Sabem pels seus diaris i per la seva correspondència que Virgínia Woolf va quedar exhausta quan va acabar Les Ones, la seva obra més experimental. Va ser aleshores quan es va prendre un descans i es va dedicar a llegir i a documentar-se sobre l’escriptora Elisabeth Barret Browning, una poeta que Woolf reivindicava, sobretot perquè considerava que a la crítica literària del moment no li havia fet prou justícia. Entre els seus poemes i dietaris Virgínia Woolf va descobrir-hi un animal de companyia, un Cocker Spaniel que es deia Flush. Aquesta és la llavor del llibre que recomanem, una nouvelle de poc més de cent pàgines que es llegeix en una tarda de sofà. S’ha dit que aquest és un llibre menor dins de la producció literària de Woolf, però que les aparences no ens enganyin, és cert que Flush no demana l’esforç d’obres com La senyora Dalloway o Al far, però de menor només en té la brevetat, ja que amb poc més d’un centenar de pàgines retrata una època i una societat dividida per les classes socials.  

Aquesta és una història de dos esperits lliures que aprenen a conviure en una societat victoriana, dues ànimes, la d’un gos que creix enmig de corredisses a camps oberts i que acaba reclòs en una habitació d’un barri alt de Londres als peus d’una jove Elisabeth Barret Browning que gairebé no surt de casa per una malaltia que l’obliga a fer repòs continu, però ella, igual que el seu animal de companyia, també anhela la llibertat que sublima a través de l’escriptura. En Flush no és un gos qualsevol, sinó que conté totes les característiques que s’establien al selecte grup  de l’Spaniel Club. Gos i poetessa formen part de la societat londinenca amb llinatge, tots dos han de seguir les convencions socials.  

Un dels episodis que ens manté esglaiats és quan en Flush és segrestat, fet habitual en aquella època, tant que fins i tot hi havia cartells arreu per recordar la necessitat de portar els gossos ben lligats. És en aquest capítol on veiem el contrast entre una societat benestant amb gossos que sempre tenien una gerra d’aigua neta i fresca a la seva disposició, i les condicions de les classes més desfavorides que vivien en situacions insalubres, on només gaudien d’aigua corrent (no sabem si gaire potable) dos cops a la setmana.  

Flush, una biografia és un llibre ple de sentits. Aquesta és una novel·la que ens condueix a través de les sensacions d’un gosset de companyia, al Londres de l’època victorina però també a la Itàlia de la disbauxa. Dues capitals, la de Londres i Florència, on Elisabeth Barret Browning va viure gran part de la seva vida.
 
L’olfacte humà és pràcticament inexistent. Els més grans poetes del món no han olorat sinó roses en una mà i fems en l’altra. Les infinites gradacions que hi ha entremig han quedat sense enregistrar. I, tanmateix, era en el món de les olors on en Flush vivia la major part del temps. L’amor era sobretot, olor. Les formes i els colors eren olors; la música, l’arquitectura, el dret, la política i la ciència eren olors.  
Deixem-nos embriagar per l’olor de la ploma de Virginia Woolf!
Mes informacio

Més informació:

• Virginia Woolf a les Biblioteques
• Virginia Woolf a la Viquipèdia
• Virginia Woolf, una escritora atormentada

Recomanat per Gemma Tomàs i Pruna. Bib. Antònia Torrent i Martori. Arenys de Munt.