Ens enfilem per les parets?

Així com aquesta expressió “d’enfilar-se per les parets” denota un estat d’ànim d’estar amb ira i mal humor, les persones que escalen asseguren que enfilar-se per les parets és un plaer, un repte i una satisfacció.

L’escalada és l’acció d’enfilar-se a algun lloc, ja sigui roca, gel, rocòdrom... i amb o sense material com l’arnés, el mosquetó... 

N’hi ha per a tots els gustos, a l’aire lliure o no, en gel o en roca, i aquí te n’hem fet un resum que podràs completar consultant el fons d’escalada de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona:

Escalada lliure: S’utilitzen les mans i els peus per progressar i només s’utilitzen els ancoratges per assegurar-se i protegir-se en les possibles caigudes. Hi trobem:

Escalada en bloc o boulder: pujar petites parets o blocs de pedra sense corda, normalment es posa un petit matalàs a sota per esmorteir les caigudes.

Escalada en solitari integral: parets de gran alçada sense corda. És una modalitat molt perillosa, doncs qualsevol mala acció pot suposar la mort.

Escalada esportiva: És la més practicada avui en dia, és l’ascensió a parets utilitzant la corda com a assegurança.

Escalada psicobloc: Aquesta és un tipus d’escalada lliure a parets sense corda, però habitualment es fa sobre l’aigua per esmorteir les caigudes.

Escalada artificial: És aquella en la que hi ha ancoratges per progressar fixes a la muntanya per a progressar. Aquesta modalitat porta molta polèmica, perquè hi ha molta gent a la que no li agrada que hi hagi material fixe a les muntanyes.

Escalada clàssica: Aquesta té més de 100 anys d’història, i es tracta d’escalar parets començant des de baix i fins a dalt d’una sola tirada i utilitzant només allò que un sigui capaç de portar.