Només cal veure la portada de la novel·la (els préssecs no hi són per casualitat) i el seu títol tan suggeridor per sentir l’impuls de començar a llegir. Si a més descobreixes en el pròleg, que l’autor es va inspirar preguntant-se què passaria si la seva mare s’enfrontés al Comte Dràcula, tens la garantia que no et decepcionarà!

En un tranquil barri residencial de Charleston, Carolina del Sud, la vida de Patricia Campbell transcorre entre la rutina domèstica, la cura dels seus fills adolescents i la seva sogra. La única cosa que la fa sortir de la monotonia són les reunions del seu club de lectura, on ella i un grup de amigues discuteixen sobre novel·les de misteri i crims reals. Però tot canvia quan un nou misteriós veí, James Harris, s'instal·la al barri.

Grady Hendrix és un escriptor i guionista nascut el 1971 a Carolina del Sud (EUA). És un autor conegut per les seves novel·les de terror amb tocs d'humor i crítica social.
A l’any 2014, va publicar la seva primera novel·la, "Horrorstör", que fou adaptada a televisió.
Els drets de la novel·la que avui ens ocupa, “Guía del club de lectura para matar vampiros” juntament amb “Grupo de apoyo para final girls” també han sigut adquirits per adaptar-se com a sèrie de televisió.

Grady Hendrix combina magistralment, en aquesta novel·la, el gènere de terror i suspens evocant l’atmosfera de les novel·les d’ Stephen King o Thomas Harris, amb un retrat profund de la vida quotidiana d’una comunitat nord-americana als anys 80-90.
Allà, coneixerem un grup de dones de classe mitjana que semblen sortides del barri de Wisteria Lane de la sèrie de televisió "Mujeres desesperadas" o de la pel·lícula "Las mujeres perfectas". Són esposes i mares dedicades, abnegades i aspirants a la perfecció.

És aquí on l’autor, gairebé sense que ens n’adonem, ens introdueix en una incisiva crítica social que tracta temes tan rellevants com el rol que tenia la dona en aquella època, el racisme, el masclisme i l’empoderament gradual de la protagonista i les seves veïnes.
A partir d’aquí, veurem com les nostres protagonistes esdevenen heroïnes inesperades que hauran d’enfrontar-se a les seves pors més profundes, tant sobrenaturals (un misteriós vampir que amenaça el seu barri) com personals.

El seu estil narratiu dinàmic i ple de diàlegs enginyosos fa que la lectura de “Guía del club de lectura para matar vampiros” sigui àgil i entretinguda, amb moments que passen de l’humor al terror en qüestió de pàgines. Una novel·la original i addictiva amb un final que no veuràs venir.

Advertència: Aquest llibre inclou escenes de sang i fetge que poden ser força explícites per als lectors més sensibles. Però no deixeu que això us impedeixi gaudir d’una lectura tan captivadora.

Més informació:

• Grady Hendrix a les Biblioteques
• Grady Hendrix a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Cal Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada.

Qui agafa la novel·la d'Elsa Plaza “Un tango para Emmy Langer” pot pensar que és simplement una novel·la criminal. Però jo no confio molt en aquestes classificacions per gèneres. Per què? Doncs perquè el que m'ha capturat més en aquest llibre és que m'ha traslladat a una època, la segona república espanyola i m'ha explicat les sensacions i les vivències de la gent a principis dels anys 30 a Europa. Per cert, no tan diferents de les que percebem avui dia pel mateix territori.

La viva descripció del barri del Raval de Barcelona, la seva gent, la misèria de la classe treballadora, les lluites i el moment de nova esperança per aconseguir aquest món millor amb què tothom somiava formen una bona part del llibre. A això hem d’afegir les converses entre totes les dones protagonistes del llibre que formen gairebé un manual de feminisme. Com jutjaven (jutgem?) les dones per voler sentir-se lliures, sortir de nit, anar a ballar? Per voler portar la seva vida com creien el més convenient, de vegades quedant-se soles, no com tota una tradició de centenars d'anys els imposava. L'assassinat d'una dona pot ser culpa seva?

És una novel·la escrita de forma captivadora que a part d’explicar una història, intenta escriure la història de les dones d’una època. O la història de les dones en general: els mateixos problemes; la criança, el treball domèstic, la por per caminar soles de nit, la feina i la independència de cada una. El perill d’acabar en un prostíbul, només perquè t’has atrevit a estimar un home. O morta. I l’eterna solitud: totes sentim el mateix, però poques vegades tenim la força d’unir-nos i lluitar per posar fi a la nostra situació par a totes i per sempre.

Més informació:

• Elsa Plaza a les Biblioteques

Recomanat per Bib. de Mira-sol Marta Pessarrodona. Sant Cugat del Vallès. 

En Gerald Durrell va ser uns dels naturalistes i divulgadors més importants del segle XX, com també un escriptor excepcionalment dotat per a la descripció humorística. Nascut a l'Índia als anys vint del segle passat era el menor d'una família britànica de quatre germans. El més gran de tots va ser Lawrence Durrell, autor del Quartet d'Alexandria i un altre afamat escriptor en llengua anglesa. En Gerald adult va treballar durant anys organitzant expedicions per a capturar animals pels zoos europeus fins que, gràcies als ingressos que va aconseguir amb el gran èxit literari, va poder fundar un zoo conservacionista a l’illa de Jersei.

Els Durrell es van expatriar a Corfú a començaments dels anys trenta buscant un clima més agradable que el de la costa anglesa. Havien viscut a l'Índia fins a la mort del pare, enginyer del ferrocarril, i no van aconseguir aclimatar-se a Anglaterra. Van viure quatre anys a Grècia fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial i les anècdotes acumulades durant aquest període donen forma tant a La meva família i altres animals com als dos títols posteriors del que s’ha anomenat “Trilogia de Corfú”. Els seus germans Larry, Leslie i Margo, en Gerry mateix i la seva mare Louisa es barregen a les pàgines de la novel·la amb la fauna autòctona de l’illa (humana o no) per a viure tota mena d’esbojarrades peripècies.

La molt poc convencional vida de la família, plasmada en la passió d’en Gerry pels animals, la de la seva mare per organitzar banquets i celebracions, la d’en Larry per convidar tota mena d’artistes i personatges peculiars sense avisar abans, la d’en Leslie per les armes i la de la Margo per prendre el sol i conèixer nois atractius, farceixen la lectura de bon humor i ganes de viure. I evidentment no es poden deixar de banda les aportacions hilarants dels amics grecs dels Durrell, amb el metge i naturalista Theodoro, i el taxista i home per a tot Spiro, encapçalant la processó.
Especialment recomanada si esteu passant un sotrac vital, La meva família i altres animals us farà riure sorollosament i us enlluernarà com el cant a la vida que va voler escriure Gerald Durrell.

Més informació:

• Gerald Durrell a les Biblioteques
• Gerald Durrell a la Viquipèdia
• D’expedició amb Gerald Durrell

Recomanat per Roser Jordà Sanuy. Bibliobús La Mola. 

Marta Orriols Balaguer va néixer a Sabadell el 1975. Es va llicenciar en Història de l’art, va estudiar guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bandé a part i també escriptura creativa a l’escola d’escriptura de L’Ateneu Barcelonès. Col·labora amb mitjans com Catorze.cat i Núvol. A l’any 2019 li van atorgar el premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana.

Aprendre a parlar amb les plantes explica la vida d’una neonatòloga anomenada Paula que amb 45 anys ha de reconciliar-se amb ella mateixa. S’enfronta d’una manera sobtada a una revelació i a una pèrdua. Acaba de perdre en un accident al Mauro, la seva parella, que poques hores abans l’hi ha confessat estar en una altra relació. Això suposa que ha de superar ella sola un doble dol que no tothom coneix. A través de les pagines de la novel·la, l’autora ens acompanya a reflexionar sobre temes com la dissolució de la parella, la lluita per la vida, la mort sobtada i la frontera de l’abans i el després que s’estableix per la pèrdua d’un ésser estimat. Parla sobre els sentiments contradictoris que li desperta el fet que la seva parella trenqués amb ella poques hores abans de morir. Li queda ràbia i rancúnia quan es pregunta fins a quin punt va conèixer al Mauro, que la va deixar per una dona més jove, però també li queda un dolor profund per la seva mort.

La protagonista ordena els seus pensaments en un relat delicat i intimista en el qual anem descobrint detalls de l’hospital on treballa, dels companys de feina, del seu pare i dels amics més propers. Ens narra amb senzillesa i determinació les coses quotidianes, com les plantes del Mauro, mortes i seques perquè ella es descuida de regar-les, de les seves rutines i de les emocions a flor de pell que la porten cap a la superació personal. La lectura d’aquesta novel·la emociona i reconforta a parts iguals. Molt recomanable!

Més informació:

• Marta Orriols a les Biblioteques
• Club del llibre
• Marta Orriols a la Viquipèdia

Recomanat per Maria Jesús Rodríguez Melero. Bib. Districte 3. Terrassa.

