Sylvia Plath va morir pocs mesos després de complir els trenta anys, amb molt poca obra publicada: el seu primer llibre de poemes, "The Colossus" (1961) i la seva novel·la "La campana de vidre" (1963). Fins una setmana abans havia estat escrivint poemes, a un ritme intens. La seva intenció era, segurament, la de compondre amb ells un altre llibre posterior a "Ariel" (1965).

La seva única novel·la va ser rebuda amb més indiferència que els seus poemes. I per això ha estat considerada en moltes ocasions una novel·lista menor, si se la compara amb la seva força com a poeta. Així mateix, molts crítics consideren que aquesta novel·la està molt influenciada per la línia autobiogràfica iniciada per "El vigilant en el camp de sègol" de J. D. Salinger. Tot i que la seva temàtica depressiva és el que la diferencia de l'obra de Salinger.

La pel·lícula "Sylvia" de Christine Jeffs (2003) atribueix a Plath un comentari sobre la novel·la, de la que diu que havia escrit per fer diners. Potser va ajustar la seva prosa a un estil que podria ser considerat comercial en aquells temps, però la trama del llibre evidencia les seves vivències a l'últim any universitari. Així com la seva estada com a becària a la redacció d'una revista femenina, i la seva posterior depressió en retonar a la llar familiar a Boston, amb el seu intent de suïcidi, frustrat pel seu germà, i les successives estades a l'hospital per rebre tractament psiquiàtric.

"I ara esdevinc
escuma de forment, lluïssor de mars.
El crit de l'infant
es fon en el mur.
I jo sóc la fletxa,
la rosada que vola
suïcida, a l'una amb la cursa
endins de l'ull
roig, caldera del matí."

"Ariel" (1965)

Destaquem les traduccions al català de gairebé tota la seva obra poètica a càrrec de Montserrat Abelló.