T'imagines emprendre un viatge per una terra on el foc i el gel conviuen i on cada volcà amaga una història fascinant? Aquest llibre et convida a descobrir Islàndia a través d'una ruta única pels seus volcans més emblemàtics. Ple de curiositats, Piccione ens comparteix aventures, mites i detalls científics sobre 47 volcans de l'illa, des dels més amosos fins als més desconeguts. 

L'obra es converteix així en un mapa d'experiències sorprenents, on natura indòmita i la imaginació van de la mà. Si vols explorar Islàndia sense moure't de casa, aquest atles et portarà als seus cràters, llegendes i paisatges d'una manera tan real que et sentiràs part del viatge. 

Idela per a viatgers, amants de la natura i curiosos de tot allò que la natura i les llegendes dels paisatges irreals i extrems de Islàndia ens amaguen. 

Més informació a: 

• Lola Callejon - Ressenya de l'obra 

Richard Corben ha estat un dels més grans artistes que ha donat el còmic. La potència de les seves imatges, plenes de força i plasticitat, envoltades d'erotisme i d'hiperviolència, i els seus colors saturats (creats amb una tècnica artesanal única en la indústria), feien tal efecte als ulls dels lectors que ja no se'n separaven mai. Les seves portades són mítiques, i va ser l'estrella indiscutible de l'època daurada de les revistes de còmic per a adults, en els anys a cavall dels 70 i els 80.

Va treballar fins a l'últim dia (va morir el 2020 a 80 anys) i ens va deixar una extensíssima obra. Però durant dècades es va negar a reeditar les seves millors creacions, pensant només en allò que feia en el present. Finalment, va claudicar, i no només això sinó que va cedir els originals per tal de restaurar-los a l'insigne colorista José Villarubia, amb qui ja havia treballat abans. La feina feta és extraordinària, a l'altura del geni de Corben i ens permet gaudir de nou del seu títol més conegut: "Den", de la que aquí us presento la primera part: "Nuncanada". Publicada inicialment per parts en revistes a mitjans dels anys 70, se'n van fer compendis en forma de novel·les gràfiques. A Espanya de la mà del gran editor Josep Toutain, amb un èxit rotund, però mai reeditades.

Amb guió del mateix Corben, la història que ens explica és pura fantasia èpica: un home viatja a una altra dimensió convertit en un heroi supermusculat que se les veurà amb monstres, mags i sacerdotesses, en una aventura d'acció desenfrenada. I tot impregnat d'una voluptuositat descarada i extrema.

Una edició magnífica a càrrec d'ECC que, com es diu en el pròleg "delectarà als fans de tota la vida i alhora serà un descobriment per a tota una generació de lectors que fins avui no havien pogut gaudir la seva grandesa com es mereix".

Més informació:

• Richard Corben a les biblioteques
• Article sobre la vida i obra de Richard Corben a Zona Negativa

Recomanat per Jordi Barriuso Babot de la Biblioteca Vall d'Alfatà Santa Susanna.

Gemma Calduch (Barcelona, 1968), periodista i creativa publicitària debuta en la literatura catalana amb aquesta novel·la que parteix d’un vers de Joan Maragall per enllaçar les sirenes amb l’estranyesa i la fragilitat humanes. L’acció se situa a Port, un petit poblat pesquer devastat per la fam, el fred i la brutícia. Un dia, en Príam aconsegueix pescar una sirena i la porta al poble. La presència d’aquesta criatura actua com a catalitzador, i provoca reaccions diverses entre els habitants del poble, des de la indiferència més absoluta fins a l’esperança de recuperar coneixements i sabers perduts, passant per l’anhel de la joventut de provar-se a un mateix o els records dolorosos del passat; la sirena es manifesta en petites quotidianitats farcides de pors, dubtes i desitjos no sempre expressats.
Si sabessis el mar com és bonic recorda en alguns aspectes a La pell freda d’Albert Sánchez Piñol, especialment en la relació atracció-rebuig que els personatges estableixen amb la criatura aquàtica. Aquesta continuïtat, que Calduch explicita en una nota final, ens obre a noves preguntes sobre la naturalesa de les sirenes i el seu paper en el món de Port. La sirena de Calduch, a diferència de les criatures de Sánchez Piñol, s’assembla al model més conegut: bella, amb cua de peix, i perillosa, ja que genera certa atracció hipnòtica.
En resum, una lectura àgil i imaginativa, amb una cocció lenta i sense grans girs de timó, on es despleguen un seguit de violències que revelen la condició més tràgica de l’ànima humana. Una història sobre la desesperació i l’aïllament —tant físic com simbòlic— en el que viuen tots els personatges. Calduch aconsegueix submergir-nos en un món incomunicat, on cada interacció està marcada per l’angoixa i la necessitat. La sirena, més que un ésser fantàstic, esdevé una metàfora de les nostres pròpies fragilitats, pors i desitjos. Confronta els habitants de Port amb les seves contradiccions més profundes i amb l’anhel de l’amor; que, com un far, sempre brilla a la llunyania.