Francesc Serés parteix de vivències directes o pròximes, de vides anònimes, d’històries reals d’amor i supervivència per aixecar una autèntica “història europea”. El món interior parteix de tres moments i espais històrics de l’Europa dels últims cent anys: la Guerra Civil Espanyola, la II Guerra Mundial i la guerra entre Ucraïna i Rússia. L’autor treballa amb elements de la pròpia experiència personal: les vivències familiars al Front d’Aragó, l´exploració de la memòria oculta de Berlín (on l’autor i la seva dona russa acullen refugiats ucraïnesos), el rescat de la memòria a través del col·leccionisme obsessiu d’àlbums familiars, etc. El relat testimonial de Serés té una sensibilitat i una vibració humana que deixa petja en el lector.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El tema principal del llibre, segons la mateixa autora, és el dol. Una dona que acaba de perdre un nadó arriba, en estat de xoc, al petit mas on vivia de petita amb la seva família. La seva intenció és refugiar-s’hi mentre troba una manera de conviure amb aquesta pèrdua tan dolorosa. La vida a fora continua –i ho veiem amb els correus que va rebent de part de l’escola bressol, el metge o la immobiliària, que li reclamen que es posi al dia–, però, dins del mas, el temps s’ha aturat. La casa esdevé un món paral·lel, fosc, fred, inquietant per la tristesa que s’hi respira; però un món, al cap i a la fi, que li permet a la Maria, la protagonista, buscar amb calma un ritual que li vagi a mida.

Explica Albets: «Ara la mort està molt guiada. Jo mateixa no m’hi he trobat, però la interrupció de l’embaràs és una experiència molt freqüent, i no se’n parla gens. És un dol que no et deixen fer. De fet, no ens deixen fer cap dol, ara mateix».

*Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals 

Primera novel·la de l’escriptora noruega Helene Flood, un thriller psicològic sobre la mal·leabilitat de la memòria. 

La història comença quan Sara troba un missatge al contestador del seu marit, en Sigurd, dient que acaba d’arribar a la cabana del bosc on havia de passar el cap de setmana amb un grup d’amics. Hores després, ella rebrà una trucada dels seus amics preguntant per ell perquè no ha arribat ni l’han vist... On és el seu marit? Perquè l’ha mentit al missatge? La seva desaparició és tot un misteri i la policia comença a investigar si ella és la principal sospitosa.
 
Podrem conèixer alguns pacients de Sara durant les seves sessions com a psicòloga, que farà a casa seva on ha muntat la consulta. Durant la novel·la trobarem salts al passat per entendre com va conèixer a Sigurd, els inicis de la relació i la seva vida actual, després de les obres de remodelació de la casa que van heretar de l’avi Torp.

Escrita en primera persona, intercalant diàlegs entre els personatges, l’autora ens va deixant pistes perquè quan arribem al final tot tingui sentit, els petits detalls que en principi no li donaves importància, al final tindrà un motiu per tancar la història del tot inesperat. Sobretot juga amb els records distorsionats, posant en dubte la fiabilitat de la ment, fins i tot el propi narrador no és una font segura per al lector: “els nostres records ens poden fer dubtar de si les coses van succeir així o simplement les hem imaginat”.

Més informació:

• Helene Flood a les Biblioteques

• Helene Flood: “Mentir es un tema fascinante”

Recomanat per Bib. Àngel Guimerà. Matadepera. 

La Caroline i en Francis, decideixen passar una setmana de vacances en un altra casa, per mirar de salvar el seu matrimoni que fa temps que trontolla. La casa on s'allotgen, és freda: buida de vida, sentiments i personalitat. De mica en mica la Caroline, troba petits senyals dins la casa, que tenen relació amb la seva vida i que en Francis desconeix totalment. Coses passades que vol oblidar i que algú les coneix tan bé com ella. És aleshores, quan comença a sospitar que potser el propietari/ària de l'immoble la coneix.

L'intercanvi és la primera novel·la que va escriure Rebecca Fleet l'any 2018; va ser traduïda a diferents idiomes i l'any 2020 es va convertir en best seller.

Si t'agraden les novel·les d'intriga, els thrillers psicològics i les històries familiars complexes "domèstic noir", aquesta novel·la no et deixarà indiferent. D'aquí en endavant et rumiaràs a qui li deixes les claus de casa teva.

Més informació:

• Rebecca Fleet a les Biblioteques

Recomanat per Rosa Dual. Bib. El Castell. Vacarisses. 

Som moltes les persones que vivim a les grans ciutats, envoltades d’un excés d’informació i estímuls que ens arriben per totes bandes: sorolls, imatges, olors, etc. Però, i si ens aturéssim un moment? Seríem capaços de suportar el silenci? D’escoltar algú? I a nosaltres mateixos?

En aquesta novel·la, íntima i commovedora, anirem descobrint la història d’una de les poques famílies que encara viuen a les valls altes dels Pirineus. La “solitària”, una escriptora de mitjana edat, que no passa pel seu millor moment, s’hi va a passar una temporada. Allà trobarà la manera de sanar-se i trencar el bloqueig. I ho farà escoltant les persones protagonistes del relat. El suïcidi, les malalties mentals, el dol o la despoblació de món rural són alguns dels temes que s’hi tracten, però sempre amb una veu esperançadora.

Iolanda Batallé, editora, escriptora, professora i directora de l’Institut Ramon Llull (2018-2021), d’entre altres activitats, és un autèntic terratrèmol. Si algun cop l’heu escoltada, ho entendreu. Treballadora incansable és capaç de contagiar-nos l’entusiasme per la literatura, per la cultura, per la vida. No us perdeu aquesta oportunitat d’endinsar-vos en les seves paraules i reflexionar sobre la vida i... la mort.

Morir-te
encara no
tens massa deutes
amb les flors.
Antònia Vicens

Més informació:

• Iolanda Batallé Prats a les Biblioteques
• Iolanda Batallé Prats a la Viquipèdia
• Presentació del llibre a Més 324

Recomanat per Pilar Domínguez. Bib. Vapor Badia . Sabadell. 

Violaine Bérot, nascuda el 1967 als Alts Pirineus, França, és llicenciada en Filosofia. La seva activitat professional la va portar de la ciutat de Toulouse, on exercia com a informàtica, especialista en intel·ligència artificial, fins als Pirineus, on es va dedicar a la cria de cabres i cavalls durant anys. Va ser llavors quan va viure una experiència que inspiraria la seva novel·la Como bestias.

El protagonista, un jove mut amb una força insospitada i un do per a sanar als animals, funciona com a ressonància de la violència amb la qual podem arribar a reaccionar davant tot allò que és diferent.

Amb un format d'interrogatoris policials i una immersió directa a la història, moltes declaracions desdibuixen la frontera entre home i animal. Un llibre que subratlla la por que tenim a la nostra naturalesa animal, i en general, a tot allò que veiem com a diferent.
És també un llibre d'absències (pares que ni estan ni se'ls espera), maternitats instintives (mares que lluiten per donar dignitat als seus fills al marge de les convencions) i humans d'aspecte convencional que actuen com a salvatges (homes als qui no els importa que hi hagi consentiment).
Una història desapiadada que, malgrat tenir poc més de 130 pàgines, no deixa indiferent.

Més informació:

• Violaine Bérot a les Biblioteques
• Violaine Bérot a la Viquipèdia
• Blog

Recomanat per Saray Carrasco. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Després de les notables Stoner i Butcher’s Crossing, John Williams (1922-1994) va escriure la que seria la seva última novel·la: August. Es tracta d’una novel·la històrica que li va valer el prestigiós National Book Award, uns dels premis literaris més importants dels Estats Units.

La història comença l’any 44 a.C., just en el moment que Juli Cèsar és assassinat. En el seu testament, el dictador romà nomena com a hereu directe al seu nebot, Octavi, que de sobte es veu en el centre de poder de l’imperi més important de l’època. A partir d’aquí comença una lluita pel poder plena de traïcions i en la que serem testimonis de primera mà de la transformació d’Octavi, de nebot sensible de Juli Cèsar a implacable primer emperador romà. La novel·la està escrita a través de cartes redactades pels diferents protagonistes i a través de les quals, es va construint la història general de l’imperi. Aquest estil epistolar permet un estil narratiu molt introspectiu i conèixer sempre el punt de vista de tots els protagonistes, que sovint juguen a dues bandes.

August és una novel·la molt recomanable que combina l’erudició de ser una obra molt documentada i ben escrita amb la lleugeresa d’una trama molt entretinguda. És una obra que agradarà a qui hagi gaudit de la també excel·lent Memorias de Adriano de Marguerite Youcenar, i en definitiva, als amants de la novel·la històrica més rigorosa.

Més informació:

• John Williams a les Biblioteques
• John Williams a la Viquipèdia

Recomanat per Denis Rivero. Bib. Can Puiggener. Sabadell. 

Llibre que enganxa des de la primera pàgina. De lectura amena i fàcil de seguir, amb una trama trepidant. Un exemple de dones valentes i perseverants. 

Barcelona, 1382. Francesca és una noia cristiana de quinze anys que ajuda la seva àvia a fer de llevadora. Aquesta li ensenya els secrets de l'ofici i la introdueix als sabers de les plantes medicinals, però la noia no es conforma amb això, i malgrat la seva humil condició té la determinació de convertir-se en metgessa i cirurgiana. Només hi ha un problema: aquesta professió està reservada als homes.

