La llum no pot existir sense la foscor i viceversa. L'any 1933, Berlín era una ciutat acoquinada per l'ombra del partit nazi i del seu carismàtic líder, Adolf Hitler. En aquest context, diversos personatges anònims veuran marcada la seva existència de manera irrevocable. Davant l'horror que s'aproxima, només queda preguntar-se si la ciutat aconseguirà sobreviure...
Berlín : Ciudad de luz de Jason Lutes és l'esperadíssim final de la trilogia de Berlín, la culminació una aventura que va començar fa 22 anys amb la publicació de Ciudad de piedras i va continuar amb Ciudad de humo. Una obra imprescindible on l'autor ens ensenya com el mal pot infiltrar-se a la vida quotidiana fins a convertir-se en un torrent que arrossega a tothom.

Ens trobem davant d'una història que barreja, terror, fantasia i intriga, basat en el mite del Gòlem i el folklore hebreu. També és una història intergeneracional que implica a àvia-filla-neta. Una història de dones valentes, que no necessiten la figura masculina per tirar endavant i enfrontar-se a les seves pors. Les seves i les de tothom.
El dibuix de Peeters, amb el seu estil tan característic, sap reflectir un ambient fosc i sinistre que t'embolica en la història fins a la seva darrera pàgina. Una recomanació: no el llegiu just abans d'anar a dormir.

Un pare, dos fills, una crònica de la fi del món. Ha arribat el final de la civilització, no sabem com. L'aire està ple de mosques, l'aigua de cadàvers i de verins. Pare i fills es troben entre els pocs supervivents: la seva existència, en una cabana al costat del llac, es redueix a una lluita diària per sobreviure. Qualsevol apropament amb altres és perillós. El pare cada nit escriu alguna cosa en un quadern, i als joves els agradaria aprendre a llegir, aprendre alguna cosa sobre el passat i la seva mare. Però no vol... Gipi, un dels autors de còmic més admirat a Itàlia profunditza sobre les relacions familiars en aquesta crònica postapocalíptica.

És difícil descriure aquest còmic mastodòntic sense deixar-se coses al tinter. Comencem perquè visualment és espectacular, amb aquest traç ràpid, d'esbós a llapis i bolígraf i una estructura que s'allunya de la vinyeta tradicional i ens ofereix la imatge del típic quadern d'espiral, com si estiguéssim fent d'espietes al diari secret de la protagonista, la Karen Reyes, una nena de 10 anys que es veu (i es dibuixa) a si mateixa com una nena-llop. La història que està ambientada al Chicago dels anys 60 comença amb la nostra protagonista, una entusiasta dels monstres clàssics com Dràcula o el monstre de Frankenstein, fent de detectiu per resoldre la mort en sospitoses circumstàncies de la seva veïna supervivent de l'Alemanya nazi.
Directa, divertida i genial, en aquesta obra els monstres són reals i metafòrics, viuen a la imaginació, a les pel·lícules i als còmics, però també caminen entre nosaltres.

Pantera és un conte per a adults. La Cristina és una nena petita que viu amb el seu pare i la seva gata Minina en una casa molt gran. Un bon dia la gata es posa malalta i mor deixant a la Cristina molt trista. És aquí quan apareix la Pantera, un misteriós ser, per consolar-la i fer-li companyia. Li descobreix el seu regne màgic, Panterlandia, ple de sirenes, follets i lingots de xocolata. Però el felí polimorf i seductor cada dia que passa es torna més inquietant...
A Pantera, Bretcht Evens desplega el seu domini de les aquarel·les. Tercer còmic de l'autor, el qual va ser seleccionat al Festival Internacional de Còmic d'Angoulême (2015), mentre la seva primera obra, Los entusiastas, li va valer el premi de l'audàcia al certamen de 2011.

El còmic ¡Universo! representa, en el món del còmic, una mica el que representa Black Mirror en el de la televisió. Tenim ciència-ficció que és creïble perquè ens resulta propera i justament per això ens fa por, com a Black Mirror que ara i aquí no vivim el que passa... de moment... però per molt poc. Intel·ligència artificial, noves formes de vida, tecnologia fins a uns nivells que ens assemblen fantàstics (de moment) l'espai gran i misteriós i viatges en el temps... I tots els filons que representen cadascuna d'aquestes idees desenvolupades en capítols auto-conclusius, molt pensats, ben narrats i rematats amb mestria, còmics rodons.
Amb els anys Albert Monteys s'ha convertit en un dibuixant molt més sòlid, amb un traç cada cop més senzill, més net, més "línia clara". Amb molt bons dibuixos i guió, ¡Universo! representa una proposta innovadora i intel·ligent. Després d'anys de fer Tato con moto y sin contrato, aquí Monteys fa un salt mortal i aprofita un estil perfectament consolidat per fer una cosa completament diferent i sorprenent. És el mateix Monteys de Para ti, que eres joven (amb Manel Fontdevila), i també el mateix convertit en autoparodia en El show de Albert Monteys, però demostra que no està encasellat en un sol estil i per això aquest ha estat un dels còmics més destacats del passat 2018, merescudament.

