De la mateixa manera com rarament coincideix l’intèrpret i el creador en una mateixa persona, ni hi sol haver equilibri entre art i vida, el cas de Thomas Mann és molt peculiar. És un autor orgullós de provenir d’una família burgesa, que es bolca com un amateur en l’art. La tensió entre la vida burgesa i l’artística es manifesta en la manera com de jove, quan mor el seu pare, la família vol que passi a portar l’empresa familiar. I ell, un cop a la feina, no fa més que escriure contes i poemes, fins que, descobert, aconsegueix que el respectin com a futur escriptor, i la seva mare passi a mantenir-lo com al seu germà Heinrich, que a la llarga no esdevindrà tan important com ell, com tampoc ho farà el fill del Thomas, Klaus Mann.

Amb la seva primera novel·la, Els Buddenbrook, escrita a vint-i-cinc anys, aconseguirà el Nobel el 1929, amb una importància per sobre de La muntanya màgica, per la qual és més conegut. 

Aquest contrast entre el món burgès i el més bohemi, també es veurà reflectit en el seu matrimoni respectable amb Katia Pringsheim, d’origen jueu, amb la qual va tenir sis fills, i les seves tendències homoeròtiques, que sembla que van ser sempre platòniques. Igual que el protagonista de La mort a Venècia. En definitiva, la contraposició entre art i vida que ja surt a Tonio Kröger, una obra breu, que és gairebé un assaig i és la seva preferida. Perquè parla de com el sentiment en l’art sorgeix quan ja ha passat el que el genera, sempre a posteriori. Amb alguna excepció, per exemple Margarit quan va escriure Joana, que descrivia la mort de la seva filla amb síndrome de Down quan estava passant.

A La muntanya màgica el millor són les converses, no hi ha grans intrigues. Un tema n’és la literatura. Com Jaume Plensa, que diu que els poetes són l’ànima de la societat, Thomas Mann considerava la literatura el fenomen més noble de l’ésser humà, i el poeta l’home perfecte, “el literat com a persona perfecta, com a sant”, diu el protagonista Settembrini en aquesta obra.

Thomas Mann va viure del 1875 al 1955 i, per tant, va conèixer les dues guerres mundials. Es va exiliar primer a Suïssa i després als EUA, quan va pujar el nazisme a Alemanya, on ja no va tornar a viure. S’hi va posicionar en contra, i exercí la seva influència tant com va poder.