Més informació:

• Gemma Calduch a Instagram

Recomanat per la Biblioteca Can Milans de Caldes d'Estrac.

El Banquet celestial és la segona novel·la de Donald Ray Pollock, autor nord-americà nascut a Knockemstiff, Ohio, el 1954. Les seves obres es caracteritzen per un retrat cru i directe de la vida rural dels Estats Units. Pollock va passar gran part de la seva vida treballant en una fàbrica abans d'iniciar la seva carrera literària, i això es reflecteix en la duresa de les seves obres. La seva narrativa és realisme brut i comparteix certes influències de la literatura americana contemporània, com la de Charles Bukowski o Cormac McCarthy.
El Banquet celestial segueix diversos personatges en un petit poble de l’Ohio, tots ells marcats per vides trencades, víctimes de la violència, la pobresa i la desesperació. Els protagonistes són figures marginals, sovint atrapades en un cicle de sofriment, i de destrucció. La trama gira al voltant de les seves decisions, els seus desitjos incomplerts i les seves vides destruïdes. Pollock mostra un retrat de la vida humana sense embellir-la, amb escenes de gran brutalitat i una exploració profunda del mal i la bondat dins de cada individu. El llenguatge de la novel·la és directe, amb passatges foscos que desborden força emocional i una certa ironia tragicòmica que aporta una dimensió més rica a la narració.
La novel·la és un retrat dur de la desesperança humana, i per això pot resultar obra difícil per a molts lectors. La cruesa i la violència en la narrativa dels seus personatges i situacions poden superar els límits de la tolerància d'alguns lectors o lectores, però és aquesta mateixa visió extrema del món el que fa que El Banquet celestial sigui una obra tan potent i impactant. La forma en què Pollock aprofundeix en les emocions internes dels seus personatges, mostrat en moments de gran violència o en reflexions, fa que la novel·la sigui més que una història de supervivència; és una meditació sobre la vida, la mort i les seves conseqüències.
El Banquet celestial se suma a altres obres de la literatura americana que exploren les profunditats de l'existència humana, com les obres de Cormac McCarthy, especialment The Road, que també tracten la violència i la desolació, o les narracions crues de Raymond Carver. Pollock no només escriu sobre la vida dura de l'Ohio, sinó que amb la seva visió descarnada del mal, aconsegueix fer una reflexió universal sobre l'ànima humana.
Podem dir que El Banquet celestial és una obra que no és per a tots els lectors, però que, per aquells que busquen una reflexió profunda sobre els aspectes més foscos de la condició humana, ofereix una experiència literària intensa. La cruesa de la seva narració i l'autenticitat de la seva visió del món la converteixen en una peça destacada dins de la literatura contemporània americana.

Més informació:

• Donald Ray Pollock a Wikipedia

Recomanat per la Biblioteca Pública de Cabrils.

Filipe Melo és autor de còmics, pianista i cineasta. Juan Cavia és il·lustrador. Molt sovint han col·laborat tots dos en la creació de còmics, com el que recomanem aquí: Balada para Sophie.

Balada para Sophie és la història de dos pianistes i d’una rivalitat vital nascuda de l’enveja i de la fascinació, dos sentiments que alhora marquen les decisions que prenen al llarg de la vida els protagonistes i sobre les que construeixen la seva història. Tot comença quan Julien Dubois, un dels pianistes, és entrevistat per una reportera del diari Le Monde i acaba explicant tota la seva història.

Aquest és un còmic que parla de vida, d’art, dels artistes, de les decisions que prenem al llarg de la vida i de les motivacions que ens porten a prendre-les i ho fa amb uns dibuixos tan vitals com la mateixa història que s’explica.

Com a curiositat, Filipe Melo, va crear la peça musical que dona títol al còmic.

Recomanat per la Biblioteca de Can Manyers de Vilassar de Dalt.

