Ben Jelloun va néixer a Fes, al Marroc, ara fa 75 anys, el 1944, però actualment resideix a Paris. Durant la seva infantesa va estudiar en una escola bilingüe àrab-francès i un cop va acabar els estudis primaris va continuar al Liceu de Tânger i més endavant estudia la carrera de filosofia a la Universitat Muhammad V de Rabat.

El 1966 va interrompre els seus estudis a la universitat en ésser detingut amb altres estudiants acusats d’haver organitzat les manifestacions d’estudiants del març de 1965. Fou enviat a un campament disciplinari de l’exèrcit i en ser alliberat, dos anys més tard, va poder acabar els seus estudis. Va estar uns anys exercint de professor a Tetuan i Casablanca i més tard, el 1971, aconsegueix una beca per anar a França a especialitzar-se en psicologia., doctorant-se en psicologia social el 1975.

Ben Jelloun és un dels novel·listes més celebrats de la França contemporània i del Marroc i un dels intel·lectuals més llegits i compromesos del món francòfon. A més d’obres d’assaig, ha publicat poesia, teatre i novel·les, les quals s’han traduït a més de 30 llengües.

El personatge principal de les seves obres és el Marroc, amb totes les seves qualitats, defectes i contradiccions. En els seus llibres l’autor barreja la cultura magrebí amb els problemes de la societat actual, com és ara l’emigració, però sempre allunyat de l’extremisme religiós. Algunes de les seves obres, especialment les últimes estan basades en experiències reals.

La seva obra s’inicia amb el seu primer poema, escrit durant el seu captiveri : L’aube des dalles que fou publicat a la revista Soufles el 1968. Dos anys després apareix el seu primer llibre de poemes Homes sous linceul de silence (1971) i la seva primera novel·la Harroude es publica el 1973, on reflecteix ja la seva visió de la cultura islàmica.

La seva obra La réclusion solitaire (1976), en la que l’autor fa servir la seva experiència com a psicoterapeuta, fou adaptada al teatre i presentada al Festival d’Avinyò. La novel·la que li va proporcionar el  reconeixement internacional va ser L’infant de sorra i amb la seva continuació La nit sagrada va aconseguir el Gouncourt  el 1987. El 2008 va ser escollit membre de l’Acadèmia Gouncourt.

De la novel·les de Ben Jelloun destaquen també: Dia de silenci a Tànger (1990), Una absència enlluernadora de llum (2001),  La meva mare (2008) i La felicitat conjugal (2012).

Com a assagista destaca El racisme explicat a la meva filla (1997) que va tenir molt d’èxit a França, Itàlia i Alemanya. L’autor davant les informacions que confonien islam i terrorisme, descriu amb un llenguatge clar què és l’Islam. A Elogi de l’amistat, l’autor  parla dels amics que l’han acompanyat al llarg de la seva vida.

En la seva darrera obra El Càstig (2018), l’autor explica l’experiència viscuda en els campaments disciplinaris de l’exèrcit.

Des de l’any 1972 també publica nombrosos articles en diaris destacats com Le Monde, El País, La Vanguardia i el Corriere della Sera

Compta amb diversos premis i reconeixements com el Gouncourt (1987), el Global Tolerance 1998 de l’ONU per El racisme explicat a la meva filla; el premi Internacional de Literatura IMPAC de Dublin l’any 2004 per Una absència enlluernadora de llum i el Prix Ulysse 2005 pel conjunt de la seva obra entre altres.