Sovint plou també a la música. I això no és cap metàfora. La música és un art sensual i com a tal està subjecte a les mateixes impressions que la sensorialitat. Ja no és abstracte parlar de música blava, o música densa, o música insípida, o música fragant. La lírica dels sentits és la pròpia de la música. Així, com ho havia de ploure? 

La pluja mulla un munt de partitures des del món clàssic a la música popular moderna. Proposem una petita passejada per la que recomanem paraigües i cafè.