Hi ha llibres que et transporten a llocs llunyans, i n’hi ha d’altres que et trasbalsen per dins. Una mujer en la noche polar fa les dues coses alhora. Aquesta és la història real de la Christiane Ritter, que l’any 1934 viatja a la inhòspita illa de Spitsbergen, a l’Àrtic, on l’espera el seu marit. Amb una prosa senzilla descriu la bellesa salvatge del paisatge polar, el silenci absolut, les tempestes que ho escometen tot i la llum canviant que marca el pas del temps. Però també s’endinsa en el dia a dia a la cabana que comparteixen: un espai petit, i a on cuinar esdevé un acte gairebé sagrat. L’autora també passa molts dies sola, mentre els homes surten a caçar, i la rutina es converteix en una forma de llibertat i autodescobriment: endreçar la cabana, escriure, dibuixar i cuidar els detalls més insignificants, tenen un valor essencial. Lectura ideal per una tarda d’hivern, amb manta i silenci, o per a quan et calgui recordar que la vida, fins i tot en la foscor, pot ser lluminosa.

Més informació:

• Videorecomanació de l'Àngels Diemand-Hartz, conductora del club de lectura de la biblioteca

Recomanat per la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar.

Després de l'èxit de Mary John, L'Altra Editorial ha publicat dins del seu segell juvenil "L'Altra Tribu", la primera novel·la de l'escriptora portuguesa Ana Pessoa, La llibreta vermella de la noia karateka premiada amb el premi Branquinho da Fonseca 2011.

l'N, que no es vol definir com una nena, però si com una karateka, li agrada escriuré, però afirma que li agrada més el karate i lluitar amb en Raul. Odia al seu germà i li desitja constantment que tingui una "evacuació de femta de consistència fluida. L’N té 14 anys i somia en aconseguir el cinturó negre i en fer un petó a en Raul."

Un dia decideix comprar-se una llibreta vermella on a través de les seves reflexions i relats ens anirà descobrint la seva singular personalitat, les seves emocions, pensaments i sentiments. L'N assegura que la llibreta no és un diari, que té vida pròpia, que les seves pàgines es mouen i que dins seu hi amaga personatges insòlits i fascinants.

Tot i ser la seva primera obra, Ana Pessoa sorprèn i atrapa als lectors i lectores amb aquest relat fresc, irònic i ple d'humor sobre el món de l'adolescència. Una bona història dirigida al públic juvenil que tracta temes com l’amor o la construcció de la pròpia identitat i que reflexiona sobre diversos temes com la religió, la ciència o la visió adulta del món.

Més informació:

• Ana Pessoa a Wikipedia 

Recomanat per la Biblioteca Antoni Comas de Mataró.

La riuada és el primer dels sis volums que constitueixen la saga Blackwater. Escrita per Michael MacDowell, aquesta interessant i èpica història va veure la llum per primer cop l’any 1983, però actualment, quaranta anys després d’aquella primera publicació, ha obtingut de nou un gran èxit entre els lectors.

L’acció se situa a Perdido, un poble d’Alabama, durant el segle XX. És la història de la família Caskey, un matriarcat dedicat a la indústria de la fusta, al llarg de cinquanta anys, en els que assistim a la Gran Depressió, la Segona Guerra Mundial, la recuperació econòmica americana...

Blackwater està escrita de manera clara i sense gaires ornamentacions, i combina la novel·la històrica, el relat realista i la saga familiar amb certs elements sobrenaturals. És original, ben escrita i ràpida de llegir.

Al primer dels sis volums, veiem com les aigües del riu Blackwater inunden Perdido. Els Caskey, una família de terratinents, igual que la resta del poble, intenten fer front a la situació. Enmig de tot plegat, apareix la misteriosa Elinor Damnert, que es vol apropar a ells sigui com sigui. Qui és?

Més informació:

• Michael MacDowell a la Viquipèdia

Recomanat per la biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar.

Et proposem la lectura d'aquest llibre de l'escriptor i metge japonès, Sosuke Natsukawa, poc conegut potser a casa nostra, però que porta més de tres milions d'exemplars venuts de les seves novel·les, Al seu país, ha estat guardonat amb el Premi de Llibreters del Japó i el Premi Shogukan de Ficció.

Més informació:

• Fragment del llibre

Recomanat per la Biblioteca Can Baratau de Tiana.

Nascuda a Pittsburgh la primavera de 1945, Annie Dillard és una escriptora estatunidenca reconeguda per la seva obra de ficció i de no-ficció que explora diversos gèneres: poesia, assaig, crítica literària, novel·la i memòries. Va guanyar el Premi Pulitzer d’Assaig 1975 amb “Una temporada en Tinter Creek”, obra escrita a la serralada dels Apalatxes, el seu refugi després que una pneumònia gairebé li pren la vida als 26 anys. A més de reflexionar i escriure sobre la relació dels humans amb la naturalesa a l’estil Henry David Thoreau, però trencant alhora l’estereotip vida-en-salvatge-aïllament-només-per-a-homes, exercí la docència al Departament de Literatura de la Universitat Wesleyana (Middletown, Connecticut) durant més de dues dècades. L’any 2015 rebé un dels reconeixements màxims del govern americà, la Medalla de les Arts i les Humanitats, de mans del president Barack Obama.

“Enseñarle a hablar a una piedra”, publicat originalment al 1982, és un recull de catorze assajos narratius i viatges breus de no-ficció. Emmarcar la vida humana en diferents escenaris i contextos: les illes Galapagos, la selva equatoriana, el Pol Nord, l’oceà Pacífic, la serralada dels Apalatxes, un eclipsi total, etc... és la clau de volta de les narracions que omplen el llibre, sigui a través d'experiències alienes o viscudes directament per ella mateixa. D’aquesta manera, Annie Dillard ens regala una magnífica obra de "nature writing" (escriptura de la naturalesa), oferint-nos una meravellosa descripció d’escenaris on la presència humana és el pretext per pensar quina mena de vincle –material, tècnic, espiritual, esotèric-, establim les persones amb el món i, alhora, parlar sobre el sentit de la vida al nostre planeta. Recolzant l’argument narratiu en la pròpia experiència, o en rigorosa documentació quan cal, i fent gala d’una prosa propera que commou, Anne Dillard ens ofereix fragments vitals plens de sentit i humor.

“L’animal viu en la necessitat; l’humà, en l’elecció” diu l’autora a “Vivir como comadrejas”, un dels relats del recull. Aquestes paraules bateguen per cada pàgina com un riu enfurismat entre la condició humana i la naturalesa, relligant-los com un sol, meravellós i estrafolari món. Endinseu-vos en aquest territori exòtic i preciós: descobrireu Annie Dillard, un viatge literari que recomanem amb fervor.

Més informació:

• Una Temporada en Tinker Creek, llibre guanyador del Premi Pulitzer d’Assaig 1975
• Annie Dillard a les biblioteques
• Henry David Thoreau a les biblioteques

Recomanat per Sergi Gil i Sala de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella.

La millor manera de gaudir de Mammalia és endinsar-s’hi sense saber-ne res. Llegir-la és deixar-se arrossegar per la veu interior de la protagonista, carregada d’angoixa, pors, tristesa i inquietuds provocades per uns records del passat que no aconsegueix posar en paraules. Amb un llenguatge senzill i directe, Mammalia ens submergeix en un univers profundament femení i en les múltiples dimensions de la maternitat. La seva atmosfera hipnòtica, apocalíptica i absorbent ens acompanya fins a un desenllaç sorprenent i original, on totes les peces que s’han anat revelant al llarg de la narració acaben encaixant de manera magistral.

Recomanat per Sílvia Valle de la Biblioteca Popular de Mataró.

Una novel·la intrigant, molt ben ambientada en una Catalunya rural dels anys noranta i dos mil, ignorant, aspra i feréstega, que ens narra la història de venjança d’una criatura marginada a causa d’una “malaltia de la sang”, des del punt de vista de diferents personatges i al llarg del temps. L’Eulàlia, l’Olga, la Tina, la Candela i sobretot l’Emma, són dones que han après a sobreviure en un ambient i una època hostils, mentre que altres personatges com la Natàlia o en Martí, que venen de la ciutat, es troben irremeiablement arrossegats pel magnetisme quasi malvat de les petites vampires.

Si us agraden les històries rurals situades en un passat recent, d’una prosa poètica mesurada, gens excessiva, amb uns personatges complexos i torturats, aquesta és la vostra lectura.

Més informació:

• Entrevista a l'autora

Recomanat per Gemma Medina de la Biblioteca Joan Coromines d'El Masnou.

Sovint considerat el millor llibre de viatges de la història, i a més sobre una de les ciutats més complicades d'explicar (perquè sobre Venècia, la Sereníssima, ja se n'ha escrit de tot), aquest llibre és molt més que una descripció de la vida a Venècia. És una immersió apassionada, una història d'amor, completament sensorial, que capta com pocs altres llibres el temperament d'una ciutat al llarg del temps. La historiadora Jan Morris va ser l'única periodista que va acompanyar l'expedició britànica a l'Everest el 1953, la primera que va arribar al cim. Nascuda com a James Morris, es va fer una operació de canvi de sexe el 1972, experiència que va relatar al seu llibre "Enigma" i que la va convertir en una pionera en la defensa dels drets de les persones transsexuals.

Més informació:

• Jan Morris a Wikipedia
• Article sobre l'autora

Recomanat per Jordi Guinart de la Biblioteca Joan Coromines d'El Masnou.

S’ha parlat molt últimament del Dark Academia : novel·les ambientades en universitats prestigioses, amb protagonistes obsessionats per la cultura clàssica, sovint immersos en trames fosques i amb un aire molt elitista. En aquest sentit, La història secreta es pot considerar la primera i fins i tot, la fundacional. Aquesta novel·la, en el seu moment ja va despertar molt d’interès, però sembla que ara torna a parlar-se’n sobretot si es té en compte que va ser publicada l'any 1992, les editorials L’Altra Editorial i les males herbes s’han unit per tenir-la en català de la mà de Joana Castells.

La història gira al voltant de Richard Papen, el protagonista, que s’uneix a un grup selecte d’estudiants, en Henry, en Bunny, en Francis, en Charles i la Camilla, que reben classes exclusives d’un professor molt peculiar. Tots ells es mantenen força aïllats de la resta dels companys de campus, gairebé no es relacionen amb ningú i dediquen gran part del seu temps a traduir llibres del grec antic i a obsessionar-se per tot allò que tingui ressò de mitologia grecoromana. Fins que succeeix un fet: una mort violenta, que ja es revela des del primer moment.

La novel·la funciona com un thriller a la inversa: no descobrim “què” ha passat, sinó “per què”. A partir d’aquí, la narració desplega un relat que ens atrapa, sobretot per la fascinació que provoquen aquests cinc personatges peculiars i per com, a poc a poc, les decisions que prenen esdevenen cada vegada més extremes. Tot plegat amb un ritme aparentment lent, però que ens va hipnotitzant.

De l’autora, Dona Tartt se’n sap ben poca cosa. De fet, fa molts anys que viu apartada de la vida pública i gairebé mai concedeix entrevistes. Es diu que la trama de La història secreta es basa en la seva experiència pel pas a Bennington College, una escola excèntrica i exclusiva, en la qual, entre els seus companys, hi havia l’escriptor Bret Easton Ellis, autor d’American Psyco.

D’aquesta autora també podem llegir El Jilguero i Un juego de niños, cap d’ells s’ha traduït encara en català.

Més informació:

• La història secreta a Wikipedia
• Article sobre el Bennington College

Recomanat per Gemma Tomàs de la Biblioteca Antònia Torrent i Martori d'Arenys de Munt.

Auren és la “presonera d’or” i la protagonista del primer llibre de la saga escrita per Raven Kennedy, una novel·la juvenil que em va sorprendre pel missatge que transmet darrere d’una història fantàstica.

La vida d’Auren mai ha estat un camí de roses, va viure explotada en els suburbis i rescatada per l’actual Rei Mides, l’home més poderós amb el do de convertir tot el que toca en or.

En el moment que Mides la va convertir en la seva muntura principal i la seva favorita, estava agraïda, enamorada, se sentia protegida i important, perquè era un tresor tan valuós que vivia en una gàbia d’or, a vegades això la feia sentir sense llibertat, però el rei li havia explicat tantes vegades que era per la seva seguretat...

Una relació tòxica de cap a peus que es va teixint a mesura que la novel·la avança, tot i tenir el poder de trencar-la en qualsevol moment, fins i tot quan ella no és qui realment depèn d’un rei que amaga molts secrets i un poder que mai ha estat seu.

Aquesta història et trenca el cor cada vegada que l’Auren reafirma la seva convicció que quedar-se al costat de Mides és el millor, cada cop que es convenç que li deu tot, quan realment l’amor està tacat de conveniència, engany, manipulació i dolor.

És aterridor com una persona et pot fer sentir tan petita, dependent, fràgil i oblidar-te completament de tu, del que vols i el que sents, arriba un punt que desapareixes i només existeix l’altra persona, perquè li deus tot, perquè l’estimes, i li has donat tot el teu cor, el teu cos, el teu esperit, i fins i tot la teva llibertat.

Una història que ens fa reflexionar sobre què és l’amor, la dependència, les relacions tòxiques i el descobriment d’un mateix, perquè quan l’Auren emprèn un viatge forçat, descobreix una nova manera d’estimar, un amor que et vol lliure, forta, empoderada, feliç i com a una igual. Un amor que no et vol tancar perquè no marxis, sinó que vol que siguis la millor versió de tu mateixa, perquè en realitat no era amor el que coneixia l’Auren, però la bena que portava als ulls era tan poderosa que fins que no va traspassar els límits més dolorosos no va caure.

Un viatge que l’obligarà a descobrir qui és en realitat i qui està realment al seu costat, un camí on acabarà deixant de ser fràgil per protegir fins i tot els altres i sobretot a ella mateixa, per primera vegada haurà de triar-se i ser la seva pròpia aliada i protectora.

“Una gàbia daurada continua essent una gàbia”.

Raven Kennedy és una escriptora capaç de crear els seus propis mons, coneguda principalment per aquesta saga de fantasia juvenil, però també ha escrit altres gèneres com novel·la contemporània, paranormal, fantàstica, romàntica o comèdia romàntica.

Recomanat per Anna Aragonès Blanch de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls.

"Dos monedas", de Núria Tamarit, és una novel·la gràfica que explica l'experiència de la Mar, una adolescent que viatja al Senegal amb la seva mare, involucrada en un projecte de construcció d'una biblioteca i una emissora de ràdio en un poble rural. Durant la seva estada, la Mar descobreix la cultura i el paisatge africà, mentre reflexiona sobre els seus propis prejudicis i maneres de veure el món. Aquesta obra va guanyar el prestigiós Premi València de Novel·la Gràfica.

Aquest còmic destaca pel seu dibuix tan original i per l'ús vibrant del color i pel retrat d'una realitat africana plena de contrastos: una societat amb reptes socials i polítics, però que també ofereix una perspectiva vital diferent, més senzilla i lliure del ritme frenètic occidental.

Si us ve de gust una lectura que combini un viatge personal amb un relat cultural enriquidor, "Dos monedas" és una opció excel·lent per endinsar-vos en un món diferent i reflexionar sobre temes universals en els quals no pensem gaire sovint.

Més informació:

• Web de l'autora

Recomanat per Josep Pagès Bermudo de la Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar.

La psicòloga, sexòloga i feminista Elena Crespi, que fa divulgació sobre sexualitat a través dels seus llibres i les xarxes, ens proposa ara amb el llibre Confidències fer un viatge per la nostra sexualitat, independentment de la nostra orientació, identitat i expressió de gènere, amb l’objectiu reivindicar el plaer sexual –sobretot el de les dones i persones amb identitats dissidents-- i el d’ajudar a millorar la sexualitat de qui llegeixi el llibre.

Segons Crespi, hem après una sexualitat masclista que no contempla les diversitats i que prioritza el plaer dels homes cis, que es caracteritza per ser “coitocentrista”, “fal·locentrista” i “orgasmocentrista”. Ella proposa una alternativa feminista i reivindica un plaer sexual que s’allunyi de la jerarquia masclista i d’una sexualitat centrada en la penetració, la velocitat i la quantitat. Una sexualitat “que tingui en compte el plaer de totis” i de tots els gèneres i corporalitats, lluitant per la justícia orgàsmica, però al mateix temps sense focalitzar-se en l’orgasme com a únic plaer vàlid de les relacions sexuals.

Per treure el màxim profit del llibre, l’autora ens proposa uns exercicis pràctics i d’autoconeixement que pretenen trencar amb l’educació sexual que hem rebut. Un llibre amè, interessant i necessari.

Més informació:

• Web d'Elena Crespi
• Elena Crespi a Insagram 

Recomanat per la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar.

Dues històries i èpoques entreteixides són l’eix transversal d’aquesta emotiva història. La primera transcorre entre el 1985 i el 1992 a la ciutat de Chicago, on una família d’amics intenta sobreviure a l’epidèmia de la SIDA, que va acabar sent l’herència de tot un col·lectiu.

L’Herència, tal com Matthew López anomena a la seva obra teatral de gran actualitat, basada en la novel·la de E. M. Forster, Howards End; un concepte que no només reflecteix allò negatiu del que va succeir, sinó que és un cant a l’amor i a l’amistat malgrat l’opressió i l’estigma que va patir el col·lectiu homosexual durant l’epidèmia mortal.

En aquesta novel·la, Rebecca Makkai, Premi Llibreter 2022, ens presenta a Yale Tishman, un galerista d’art que comença a prosperar en la seva carrera com a promotor a partir d’una herència de quadres que està a punt de rebre.

El funeral del Nico, des de la primera pàgina, és el principi d’una sèrie de pèrdues i dols, però també d’amors i passions fictícies i alhora molt reals.

El segon eix ens situa a París el 2015, on la Fiona, germana del Nico i amiga d’en Yale, agafa un avió per buscar la seva filla desapareguda, mentre s’endinsa en el record dels seus fantasmes.

L’esperit de lluita els unia, no només contra la malaltia, sinó contra la societat que tant els havia rebutjat i culpabilitzat. Com expressa un dels protagonistes, “(tothom que encara hi era o que havia marxat): no eren la suma de totes les decepcions, sinó tots els començaments i totes les promeses que havien representat”.

Més informació:

• L'Herència, de Matthew López

Recomanat per Clàudia Puig Valeriano de la Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt.

Aquesta novel·la descriu la vida de tres dones en una emocionant alternança de capítols breus. Una és la Nora, que quan va néixer va ser abandonada en un orfenat i treballa netejant cases. L’altra, l’escriptora, que va patir una infància d’abusos sexuals i es refugia en l’alcohol. La tercera dona és la veu de la narradora que interrelaciona la vida de les dues primeres. Elles parlen del càncer de pit, la família absent, el desamor o la soledat que sublimen a través de la lectura i l’escriptura. L’autora fa que el lector participi tot descobrint com les tres dones dialoguen entre elles a través dels seus relats. També fa un homenatge a les escriptores que admira i a una heroïna de llegenda, Genoveva de Bravant. Es val d’un llenguatge planer per fer passar, de forma senzilla, fet de gran duresa.
Raquel Ricart és una escriptora valenciana amb una llarga trajectòria d’obres i de premis. El dit de Déu ha guanyat el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2023.

Més informació:

• Raquel Ricart, la contadora d’històries

Recomanat per Antònia Caño Bermúdez de la Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt.

Un dels candidats del Premi Òmnium 2024 i també, un debut que ha sigut mereixedor de bones crítiques. L'escriptor i guionista solsoní Uriol Gilibets, ha signat una de les òperes primes més divertides dels darrers anys.

Situada en un poble fictici del Solsonès anomenat Sant Gonera, la història arrenca quan el mossèn ha perdut completament el nord i s'acaba endinsant al bosc d'aquell indret, un bosc ple de llegendes i teories i donen per fet que s'ha transformat en una fera. Ell, però, no és ni molt menys l'únic personatge peculiar d'aquesta vila: al llarg de la novel·la anirem coneixent a tots els habitants d'aquest lloc i ho farem de la mà de l'humor absurd i un grapat de situacions peculiaríssimes.

Si sou fans de l'humor dels Monty Python, us agradarà "Les feres", perquè Gilibets sembla el sisè membre del grup britànic que en comptes de néixer en terres angleses, ho va fer en territori solsoní.

Més informació:

• Fitxa editorial

Recomanat per Marta Cava de la Biblioteca Font i Daniel de Sant Andreu de Llavaneres.

La Kristin Hannah és capaç de recrear una època molt dura dels Estats Units. Ho fa des del punt de vista d'una mare que mai s'ha sentit estimada i decideix que aquest sentiment mai el tindran els seus fills.

L'Elsa (així es diu la mare) es veu obligada a deixar la casa on ha crescut i s'ha sentit acollida a Texas, per buscar una oportunitat pels oferir una vida millor als seus fills. A California, però, les coses no són com s'havia imaginat.

I és que la migració forçada ni és fàcil ni màgica. Només l'esforç, la lluita, l'esperança i l'amor poden ajudar a superar les pors, el rebuig i l'explotació que han de patir els migrants.

Més informació:

• Kristin Hannah a les biblioteques

Recomanat per la Biblioteca Can Coromines Sant Pol de Mar.

Nascut a Barcelona l’any 1967, Alejandro Palomas és un autor que parla de l’univers sentimental de les persones d’una manera senzilla i plena de tendresa. Escriptor, traductor i poeta, és llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en Poètica pel New College de San Francisco.
Professionalment, ha realitzat traduccions en diverses editorials i col·labora sovint en mitjans de comunicació, feines que compagina amb l’ofici d’escriptor. Autor de llibres com "El secreto de los Hoffman"; "Una madre"; "Un hijo" (Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles  2016); "Un perro"; "Un amor" (Premi Nadal de Novel·la 2018), Alejandro Palomas escriu històries que fan plorar i riure alhora, amb personatges que explicant com viuen i se senten ajuden a aclarir l’univers propi de cadascú de nosaltres.

"Un país con tu nombre", publicada l’any 2021, és una preciosa novel·la sobre l’amor, l’honestedat i la llibertat, narrada través de dos personatges principals i la seva amistat. Jon, un cuidador d’elefants del zoo, i Edith, una vídua que viu amb onze gats, es troben compartint vida solitària a un poble abandonat. De sobte, arriben males notícies: Jon s’assabenta de la decisió del zoo de vendre’s Susi, una elefanta a qui està molt unit, i Edith s’arrisca a perdre la casa on viu i marxar del lloc que tant estima. Aquestes novetats pertorbaran la seva existència i tensaran el fràgil món que habiten obligant-los a reescriure novament la pròpia història.

"Somos, sobre todo, la suma de nuestras renuncias" són les paraules que obren la novel·la mostrant així el paisatge emocional que recorren cada dia Jon i Edith, dues persones d’edat avançada amb circumstàncies personals que sovint els pesen i sotmeses a un futur incert que amenaça cruelment la seva pau. Però Alejandro Palomas, amb un text ple de tendresa i sinceritat, farcit d’humor i saviesa, ens mostra que la vellesa no és sinònim de debilitat i que l’amor, la veritat i la llibertat, poden reescriure la vida tal com la natura reescriu el paisatge any rere any. D’una manera lenta, implacable i sobretot preciosa, Edith i Jon es van guanyant el nostre somriure i admiració paraula a paraula, frase a frase, dia a dia, estació a estació, fins a fer-nos entendre allò que senten i sentint-ho també a la nostra pell.

Alejandro Palomas, autor excepcional, ens regala amb "Un país con tu nombre" una novel·la plena de bellesa i sentiment que recomanem moltíssim!

Més informació:

• Alejandro Palomas a Wikipedia
• Fitxa editorial
• Llegir fragment
• Alejandro Palomas a Instagram

Recomanat per Sergi Gil de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls.

Els meus dies a la llibreria Morisaki és una novel·la breu i àgil que ens recorda la importància d’apreciar les coses petites i senzilles. La seva protagonista, Takako, és una jove de vint-i-cinc anys amb una vida sense massa sorpreses fins que, un dia com qualsevol altre, Hideaki, un company de feina amb qui surt des de fa uns mesos, li diu que es casa amb una altra noia. Immersa en una profunda tristesa, Takako sent la necessitat d’allunyar-se de tot, deixant la feina i veient passar els dies tancada a casa. El seu oncle Satoru, en un intent de fer-la sortir d’aquella situació, convida la Takako a viure a l’altell de la llibreria Morisaki, fundada pel seu avi, especialitzada en llibres de vell d’autors japonesos de l’època moderna, i situada a Jinbōchō, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio. En aquest altell, amb muntanyes de llibres per tot arreu i olor de resclosit, la vida de la Takako començarà a agafar un nou rumb. El plaer de la lectura, l’acostament amb el seu oncle i les noves amistats que l’envolten, faran que la Takako es redescobreixi i recuperi les ganes de viure amb plenitud.

Més informació:

Recomanat per la Biblioteca Popular de Mataró.

Un adolescent de setze anys a finals dels noranta i inicis dels dos mil, visita a l'hospital el seu pare que està en coma per acomiadar-se'n. Ell sap que és la darrera oportunitat que té per confessar-li allò que no li ha dit mai i que ha marcat la seva infantesa, la seva homosexualitat. Una història que ens parla dels orígens, de la consciència de classe i de les relacions entre pares i fills, però sobretot de la identitat, de la construcció de la masculinitat, de la culpa i la vergonya. A mesura que avança la novel·la es desvetlla un exercici catàrtic a voltes poètic que fa l’autora i que li serveix per fer encaixar les peces i cicatritzar les ferides.

Recomanat per la Biblioteca Joan Coromines d'El Masnou.