Gràcies a l'ofici de llevadora, sovint visita el call jueu. Allí coneix Astruc, un noi jueu descendent d'un llinatge de metges que vol estudiar medicina. Comparteixen coneixements: Francesca li ensenya el que sap sobre plantes i ell li permet accedir als llibres. Però la medicina no és l'única passió de la jove: està enamorada de’n Martí, i aquest amor suposa la iniciació a la vida adulta, una vida plena d'obstacles, amor, traïcions i passió.

Basada en una història real i amb una trama enlluernadora, Laia Perearnau ens guia de manera magistral per la Barcelona del segle XIV, una ciutat en ple creixement on conviuen cristians, jueus i musulmans però on comença una època convulsa que espatlla aquesta pau. Les malalties que ronden per les ciutats i l'escassetat d'aliments tensen encara més l'ambient.

Més informació:

• Laia Perearnau a les Biblioteques
• Francesca de Barcelona a TV3

Recomanat per Mercè Riva Rega. Bib. Neus Català. Polinyà.

Un coronel retirat, i resignat a la nostàlgia, acut al port cada divendres per esperar una carta que no arriba. Aquest es el punt de partida d’una novel·la breu, alhora terriblement propera i màgicament exòtica, que parla de la vellesa i la memòria, la família i el dol, el patriotisme i la soledat de l'apàtrida. 
Márquez ens apropa un món màgic on allò íntim i allò públic s’interrelacionen en un complex entramat de relacions (veïns, policia, govern, família...) on el lector podrà conèixer la realitat d’un home marcat pel record i les derrotes, a qui els camins de la vida han portat a enfrontar-se a la burocràcia, a sentir-se oblidat i a perdre molt més que la joventut.

Una obra mestra entre el conte i el retret històric, una particular visió del camí de l’heroi que ens serveix d’excusa per parlar de la societat i l'home, de la moral i la fam, una lluita on hi aniran prenent rellevància cada cop més l’angoixa i la més pura voluntat de resistència.

Més informació:

• Gabriel García Márquez a les biblioteques
• Gabriel García Márques a la Biblioteca Virtual

• Gabriel García Márquez a la Viquipèdia

Recomanat per Júlia Alonso Núñez. Bib. Can San Joan. Montcada i Reixac. 

La Clara Cortés va publicar el seu primer llibre, Al final del carrer 118, al cap de divuit anys, gràcies a un premi literari i, des d’aleshores ha publicat més d'una dotzena de novel·les i webcòmics per a totes les edats. Va estudiar psicologia i, actualment, es dedica a temps complet a escriure històries sobre la salut mental i el col·lectiu LGTBIQA+.

Amb Clementine, l’autora ens mostra les relacions que experimenta una adolescent en un moment de la vida on s’ajunten la problemàtica del pas d’infant a adult, amb intensos canvis físics, el descobriment de la sexualitat, l’amor i els dubtes existencials.

La Clementine viu amb el seu xicot des de fa anys, és una relació còmoda, però, realment, no s’hi sent del tot bé, se sent sola i desubicada. Un dia, però, apareix una altra persona a la seva vida que canviarà tota la seva perspectiva.

És una obra que retrata les relacions tòxiques, la salut mental, el masclisme, la resiliència i els diferents vessants de l’afecte. 
L’autora acompanya els personatges en moments claus de la seva vida, mitjançant una quotidianitat realista molt ben reeixida. El resultat és una novel·la que impacta per la seva honestedat i delicadesa.

Més informació:

• Clara Cortés a les Biblioteques
•  “Clementine”. Ed. La Galera

Recomanat per Bib. del Sud. Sabadell. 
 

Maria Antònia Oliver va escriure aquesta novel·la epistolar, inèdita fins ara, a partir de les cartes que ella i la seva parella, el també escriptor Jaume Fuster, es van intercanviar mentre ell feia el servei militar a l’illa de Cabrera, on el van traslladar per motius polítics. La història d’amor dels dos protagonistes, escrita amb els pseudònims d’Olívia Guillot i Yus Picó, trena les emocions, l’enyor i la ràbia per la separació imposada amb el retrat d’un país gris, a finals dels anys seixanta, en què la llibertat i la llengua eren tancades amb pany i clau.

Més informació:

• Maria Antònia Oliver a les Biblioteques
• "Paraules al sol". Bibarnabloc

 Recomanat per Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

En aquest assaig històrico-biogràfic, la periodista i filòsofa francesa Sonia Devillers analitza un episodi poc conegut de la història de Romania, en què la població jueva va ser exportada del país. Romania va ser el segon país d’Europa que amb més eficiència i afany va perseguir al segle XX la desaparició dels jueus del seu territori, i el va aconseguir amb notable èxit, passant d’uns 750.000 jueus al principi del segle a uns 10.000 avui dia. De quin mode i en què moments va succeir aquesta eliminació? Per què parlar d’exportació?

Recomanat al Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Més informació:

• Sonia Devillers a les Biblioteques
• "Los Exportados". Bibarnabloc

 Recomanat per Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Aquesta és la situació que viu Nora Seed, una noia jove que es troba en un moment decisiu de la seva vida. Després d’una sèrie de fracassos personals i professionals, Nora es troba completament desbordada pels seus errors i penediments. Amb la sensació de no tenir res pel qual lluitar, pren una decisió desesperada que la porta a la Biblioteca de la mitjanit, un espai on el temps s’atura i tot sembla possible. En aquesta biblioteca, Nora es troba amb la senyora Elm, la seva antiga bibliotecària de l’escola, qui l’ajuda a comprendre que cada llibre representa una vida alternativa, una versió d’ella mateixa que ha pres decisions diferents al llarg del temps. La protagonista té ara l’oportunitat de llegir cada llibre i viure temporalment aquelles vides, observant què hauria passat si hagués pres camins diferents: una vida on es va casar amb la seva antiga parella, una altra on va seguir la seva passió per la música, una altra on es va convertir en científica, i moltes més. A mesura que explora aquests camins alternatius, Nora descobreix els pros i contres de cada vida, descobrint tant les llums com les ombres de cadascuna. En aquest món de possibilitats infinites, cadascuna de les vides ofereix a la Nora una nova perspectiva, fins al punt que ella mateixa ha de preguntar-se: en quina vida voldria realment quedar-se?

Més informació:

• Matt Haig a les Biblioteques
• La Biblioteca de la medianoche a la Viquipèdia

 Recomanat per Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Durant la nit de Nadal  de 1617, l'ílla noruega de Vardo va patir una terrible tempesta que va arrassar amb els bots dels homes que estaven pescant i els va matar a tots. Vardo es va quedar sense homes, i les dones van a haver de superar aquella desgràcia immensa a l'hora que lluitaven per sobreviure en un indret amb unes condicions de vida molt dures. Encara que les van ajudar, elles van haver de sortir a pescar, per procurar-se aliment, cuidar els ramats, curtir les pells, comerciar i tot el que calgués per continuar amb vida. Amb el pas dels mesos se'n van sortir. Va ser llavors quan l'autoritat va decidir enviar un comisari més preocupat pels afers de l'ànima que els del cos. Llavors va començar una cacera de bruixes sense precedent que es va endur la vida de moltes de les dones acusades de la mort dels seus marits.

Aquest fet terrible de la història de Noruega dona peu a l'autora a escriure una apassionant novel·la on les dones de Vardo tornen a tenir veu. Amb una escriptura molt sensorial i poètica, descobrirem la seva lluita per la supervivència.

Més informació:

• Kiran Millwood Hargrave a les Biblioteques
• Kiran Millwood Hargrave a la Viquipèdia

• Vardø: una cacería de mujeres en el Mar del Norte

• Entrevista

Recomanat per Bib. La Serra. Sabadell. 

"La mala costumbre" és la primera novel·la d'Alana S. Portero, una escriptora, poeta i dramaturga que volca aquí les seves vivències personals vivint i creixent al barri de San Blas de Madrid. El llibre és un reflex de la seva experiència com a nena transgènere i el món que es troba i al que ha de fer front des de ben petita, de la complicada relació amb la seva família, la gent del barri o el propi entorn que és descrit com un lloc precari, sovint oblidat pel sistema però també habitat per personatges diversos i singulars que aniran construint el caràcter, personalitat i visió del món de la protagonista. L’autora no omet detalls a l’hora de traslladar a l’espectador les seves sensacions en tot moment; tant en relació amb el cos propi com amb els vincles que estableix. I el llenguatge que fa servir és sovint cru i directe amb una gran capacitat per transmetre les diferents emocions i una denuncia constant d’un món fragmentat i injust.

Alana S. Portero escriu sobre cultura, feminisme i activisme LGTB de forma habitual, amb "La mala costumbre" ens trobem davant d’una novel·la imprescindible per a qualsevol persona més enllà de la seva condició o gènere, també ens trobem davant d’una lliçó d’empatia, de reivindicació i d'humanitat sense precedents en el context literari on es desenvolupa; el de l'experiència queer, el de les minories silenciades durant dècades que ara recentment comencen a tenir la seva pròpia veu i on es demostra, una vegada més, que des d'allò local s'acaba conquistant l'universal.

