Va ser el dia 10 de juny de 1989 a París, a la final del Roland Garros, quan Arantxa Sánchez Vicario, amb només 17 anys d'edat, va passar a la història.

Contra tots els pronòstics va vèncer a la número u mundial, Steffi Graf, per 7-6(8-6), 3-6 i 7-5.

Ningú creia, ni la seva pròpia família, que Arantxa podria vèncer a la jugadora que havia guanyat  els últims cinc grans torneigs. Però ella tenia molta autoconfiança i la mentalitat posada en el triomf, i va ser aquesta actitud la que la va portar a desmuntar el mite Graf.

El punt de la victòria es va produir quan Graf va estavellar la pilota contra la xarxa. En aquest moment Arantxa, conscient del que havia aconseguit va llençar la raqueta a l'aire i es va tirar a la terra batuda plorant de l'alegria. Va rebre la copa acompanyada de la seva família.

Nascuda el 18 de desembre de 1971 a Barcelona en una família amb gran tradició tennística, va començar a jugar als quatre anys, seguint els passos dels seus germans grans Emilio i Javier, els quals també van arribar a estar entre els millors tennistes del seu moment.

La seva explosió esportiva va ser encara en edat juvenil. Aquest triomf la situa entre les millors del món, posicions que mantindria més d'una dècada amb victories destacades. El seu pòquer particular fa referència als 4 títols de Grand Slam en individuals, (3 Roland Garros i 1 US Open) 

A més, ha guanyat moltíssims títols de nivell tant en individuals, com en dobles amb diferents parelles, ha estat número u del món i ha aconseguit 4 medalles olímpiques en diferents edicions dels jocs.

L'any 1998 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports, i també amb el premi Marca Leyenda. L'any 2009, Sánchez Vicario estigué present en la cerimònia d'inauguració del nou Masters de Madrid al recinte de la Caja Mágica, on la segona pista rep el seu nom en el seu honor.

El febrer de 2012 va publicar la seva autobiografia titulada Arantxa ¡Vamos! Memorias de una lucha, una vida y una mujer on va acusar públicament als seus pares de controlar excessivament la seva vida i els seus comptes econòmics, i també d'arruïnar-la degut a una mala gestió econòmica com per exemple el fixament de la seva residència fiscal a Andorra. 

Els títols més importants que ha guanyat:

• 3 Roland Garros (1989) (1994) (1998)
• 1 Us Open (1994)
• 29 títols en altres tornejos del circuit, modalitat individual.  
• 8 Finals de Grand Slam (1991, 1992, 1994, 1995 (3), 1996 (2))
• 4 Medalles olímpiques (1992 1996) en individuals i dobles.
• Dobles al circuit, 6 Grand Slams, 5 vegades finalista i en total 69 vegades guanyadora i 42 finalista.

Si ens situem a les acaballes de la segona dècada del segle XXI trobem dues tennistes molt regulars que han aconseguit grans resultats els últims anys, es tracta de Carla Suárez i Garbiñe Muguruza.