El 21 de setembre és un dia de reivindicació d’un món sense armes, una jornada dedicada a la reflexió col·lectiva de les idees que vetllen per la pau i la no-violència.

Tancs, bombes, gas mostassa, míssils intel·ligents, camps de concentració i refugiats; foc destructor, vides innocents i dignes... La bel·licositat i vehemència humanes no tenen límit, la història es repeteix circularment sense treva, sense repòs. La pau és un clam universal, i la guerra una taca fosca, obscura de la nostra espècie: un monstre amorf, atemporal i vil.

La lluita per la pau ha mobilitzat masses, ha teixit un camí fèrtil i lumínic d'esperança, ha mogut músics i ha despertat la benvolença compartida, l'amor per l'altri amb ritmes frenètics, amb veus que acaronen l'ànima, amb melodies divines, pudents, suaus, eixordadores. La música històricament ha manifestat un esperit marcadament pacifista que recordem aquí.