Més informació:

• Alana Portero a les Biblioteques
• Alana Portero a la Viquipèdia

Recomanat per Isart Armengol. Bib. de Ponent. Sabadell. 

El 1939, un cop acabada la guerra civil, una processó fúnebre, acompanyarà les restes de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange, des d’Alacant fins a El Escorial, on rebrà un enterrament d’estat. En aquesta processó que  durarà 14 dies, l'autor aprofita per descriure l’Espanya de postguerra:  els falangistes convençuts, els militars vencedors i els vençuts que comencen a patir la repressió del nou govern instaurat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Matilde E., amb el cognom amagat perquè l'artista de Mallorca protagonista d'aquesta novel·la, que no biografia, és una dona sense veu, oblidada, com l'espai buit dins d’un tortell. Només en sabem que no en sabem res.

Aquesta és la quarta gran novel·la de la Maria Escalas, un èxit rere èxit, que Virginia Woolf ja deia que és normal, això, la felicitat crida la felicitat. En aquest cas sembla que torna a fer el mateix que amb la segona, apropar-se a allò més psicològic que no a la narració dels fets i prou. Ja ho fan, això, els autors, escriure sobre el mateix tant com contradir-se, buscar i elucubrar, moure's entre realitat i imaginació.

Com aquesta història sobre uns fets hipotètics que és l'excusa per deixar anar el riu de la seva creativitat, a través de molts punts de vista que conformen un calidoscopi narratiu. Amb unes ganes d'escriure que en un parell de passatges sembla que digui que són una passió, no un propòsit d'èxit, de fama, de diners. Per a ella, aquesta escriptora, que té el talent, el geni, i les ganes d'exercir-los. Que n'hi ha que van darrere i darrere l'art, els malaguanyats, i d'altres es permeten el luxe de no aprofitar el talent.

La Matilde Escalas seria malaguanyada no perquè no tingués talent, sinó perquè es creu que era a l'ombra de Santiago Rusiñol, de qui tot sembla indicar que n'estava enamorada. Perquè ens enamorem dels qui són com nosaltres, i els artistes es cerquen entre ells. Tot i que ell era pintor i escriptor, i ella una compositora sembla que molt bona. Relacionada també amb el gran Erik Satie i Isaac Albéniz.

I és que al llarg de la història el masclisme ha estat el normal. Schopenhauer ho era, i ho era Petrarca per molt que estimés Laura. Això ha fet que les dones artistes pràcticament no hagin surat. És molt ben trobat que ella era com la lluna "que reflectia la llum d'en Rusiñol i no s'aturava a brillar amb la seva". Com Jane Austen, ella no necessitava ser parella d'un geni, ella era el geni, serà per això que no es devia casar. Sol passar quan estimes que ets com un aneguet lleig, i en aquest cas la Maria Escalas l'ha convertit en un cigne.

Tot el llibre és fet de paral·lelismes, d'idees que es repeteixen, per arribar més al lector. Com Rusiñol i Matilde tenien talents i vides paral·lels, i com hi ha una història superposada a la novel·la de la qual no parlarem aquí. El temps n'hauria de fer un clàssic, d'aquesta obra tan justament premiada a Mallorca, però mentrestant no deixeu de llegir-la.

Més informació:

• Maria Escalas a les Biblioteques

• Pàgina web de l'autora

Recomanat per Helena Bonals. Biblioteca Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat. 

Marisa Madieri, va néixer a Fiume el 1938, i va morir a Trieste el 1996. Escriptora d’una obra curta, però intensa i de qualitat, fou la parella de l’escriptor Claudio Magris.

Verd aigua, és un tros de vida, quasi una autobiografia, a tall de diari (del 24/11/1981 al  27/11/1984) que explica la infantesa i joventut de l’autora, els dramàtics fets de l’exili des del seu Fiume natal, fins a Trieste on l’acollida, en un principi, no va ser tan entusiasta com esperaven.
Des del record de la seva maduresa, de dona cassada i amb fills, professora, amb interessos socials, Marisa escriu aquest dietari en el qual va fent salts al passat i al present, i també en certa forma desafia el futur.

El relat de la dona adulta està escrit sense presses, i sense jutjaments ni odi, només des del record dels seus ulls de nena i de les històries de la família. Però també atenta al present, va entrellaçant històries de la seva vida quotidiana, de la seva feina com a professora, de la seva malaltia, dels seus fills, del company Claudio, de la seva militància social i de voluntariat.

Totes les dones de la família, i Marisa per descomptat, tenen un gran pes. En una constel·lació d’àvies, ties, cosines, les dones han jugat un paper superior en enfront dels homes, dels quals algunes de les àvies tractaven amb cert menyspreu:
L’àvia Madieri, deixà el seu marit i s’instal·là a Fiume amb el fill que espera, i dona peu al naixement d’una nova nissaga, que continua amb ella i amb el pare de l’autora.

L’àvia Quarantotto, mare de la seva mare, amb deliris de grandesa, controladora, manipuladora, dominadora fins a l’últim moment de la seva vida, malgrat la decrepitud de la vellesa.

L’àvia Anka, última esposa del seu pare, i salvaguarda dels records familiars, com una relíquia.
La mare de l’autora, pàgines plenes de tendresa i breu descripció colpidora de la malaltia de l’oblit, i de la mort.
Una desfilada de ties, cosines i germanes, en les que no entra massa, però que estan representades en tot el cosmos de personatges del relat.
D’una singular història geogràfica i política com és l’estat de Fiume, la república posterior creada per D’Annunzio, que resistí alguns mesos la independència de Fiume; a l’èxode de la població italiana cap a Trieste, on van ser rebuts com a refugiats (la història sempre es repeteix), i on van ser allotjats en edificis precaris, en habitatges de paper...

De tota aquesta vivència Madieri escriu un relat de vida, deixa el testimoni, acompanya el pas del temps de la memòria, i ens deixa una novel·la que suma el passat i el present, sense acritud ni judicis, amb melancolia i tristesa, a voltes nostàlgica, només mostrant els fets tal qual els va viure i els recorda.

Amb una prosa plena de poesia, hi ha pàgines d’un gran lirisme, grans evocacions de paisatge i de la descripció de l’aigua, dels diferents colors de l’aigua. Una obra breu, de poca extensió, que diu molt. Una joia que calia descobrir. Com diu Claudio Magris en el magnífic postfaci del llibre, “les característiques de l’escriptura de Marisa era la claredat, la precisió més absoluta, la paraula exacta, els elements que formen la poesia.”

Més informació:

• Marisa Madieri a les Biblioteques
• Marisa Madieri a la Viquipèdia
• Curiositat sobre l'estat independent de Fiume, creat per Gabrielle D'Annunzio

Recomanat per M. José Maya García. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat. 

Novel·la ambientada al Budapest i a Roma dels anys 40 del segle XX, és una historia d’amor amb tres protagonistes. L’autor divideix el relat en tres parts, tres monòlegs on cada personatge ens explica la seva versió dels fets, veiem així com els mateixos fets esdevenen episodis diferents segons qui ho explica.

La història resulta una bella reflexió sobre l’amor, l’amistat, la gelosia, el sexe, el desig, la mort…les classes socials, el capitalisme i el sentit de la vida. És també el relat d’un món ferit de mort pels totalitarismes.

A través de les seves pàgines veiem al seu autor i la seva vida, un home que va patir les guerres mundials i l’auge dels diferents totalitarismes nazi i estalinista del segle XX.

Considerat com un dels escriptors més importants de la literatura centreeuropea va haver d’exiliar-se d’Hongria on les seves obres van ser prohibides.
Acaba els seus dies als Estats Units i va ser a començaments dels anys 90 quan es van redescobrir les seves obres.

Més informació:

• Sándor Márai a les Biblioteques
• La dona justa. RTVE

Recomanat per Bib. Pilarin Bayés. Santa Coloma de Cervelló. 

La filosofia al tocador (1795) del Marquès de Sade és un dels textos clàssics més controvertits de tots els temps. Edicions de la Ela Geminada el recupera a través de “Idil·lis”, una col·lecció de llibres sobre literatura eròtica exclusivament en català que vol reivindicar i repensar aquest gènere sovint marginat. 

Eugénie passa uns dies en mans d’uns institutors que la iniciaran en el llibertinatge, la crueltat i la perversió. Però les lliçons que rebrà la noia no només la guiaran en el descobriment del cos i dels plaers sexuals sinó també en una filosofia de vida que rebutja qualsevol precepte moral i convenció establerta.

Més informació:

• Marquès de Sade a les Biblioteques
• La Filosofia del tocador a la Viquipèdia
• Marquès de Sade a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. El Molí. Molins de Rei. 

Xavi Coral, periodista català conegut per la seva carrera televisiva, debuta en el món literari amb "Aprendre a esquivar les bales". Inspirada en les memòries del seu avi, la novel·la narra la història d'en Josep Trullàs, un jove republicà de Terrassa que s'allista per defensar la República durant la Guerra Civil espanyola. La trama segueix el viatge d'en Josep des del front de l'Aragó fins a la batalla de l'Ebre, i culmina amb la duresa del camp de refugiats de Sant Cebrià, on molts soldats van patir llargues penúries.

Coral construeix una narració emotiva i propera que busca donar veu a una generació marcada per la guerra i el silenci imposat. És una lectura recomanada per aquells que desitgen entendre millor els efectes d’aquest conflicte en les vides anònimes que van haver d’aprendre a esquivar les bales. Una novel·la on malgrat que les circumstàncies són ben adverses també es viu una bonica història d’amor i d’amistat.

Més informació:

• Xavier Coral Trullàs a les Biblioteques
• Xavi Coral Trullàs a la Viquipèdia 

Recomanat per Bib. Josep Maria López-Picó. Vallirana. 

A l’Oest americà no està ben vist que una dona se surti del paper que la societat li ha marcat. Però l’Ab Stenson no és una dona com les altres. Ella tria el seu propi camí i s’enfrontarà amb els homes que calgui per conservar el seu bé més preuat: la llibertat. Fugint de la justícia, el seu camí i el del jove Garrett es creuaran i els durà a viure una aventura amb olor de whisky i pólvora a l’altura dels millors westerns.

“Sense fe ni llei” és una mirada fresca i diferent, des de la novel·la juvenil, al gènere d’aventures del Far West. Ens presenta uns personatges ben definits i una protagonista forta, enlluernadora i que no s’arronsa davant l’adversitat. L’obra és una de les més celebrades de l’escriptora francesa Marion Brunet. L’autora, molt reconeguda al seu país, ha rebut una trentena de premis en la seva trajectòria literària, dels quals destaquem el Premi Pepite d’Or, el més important en la categoria juvenil a França, per “Sense fe ni llei”.

Més informació:

• Marion Brunet a les Biblioteques 
• Fragment disponible al web de l’editorial

Recomanat per Roser Fortuny Valdivielso. Bib. Municipal de l'Ateneu. Esparreguera. 

La sèrie Feud: Capote vs. The Swans (2024) de FX ens porta al txup txup de l’alta societat de Nova York de meitat del segle passat. Que ens agrada mirar per un forat les misèries dels poderosos! No en va són de la mida d’un campanar. 
Truman Capote era una persona excessiva. En el nostre dia a dia, però, ens topem amb moltes persones que necessiten  fer-se notar, però en diem corcons, fatxendes o ploramiques, segons el cas i el nostre propi humor. Truman Capote és una mena estranya de garsa, com l’ocell arreplega tot allò vermell i lluent. El modus operendi de Truman Capote és tant senzill com fàcil d’imitar: parar l’orella a les converses dels altres i pescar tant com es pugui. L’escriptor, a diferencia d’una garsa ordinària amb bec i plomes, dóna tant o més del que pren.
Si després de veure Feud us venen ganes de saber més coses de Truman Capote, una bona opció és el recull de contes fet per Anagrama el 2005 i posteriorment reeditat en diverses col·leccions, en tant que molts d’ells són autobiogràfics. Als contes podeu trobar el nen que va ser, especialment a: “Un recuerdo navideño”(1956), “El invitado del dia de Acción de gracias” (1967)  i “Una navidad” (1982). Per cert, els dos primers també amb versions telefilm, protagonitzades per Geraldine Page, abonada als premis Emmy de l’any que tocava. 

Si voleu continuar amb aquest viatge pel nen Truman, podeu llegir Matar un rossinyol. (1960) de Harper Lee o veure el film clàssic de 1962 protagonitzat per Gegory Peck. El personatge del petit Dill està inspirat en ell. Harper i Truman, eren amics d’infantesa i veïns. Com bons nens estranys que eren feien coses estranyes, com ara anar d’espectadors a les vistes del jutjat de Monroeville (Alabama), no se’n perdien una. Ben mirat, quin magnífic lloc per uns futurs escriptors: exposició de fets, composició d’imatges acurades per restituir la veritat, precisió en el llenguatge... Un regal.
Una altra reflexió: què ho fa que els grans escriptors surten per barris? Aquesta pel·lícula està per fer.

Més informació:

• Truman Capote a les Biblioteques
• Truman Capote a Biblioteca Virtual

• Truman Capote a la Viquipèdia

Recomanat per M Rosa López Llebot. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Podria ser una novel·la històrica, per explicar un moment determinat d'Espanya (la Segona República); podria ser un drama rural, ja que narra les peripècies d'alguns veïns d'Abra, un poble de la província de Còrdova; o un text costumista pels oficis i la gent que apareixen... Però és tot això i molt més. És un llibre de rabiosa actualitat. Un jove deprimit pel determinisme d'haver nascut en la família i lloc que li ha tocat i per haver-se de dedicar a un ofici que li ve del pare i que troba sense sentit, troba el seu lloc a través de la lectura d’El Quijote. La lectura el rescata i es converteix en la millor teràpia. Diem que és una obra d'actualitat perquè alguns joves postpandèmia també troben absurda aquesta societat que no els deixa desenvolupar-se d'una manera fluida i amable. Trobar feina és com una gran fita costeruda. O, una vegada es treballa, qualsevol iniciativa queda encotillada per normes interessades i plenes de prejudicis. Però no penseu pas que el contingut és negatiu. Tot i el drama de coincidir l'acabament del llibre amb la Guerra Civil espanyola, el missatge final és molt positiu (i si no, espereu a llegir què serà l'Ínsula Esperanza).

Els personatges principals són Mateo, un jove pastor i un mestre d'escola, Lázaro Esquivel. Són un Quijote i Sancho d'una època diferent de la de Cervantes, envoltats per molts altres habitants del poble, amb funcions tan importants com la de carter d'una zona rural. A més d'algunes persones reals com Juan Ramón Jiménez i Zenobia Camprubí, Lorca o Ramón J. Sender.

El llibre està dividit en capítols titulats de manera descriptiva com a El Quijote original. Però hi ha un altre llibre protagonista: El capital. Arriba un moment en què Mateo no en té prou amb Cervantes i demana un altre text digne de ser llegit i el de Marx és l'elegit (serà Làzaro qui li proporciona). El pastor procedeix llavors a llegir el text al seu ramat, detectant preferències: les ovelles són cervantines i les cabres marxistes. El llibre sencer està ple d'humor.

L'autor, Pablo Santiago Chiquero (Valenzuela, Córdoba, 1981), és llicenciat en periodisme i ha treballat com a guionista per a Canal Sur. Actualment viu a Heidelberg (Alemanya). Ha publicat 'Historias del Guadalquivir', un viatge antropològic i literari per Andalusia i 'Once goles y la vida mientras', relats literaris sobre futbol.

Us ben asseguro que les aventures i desventures d'aquests Quijote i Sancho a la cordovesa no us deixaran indiferents. Tot i que aparentment té una estructura que sembla antiga, gairebé barroca, és un text inoblidable, d'aquells que deixen un bon regust.

Més informació:

• Pablo Santiago Chiquero a les Biblioteques
• Encuentros Canal Sur | Pablo S. Chiquero, escritor  

Recomanat per Anabel López. Bib. Montserrat Roig. Sant Feliu de Llobregat. 

Thriller molt recomanat i original, lectura molt fàcil i àgil de seguir, que explica la trama policíaca d’una dona que sorprèn el lector des del primer moment. Molly Maid, és la protagonista d’aquesta magnífica història, treballa de cambrera d’un hotel de luxe, ella és, simplement, una dona obsessivament perfeccionista, molt aplicada, molt compromesa amb la seva feina i molt professional. I, a la qual, és impossible no estimar-la, ja que es tracta d’un personatge molt interessant, original i adorable. De vegades incomprensible, sobretot, quan la veus actuar, en relació amb les seves relacions personals i amb els personatges que formen part de la seva història. La resta de personatges desperten emocions encontrades, d'igual forma, en el lector. 

L’autora ha volgut mostrar a una persona amb síndrome d’Asperger, un tipus de síndrome que, igual que d’altres formes d’autisme, està caracteritzat per importants dificultats en la interacció social i la comunicació no verbal. Acostumen a tenir interessos limitats i conductes molt repetitives. Aquí és, on ens atrapa aquest personatge, perquè l’autora ha volgut posar l’enfocament en la manera d’actuar de la Molly davant les adversitats que se li presenten a la vida. Es té constància, que l’autora va treballar amb nens que tenien necessitats educatives especials i ens ha volgut donar una visió, de com solen procedir i desenvolupar-se davant de problemes o adversitats que se li presenten aquest tipus de persones. La veritat és, que ha sabut seleccionar a la perfecció la professió ideal per la Molly, perquè és la forma de donar visió a tot el que ens podríem trobar, si ens topessin davant d’una persona tan especial com és ella i les seves mínimes habilitats socials. 

És fascinant veure-la actuar quan es troba amb un problema i intenta solucionar-lo a la seva manera. Durant la història apareixen girs inesperats, hi ha sorpreses diferents, on intentes imaginar-te com ho solucionarà. Ara sí, sempre et sorprèn! Es converteix en una detectiva i una sospitosa a la vegada. I gràcies a això, aprendrà a veure el món amb altres ulls. I sobretot, descobrirà la maldat en les persones. 

En definitiva, és un elogi a la inclusió a la vida real d’aquests tipus de síndromes, a més, explicat per la mateixa protagonista amb el prisma de la seva forma peculiar de percebre les coses.

