estètic d’Oncina també queda reflectit en la forma de jugar amb la composició i els plans dins de la pàgina amb una execució de traç net i sobri, que li permet mantenir la tensió del relat i posar de manifest una quotidianitat d’emoció continguda al llarg de tota la lectura.

Planeta és una obra de ciència ficció que reflexiona sobre el present en un moment en què la tecnologia ocupa cada vegada més terreny de les nostres vides. La pèrdua dels lligams, dels sentiments i la creixent incapacitat de veure als altres, la possibilitat de perdre’ns en el desconcert que implica tot això, com a rerefons d’una història d’amors i soledats.

Més informació:

• Ana Oncina a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mònica Rodríguez Gallardo. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt. 

La reinterpretació del mite de Medusa. Era Medusa un monstre? Va ser Perseo un heroi? No pas, en aquest còmic d'André Breinbauer.

Medusa i Perseo, segons André, trenquen amb els estereotips en el seu còmic. Medusa no és la criatura venjativa tradicional; és una doble víctima dels déus, abusada per un i castigada per un l'altre. Perseo, en canvi, és presentat com un nen manipulat pels poderosos.

La novel·la gràfica destaca pel seu format innovador que permet ser llegida en totes dues direccions, entrellaçant les històries de Medusa i Perseo. Aquest enfocament simbolitza la dualitat dels seus destins. A més, la perspectiva feminista del mite garanteix que el còmic es diferenciï fonamentalment d'altres interpretacions de la història de Medusa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Padualand és el retrat d’uns joves d’una ciutat de la perifèria d’Itàlia. Son treballadors  que passegen les seves esperances o frustracions per un entorn urbà, civilitzat però alhora hostil i precari. Són Irene, Fabio, Giulia, Càtia, Andrea, Chiara, Nico…. Tots es troben a la festa de graduació de la Càtia.

Vila descriu amb habilitat tots els recursos i relacions entre ells. Relacions que poden ser tòxiques, limitadores però que poden canviar i evolucionar, inclús intercanviant-se. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La peripècia vital i intel·lectual de quatre dones que van deixar empremta en la filosofia, en uns temps en què estava dominada pels homes.

Oxford, 1 de maig de 1956. En la solemnitat de la Biblioteca Bodleiana, el claustre de la universitat s'ha reunit per a decidir si se li concedeix un honoris causa a l'expresident dels Estats Units Harry, S. Truman. Una de les persones presents, la filòsofa Elizabeth Anscombe, s'oposa amb vehemència, perquè considera que aquest reconeixement no ha de concedir-se a qui, en ordenar el bombardeig d'Hiroshima i Nagasaki, va ser culpable de la mort de milers d'innocents.

La filosofia de l'època  havia virat cap als mètodes analítics i científics del positivisme lògic. Ella  i els seus col·legues i amigues a Oxford Philippa Foot, Iris Murdoch i Mary Midgley, sota l'impacte de la Segona Guerra Mundial, van considerar que la filosofia havia d'afrontar de nou les grans preguntes ètiques: què és moralment correcte? Quins principis morals hauríem de seguir? Existeix un criteri objectiu de moralitat?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

 

Després de fer una investigació sobre els orígens de la seva família, Aritzeta escriu aquesta novel·la. Explica la munió de nenes, dones que han treballant teixint el fil durant anys i anys. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Western neopulp ambientat al sud-oest americà en un futur apocalíptic no gaire llunyà, on l’estat és feixista i censurador i hi ha hagut un retrocés tecnològic. El relat comença quan Esther, fugint d’un matrimoni no desitjat després que la dona que estima ha estat condemnada a la forca, s’uneix a un grup de bibliotecàries que travessen el desert recorrent els pobles aïllats per dur l’espurna de la cultura a un món en guerra i repressiu. Aviat descobrirà que les bibliotecàries no només són dones sensates que treballen per l’estat repartint materials autoritzats. Iniciarà un emocionant viatge a través del perillós vell nou oest, que també significarà un viatge interior cap a l’acceptació d’ella mateixa i sobretot d’acceptació de la idea que persones com ella poden tenir un final feliç.