A partir d'un guió original del diplomàtic i escriptor Guillermo Corral i de les habilitats de Paco Roca com autor de còmic, trobem una intriga trepidant basada en fets reals: l'espoli, per part de la major empresa caçatresors del món, de les restes d'un vaixell espanyol enfonsat al voltant de 1800 a prop de l'Estret de Gibraltar i els esforços del Ministerio de Cultura per recuperar-los a través d'una interessant batalla jurídico-política que es va allargar durant anys. L'obra posseeix tot l'atractiu de les aventures clàssiques, a la vegada que ofereix una perspectiva inèdita sobre els ets i uts de la política espanyola, del poder i de les relacions internacionals.
Recent Premi Splahs Sagunt a la millor novel·la gràfica nacional de 2018.

Ana Galvañ, autora del cartell del 37 Comic Barcelona d'enguany, ha publicat en Pulse enter para continuar un recull d'experiments avantguardistes en forma de relats curts de ciència-ficció. Amb un estil gràfic molt particular i amb molt poc diàleg, Galvañ parla en la seva antologia fantàstica sobre les relacions de poder, els conflictes personals, la visió de la dona com a objecte, el problema de la sobrepoblació humana... En definitiva, en poques paraules i moltes imatges, relata la ficció més decadent de la nostra societat.

Max, un dels autors de còmic més importants del panorama mundial, ha privat de la paraula al seu darrer còmic, una obra experimental en la línia de les darreres, que culmina el procés narratiu que va iniciar fa sis anys amb Vapor. Aquest cop el pretext per als seus deliris gràfics és un vella faula grega sobre l'origen de la pintura. Una història on el fi (narrativa) i el contorn (imatge) són una mateixa cosa. El resultat és un dibuix molt potent i nu. Una lectura exigent sobre temes universals amb un to humorístic sorneguer al que Max mai ha renunciat.

Un pare i un fill com cíclops (amb un sol ull al front) comparteixen el sopar al voltant d’un foc al mig del desert animats en una conversa sobre déu. Tombat sota les estrelles, el fill és atacat per un insecte que li apresa la cama. Amb aquesta història David Sánchez comença “Un millón de años”, un còmic on sota una estètica peculiar recrea situacions inquietants per parlar-nos de les creences, les obediències, la lleialtat, la religió i els monstres que tot plegat genera.

El primer que sorprèn d'aquest còmic és l'aspecte gràfic. El més normal en un còmic de temàtica negre és un sobri blanc i negre, mentre que aquí l'autor opta més per un ús estrident dels tres colors bàsics més el negre, una combinació que fins que ens hi acostumem ens semblarà que les pàgines ens salten a la cara, això i un dibuix que prima la narrativa sobre el preciosisme són els trets més destacats. En l'aspecte visual és un còmic que impacta. I la història? Tenim una història de mafiosos, amb homenatges gens dissimulats a escenes clàssiques de pel·lícules i del gènere. Potser les més evidents serien Los Soprano, o Uno de los nuestros (Wise Guys). La típica màfia italoamericana establerta a Nova York, les rivalitats entre napolitans, sicilians, calabresos, i de tots ells amb els irlandesos, jueus i negres. Els barris i les zones de Brooklyn perfectament delimitades, així com els negocis que fa la màfia i els que no fa (com les drogues, almenys en una època).
Tenim l'ascens i la caiguda de Mickey Dio en tot aquest món, i com en moltes pel·lícules de mafiosos el final potser no ens sorprèn, però ens ho passarem d'allò més bé mentre hi arribem.

El Torres, junt al dibuixant Fran Galán, ens apropen a la torturada existència i al magnífic treball de Francisco de Goya. Una obra de gran qualitat, treball i documentació, seguit d'un superb dibuix i una encertada paleta de colors. La història està ambientada en 3 etapes claus de la vida del pintor; la primera quan pateix una recaiguda de la greu malaltia que el deixarà completament sord, és a partir d'aquí que experimenta un canvi en el seu art i comença a ser més sinistre. Després els autors exploren la relació que mantenia amb la Duquessa d'Alba, perseguida pels mateixos fantasmes que martiritzen al genial pintor. La tercera, i leitmotiv del còmic, apropar-se a les seves Pintures negres. Ni els grans estudiosos de l'obra de Goya es posen d'acord en desxifrar què volia transmetre amb aquestes pintures. Els autors, però, han volgut reflectir els fantasmes interns que assetjaven l'artista, des del punt de vista del terror.