Més informació:

• Nita Prose a les Biblioteques

Recomanat per Alicia Carrillo. Bib. Font de la Mina. Sant Adrià del Besòs. 

Tania Delgado, experta en relacions laborals, ens explica les claus imprescindibles per a enfortir i aconseguir les nostres fites i millorar la posició laboral. Tipus d'acomiadaments, contractes, prestacions i permisos de maternitat i de paternitat, nòmines o IRPF són alguns dels temes sobre els quals l'autora aclareix i resol dubtes i explica  els drets com a treballadors i treballadores.  La guia definitiva per a entendre l'enton legislatiu laboral.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En Lluís és fotoperiodista i porta mitja vida voltant pel món. Després de deu anys vivint a Àsia ha decidit tornar a establir-se a Barcelona per ser a prop de la família i tenir cura del seu pare malalt. A l’habitació d’hospital on el té ingressat hi coneix la Laia, una noia independent i alegre que treballa en una agència de publicitat però que no acaba de trobar el seu lloc al món. En Marc és pianista, està separat i viu a Filadèlfia. Per primera vegada des que va néixer el seu fill, s’embarca en una gira internacional que comença a Barcelona, on va créixer. Quan hi aterra per estar-hi unes setmanes, entra a Tinder i coneix l’Íngrid, una fotògrafa intel·ligent i activa que té claríssim que vol ser mare soltera però que no havia previst tornar-se a enamorar...

En aquesta novel·la emotiva, divertida i brillant, Andrea Rodés presenta de manera molt realista les vides de quatre personatges en crisi, cadascun a la seva manera. Històries que es van encreuant i que retraten els conflictes vitals de tota una generació.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un grup de presoners de guerra africans que soldats romans traslladaven per mar, s’amotinen i son arrossegats pels corrents a l'illa de Tenerife. Durant mil cinc-cents anys, els seus descendents creen allí una civilització aïllada de la resta del món, fins que els nou regnes que componen el territori guanxe es converteixen en objectiu dels Reis Catòlics. La sang es vessarà de nord a sud de l'illa en aquesta gran aventura que rememora traïcions, sacrificis i passions prohibides per a explicar la història d'una estirp guerrera liderada pel mencey o rei dels guanxes Bencomo, rei de reis, que va lluitar fins a la fi per la seva llibertat.

Santiago Díaz presenta un relat extraordinari, mai narrat fins ara, de la resistència *guanxe a la Corona de Castella, però també una crònica sorprenent de l'Espanya de l'època a través de la mirada d'una esclava a la recerca dels seus orígens, una història d'amor impossible i el retrat d'una civilització repleta de misteris que va acabar desapareixent per sempre.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Recomano una novel·la romàntica japonesa que ha captivat el món. Ha estat traduïda al català amb molta sensibilitat per l’Albert Nolla asseguro que la història no té desperdici. Està escrita en primera persona per una autora que es va atrevir a tractar temes tabú com els rols tradicionals que sempre han exercit homes i dones dins les relacions amoroses.

Chiyo Uno (1897-1996) va ser una de les grans autores de la literatura Japonesa del segle XX que va influir també el cinema i la moda. Es va traslladar a Tokio als anys vint i va adoptar l’estil de vida i els costums de les “mo-ga” (modern girl). La seva escriptura transgressora va saber fidelitzar uns lectors àvids de conèixer històries d’amor escandaloses per l’època, escrites amb una prosa subtil i elegant. Va ser considerada una pionera del moviment feminista al Japó i va ser reconeguda oficialment amb la medalla del mèrit cultural atorgada per l’emperador.

Una Confessió amorosa va ser publicada amb molt èxit l'any 1935. L’autora havia tingut un idil·li amb Seigi Togo, l’artista en el qual està basada la novel·la, i precisament va atraure moltes vendes pel fet que va narrar el personatge amb la perspectiva d’un home.

A la ficció, el protagonista es diu Yuasa Joji. És un pintor japonès que després de viure uns anys a París retorna al Japó amb la seva dona i el seu fill, però el seu matrimoni està en decadència i decideixen divorciar-se. La parella decideix continuar compartint la casa matrimonial. L’home es trasllada al pis de dalt mentre que la dona i el fill es queden a la planta baixa. És en aquella casa on cadascú farà la seva i per on comencen a desfilar diferents amors que causen un gran escàndol. Resulta sorprenent la vigència d’aquest text feminista. Reivindica una estructuració familiar diferent del matrimoni i al patriarcat. Els estereotips estan canviats. Les dones de la novel·la prenen la iniciativa en el terreny sexual, igual que va fer l’autora a la seva vida personal.

En aquells anys del segle XX en els quals la dona japonesa no tenia ni veu ni vot, Chiyo Uno es rebel·la amb aquesta novel·la tan interessant, moderna i transgressora. Us atraparà!

També et pot interessar: 

• L’autora a la Wikipèdia
• El traductor a la Wikipèdia
• Article a El Mundo
• Fons especial de novel·la romàntica de la Bd3 Terrassa
• Ressenya a Youtube: 

Recomanat per Susi Rodríguez Melero. Biblioteca de Terrassa - Districte 3.

L’investigador privat Charlie Parker és contractat per dues dones diferents que intenten salvar les seves filles d'homes malvats. La història es desenvolupa en els dies previs al confinament del Covid. Tot passa a Portland, Maine on tots els personatges es mouen en un ambient caòtic i humor negre.

Una novel·la per als que els agrada la intriga.

*Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aquesta història comença amb la Marie, una jove de dinou anys, guapa, seductora, admirada, amb ganes de menjar-se el món. Li agrada despertar l’enveja dels que l’envolten, és una deessa en una capital de províncies.  Però les seves expectatives es veuen truncades quan, a vint anys, neix a deshora la Diana, una nena d’una bellesa increïble, més bonica encara que la Marie i molt intel·ligent. Aquest fet provoca a la mare una gelosia malaltissa, un rebuig incontrolable, i la Diana patirà el dolor més gran que pot tenir una filla, la falta d’amor de la seva mare.

Trobarem la Diana en diferents etapes de la seva vida, des del seu naixement fins a l’edat adulta. Es construirà una cuirassa per protegir-se de les seves ferides,  per no escoltar la crida de l’abisme, amb l’objectiu d’avançar de la mateixa manera que ho fa la vida. 

Amélie Nothomb, una vegada més, explora els sentiments humans, ens mostra la gelosia, la crueltat, la manipulació, la foscor, la fredor. I ho fa amb l’elegància que ens té acostumats, amb poc recursos narratius aconsegueix atrapar-nos dins la història i amb astúcia ens meravella amb un final inesperat. 

“La gelosia no necessita cap motiu per instaurar el seu regne”

Més informació:

• Amélie Nothomb a les Biblioteques
• Amélie Nothomb a la Viquipèdia

Recomanat per Maria Isabel Castillo Benítez. Bib. Llefià-Xavier Soto. Badalona.

David Foenkinos va néixer a París l’any 1974. Llicenciat en lletres per la Universitat de Soborna, és escriptor, dramaturg, cineasta i músic.
La delicadesa, escrita per David Foenkinos l’any 2009,  no és només una història d'amor. El llibre, del qual va sortir posteriorment  pel·lícula, representa un punt culminant en l'obra de l'autor. 

Per un París sempre bohemi, embolicat en un halo d'humor i lleugeresa, Foenkinos ens va relatant les circumstàncies a les quals la protagonista, la Nathalie, haurà d’enfrontar-se en un període convuls en el qual s‘enamorarà, es casarà... i la vida que presumia domèstica i rutinària, de  vendrà en un carrusel de trobades i desacords que marcaran el dia a dia de la protagonista.

La Nathalie haurà de prendre decisions en moments inestables mentre la roda de la vida, impassible, l'obliga a definir-se.
El moviment de sentiments que transiten per aquesta novel·la, ambientada en un marc parisenc ideal, conflueixen en un rosari de situacions a vegades simpàtiques, altres entranyables i mai desagradables. Foenkinos en la seva més pura essència. Un plaer per als sentits. Un somriure que apareixerà, tímid moltes vegades, en els nostres rostres mentre caminen expectants a lloms d'una jove que no és una heroïna.

Més informació:

• David Foenkinos a les Biblioteques
• David Foenkinos a la Viquipèdia

Recomanat per Pedro Mantín Sanjulián. Bib. Sant Adrià de Besòs. 

Javier Calvo (Barcelona, 1973) és un reconegut traductor d’anglès i escriptor en llengua castellana autor de deu llibres de relats i novel·les (inclòs un Premi Biblioteca Breve l’any 2012 per l’obra El jardín colgante). L'última abans de fer un tomb a la seva carrera que comentem una mica més endavant, va ser Piel de plata (2019), la història en primera persona del Pol, un adolescent problemàtic de catorze anys que coneix a la sala d’espera del psiquiatre una noia fascinant que li canviarà la vida.

Darrere dels seus passos s’endinsarà en un món fosc, hermètic i embogit que l’absorbirà més enllà de tota mesura. La novel·la ens immergeix en grans disquisicions filosòfiques i artístiques, en el fons un cant a la joventut i a l’energia rebel i forassenyada que l’acompanya, així com una elegia per l’extinció d’aquesta força i els efectes del pas del temps i la vida adulta. Tot i ser una obra realista, també és un homenatge als fans de la ciència-ficció, perquè el protagonista està obsessionat amb un escriptor del gènere. 

El mateix Calvo és un gran fan, com a lector, de la ciència-ficció. Afirma que això i les ganes de fer coses noves, més l’afinitat que té amb l’editorial Males Herbes (“Hi ha editorials que publiquen el que poden... I n'hi ha que publiquen el que volen... Com 'Les Males Herbes”, ha tuitejat), han estat els motius que l’han dut a escriure, sota el pseudònim d’Héctor Rivadeneyra Moll, la seva primera obra en català i de ciència-ficció, La mesura de l’home (2022). Es tracta d’un recull de cinc relats en clau principalment còmica, ambientats en un futur on l’ésser humà ha colonitzat l’espai.

A més a més, Javier Calvo també és un apassionat de H. P. Lovecraft, autor d’unes cent mil cartes (un corpus de més de 12.000 pàgines), que el barceloní s’ha embarcat a traduir i editar amb Aristas Martínez, una editorial independent de Salamanca. Ja han aparegut dos volums, Escribir contra los Hombres, centrat en les idees de Lovecraft sobre el món i la literatura, i el v. II, Diario de sueños, que és un recull de tots els somnis transcrits en aquesta correspondència.

Més informació:

• Javier  Calvo a les Biblioteques
• Entrevista Javier Calvo

Recomanat per Francesc Pujols. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Narra la història d’una dona mexicana, d’arrels catalanes, de 40 anys, divorciada i amb el pare mort recentment , que no sap què esdevindrà a la seva vida, sense il·lusions i amb la vida truncada que decideix visitar Catalunya, la terra dels seus avantpassats i de la que li havia parlat molt el seu avi Antoni, per construir-hi un nou començament. 

A través de la ficció, l’autora reflexiona al voltant d’aspectes com els orígens, el llegat i la identitat, sobre tot tipus d'exili, tant el forçat per les guerres com el voluntari per retrobar-se amb les arrels. De fet, l’exili és un dels aspectes més importants del llibre. L’autora ha volgut que hi hagués un element epistolar que en fes recordar, realitzat en format de correu electrònic entre Gris i la seva germana Adriana, i que es converteix en el seu pont amb Mèxic.
Però què té a veure un xal presumptament pintat per Salvador Dalí i que s’hauria perdut durant la Guerra Civil?
Quin secret amaga el xal  de seda amb roses vermelles pintades?  per descobrir-ho i conèixer les diverses històries d’amor haureu de llegir el llibre.

Més informació:

• Sílvia Soler a les Biblioteques
• Sílvia Soler a la Viquipèdia

Recomanat per Mari Carmen Domínguez. Bib. Lloreda. Badalona.

1793 es situa a l‘Estocolm d’aquell any. És un moment convuls ja que Suècia ha viscut tres guerres cruentes en els darrers cent anys i ha perdut el seu rei. A més de novel·la històrica és també policíaca perquè comença amb la troballa d’un cadàver sense braços, cames, ulls ni llengua. Ens parla de la investigació que es duu a terme en una societat decrèpita i despietada on ningú surt indemne. 

Niklas Natt Och Dag, és un escriptor i editor suec en llengua sueca. L'any 2003 es llicencià a la Universitat de Kalmar, entre 2006 i 2008 fou redactor en cap de la revista Slitz i, posteriorment, passà a treballar a Estocolm com a periodista independent. 

L'any 2017 debutà amb la novel·la 1793, que esdevindria la primera part de la trilogia Bellman noir, juntament amb 1794 i 1795. El llibre fou nomenat com el Millor debut suec de l'any 2017 per l'Acadèmia Sueca d'Escriptors de Crims. A la Fira del Llibre de Göteborg de 2018, també fou guardonat amb el premi Crimetime Specsavers pel millor debut a la coberta i fou votat com el Llibre de l'any a la competició anual de Clubs de llibres de Bonnier.

Més informació:

• Niklas Natt och Dag a les Biblioteques
• Niklas Natt och Dag a la Viquipèdia
   

Recomanat Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet. 

Aclamat thriller psicològic que fluctua entre sentiments tant contradictoris com són l’amor i la revenja i que simultàniament esdevé un joc de connexions entre lectura i escriptura, realitat i  ficció. Dos històries dins d’una mateixa novel·la amb un vincle en comú que aconsegueix desdibuixar els límits de les afeccions.

L’escriptor nord-americà Austin Wright ens presenta aquesta joia de culte on trobem la Susan, una dona casada amb un cirurgià i mare de dos fills que sobtadament rep un misteriós paquet que conté un manuscrit.

Es tracta d’una novel·la escrita per el seu ex marit Edward, que després de quinze anys sense cap tipus de contacte, pretén que la Susan jutgi com a critica la seva “gran obra”, que per fi ha pogut finalitzar i en la qual ni ell mateix confiava en poder acabar.
Després de dubtar durant dies, la Susan finalment comença la lectura de “Animales Nocturnos”, on un professor de matemàtiques, en Tony Hastings, viurà un succés a una carretera secundaria que canviarà la seva vida i la de la seva família per sempre.
Durant tres nits, la Susan llegeix de manera apassionada i fins i tot agònica el manuscrit, revelant una altre trama molt més personal, que li farà reflexionar sobre el sentit de la seva vida.

El lector assistirà, conjuntament amb la Susan, a totes les visions que sorgeixen del modest acte de llegir. Viurà la desil·lusió, el despit o la curiositat de saber com acaba la història de Tony, comparant  constantment els personatges de la ficció amb els de la seva vida real.
Amb un ritme vertiginós i un final pertorbador, “Tres Noches” ofereix una atmosfera al més pur estil road movie, mantenint un clima emocional mitjançant una prosa delicada però amb una gran ferocitat.

Més informació:

• Austin Wright a les Biblioteques

Recomanat per Raquel Martos Castellano. Bib. Sant Roc. Badalona.

"El Carnisser i l'Ocell", la primera novel·la d'Alaina Urquhart, tècnica forense i creadora de l'exitós podcast de true crime "Morbid", transporta els lectors a les fosques merismes de Louisiana, on un sinistre assassí en sèrie, conegut com "el carnisser del pantà", porta a terme experiments mèdics macabres en les seves víctimes, deixant darrere seu un rastre d'horror i misteri impenetrable per a les autoritats.

Amb un coneixement profund de les ments més fosques i anys d'experiència en autòpsies, la patòloga forense Wren Muller es converteix en la protagonista clau en la cacera del carnisser, juntament amb l'ajuda de l'inspector Louis Leroux. La seva obsessió per capturar l'assassí es converteix en una cursa a contrarellotge que es complica encara més quan el cas es torna personal.

La novel·la es converteix en una cacera del ratolí i el gat, on els rols dels protagonistes s'intercanvien constantment, proporcionant al lector una visió multifacètica de la trama. Aquesta alternança de perspectives enriqueix la narrativa i manté la tensió en tot moment, desafiant les expectatives i mantenint el misteri fins al final.

El més destacable de l'obra és la meticulositat i profunditat amb què es descriuen les autòpsies de les víctimes, reflectint l'experiència d'Urquhart com a auxiliar d'autòpsies en la vida real. Aquesta precisió en la descripció procedimental del treball de la protagonista, combinada amb la seva habilitat per contar històries adquirida a través del seu exitós podcast, converteix la novel·la en una lectura captivadora i autèntica, sense caure en el morbo.

"El Carnisser i l'Ocell" ha assolit un gran èxit als Estats Units, venent 100.000 exemplars en una setmana, gràcies al seu pols narratiu, la seva originalitat i l'habilitat de l'autora per submergir al lector en un món fosc i fascinant de crim i suspens.

Més informació:

• Alaina Urquhart a les Biblioteques
• Alaina Urquhart a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. del Fondo. Santa Coloma de Gramenet. 

Primera novel·la de l’autora i autèntic fenomen social a França traduïda a més de vint llengües (precisament, l'editorial Salamandra publica al maig l'edició castellana, amb el títol Mañana será otro día), Demà, si fa no fum ens explica, en primera persona, i d’una manera deliciosament sarcàstica, la vida de la Doria, una noia magrebina de quinze anys, desencantada de la vida però amb el cap encara ple de somnis. La Doria viu en una Cité a prop de París sola amb la seva mare d’ençà que el pare va marxar un matí al Marroc a la recerca d’una dona més jove i fecunda; és això el que la Doria anomena el mektoub, el destí: «Vol dir que facis el que facis sempre et faràs fotre». La galeria de personatges és inolvidable, des de la mare de la narradora —el sol de la seva vida—, dona de fer feines en un Hotel Formula 1, passant pel seu amic Hamoudi, un dels que tallen el bacallà a la Cité, o la Sra. Burlaud, la seva psicòloga, que porta lligacama i fa pudor a esprai antipolls, o «Nabil el Nul» que li fa classes particulars i aprofi ta per a robar-li el seu primer petó... Però Demà, si fa no fum és sobretot una veu, la d’una adolescent dels barris marginats, una visió del món plena d’humor, lucidesa i, malgrat tot d’esperança. Una novel·la que, en més d’un aspecte, ens recorda la mítica La vida al davant del gran Romain Gary.

Més informació:

• Faïza Guène a les Biblioteques
• Faïza Guène a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Canyadó i Casagemes-Joan Argenté. Badalona. 

Ernest Hemingway (1899-1961) ens ofereix en aquesta novel·la curta un testimoni intens de la lluita d'un home, el pescador Santiago, contra els elements, el mar, i com en surt reforçat, malgrat les peripècies que li toca passar per pescar un gran peix, tan gran de mida com d'esperit. Fa 84 dies que Santiago no pesca res...

Compta amb l'ajuda d'un noi jove, aprenent de pescador, amb tota la vida per davant. Santiago és conscient que no li queda gaire temps de vida i que, potser, aquesta serà la seva última aventura en la mar. S'omple de valor i de força de voluntat, res no està perdut, cal endinsar-se altre cop mar endins per trobar el seu destí i el destí del gran peix espasa. Quan el peix mossega l'ham podem, fins i tot, sentir la tensió: la narració pren tota la força i assistim a una lluita aferrissada per conseguir l'objectiu de la seva vida: ser un gran pescador. Tota l'estona, els taurons neden prop la barca de Santiago, atrets per la presa que tant el pescador com els depredadors cobegen. Santiago torna a port amb la pesca feta, però amb la presa destrossada pels taurons. El pescador ha patit, el gran peix, al qual anomena "germà" també ha patit, però ha lluitat per la seva vida fins al final, tant l'un com l'altre. I, el més important de tot, cap dels dos ha perdut la seva dignitat. A alta mar, com a la vida, cal lluitar incansablement, sense abandonar, i no perdre mai de vista el port.

Més informació:

• Ernest Hemingway a les Biblioteques
• Ernest Hemingway al Pv de Novel·la
• Ressenya

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

Després de l’èxit de les seves primeres novel·les, l’any 2020 Mikel Santiago es va consagrar com un dels millors autors de thriller a nivell internacional amb la publicació d’El Mentiroso. Ambientada a Illumbe, un poble fictici de la costa basca, El mentiroso presenta la història de  l’Àlex, un jove jardiner que de manera totalment inesperada es veu immers en un monumental embolic que l’obligarà a mentir per tal d’amagar la seva culpabilitat. O potser no és culpable?
L’Àlex desperta a una nau abandonada i al seu costat, el cos sense vida d’un home i una pedra tacada de sang. Tot sembla indicar que ell el va assassinar, però no recorda que ha passat. De fet, no recorda absolutament res del què ha passat a les últimes 48 hores. A partir d’aquell moment intentarà reconstruir els fets i esbrinar què va passar realment i com ha acabat en aquesta situació.
Si t’agrada la novel·la policíaca no et pots perdre aquest thriller totalment addictiu i sorprenent que inicia la trilogia d’Illumbe formada per tres històries independents amb Illumbe com a nexe comú.

Més informació:

• Mikel Santiago a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Pilarin Bayés. Santa Coloma de Cervelló.

Estimades màquines és un recull de contes centrats en algun aspecte de la tecnologia tan del seu ús com de la seva vessant ètica.

L’autora descriu situacions aparentment quotidianes, però que estan marcades per l’ús d’algun tipus de màquina, ja sigui actual o no.

Té tres parts, una primera centrada en les màquines d’ahir, aparells que van tenir el seu moment però que o bé s’han perdut o ha canviat la seva aplicació. Aquest és el cas del GPS, un aparell de localització que amb els telèfons actuals ja ha perdut la seva aplicabilitat. També destaca la bretxa tecnològica entre generacions, un problema que encara avui existeix i no només per un tema d’edat si no també per contextos socials o educatius. A partir d’un videojoc l’autora qüestiona el que defineix com “democratitzar el coneixement”. La resposta correcta no és la que es troba experimentalment si no la que donen més persones.

En la secció màquines d’avui qüestiona l’autoritat de les màquines alhora de prendre decisions i planteja diferents usos de tecnologies actuals, com ara la realitat virtual immersiva.

El darrer bloc són les màquines de demà en la que crea ficcions sobre el futur d’un món en què les màquines formen part del dia a dia.

Més informació:

• Carme Torras a les Biblioteques
• "Estimades màquines". Bibarnabloc

 Recomanat al Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Els personatges d’aquesta novel·la es perden en una vida burgesa i afable, aclaparats per inferns i culpes. Erotisme i violència habiten els seus vincles, però també una profunda tendresa. En 'Tesis sobre una domesticación', la família s’aferra a breus moments de felicitat sense adonar-se que ha estat vençuda des del començament.

Camila Sosa Villada (1982, Córdoba, Argentina) va estudiar quatre anys de Comunicació Social i quatre més de la llicenciatura de Teatre a la Universitat Nacional de Córdoba. El 2009 va estrenar el seu primer espectacle, ‘Carnes tolendas, retrato escénico de un travesti’. És autora del llibre de poemes 'La novia de Sandro (2015-2020)', l’assaig 'El viaje inútil' (2018), la novel·la 'Las malas' (2019) y el llibre de relats 'Soy una tonta por quererte (2022)'.

Més informació: 

• Camila Sosa Villada a les Biblioteques
• "Tesis sobre una domesticación" Bibarnabloc.
• Vídeo del Parlem amb Camila Sosa Villada

Recomanat al Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Al primer volum de la saga, 'Alba', assistíem al despertar de Lilith Iyapo a una nau oankali. Lilith és la primera humana reanimada dels supervivents rescatats pels oankali, una espècie alienígena que comercia amb patrimonis genètics d’altres civilitzacions, de la guerra nuclear que ha devastat la Terra. Els oankalis l’han millorada genèticament, i en Jdahya, el seu tutor, l’assessora de cara a despertar els humans adequats per establir les primeres colònies i recuperar la Terra per uns éssers humans millorats pel mestissatge amb els oankalis. Però darrere d’aquest altruisme, Lilith sospita que hi ha uns interessos amagats, un preu a pagar que no volen reconèixer. Al cap i a la fi, qui els hi ha demanat millores genètiques, i amb quin objectiu real?
A 'Ritus de l’edat adulta', trobem la Lilith vivint amb la seva família oankali, mare de constructes (barreja d’humans i oankalis) i que ha donat a llum al primer constructe mascle, malgrat les seves encara vives reticències sobre les veritables intencions dels oankalis, però convençuda que aquesta via és la millor possible per superar una humanitat que ja ha assolit el punt de l’anihilació una vegada i que pot repetir aquest final.

Més informació:

• Octavia E. Butler a les Biblioteques
• "Ritus de l'edat adulta". Bibarnabloc

 Recomanat al Bibarnabloc, l'aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Després de perdre la seva filla petita, un matrimoni viatja fins a Venècia per intentar superar el dol i refer les seves vides. Allà coneixen dues estranyes germanes, amb dots de clarividència, que els asseguren que poden veure com la seva filla morta els acompanya arreu.

Aquest és el punt de partida d’un text breu, però profundament pertorbador. Immersos en una atmosfera opressiva i inquietant, cada membre de la parella interpretarà els esdeveniments que se succeeixen amb una mirada pròpia, quasi paranoica, que els aïlla de les persones que els envolten. Ella només pot actuar des del trauma causat per la mort d’una filla; ell ho fa empès per la creença que ha de salvar la seva dona. Tots dos són incapaços de preveure les conseqüències del laberint psicològic en el qual acabaran perduts.

L’estil de Daphne du Maurier (Anglaterra, 1907-1989) esdevé una síntesi perfecta de terror gòtic, de misteri i del millor thriller psicològic. Creadora d’arguments sòlids, personatges complexos i clímaxs difícilment imitables, es convertí en l’autora fetitxe d’Alfred Hitchcock i assolí una gran popularitat gràcies a les seves adaptacions al cinema. Les cèlebres pel·lícules Rebeca (1940) i Los pájaros (1963), així com moltes altres, estan basades en les seves narracions. També Ara no miris va ser portada al cinema l’any 1973, amb el títol en espanyol Amenaza en la sombra.

Recomanat per  Vanessa Rodríguez Fornós.  Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

Després de la primera guerra mundial, la societat benestant de Londres està interessada en els esperits paranomals.  L’ Alan y Violet Schofield es fan passar per experts fotògrafs  de fantasmes per guanyar-se la vida i aprofitar-se de la gent  rica. No compten que en Percival Drake, els farà un encàrrec especial.

Novel·la que barreja gèneres: la comèdia romàntica, la novel·la d’aventures , una intriga policíaca amb un toc de fantasia.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Na Margalida, és una dona gran, de noranta anys, que rep la visita de la Celeste, una noia peruana que té cura d’ella. Juntes tindran una llarga conversa a Menorca, on na Margalida va néixer i passa la majoria de la seva existència. Hi veiem passar tot el segle XX: la guerra civil, la segona guerra mundial, la desaparició de la seva mare, el treball del pare... Ella ara busca quietud, més precisament: “Una quietud que em portés la pau interior que cadascun de nosaltres ha de trobar en la seva més pregona sinceritat”.

La ´Celesta és el contrapunt de la menorquina: jove, vital, originària d'un país ple d'animals, plantes exhuberants i ha arribat fugint de guerres i violència. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals