(Barcelona, 1960) és periodista i, des de l'any 2013, novel·lista (El càtar imperfecte). Fa 28 anys que publica crítica televisiva a La Vanguardia, on també ha practicat la crítica literària. Durant deu anys va ser col·laborador literari dels programes Saló de lectura (BTV) i L'hora del lector (TV3).

Com a lector de ficció s'ha format amb Blyton, Stevenson, Conrad, Verne, Melville, Bierce, James, Wilde, Poe, Defoe, Bocaccio, Carpentier, Cortázar, García Márquez, Potocki, Huxley, Orwell, Galdós, Baroja, Racionero, Cervantes i l'autor anònim del Lazarillo, que va dir: "No hay libro, por malo que parezca, que no contenga algo bueno". Per a Víctor Amela, la criatura humana és una inevitable fabricant i consumidora de relats, la realitat no és comprensible si no té estructura de ficció i no existeix veritat més alta que la veritat poètica. També ha publicat: Amor contra Roma (2014) i La filla del capità Groc (2016). Jo hauria pogut salvar Lorca (Columna 2018) és la seva darrera novel·la. 

El 23 d'octubre de 2013 va visitar la Casa de Cultura de Sant Francesc de Granollers. (Biblioteques de Granollers).

Dedicatòria als usuaris (clica la imatge per ampliar)