Novel·les que sedueixen el públic jove i adult.

Fa temps que es parla dels crossovers per fer referència a llibres que trenquen barreres generacionals, que tant poden interessar lectors de catorze anys com lectors de seixanta.

El terme va néixer d'una forma gairebé casual, gràcies a llibres com El curiós incident del gos a mitjanit o El noi del pijama de ratlles, que per sorpresa i alegria dels seus editors, van ser un èxit de venda tant entre els joves com entre el públic adult.

Alguns hi veuen una estratègia comercial per ampliar el públic potencial.

Altres defensen que el terme pot ser nou, però el fenomen és tan antic com els clàssics que han seduït milions de generacions: Alícia en terra de meravelles, El cor de les tenebres, El petit príncep, Orgull i prejudici, El jardí secret, La història interminable, El hòbbit, 1984, Un món feliç...

El cert és que, tot i que l'objectiu dels crossover és defugir les classificacions artificials i trencar falses barreres, el terme en si no deixa de ser una nova etiqueta que desperta nous interrogants.

Què defineix un crossover? Es tracta d'obres amb diferents nivells de comprensió, d'una aparent senzillesa formal, però amb una densitat literària i emocional molt potent? Són obres de qualsevol gènere però que impliquen un procés de maduració del protagonista, ja sigui un infant, un jove o un adult? O, ras i curt, es tracta de bons llibres capaços de robar-nos el cor a tots els públics?

Llegiu, jutgeu i per sobre de tot, passeu-ho bé!

#jovesdeficció2