Celebrem l’arribada de la Missió Apollo 11 a la Lluna, el 20 de juliol de 1969.

El ser humà, però, ja hi havia arribat molt abans a través de la seva imaginació. La curiositat pel satèl·lit més gran del sistema solar havia inspirat a Cyrano de Bergerac la historia “El otro mundo: Los Estados e imperios de la Luna”, publicada l’any 1657, el primer viatge imaginari a la lluna.

Aquesta tradició literària sobre els viatges espacials seria continuada al segle XIX per Jules Verne amb la publicació l’any 1865 “De la terra a la lluna” i l’any 1869 la segona part “Al voltant de la lluna”. L’autor, que per prudència no va fer aterrar als seus personatges a la superfície lunar,  va exposar tota la ciència que es coneixia a l’època profetitzant gran part dels esdeveniments ocorreguts just un segle després amb el primer aterratge. Per exemple, va encertar amb la  ubicació de la base de l’enlairament a Cap Canaveral, Florida, als Estats Units i es va acostar moltíssim a les coordenades d’aterratge a l’ocèa Pacífic al final de la missió.

L’any 1901, H.G. Wells publicava “Els primers homes a la Lluna” on descriu una civilització avançada, els selenites. A la segona meitat del segle XX, en el context de la Guerra Freda, Hergé recolliria tota aquesta llarga tradició per enviar al seu reporter més famós, Tintín, a un viatge extraordinari a la Lluna, vint anys abans de la Missió Apollo 11. L’any 1953 es publicava “Objectiu: la Lluna” i l’any 1954 la seva continuació “Hem caminat damunt la Lluna”, dos àlbums que han consolidat a l’imaginari col·lectiu una de les icones més identificatives de l’univers de Tintín, el coet X-FLR6.