Ciudad de luz Jason Lutes
La llum no pot existir sense la foscor i viceversa. L'any 1933, Berlín era una ciutat acoquinada per l'ombra del partit nazi i del seu carismàtic líder, Adolf Hitler. En aquest context, diversos personatges anònims veuran marcada la seva existència de manera irrevocable. Davant l'horror que s'aproxima, només queda preguntar-se si la ciutat aconseguirà sobreviure...
Berlín : Ciudad de luz de Jason Lutes és l'esperadíssim final de la trilogia de Berlín, la culminació una aventura que va començar fa 22 anys amb la publicació de Ciudad de piedras i va continuar amb Ciudad de humo. Una obra imprescindible on l'autor ens ensenya com el mal pot infiltrar-se a la vida quotidiana fins a convertir-se en un torrent que arrossega a tothom.
El Hombre garabateado Serge Lehman, Frederik Peeters
Ens trobem davant d'una història que barreja, terror, fantasia i intriga, basat en el mite del Gòlem i el folklore hebreu. També és una història intergeneracional que implica a àvia-filla-neta. Una història de dones valentes, que no necessiten la figura masculina per tirar endavant i enfrontar-se a les seves pors. Les seves i les de tothom.
El dibuix de Peeters, amb el seu estil tan característic, sap reflectir un ambient fosc i sinistre que t'embolica en la història fins a la seva darrera pàgina. Una recomanació: no el llegiu just abans d'anar a dormir.
La Tierra de los hijos Gipi
Un pare, dos fills, una crònica de la fi del món. Ha arribat el final de la civilització, no sabem com. L'aire està ple de mosques, l'aigua de cadàvers i de verins. Pare i fills es troben entre els pocs supervivents: la seva existència, en una cabana al costat del llac, es redueix a una lluita diària per sobreviure. Qualsevol apropament amb altres és perillós. El pare cada nit escriu alguna cosa en un quadern, i als joves els agradaria aprendre a llegir, aprendre alguna cosa sobre el passat i la seva mare. Però no vol... Gipi, un dels autors de còmic més admirat a Itàlia profunditza sobre les relacions familiars en aquesta crònica postapocalíptica.
Lo que más me gusta son los monstruos Emil Ferris
És difícil descriure aquest còmic mastodòntic sense deixar-se coses al tinter. Comencem perquè visualment és espectacular, amb aquest traç ràpid, d'esbós a llapis i bolígraf i una estructura que s'allunya de la vinyeta tradicional i ens ofereix la imatge del típic quadern d'espiral, com si estiguéssim fent d'espietes al diari secret de la protagonista, la Karen Reyes, una nena de 10 anys que es veu (i es dibuixa) a si mateixa com una nena-llop. La història que està ambientada al Chicago dels anys 60 comença amb la nostra protagonista, una entusiasta dels monstres clàssics com Dràcula o el monstre de Frankenstein, fent de detectiu per resoldre la mort en sospitoses circumstàncies de la seva veïna supervivent de l'Alemanya nazi.
Directa, divertida i genial, en aquesta obra els monstres són reals i metafòrics, viuen a la imaginació, a les pel·lícules i als còmics, però també caminen entre nosaltres.
Pantera Brecht Evens
Pantera és un conte per a adults. La Cristina és una nena petita que viu amb el seu pare i la seva gata Minina en una casa molt gran. Un bon dia la gata es posa malalta i mor deixant a la Cristina molt trista. És aquí quan apareix la Pantera, un misteriós ser, per consolar-la i fer-li companyia. Li descobreix el seu regne màgic, Panterlandia, ple de sirenes, follets i lingots de xocolata. Però el felí polimorf i seductor cada dia que passa es torna més inquietant...
A Pantera, Bretcht Evens desplega el seu domini de les aquarel·les. Tercer còmic de l'autor, el qual va ser seleccionat al Festival Internacional de Còmic d'Angoulême (2015), mentre la seva primera obra, Los entusiastas, li va valer el premi de l'audàcia al certamen de 2011.