A Wahcommo, el jove més valent de cada nova generació de la tribu ha de demostrar el seu valor i viatjar al Regne Perdut del Nord, per portar part del tresor que els seus avantpassats , expulsats de les seves llars pel fred i la gana, abandonaren temps ençà. Kara, una jove que no pot participar al ritual, pel simple fet de ser una dona, és la fortuïta guanyadora (la competició és anònima i els participants porten els rostres emmascarats), per aquesta raó finalment se li permetrà emprendre el perillós viatge escoltada per Fox, l'altre jove protagonista d'aquesta història de fantasia heroica. Tots dos, amics de la infància, hauran d'enfrontar-se junts a altres tribus, orcs, gegants... i tot tipus de criatures fantàstiques. Wahcommo és la segona obra publicada de Luis NCT; al Saló del Còmic de 2013 va guanyar el Premi del públic per Sleepers.

Avantguardista, oníric i estrany, Cenit és un còmic on el color del cel (préssec) i la posició del sol són importants per narrar aquesta història de dos homes misteriosos que creen, mengen i es qüestionen si somnien o somnien que somnien i intenten entendre la seva nit i les seves pors. Proven desperts recordar els seus somnis. Un argument que gira al voltant de les converses, la falta de control i els límits de l'enteniment entre les persones. Medem posseïdora d'una especial i evocador ús de la paleta de colors es col·loca còmodament entre les millor obres publicades el passat 2018.

Una societat futurista on es dissenyen genèticament mascotes però no necessàriament perfectes, una colla de mafiosos al millor nivell d'Alcapone, uns nens disposats al que faci falta per lluitar i rescatar al seu amic, aquests són alguns dels ingredients que trobem en aquest còmic trepidant, que es succeeix a una velocitat de vertigen, que et fa perdre l'al·lè i sobre el qual planeja un misteri que no es resoldrà fins al final.
Em crida l'atenció l'elecció de les dues grans metròpolis, Hong Kong i Nova York, que l'autor ha triat com a escenaris d'aquesta història, dues ciutats que representen societats amb cultures i valors contraposats, històricament enfrontades. ¿Respon a una intencionalitat de l'autor amb una formació i producció d'obres amb temàtica social i política molt marcada o simplement és producte de la meva imaginació i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència?

En SuperMax és el superheroi ideal: fort, atractiu i valent. Salvar el món és bufar i fer ampolles pel nostre protagonista, però un dia el seu pitjor enemic, el Doctor Malèvol, li dispara amb una arma especial que el converteix en una patata! Tanmateix, en SuperMax no deixa que aquest incident acabi amb la seva carrera i decideix convertir-se en el primer tubercle lluitador contra el mal. És un ocell? És un avió? No, és en Super Patata! Amb aquest còmic, l'autor català Artur Laperla ens presenta una paròdia encantadora del món dels superherois adreçada als més petits de la casa.

Ser nena o nen no és gens fàcil; has d'anar a l'escola, fer els deures, tenir l'habitació endreçada, intentar no ficar-te en problemes... o si no que s'ho diguin a Vampi, la protagonista d'una sèrie d'historietes recollides en aquest còmic de dibuix fluid i lectura àgil, que utilitza tots els recursos disponibles per créixer de la manera més divertida. Compta amb l'ajuda d'una colla d'amics monstruosos que l'acompanyen en totes les seves aventures, encara que a vegades li generen més problemes que no pas solucions. Un pare massa ocupat i poc present que delega en el seu majordom de confiança la cura de la filla; i els llibres i còmics que són l'escletxa que té la vampireta per combatre l'avorriment, són la porta d'entrada al món de la imaginació.
Fonollosa contribueix a fer visible els nous tipus de família on el pare desenvolupa un paper més actiu en l'educació dels fills i on les inquietuds d'una nena la portaran a convertir-se en la persona que ella vulgui ser.

Zorglub és un malvat de l'univers Spirou. Només amb això ja ens podem fer una idea del còmic que tenim entre mans: un dibuix tradicional però alhora actual, i un guió amb dosis equilibrades d'humor, acció i aventura. En aquesta història, però, hi apareix un element que dona un toc d'humanitat al seu protagonista: la seva filla adolescent. Zorglub no pot evitar ser una malvat, és un tema merament professional, i la pela és la pela, però l'afany sobreprotector cap a la seva filla el converteix en una persona de carn i ossos capaç d'utilitzar tota la seva tecnologia armamentística per tal de protegir-la tant de l'enemic, com dels pretendents que volen seduir-la.