Se buscan mujeres sensatas explica una història plena de personatges queer que lluiten per la llibertat i els seus drets, amb escenes d’acció i aventures.

Nominada al premi Hugo i Locus, de ciència-ficció i fantasia, aquesta obra explora, malgrat la distopia, idees com que es pot trobar la felicitat, l’amor i l’estabilitat a una vida no normativa o que, de vegades, la pèrdua no suposa la fi d’una vida.

La ciència-ficció i la fantasia permeten, des de la narrativa, ampliar els límits del que és imaginable i trencar les idees que conformen l’statu quo imposat per la majoria. Potser per això podem dir que, prenent el relleu d’autores com Ann Bannon, aquesta obra encoratja a la defensa de la igualtat i el respecte per les llibertats personals, la qual cosa sembla tan necessari ara com fa mig segle, si tenim en compte que en aquesta dècada un altre llibre de l’autora, "When We Were Magic", ha acabat a un llistat extens de llibres que devien eliminar-se de les biblioteques de les escoles públiques a tot l’estat de Texas.

Recomanat per Cristina Bru Sanchez. Bibliobús Cavall Bernat.

El Tito Gil torna al seu poble de la serra de Madrid, després una llarga carrera artística als escenaris de la capital i de mig món.  Passat un temps, proposa fer una gran representació per atraure el turisme al poble. És una oportunitat a la qual tothom del poble hi vol participar davant del despoblament gradual. 

Es  tria l'obra i es reparteixen els papers. Tito Gil será el galan protagonista, d'acord amb la seva notorietat. Només cal  una gran actiu que estigui a l'alçada de l'heroi. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Puntí en aquesta novel·la ens descriu la vida de Xavier Cugat, músic, director d’orquestra, pero especialmente optimista i que volia ser feliç  i famós a qualsevol preu i en qualsevol ocasió. L’acompanyem a Nova York , a Hollywood, a l'Havana i  a l'hotel Ritz de Barcelona. Així, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Lemaitre continua la seva saga, amb un estil directe i realista que recorda Balzac i Pérez Galdos, i on prenen vida múltiples personatges sobre la França de debò. Aquesta vegada l’entorn és rural i passa als anys 50.

Els germans Pelletier han arribat a París, procedents del seu Beirut natal. A l’ Helene el Journal du Soir li encarrega un reportatge sobre Chevrigny, un poble rural francés. Allà descobrirà el drama de les persones que son expulsados de les seves cases. Ella no quedarà diferent davant d’aquest fet.

Mentrestant, els seus germans viuen  a París: en Francois, també periodista, investiga sobre la identitat veritable d’una persona. El germà gran, en Jean, viu angoixat per la seva dona Geneviève, i intenta fugir de la justicia.

*Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals 

Sudàfrica és un país únic per la seva natura, parcs naturals i història. El Parc Nacional Kruger  compta amb 20.000 m2 de reserva natural on conserva la fauna i vegetació autòctona de la zona: lleons, girafes, rinoceronts...un paradís pels safaris fotogràfics.

Ciutat del Cap, la capitat, és un ciutat cosmopolita i multicultural on es pot veure la història del país i es pot visitar la presó on va estar Nelson Mandela. I si us voleu relaxar, podeu anar a les platges de sorra blanca.

Hi trobareu informació imprescindible per viatjar a Sudàfrica: monuments, recomanacions d’allotjaments, restaurants i llocs d’oci., També inclou informació practica sobres transports, horaris, entre altres. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El regne de Butan, situat a l’Himalaia, era inaccessible als viatgers fins el 1974. Després de la Covid, es va tornar a obrir al setembre del 2022. Restringeix el turisme per poder preservar la seva cultura i  natura, un veritable tresor de la biodiversitat amb els seus boscos i els seves cims.

És conegut com el País més feliç del mon i a la seva constitució estableix que la felicitat dels seus habitants és el millor índex del Producte Nacional Brut. Els seus habitants desprenen optimisme i amabilitat  i mantenen la fe budista. El país té un gran nombre de temples i convents budistes que conviden a aturar-se i reflexionar.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Lilith luapo desperta en una nau espacial oankli, la raça alienígena que va salvar a la humanitat de l’extinció després que la Terra quedés destruïda a conseqüència d’una guerra nuclear. Aquests éssers han mantingut a Lilih i a altres supervivents adormits en animació suspesa durant segles. Ella serà l’escollida que guiarà als seus de tornada cap al seu propi planeta, dominat per la natura més salvatge, per tal que aprenguin a viure en ell i què es converteixin en la llavor d’una nova nissaga. Però l’intercanvi té una particularitat: la seva descendència no serà humana, o no exactament.

La estirpe de Lilith és una epopeia interplanetària que va convertir a Octavia E. Butler en un mite. Xocs culturals, xenofòbia, llibertat d’elecció, manipulació genètica, mestissatge, pèrdua d’humanitat, la sexualitat, la difícil convivència o coexistència o la tendència a l’autodestrucció dels humans són els temes que travessen aquesta extensa trilogia.

Octavia E. Butler (1947-2006) va ser la gran dama de la ciència-ficció estatunidenca, i la primera escriptora negra de gènere. L’any 2000 va ser guardonada amb el PEN Lifetime Achievement Award per la seva trajectòria. El 2021 la Library of America ha inclòs a l’autora al cànon de la literatura nord-americana. De la seva obra destaquen Parentesco, Hija de sangre y otros relatos i La estirpe de Lilith. Més enllà del gènere, les seves obres es llegeixen des de les perspectives teòriques del racisme, l'afro futurisme, el feminisme i la teoria queer.

Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.

Novel·la de culte publicada l’any 1980 i traduïda per primera vegada al castellà el 2022. La història està ambientada a una Terra postapocalíptica on han passat segles i tot ha esdevingut trist i lúgubre. Els robots treballen i s'han perfeccionat a un gran nivell. Les conductes humanes són regulades, les relacions dirigides i supervisades pels robots seguint uns codis de cortesia que els aïllen emocionalment i físicament. L'addicció als narcòtics i la tecnologia és tan gran que la humanitat ha oblidat la creativitat, l'art, l'escriptura de llibres, el sexe... La gent opta pel suïcidi. En aquest escenari, tres personatges es troben: un superrobot no programat per a morir, un home que ha après a llegir veient pel·lícules mudes i una dona que viu a contracorrent i encara té inquietuds. Malgrat la pèrdua de l'esperança, dels records, de la curiositat, de la lectura i el contacte físic, l’autor ens troba un espai per a la redempció i el renaixement. Planteja temes morals universals amb gran profunditat i ens recorda la importància de la lectura: l'obra dels nostres avantpassats és el nostre origen, les nostres arrels, la terra que trepitgem.

Walter Tevis (1928, California) va ser un gran novel·lista i escriptor de relats. És autor de la història "The big hustle" en què es basaria la pel·lícula de El buscavidas, també de El hombre que cayó a la Tierra o Gambit de dama, entre d'altres. Tres grans històries portades al cinema amb èxit. Va ser professor de Literatura anglesa i escriptura creativa entre els 60 i 70 a Ohio. Va ser aleshores quan, adonant-se que el nivell literari dels alumnes havia baixat considerablement, va tenir la idea per desenvolupar aquesta història.

Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans.

Batiste barreja la seva formació en música clàssica, la pertinença a una saga musical i la incorporació de la música popular negra de manera magistral. El currículum de Batiste, amb només 37 anys, inclou varis Grammy i Oscar, i es pot afegir el de griot de la música popular. El músic es transforma en Bily Bob Bo Bob (àlies B4) un locutor que ens va presentant els temes de l’àlbum com si estiguéssim sentint una emissora de ràdio. I ho fa amb tota una amalgama d’estils musicals que fan honor al títol del disc, amb col·laboracions venudes de tot el mapamundi: Lil Wayne, Native Soul, Lana Del Rey, Fireboy DML, J.I.D i el seu pare, Michael Batiste, entre d’altres.

Mentre gravava l’àlbum operaven la seva dona d’un trasplantament de medul·la i “Butterfly” està dedicada a ella. Un disc ple d’emocions, alegria, bon rotllo i una amalgama de ritmes que fan de l’àlbum una veritable emissora de ràdio de músiques del món. Impossible deixar l’emissió a mitges.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals