La familia és la darrera i cinquena novel·la publicada per la brillant escriptora Sara Mesa (Madrid, 1976). Es tracta d'una història coral on es presenten uns personatges des de múltiples perspectives. Una llar formada per la Rosa, en Damián i l'Aquilino, germans als quals s'afegeix la Martina, neboda adoptada. El pare és aparentment bonàs i benintencionat, però és una persona autoritària molt obsessionada amb la rectitud i l'ètica. La mare, una dona anul·lada pel marit i decebuda amb la seva vida. Una família a la deriva, com sembla assenyalar la imatge de la portada: una casa sense finestres i amb rems. Una mena de presó on no existeix la intimitat, on els silencis són brutals i que deixarà per a la posteritat unes frustrants seqüeles a tots els seus membres. Tal com narra l'inici d’Anna Karènina, "Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera."

L'autora torna a crear, com va fer magistralment a la seva anterior novel·la, Un amor, una atmosfera asfixiant i opressiva que ens mostra l'aterridora que pot ser la quotidianitat.

Recomanat per Toni Martos. Biblioteca de Viladecans

En aquesta novel·la, l’autor argentí Pedro Mayral ens narra un dia en la vida de l’escriptor Lucas Pereyra: des del moment que a primera hora del matí surt de casa per agafar el ferry per travesar el Riu de la Plata, que separa l’Argentina de l’Uruguay, fins que torna a casa seva aquella mateixa nit.

Pereyra se’n va a Montevideo a cobrar uns diners que li ofereixen per avançat per uns llibres que ha d'escriure. Aprofita el viatge per trobar-se amb Magalí Guerra, la noia uruguaiana que dona nom al títol de la novel·la. 

Durant el viatge, l’escriptor comença a repassar la seva relació amb la seva parella, Catalina, i el seu fill Maiko, la feina, les amistats, les decisions que ha pres i altres aspectes de la seva vida. D’aquestes reflexions en sorgeix una sensació d’estancament i de desengany. Per això veu en aquesta nova relació amb Guerra una esperança de canvi, una fugida, encara que només sigui per un dia, de la seva rutina diària que el consumeix.

No obstant, no tot és pessimisme i desesperança;  l’humor també hi té lloc, en aquesta novel·la.
El llenguatge que fa servir l’autor, en moltes ocasions amb to col·loquial, és el castellà propi de la zona del Riu de la Plata, cosa que fa que en més d’una ocasió haguem de recórrer al diccionari, tot i que s’entén perfectament pel context. En d’altres moments, quan l’autor descriu el paisatge durant el viatge, hi ha imatges força poètiques. Aquí, el to adquireix un altre matís, una certa introspecció.

Tot i que al protagonista les coses no li acaben d’anar tal com havia planejat, no és una novel·la dramàtica; ens trobem davant d’una historia original i divertida que està escrita amb un to que convida a somriure.

El 2022 se'n va fer la pel·lícula. Dirigida per Ana García Blaya, va obtenir el premi a la millor direcció en el 37è Festival de Cine de Mar del Plata.

Més informació:

• Pedro Mairal a les Biblioteques
• Pedro Mairal a la Viquipèdia
• "La Uruguaya", del argentino Mairal, se "expande como un virus" por el mundo
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mercè Vallicrosa. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni.

La desconeguda història d’un jove mag és a punt de saltar a la gran pantalla, un  famós productor de cinema es fixa en un nen i està a punt de convertir-lo en una estrella mundialment coneguda ... i al final un altre noi és l’elegit. Com et sentiries pensant que haguessis pogut ser Harry Potter? 
Número dos relata la història de Martin Hill, un noi de pares separats a qui l’atzar està a punt de transformar-lo en el famós mag alhora que li arrabassa aquest somni. 

Amb una trama fosca i esperançadora alhora, Número dos conté una lliçó de vida, de les que David Foenkinos té acostumades a les lectores i lectors. Els secundaris poden ser més interessants que els protagonistes i aquells que estan a l’ombra poden posseir una vida interior més intensa que qui està al capdavant.

Si t’entusiasma el mon de Harry Potter, la màgia del setè art i creus en les segones oportunitats, la lectura d’aquesta novel·la t’apassionarà.

Més informació:

• David Foenkinos a les Biblioteques
• David Foenkinos a la Viquipèdia
• Ressenya: "La sexta"

Recomanat per Mireia Reverter. Bib. Joan Petit Aguilar. Sant Feliu de Codines. 

"La familia" és l’última novel·la de Sara Mesa (1976), periodista i escriptora contemporània amb estil propi i original, autora d’obres com "Cicatriz", "Cara de pan" o "Un amor".

La història arrenca amb la descripció d’una casa marcada per una atmosfera opressiva. Una família amb un pare obsessionat amb la figura de Gandhi, autoritari i agressiu psicològicament, ple de frustracions i carències. Una mare submisa i frustrada amb uns fills que no són capaços de donar sortida a les seves vides i una neboda òrfena, amb il·lusions diferents d’ells, el que provoca que el pare la vulgui alliçonar. 

Són les visites de l’oncle Óscar les que generen el caos a la casa destapant la realitat de la família. Acompanyem els protagonistes durant quasi el que dura una vida, on queda clar que fereix més el que s’intueix que el que es diu. La incoherència del pare marca les vides de tots.
Cada casa és un món, certament.

Més informació:

• Sara Mesa a les Biblioteques
• Sara Mesa a la Viquipèdia
• Biografia a la pàgina web de l'editorial
• Primeres pàgines

Recomanat per Conchi Fernández. Bib. La Llagosta. 

Annie Ernaux (Premi Nobel de Literatura 2022), és una autora francesa nascuda l’any 1940 amb una obra essencialment autobiogràfica. En les seves novel·les ens apropa a les seves vivències en diferents etapes de la seva vida: infantesa, adolescència, joventut... 
L’esdeveniment va ser escrita l’any 2000, i ens fa veure com va ser la seva experiència d’un embaràs no desitjat a principis dels anys 60 a França, on l’avortament era il·legal. Podem compartir mentre anem llegint la novel·la la seva soledat, la sensació de no poder-ho explicar a ningú i de no tenir qui la pugui ajudar per por de la justícia, fins i tot amb els companys de facultat i metges considerats progressistes.
I van passant les setmanes i la jove Annie ens explica com va evolucionant el problema i com intenta cercar solucions: inicialment buscant informació als llibres de la biblioteca, per més tard demanar ajuda als metges, intentar avortar ella sola amb unes agulles de fer mitja... fins a  finalment trobar una dona que ha passat per la mateixa situació en la que es troba ella i que li dona l’adreça d’una avortista que acabarà amb el seu embaràs de forma clandestina.
En paraules de la mateix Annie Ernaux: “L’autèntic objectiu de la meva vida tal vegada és aquest: que el meu cos, les meves sensacions i els meus pensaments esdevinguin escriptura.”
El 2021 Audrey Diwan en va fer una adaptació amb el mateix títol, pel·lícula que ha estat guardonada amb el Lleó d'Or al Festival de Venècia.

Més informació:

• Annie Ernaux a les Biblioteques
• Filmin

Recomanat per Ruth Coderch Matas. Bib. Contravent. Vilanova del Vallès.

Seguint la línia de novel·les de misteri iniciada amb Mentida, l’escriptora Care Santos ens presenta Inbox, una novel·la de ficció carregada de sorpreses en la qual res no és el que sembla. 

L’Alèxia, la protagonista de la història, no passa pel seu millor moment, i com a propòsit d’any nou es planteja enviar un correu electrònic a l’enigmàtic Benedict Woodward, el seu escriptor preferit. 

En Woodward, però, se sorprèn en rebre el missatge de la seva admiradora, i decideix descobrir com ha aconseguit l’Alèxia la seva adreça electrònica personal. D’aquesta manera, lectora i escriptor inicien un intercanvi de correus electrònics que anirà avançant fins a exposar els secrets més ben amagats de tots dos. 

Una novel·la agradable i amena, amb un format epistolar que la fa àgil i trepidant, i que no ens deixa anar fins a l’última pàgina. I que té molt a dir, a més, sobre el món dels llibres. 

Més informació:

• Care Santos a les Biblioteques
• Care Santos a la Viquipèdia

Recomanat per la Bib. de Corró d'Avall. Les Franqueses del Vallès.

L’autora d’aquest llibre negre i criminal, Nele Neuhaus, viu a la serralada del Taunus, una regió a prop de Frankfurt (Alemanya) i d’on les seves novel·les agafen el nom de sèrie del Taunus. La sèrie va començar el 2012, però, de fet, es va publicar primer el quart llibre de la sèrie, Blancanieves debe morir (2013, tot i que l’autora s’havia autoeditat per la dificultat de trobar editor). Davant l’èxit obtingut es van publicar els tres anteriors i encara un cinquè, el que manté viu el interès dels lectors. 

La trama gira entorn als personatges principals, el inspector en cap Bodenstein, i la seva ajudant, la inspectora Pia. Ell és un home gris, en contrast amb l’atractiu personal d’ella, ex del forense Kirchoff, amb presencia també constant a les novel·les. En aquest cas, han de resoldre l’homicidi d’un activista mediambiental, amb un inici aparentment senzill que es va complicant fins que hi ha múltiples sospitosos, oferint-nos un final ben resolt i una lectura ràpida.

Aquest llibre, com els altres de la sèrie, és autoconclusiu, el que permet una lectura desordenada de cada títol, tot i que començar des del primer ens ajuda a seguir l’evolució dels protagonistes, aspecte destacat de les novel·les. L’autora treballa cada llibre perquè el lector senti proximitat amb la història i els personatges, independentment de l’ordre que triï en la lectura.

En conclusió, un llibre de suspens sense complicacions, amb una estructura ben definida i un final sorprenent, com acostuma a oferir-nos Neuhaus. Molt recomanable per passar una bona estona desprès de l’empatx de les festes nadalenques, ja que t’atrapa de seguida i es deixa llegir molt bé.

Més informació:

• Nele Neuhaus les Biblioteques
• Nele Neuhaus a la Viquipèdia
• Blog de Nele Neuhaus

Recomanat per Sílvia N. Gómez Rodríguez. Bib. Caldes de Montbui. 

Aquest thriller és el debut literari de l’escriptor barceloní Santiago Vera, amant de les novel·les de John Connolly i Stephen King. Un dia, per casualitat, va escoltar la cançó de Leonard Cohen “You got me singinig” i  es va imaginar algú arrossegant el cos d’una noia pel bosc... i així va néixer aquesta història. 

En les profunditats del bosc de Stoneheaven apareix el cos de la jove de disset anys Sarah Brooks penjada d’un arbre, bocaterrosa i completament nua. El reporter local i col·laborador del xèrif, Declan Jacobson, començarà a indagar a la vida de la noia i a reconstruir les seves últimes hores de vida, alhora que el nombre de sospitosos va creixent i mentre descobreix que Sarah guardava molts secrets. 

Una novel·la per als qui gaudeixen d’un bon misteri, amb una arrencada potent, una trama que enganxa fins a l’últim paràgraf i un final sorprenent. Una lectura addictiva i perfecte per satisfer l’afició detectivesca dels lectors.

Més informació:

• Santiago Vera a les Biblioteques
• Booktrailer
• Fragment "primer capítol"

Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès.

Les guerres són una constant en la història de la humanitat. Potser han canviat els mètodes (ara amb conceptes tant estranys com la guerra híbrida) però podem assegurar que no hi ha hagut cap moment de la història sense algun conflicte bèl·lic en marxa. Tot i això, hi ha algunes guerres més impactants que d’altres i d’entre totes destaca la 2a Guerra Mundial per la crueltat de la lluita, per la seva extensió, per l’aparició de l’energia nuclear i, sobretot, per l’existència del règim nazi i el seu líder. Un moviment terrorífic però fascinant des del punt de vista polític i sociològic.

Així que no és d’estranyar que al llarg de les darrers dècades hagin aparegut tot tipus de documents escrits i visuals sobre aquest conflicte. A nivell literari tenim exemples com Los desnudos y los muertos de Norman Mailer o Matadero-5 de Kurt Vonnegut, però sempre és interessant que ens arribin històries explicades des del punt de vista alemany. Normalment els vencedors expliquen la història però el poble alemany va ser partícip clar de la guerra, recolzant majoritàriament la bogeria del Reich i, per un altra, patint la desfeta total al final de la guerra. Justament en aquest període situa Ralf Rothmann la seva novel·la Morir en primavera i ens mostra el testimoni dels darrers soldats que són reclutats tot i ser molts de joves o que, en un principi, havien estat declarats poc útils per a la guerra. Però amb els russos i els americans ben a prop, i amb un exèrcit alemany lluitant per sobreviure, tot i que la propaganda oficial encara preveu una victòria final, aquests nois malament preparats i amb un destí ben negre seran observadors de la caiguda del seu país en la desfeta, la bogeria col·lectiva i la destrucció del seu país. 

I això ho fa Rothmann amb una prosa enganyosament simple, que no deixa dubte sobre la dura realitat que van haver de patit els alemanys al final de la guerra, sobretot aquells que ja acceptaven la derrota però que es veien obligats pels fanàtics nazis a seguir avançant cap a una mort més que probable.

Més informació:

• Ralf Rothmann a les Biblioteques
• Ressenya

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà - Jordi Solé Tura. Mollet del Vallès.

Després de Patria y Años lentos, Aramburu torna parlar del terrorisme. Aquesta vegada de manera divertida amb dos personatges joves, Asier y Joseba. Volen ser militants d'ETA i dedicar-s'hi de manera activa i marxen a França, on esperen instruccions. Com que la banda terrorista ha anunciat el final de la seva activitat, decideixen que ells dos sols crearan una nova banda terrorista. 

Les peripècies que viuen els dos joves son còmiques, que l'autor descriu de manera àgil i sorprenent. 
 

Care Santos ens descobreix Eugene Schieffelin, un personatge  històric que va viure al segle XIX a  Nova York on transcorre la història. El protagonista té el somni, juntament amb els seus amics, membres d’una societat científica, d’omplir la ciutat d’ocells europeus, que son esmentats a les obres de Shakespeare.  

Coneixerem la ciutat que va creixent i que vol semblar-se a Europa i els personatges extravagants i pioners que l’habiten. L’autora pretén donar a conèixer passatges desconeguts de la història que generalment no se'n parla. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Premi Sant Jordi 2023.

Aquesta novel·la és un homenatge a la generació de dones nascudes als anys 50, enmig de la dictadura franquista. Ruiz vol retratar unes dones que van plantar cara al sistema i van donar a les seves filles les condicions materials i emocionals necessàries per tirar endavant. S'entrellacen deu dones vitalistes en una barreja un pèl caòtica de generacions, orígens i classes socials. L'autora en descriu la seva quotidianitat, les seves preocupacions, les seves lluites amb un llenguatge proper a la oralitat, que l'apropa al lector. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia.

Una de les obres més controvertides de la literatura contemporània, convertida en obra de culte gràcies a l’adaptació cinematogràfica de Stanley Kubrick.

Burgess va començar a escriure la novel·la l’any 1961, just després del retorn a Anglaterra de la seva època com a professor a Malàisia. Un cop establert al seu país natal, l’autor té la percepció del notable canvi que ha experimentat la societat anglesa mentre era fora. Aquest pessimisme es veu agreujat pel patiment d’una misteriosa malaltia que l’autor creu, erròniament, que és un tumor cerebral.

El títol de la novel·la prové de l’expressió «As queer as a clockwork orange” que el mateix autor tradueix com es extraño hasta el límite de lo extraño. La trama es basa en un fet ocorregut a la seva primera dona, Lyne Jones, que va ser agredida i violada per un grup de soldats desertors nord americans.

A banda del títol, Burgess es va cuidar molt de donar sentit a l’estructura de l’obra. Concebuda en tres parts, cadascuna de les quals inclou 7 capítols, l’obra conté un total de 21 capítols: un número simbólico de la madurez humana en la aritmología tradicional.

Àlex, el protagonista i vuestro humilde narrador té 15 anys quan comet tots els actes violents amb la seva banda. Tot el que es pugui explicar de la novel·la referent a la violència dels protagonistes es queda ben curt. L’autor no dubta en recrear-se en el delirium tremens dels adolescents. Burgess, com a bon catòlic, creu en la redempció d’Àlex, no gràcies al mètode Ludovico, sinó a partir de la seva elecció personal i moral.

La novel·la està escrita en nadsat, un llenguatge inventat per Burgess a partir una barreja de rus, anglès amb tocs d’alemany i el bolo de los gitanos. L’equivalent rus al sufix -teen anglès és nadsat i així s’anomena el dialecte juvenil empleat pels protagonistes de la novel·la. La traducció del nadsat per al guió espanyol de la pel·lícula va anar a càrrec de l’escriptor Vicente Molina Foix, autor que participa al documental La naranja prohibida (2021) sobre l’estrena de la pel·lícula a l’Espanya franquista.

L’edició especial 60 aniversari, a banda d’incloure el glossari nadsat-castellà, conté una interesant introducció a càrrec d’Andrew Biswell sobre la gènesi de l’obra i la relació de l’autor amb Kubrick, així com articles del propi Burgess, entrevistes amb l’autor i la reproducció de part del manuscrit original de la novel·la.

Més informació:

• A Clockwork orange - The International Anthony Burgess Foundation
• La naranja mecánica a Tusitala451.blog

Polifacètica autora vallenca de diferents gèneres literaris. Premiada tant en llibres juvenils (Pantera, 2021), com de caràcter històric (La Princesa de Jade, 2010). Algunes obres seves han estat adaptades per la mateixa autora al teatre amb gran èxit. 

La triaca, preparat mèdic amb més d'un centenar d'elements que tot ho guareix, és la protagonista de l'Alquímia de la Vida. Diferents ciutats apareixen a l'obra i diferents personatges hi transiten. De bons i decididament dolents, de tota condició social. Tothom lluita per fer-se amb aquesta panacea universal, un beuratge molt valorat. La novel·la ens porta en un inici a Vallbona de les Monges, passa per Barcelona i acaba a la bonica vila de Llívia.
Coneixeu la famosa farmàcia d'aquesta població? Doncs alguna cosa hi té a veure aquesta novel·la.
Cal destacar la nostra protagonista femenina, la Beatriu Montells, una jove aspirant a novícia. Serà rebel i molt tossuda i buscarà aprendre malgrat que aquest fet suposi anar contra corrent i que se't persegueixi. Ho aconseguirà?

Sempre val la pena llegir a la Coia Valls. Novel·la molt ben ambientada, preparada i treballada amb molta rigorositat històrica. Les descripcions són ben reals i et transporten a l'època medieval. Ambientada al segle XV reflecteixen amb detall les mancances i els avenços en la medicina d'aquell temps i com la gent anava prenent protagonisme en aquesta ciència. Altres qüestions que tracta la novel·la és la voluntat fèrria de trobar guariments per combatre malalties i negar d'aquesta manera que es tractin de càstigs divins. Tot un canvi i certament perillós.

Més informació:

• Coia Valls a les Biblioteques
• Coia Valls a la Viquipedia
• Pàgina oficial de Coia Valls
• Coia Valls a eBiblioCAT
• Coia Valls a la Institució de les Lletres Catalanes

Recomanat per Josep Perajuan. Bib. Josep Maria López-Picó. Vallirana. 

Aquesta novel.la breu ens situa en la vida de dos avis japonesos, en Tetsuo i la Fujiko, que des de fa uns anys viuen a una residència per a la gent gran degut a la malaltia de l’Alzheimer que pateix la Fujiko. Descobrim de la mà del Tetsuo la seva història familiar: el seu casament, fruit d’un arranjament de les seves famílies i una vida en comú amb un balanç agredolç. Han tingut tres fills però han perdut la seva filla gran, la Kyôko, degut a un càncer, poc després de tenir una filla . La seva germana, Anzu, se’n farà càrrec de la seva neboda adoptant-la i viurà a casa dels seus pares. 
La seva vida és tranquil.la a la residència, però de cop un dia la Fujiko es lleva i no reconeix el seu home. La història comença just a partir d’aquest moment   en què en Tetsuo haurà de tornar enrere en el temps per tal d’entrar de nou a la vida de la seva dona.

Amb una descripció plena de tendresa dels trets de la malaltia com són l’amnèsia selectiva, la confusió de llocs, dates o persones, el relat no es queda en un discurs de tristesa sinó de tendresa i de pura poesia visual, que ens permet acabar-la amb un somriure.
 
La seva autora, Aki Shimazaki, nascuda al Japó, viu al Canadà . Des de ben petita, li agradava escriure però es va dedicar a la docència i als anys 80 va poder emigrar al Canadà on ha desenvolupat la seva carrera literària. La seva obra es desenvolupa en p, cicles de cinc novel·les construïdes al voltant d'una mateixa història, viscuda per cinc personatges diferents. Els seus llibres estan escrits en francès i han estat traduïts en diferents idiomes.

Més informació:

• Aki Shimakazi a les Biblioteques
• Aki Shimakazi a la Viquipèdia

Recomanat per Gloria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

Clàssic de la literatura anglesa Nord i sud està ambientada a Anglaterra durant l'època de la Revolució Industrial. És una tendra història d’amor i emocions en un context industrial, dominat per la lluita obrera, les vagues i els disturbis socials. Elizabeth Gaskell (29 de setembre de 1810, Londres – 12 de novembre de 1865, Holybourne, Hampshire), fou una escriptora de narració avantguardista i versàtil. Ens presenta uns personatges sòlidament construïts, aprofundeix en la seva psicologia i aporta matisos i detalls que els fa altament creïbles i interessants, descrivint, amb la mateixa força, els fets externs quotidians i la vida interior dels seus protagonistes.

Poc s’imaginava la jove Margaret Hale el canvi radical que patiria la seva vida en traslladar-se del sud d’Anglaterra al nord. Al sud viu una existència harmoniosa, en un petit llogaret envoltada de camps, en un ambient domèstic tranquil i religiós, ja que el seu pare és el vicari del lloc. Però el seu pare pateix una crisi de consciència que l’obliga a abandonar l’església. Privats dels ingressos econòmics, la família es trasllada, per decisió paternal, a la ciutat industrial de Milton, a la cerca d’una oportunitat laboral.

El tendre i jove esperit de la Margaret pateix un fort impacte en veure la lletjor, duresa i pobresa dels barris marginals de la seva nova ciutat. La diferència amb la seva llar d’origen no és només geogràfica, sinó també social i cultural. A poc a poc es va fent conscient de les miserables condicions de vida dels obrers a les fàbriques. De caràcter decidit i amb un gran sentit de justícia social, establirà una forta amistat amb alguns obrers, els quals lluiten perquè els tractin com a éssers humans i no simples eines de producció, sense capacitat de pensar.

A Milton el pare de la Margaret treballa com a tutor particular. Un dels seus alumnes és el carismàtic John Thornton, propietari d’una de les fàbriques més importants de la ciutat. Un home fet a si mateix, que controla les seves emocions i no accepta les negligències a la feina ni que es qüestioni la seva autoritat.

La Margaret simbolitza el sud, la tradició, el món rural, la tranquil·litat i la vida plàcida i harmoniosa. En John simbolitza el nord, la modernitat, la indústria, les fàbriques i el treball dur. Aquests dos mons es troben i col·lisionen. Ella pensa que ell és un home despietat i groller, ell creu que ella és una dona orgullosa i amb prejudicis. Les interaccions entre tots dos aniran evolucionant amb el pas del temps i dels violents esdeveniments, mostrant la complexitat de les relacions laborals i humanes, de classe i de gènere, i provocant les respectives transformacions personals dels dos protagonistes.

Un clàssic de la literatura victoriana que ha merescut 3 adaptacions televisives, la última el 2004, una magnífica sèrie de la BBC, protagonitzada per Daniela Denby-Ashe  com a Margaret Hale i per Richard Armitage en el paper de John Thornton.

Elizabeth Gaskell a les biblioteques

Elizabeth Gaskell a Viquipèdia

Nord i sud, a Viena Edicions

Recomanat per: Eva Torné. Biblioteca Pompeu Fabra - Mataró

"Més que una novel·la negra".

Gustavo Latrecchiana, autor d’origen argentí resident a Sant Boi de Llobregat, ha creat una sòlida i molt ben documentada novel·la negra en la seva primera incursió en aquest gènere literari. A més, té un interès especial per estar ambientada en diferents llocs de la comarca del Baix Llobregat: Sant Boi, El Prat i Santa Coloma de Cervelló.

A la seva primera obra publicada, Latrecchiana demostra una gran maduresa literària i construeix alguna cosa més que la típica novel·la policíaca doncs també es relaten episodis històrics locals, fenòmens paranormals i, fins i tot, tecnologies futuristes.

En una aparentment caòtica seqüència de dates i localitzacions on es troben cruelment assassinades quatre dones, el protagonista inspector Puiget i la seva brigada policial treballen contra rellotge per evitar més crims i descobrir l’assassí en sèrie. L’autor ens va conduint a encaixar totes les peces d’aquest trencaclosques i a conèixer millor la psicologia d’un criminal i les circumstàncies que l’arrosseguen a delinquir, tot parlant de l’assetjament escolar i del maltractament familiar.

Hi ha moltes raons per llegir aquest llibre: una edició elegant i detallista amb diferents tipografies i curioses il·lustracions, una novel·la curta i de lectura fàcil que t’atrapa, la coherència del fil argumental que ens aboca a un final trepidant, un llenguatge ric i descriptiu i una acurada ambientació baixllobregatina.

Més informació:

• Gustavo Latrecchiana a les Biblioteques

Recomanat per Antonio Ferre. Bib. Pilarin Bayés. Santa Coloma de Cervelló.

Bernardo Atxaga és considerat un dels màxims exponents de la narrativa basca en l’actualitat.  
Memòries d’una vaca fou publicada en 1991, però, recentment, ha estat reeditada per l’editorial Sembra Llibres. Aquesta nova edició ens presenta la traducció en català de Pau Joan Hernàndez i a més, inclou il·lustracions d’Helga Ambak, en forma d’encapçalament ornamentals dels capítols. 
Aquesta obra literària ens planteja un repte i una mirada cap al passat, la memòria col·lectiva. El repte en forma de reflexió filosòfica sobre la vida: les experiències vitals, la gestió de les nostres emocions i la presa de decisions. I, per un altre costat, ens fa espectadors de les tensions latents durant la postguerra en l’àmbit rural basc entre vencedors i vençuts. 
L’autor amb gran habilitat aplica el recurs literari anomenat “antropomorfisme” que consisteix a atribuir capacitats humanes als animals. Un element diferenciador que ofereix dinamisme i provoca que els lectors empatitzin amb la història.

Més informació:

• Bernardo Atxaga a les Biblioteques
• Bernardo Atxaga a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
   

Recomanat per Bib. Ca l'Altisent. Sant Climent de Llobregat.

La Gaia neix en una família pobra ofegada de problemes: la mare, l'Antònia, és una dona lluitadora i orgullosa, de caràcter fort i intransigent, que té cura tota sola del marit discapacitat i dels quatre fills, el primer dels quals va tenir quan era tot just una adolescent. És una mare omnipresent, dominant i implacable, i ensenya els fills a lluitar i a no llençar mai la tovallola, a anar sempre amb el cap ben alt i no abaixar la guàrdia. Així creix la Gaia, pèl-roja i rabiüda com la mare, desconfiada i sovint cruel, saltant d’un pis a un altre i enfrontant-se cada dia a un món que no té res per oferir-li ni l’acceptarà mai. 
Aquesta és una novel·la d’iniciació colpidora i dura, plena de ràbia, violència i bellesa, narrada amb una prosa elegant i precisa i una llengua acurada, sovint poètica i profundament sensible.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Oxford, finals del segle XIX. Òrfena de mare i irremeiablement curiosa, Esme creix en un món de paraules. Amagada sota l'escriptori del seu pare, un dels lexicògrafs del primer Diccionari Oxford, rescata les fitxes de les paraules que s'han extraviat o s'han rebutjat, i que l'ajuden a donar sentit al món. Amb el temps, s'adona que hi ha paraules que es consideren més importants que unes altres, i que les relacionades amb les experiències de les dones i de la gent corrent sovint no es registren. És així com decideix recopilar paraules per a un altre diccionari: El diccionari de les paraules oblidades, que sí que reflecteix el llenguatge que s'usa fora de l'àmbit acadèmic.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Primera guerra mundial. Mentre les principals ciutats europees es dessagnen en el conflicte, Barcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tot i la seva condició de territori neutral, ningú ignora que a la costa hi ha ports on proveir-se il·legalment de combustible i queviures, amb el beneplàcit de les autoritats locals, i que al cap d’Ixent arriben submarins alemanys on es couen tota mena d’interessos i conflictes amb serveis secrets, agents dobles i espies d’aquí i d’allà.

Al centre neuràlgic d’aquesta Barcelona en plena ebullició urbanística, amb el soroll dels carrers, el brogit dels bars, el jocs del casino i els espectacles nocturns, arriba l’Amadeu, un noi de pagès acabat de sortir del seminari, que busca una ballarina amb qui el seu pare havia viscut una estranya aventura. Només en té una pista: és la quarta noia per l’esquerra d’una fotografia que guarda a la butxaca de la jaqueta. De seguida descobreix que es diu Amanda Rogent i que s’exhibeix al Moulin Rouge barceloní: tota una vedet a qui li encanta escandalitzar. L’Amadeu necessita trobar respostes, però descobrir la veritat no sempre és el millor que et pot passar...
*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Yaa Gyasi, nascuda a Mampong, Ghana, el 1989, es va traslladar als Estats Units amb els pares i dos germans quan tenia dos anys. Després de diversos canvis de residència, la família es va establir a Huntsville (Alabama).

El 2009, mentre estudiava Literatura a la Universitat de Stanford, va obtenir una beca de recerca i va tornar durant uns mesos al seu país d'origen, un viatge que va servir de germen per a la seva primera novel·la, Tornar a casa.

Després de l’èxit de Tornar a casa, guardonada amb prestigiosos premis, Yaa Gyasi torna amb Más allá de mi reino, una novel·la íntima, envoltant i d'una humanitat, que repassa les vicissituds d'una família ghanesa establerta a Alabama i planteja qüestions palpitants sobre la fe, la ciència, la religió i l'amor.

Gifty és una distingida estudiant de doctorat en Neurociència de la Universitat de Stanford, que explora la conducta en ratolins per aclarir el funcionament dels circuits neuronals de l'addicció i la depressió, dues malalties que han causat estralls entre els seus éssers més estimats. D'una banda, el seu germà Nana, jove promesa del bàsquet, mort en plena adolescència a causa d'una sobredosi d'heroïna, i de l'altra la seva mare, cuidadora de gent gran, abandonada pel seu marit, que viu en un estat de postració perenne des de la mort del seu fill. No obstant, malgrat el seu ferm interès a descobrir la base científica del patiment familiar, Gifty topa una vegada i una altra amb la fe religiosa i els valors de l'església evangèlica que van marcar la seva infància, un món la promesa de salvació del qual segueix sent tan temptadora com inabastable.

Emocionant i descarnada, Más allá de mi reino és no només una història commovedora que aprofundeix en els enigmes del dubte, la culpa i la desesperació, sinó també un retrat tan elegant com incisiu de la realitat dels emigrants africans als Estats Units.

Més informació:

• Yaa Gyasi a les Biblioteques
• Yaa Gyasi a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Torelló. 

Annie Ernaux (Lillebonne, 1940), és una professora i escriptora francesa, amb una obra essencialment autobiogràfica i amb un fort contingut sociològic. Entre el premis que ha rebut, destaquen el Premi Marguerite-Yourcenar de 2017 pel conjunt de la seva obra i el Premi Nobel de Literatura que va guanyar l'any 2022.

L'obra d'Annie Ernaux pateix una transformació a partir de la publicació de La place (1984), text de forta empremta autobiogràfica. Des d'aquell moment l'escriptora francesa buscarà, en les pròpies vivències, el germen de la seva obra futura.

La seva literatura està dotada amb excel·lents dots d’observació i la seva mirada és un exercici implacable de veracitat que penetra els més íntims racons de la consciència i el revers d'uns esdeveniments aparentment obvis.

Memòria de noia és un bon exemple d'aquest estil tan característic d'Ernaux, on relata els fets de forma nua, sent fidel a la veritat. Això provoca l'existència d'un llenguatge, de vegades, dur i aspre. No obstant això, no és aquesta la intenció de l'escriptora sinó que més aviat es tracta de prendre consciència d'aspectes de la vida com la vergonya i el patiment.

És l'estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colònies, una noia de divuit anys s’endinsa audaçment al món: l'amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult....

En aquesta novel·la, l'escriptora rememora la primera nit que passà amb un home, i la seva estètica literària és un bon exemple d'aquest estil tan característic seu. Ernaux relata els fets de manera nua, mostrant-se fidel a la veritat, i valent-se d'un llenguatge, en algunes ocasions dur i aspre, per a aquest fi.

Més informació:

• Annie Ernaux a les Biblioteques
• Annie Ernaux a la Viquipèdia
• Vídeo ressenya

Recomanat per Bib. Torelló. 

França, maig de 1940. Samuel Silverstein, un transportista d’origen jueu, es troba atrapat dins de l’èxode de fugitius que les tropes nazis empenyen cap al Midi. De resultes d’un bombardeig de la Luftwaffe, Silverstein ho perd tot i comença una nova vida com a agent d’una organització clandestina  que treballa per salvar infants jueus, amagant-los a les zones rurals. La feina de venedor ambulant li facilita els moviments pels pobles i masies de les valls de l’Arieja. Aviat hi descobrirà un monestir en ruïnes on sobreviuen desenes d’infants i d’adolescents, sota l’amenaça constant dels gendarmes a les ordres del govern de Vichy. Els Pirineus acaben presentant-se com l’única opció d’escapada. Mentre la barbàrie arrasa Europa, els jueus esperen que Jahvè es desperti d’una vegada. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’última novel·la que s’ha editat al català de Per Petterson (Oslo, 1952) es titula M’hi nego. Dos amics de la infantesa en Jim, que creix sense pare i amb les creences religioses de la mare; i en Tommy, abandonat per la seva i sotmès a un pare violent, q es retroben trenta anys després en un pont. Així comença el llibre. En la narració saltem dels anys seixanta a l’actualitat i coneixem les vivències dels dos amics i de la germana petita d’un d’ells. Tenen un parell de punts en comú: el mateix poble i el fet de ser orfes d’algun progenitor que no  han superat. Sabrem perquè es va acabar la seva amistat i quins camins van seguir. La narració de Petterson ens fa adonar del pas del temps i de les situacions de cada persona en la seva vida i en aquest cas concret de les conseqüències del trencament d’aquesta amistat infantil dels dos protagonistes. Quan els dos protagonistes es tornen a trobar d’adults analitzen el seu passat sense rancúnia ni ressentiment, però amb un present que els mostra tristos, emocionalment aïllats i que provenen de famílies des estructurades.

Si voleu llegir un relat delicat, que més que descriure o explicar-ho tot, ens suggereix emocions, amb una narrativa lenta, que ens fa reflexionar i amb atmosferes que acompanyen l’estat anímic dels personatges, no ho dubteu i llegiu Mi nego. Hi ha de tot: amistat, abús, pèrdua, perdó i relacions familiars tòxiques.

Més informació:

• Per Petterson a les Biblioteques
• Per Petterson a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Bac de Roda. Roda de Ter.

Una família espera l'arribada a casa del pare: la mare, un fill i la filla. Avui és un dia especial perquè el pare ha tingut bones notícies a la feina. La mare ha preparat el seu plat preferit, musclos, tot i que només i li agraden a ell. Mentre l'esperen van parlant de la seva relació amb el pare: poc a poc, com aquell qui no vol la cosa, els tres es van obrint i van explicant fets del dia a dia que no els agraden del seu pare, com els menysté,  com viuen tots esporuguits sota la seva ombra. El pare no arriba: i si li  ha passat alguna cosa? S'amoïnen? Potser no...
Una crítica ferotge a la societat patriarcal, als maltractaments psicològics i també físics, al poder dels homes, amb dosis d'ironia i també mala llet. Una novel·la breu, que es llegeix de forma amena i que et va mostrant les mil i una formes de submissió que pot arribar a rebre una persona, fins i tot sense saber que és submissió. 

Un llibre per debatre, comentar,  i que com diu Martí Gironell, es llegeix ràpid però es paeix poc a poc.

Més informació:

• Birgit Vanderbeke  a les Biblioteques
• Ressenya

Recomanat per Bib. Neus Català. Polinyà. 

Des de l'interior d'un hospital psiquiàtric el jove Daniele i altres cinc pacients intenten trobar un significat a les seves vides. Fora del sistema, aïllats i protegits, viuen sota la mirada apàtica de metges i infermers.

"Tot demana salvació" és una novel·la de caràcter autobiogràfic escrita per Daniele Mencarelli i editada per La Segona Perifèria. Amb només 20 anys, l’autor va haver de ser ingressat en un centre de salut mental durant una setmana després de patir un brot psicòtic violent. Pulcrament traduïda de l'Italià per Pau Vidal, fa preguntes incòmodes al mateix temps que narra amb tendresa la història d'un jove internat contra la seva voluntat.

L’autor aborda, amb una narrativa emocionant, un dels temes centrals d’actualitat: la salut mental i com es tracta en medicina, i els límits d’on acaba la singularitat d’un ésser humà i comença la malaltia.

Finalista del Premi Strega i guanyador del premi Strega Giovani 2020, el màxim guardó literari de gran prestigi internacional a Itàlia, l’autor dedica Tot demana salvació als “bojos de tots els temps, engolits pels manicomis de la història, però també als metges que posen la ciència en mans de l’amor”.

Més informació:

• Daniele Mencarelli a les Biblioteques
• Daniele Mencarelli a la Viquipèdia

Recomanat per Carolina Paredes López Bib. La Cooperativa. Centelles.

Erri de Luca. Nàpols, 1950. Escriptor italià que fou paleta, mosso de magatzem, fuster, alpinista i activista polític abans de dedicar-se a l’escriptura, cosa que no ha deixat de ser ni que sigui amb les paraules. Així ho demostra el poemari  Solo Ida  (Seix Barral, 2016) en què ens parla en vers sobre el drama dels migrants al Mediterrani.
Vaig descobrir De Luca amb la lectura de Montedidio (La Magrana, 2002) una obra sobre la infància i l’aprenentatge. 
La natura exposada és l’obra que vull recomanar. Narra la història d’un home que ajuda a travessar fronteres a pròfugs i refugiats. És també la història d’aquest mateix home, escultor, que rep l’encàrrec de reconstruir un Crist que havia realitzat un artista a principis del s. XX, una figura nua a qui es va cobrir el sexe i que ara, que bufen nous vents, es vol recuperar la natura amagada darrera un drapejat.
Si el primer home reflexiona sobre el nostre món contemporani i el drama dels refugiats, l’home escultor medita sobre el que és humà i el que és religiós. Un tema universal: la solidaritat, tant de l’home que ajuda a travessar la frontera com les converses necessàries per al seu propòsit artístic, amb un mossèn, un obrer musulmà i un rabí. La religió és molt present en l’obra de De Luca, coneix bé l’hebreu i ha traduït passatges de la Bíblia.
La natura exposada és una obra molt poètica, escrita amb frases curtes i concises que donen un ritme àgil i permeten una lectura profunda.
Si no el coneixeu, aventureu-vos amb Erri de Luca.

Més informació:

• Erri de Luca a les Biblioteques
• Erri de Luca a la Viquipèdia
• Us pot interessar aquesta conversa on David Fernández i Erri de Luca ens parlen de "escriptura de resistència i futur" dins el marc del festival MOT 2018

Recomanat per Gemma Surribas Jaumira. Bib. Barri de Montserrat. Torelló.  

Gonzalo és un poeta xilè sense èxit, però és un bon professor de literatura a la universitat. Vicente és un nen addicte al menjar de gats que més endavant seguirà els passos del seu padrastre obsessionant-se amb la poesia. La Pru és una periodista estatunidenca que ho acaba de deixar amb la seva parella i viatja per Xile entrevistant a poetes. Oscuridad és una gata afable que perd les dents. La poesia xilena és un art en que hi participen incomptables escriptors, amb versos per a cada moment.

Alejandro Zambra ens endinsa en el si d’una família xilena amb aquesta novel·la. Seguint la vida de diferents personatges coneixem, també, la poesia xilena i l’extensa família de poetes que la compon. És una novel·la llarga però ràpida de llegir, amb un estil que flueix sense fer-se pesat en cap moment, incloent en els diàlegs paraules del castellà xilè. Amb humor ens desvela el passat, mundà però sempre poètic, de les vides entrellaçades de les diferents persones, amb els alts i baixos, acords i malentesos i els bons i mals moments de les seves relacions. Un relat bonic sobre l’amor i la poesia.

El Colibrí de l'autor italià Sandro Veronesi és una novel·la que ens explica la història de Marco Carrera, de professió oftalmòleg. La seva vida no ha estat gens fàcil però ell no es rendeix i lluita per superar totes les adversitats amb optimisme.

Hi trobem grans amors, infidelitats, malalties i morts de familiars com la seva germana i la seva filla, mare soltera i amb una neta petita que ell se'n ha de fer  càrrec. El colibrí és el nom que li deien de petit perquè era molt menut però també simbolitza aquest ocell que tot i ser petit té una gran habilitats per mantenir-se al aire, tal com fa ell al llarg de la vida.  És una lectura molt recomanable perquè a part de ser original, ja que combina text amb cartes, converses telefòniques i correus electrònics, és un homenatge a la vida i a les seves adversitats  que anem trobant explicada d'una manera mot optimista  que et reflexionar. Per acabar que aquesta novel·la també té un punt d' ironia com la vida mateixa.

Més informació:

• Sandro Veronesi a les biblioteques
• Sandro Veronesi a la Viquipèdia
• Entrevista

Recomanat per Bib. Marquès de Remisa. Sant Hipòlit de Voltregà.

Intrigant, delirant, enigmàtic, hipnòtic, profund, pertorbador... són alguns dels adjectius que més li escauen a Tierra, de l’escriptor Eloy Moreno. Una història que t’ho fa qüestionar TOT, així en majúscules. 

En aquesta ocasió, els protagonistes són dos germans que busquen la veritat a través del joc, però, tal i com diu el mateix Eloy Moreno des de la seva web: No puedo explicarte de qué trata este libro porque eso rompería su màgia, pero te asseguro que cuando acabes de leerlo, verás el mundo de forma distinta”. 

Amb aquestes paraules, l’autor de Castelló de la Plana (País Valencià), et convida a llegir aquesta novel·la com a únic camí per conèixe’n l’argument. De fet, aquesta aureola de misteri envolta de forma genèrica tota la seva obra, que també et convidem a descobrir, i entre la qual destaquen títols com: El bolígraf de tinta verda, Invisible, Diferente o la seva última novel·la: Cuando era divertido.

Ara et proposem que responguis directament a una pregunta: estàs a punt per canviar la teva visió del món? Si la resposta és si, no esperis més, endinsa’t en aquesta gran aventura que és Tierra!

Més informació:

• Eloy Moreno a les Biblioteques
• Eloy Moreno a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Assumpta Molist. Bibliobús Tagamanent. 

Si t'interessa Cuba, l'exili, l'emigració, el desarrelament... aquesta és la teva novel·la. "Como polvo en el viento", obra de l'escriptor cubà, Leonardo Padura és una història coral. Un grup de dotze amics. Dotze històries entrellaçades que abasta els anys que van des de 1990 al 2016. Una generació educada i destinada a l'èxit, però que de mica en mica, decebuts, emigraran a altres països, excepte una d'ells, que viurà els moments més durs de l'illa.

Leonardo Padura (l'Havana, 1955), abans de rebre el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres en 2015 pel conjunt de la seva obra, havia aconseguit el reconeixement internacional amb la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Mario Conde, que trobaràs disponible a les biblioteques.

Més informació:

• Leonardo Padura a les Biblioteques
• Leonardo Padura a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Caterina Figueras. Tona. 

Aprofitant l’avinentesa de que aquest 2023 celebrem el centenari del naixement de l’escriptor italià Italo Calvino, us volem recomanar una novel·la molt especial: 'Si una nit d’hivern un viatger' 
-    Sou dels que una vegada us heu firat un llibre ja us deliu per devorar-lo?   
-    Sou dels que no us agrada que us interrompin la lectura una vegada ja sou asseguts i ben disposats a la vostra butaca lectora?  
...si és així us encantarà aquesta sorprenent novel·la del gran Italo Calvino i us posareu a la pell dels protagonistes uns lectors ficticis que van patint la mateixa intriga que patireu vosaltres, lectors reals.

Una novel·la farcida d’un munt de novel·les en potència que amb una imaginació envejable es van enllaçant gràcies a un fil conductor que no us podem explicar però us garantim que us atraparà.  Tot plegat un divertiment, alhora que  és una reflexió sobre la literatura i el plaer de la lectura. Calvino abans que res era un gran lector i es nota en tota la seva obra.

Més informació:

• Italo Calvino a les Biblioteques
• Italo Calvino a la Viquipèdia
• Si una nit d'hivern a Lleixes

Recomanat per Montse Serra Coma. Bib. Sant Valentí. Navarcles.

Què tenen en comú la jove reina Isabel II, una lladre de tombes i un jove orfe? Doncs en principi, ben poca cosa, però en mans de la Care Santos tots tres personatges ens faran viure una història plena d’intriga, terror i conspiracions en el Madrid del segle XIX. Aquesta és la darrera proposta juvenil de l’autora mataronina, una de les escriptores més llegides i premiades del panorama literari del nostre país. 

La reina Isabel aviat farà 16 anys i el Consell de Ministres ha decidit ja qui serà el seu futur marit. Tot i saber que les seves responsabilitats com a sobirana l’obliguen a acceptar la decisió pel bé del país, el cor de la reina pertany a un altre jove. Però la seva vida a palau no és pas cap conte de fades: envoltada de conspiradors, la vida de la reina corre un perill constant. Inexperta, insegura i sola, només podrà confiar en un personatge fosc i sinistre: Sor Patrocinio, una monja  completament vestida de negre a qui poca gent li ha vist la cara. 

Quan Sor Patricinio accepta ajudar la seva pupil·la, s’inicia un pla macabre on la intervenció de Diógenes, Liliana i Fidel esdevindran clau en el desenvolupament de la trama. I d’aquesta manera ens endinsem en una història amb regust gòtic plena de misteri i intriga que ens seduirà des de la primera pàgina.

Una de les coses que més sorprèn de la novel·la és que, tot i ser ficció, alguns personatges i situacions que apareixen tenen una base real. Si voleu descobrir què és real i què és ficció, no espereu a llegir El Baile de los Muertos: de vegades la realitat supera la ficció.

Més informació:

• Care Santos a les Biblioteques
• Care Santos a la Viquipèdia
• Care Santos a eBiblioCat
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Sant Fruitós de Bages. 

Fa cinquanta anys, un assassí en sèrie va terroritzar els carrers de Glasgow. Tres dones casades van aparèixer mortes: un mateix patró pels tres assassinats, un d’ells que totes elles havien anat la nit en què van ser assassinades a la sala de ball Barrowland Ballroom.
Un assassí en sèrie batejat com a “John Biblia” perquè aquells que van estar a prop d’ell van comentar que feia al·lusions a passatges de la bíblia a les seves converses. Uns casos sense resoldre, l’assassí mai ha estat trobat...

Noah Scott Sherrington, un policia en hores baixes obsessionat per enxampar l’assassí.
Dolores Redondo ens endinsa en una persecució de l’assassí que portarà a Scott Sherrington al Bilbao del 1983, un lloc molt semblant a Glasgow, industrial, amb un ambient gris, just uns dies abans en què un gran temporal arrasarà la ciutat.

Una novel.la més lenta que les anteriors a les que ens té acostumats l’autora, però que ens situa al Bilbao de l’època amb les seves detallades descripcions i els conflictes polítics separatistes i l’inici de la policia autònoma Basca. D’altra banda, la intriga es manté fins a l’últim moment, barreja d’una persecució incessant i el dia a dia del policia turmentat pel cas.

Més informació:

• Dolores Redondo a les Biblioteques
• Dolores Redondo a la Viquipèdia
• Dolores Redondo a eBiblioCAT
• Pàgina web oficial

Recomanat per Eva Mellado. Bib. Pare Ignasi Casanovas. Santpedor. 

L’autora nord-americana Sarah Penner, debuta amb aquesta novel·la que fou finalista del guardó “Book of the year” 2021. 

 “Amagada al bell mig del Londres del segle XVIII, una apotecària secreta serveix a una clientela molt inusual. Entre les dones londinenques hi planen els rumors sobre una misteriosa dona que ven verins disfressats de medicina a tota aquella que necessiti utilitzar-los contra homes que les maltractin. Però el destí d'aquesta apotecària queda compromès quan la seva nova protegida, una precoç nena de dotze anys, comet un error fatal que tindrà unes conseqüències el ressò de les quals es mantindrà durant segles.
En l'actualitat, una dona aspirant a historiadora, passa el seu desè aniversari de noces sola, enfrontada als seus propis dimonis. Serà llavors quan trobarà una pista per a resoldre els misteriosos assassinats que van fer tremolar al Londres de fa més de dos-cents anys. La seva vida es barrejarà amb la d'aquella apotecària en un sorprenent gir del destí.”
(Sinopsi extreta de la contraportada del llibre) 

“El Secreto de la boticaria” es una novel·la d’intriga amb personatges entranyables plens de secrets, venjances i on descobrirem de quina manera dues dones separades per segles poden salvar-se l’una a l’altra tot i la barrera temporal. 
Una novel·la que respon al tipus best-seller, en el sentit de ser una novel·la entretinguda, fàcil de llegir, amb les línies temporals i personatges ben definits. Molt ben estructurada on permet una correcte lectura en diversitat de formes: llegint tots els capítols del passat, o bé, llegint tots els capítols del present, en l’ordre que es vulgui, o bé llegint-la segons s’ha escrit. 

Com a punts forts de la novel·la destaquem:
- La relació que hi ha entre les dones de les dues èpoques (passat i actualitat)
- La trajectòria vital i personal dels seus personatges en la lluita per aconseguir ser allò que volen ser i no el que diuen que han de ser o de fer.
- L’afany en preservar la història de les dones de l’època.

Més informació:

• Sarah Penner a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Cal Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada. 

Aquesta novel·la descriu la vivència d’una mare amb un fill que neix amb una cardiopatia pediàtrica. Un llibre sobre la lluita per la vida, la maternitat i la fragilitat humana. En el fons, una història d’amor i de lligams que s’afebleixen i es regeneren, que es transformen. Amor que no es desgasta.
El gran encert de Martí és retratar, amb una mirada coral, el dia a dia dels malalts de cardiopaties pediàtriques i incloure com ho viuen les seves famílies amb  fidelitat i tendresa. Una narració sincera i sense ornaments, pura, plena d’honestedat colpidora i d’una intimitat que neix de les entranyes. La ploma de Martí destil·la elegància i troba el to adient a cada moment: autèntica, tècnica sempre que és necessari, però també acollidora. Martí deixa caure les paraules sobre el paper amb cura. Va cosint la història amb humanitat i amb franquesa.   “M’ha costat escriure-la. No sabia si me’n sortiria, hi ha un món d’emocions molt bèstia”, confessa Martí.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

L’autora reflexiona sobre els grans temes de la vida, a partir de la imatge de les finestres, que permeten veure el món exterior. Les finestres,  també,  ens van obrir cap al món quan érem petits, a l’escola, a l‘estiu durant les vacances...Ara disposem d’altres finestres: la pantalla de l’ordinador, la reixa del convent, la finestra de l’avió, el mirall, entre altres. 
Amb un llenguatge evocatiu i líric, l’autora ens explica històries de diferents persones i de les finestres que les condicionen i ens convida a pensar sobre les obertures i tancaments que a les seves vides. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Pot la biotecnologia controlar els éssers humans? En aquesta novel·la, l’autor situa l’acció en una societat americana, dues generacions posteriors a la nostra, on la protagonista ha de fugir al bosc per poder continuar el seu embaràs i viure en colònies humanes amagades i perseguides, apartades del progrés científic. Martí Domínguez fa un cant per l’esperança on la maternitat és el principi de tot. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’autora de la novel·la, Aki Shimazaki, és una novel·lista i traductora d’origen japonès, però des del 1981 viu al Canadà. Els seus llibres estan escrits originalment en francès. Escriu cicles de cinc llibres cadascun, encara que aquests es poden llegir en diferent ordre. La novel·la que recomanem avui, 'Lluna plena', forma part d’un quart cicle i és la primera novel·la d’aquesta autora que s’ha traduït al català.

És un llibre que comença amb el dia que la Fujiko, a causa de l’Alzheimer, no reconeix al seu marit, en Tetsuo, i a partir d’aquest dia el tractarà com el seu promès. Aquest trasbals en la memòria de Fujiko fa que es descobreixi un fet que va passar ja fa molts anys, i podria haver trencat la família. Aquesta descoberta també comporta que en Tetsuo reflexioni quina ha estat la seva relació amb els fills i en especial amb la seva dona, a qui tal vegada no ha estimat com es mereixia.
Novel·la curta que es llegeix d’una tirada i on apareix l’amor i estimació en les seves diferents vessants. I perquè tots tinguem una o més nits de lluna plena a les nostres vides...

Més informació:

• Aki Shimakazi a les Biblioteques
• Aki Shimakazi a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Municipal 1 d'octubre. Moià.

Arthur C. Clarke i Stanley Kubrick van escriure plegats el guió de la pel·lícula 2001: una odisea del espacio. Paral·lelament, l'autor va desenvolupar aquest guió en una novel·la, sense haver vist la pel·lícula completament . 

Malgrat que l’autor no es plantejava escriure una seqüela, l’any 1979 la sonda Voyager viatja a Júpiter amb les primeres fotografies properes del planeta i les seves llunes. Fet que impulsa Clarke a continuar la saga, que comença amb el despertar de Bowman a l’habitació de l’hotel, l'any 2010.

Clarke segueix amb interès les missions espacials. El desastre del Challenger impedeix tenir noves imatges de Júpiter i les seves llunes. Decideix no esperar una nova missió. La visita del cometa Halley l’any 1985 li proporciona la data i la trama de la tercera odissea, ja que el cometa tornarà al nostre sistema solar l’any 2061.

A 3001: odisea final retrobem els personatges en un futur ple d’avenços tecnològics. Una visió utòpica de Clarke del futur de la humanitat. De Moon Watcher a la desaparició de les guerres. Un punt final a una odissea que comença a la terra quan encara no érem humans.

Recomanat pel Prestatge de novel·la

El nen dels trens és una novel·la de ficció històrica basada en fets reals, ambientada al Nàpols de la postguerra, una zona plena de misèria, fam i pobresa.

Narrada des del punt de vista del petit Amerigo, se centra en la separació d’aquest de la seva mare, ja que és enviat, amb milers de nens, cap a famílies del nord del país, perquè coneguin una vida diferent de la que tenen.

És una novel·la de lectura amena, que tracta els temes de la solidaritat, valentia, dolor, nostàlgia, supervivència i ens mostra el desequilibri de la Itàlia de l’època, on el sud era desfavorit i el nord avançava cap al benestar.

L’autora va néixer a Nàpols, és llicenciada en Literatura i tot i que va treballar en el sector editorial, actualment és professora de llatí i italià en un institut.

Entrevista a l'autora a La Vanguardia, 31 de desembre del 2020.

Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat. 

Un llibre que parla sobre el canvi climàtic. De com de vulnerables som els humans davant de les transformacions que ha sofert el planeta Terra. Transformacions que moltes vegades ha provocat la mateixa humanitat. Els personatges estant molt ben descrits. Son personatges molt diferents, un d’ells ve d’una illa perduda en el Pacífic que es diu Wayo-wayo. En ella viu una tribu primitiva i quasi bé no han tingut contacte amb l’home blanc. Viuen en la natura, tenen les seves pròpies creences, tradicions, i els seus déus. Una d’aquestes importants tradicions es enviar a l’alta mar al segon fill del matrimoni. Aquests segons fills mai tornen a Wayo-wayo.

Paral·lelament tenim l’illa de Taiwan on també existeixen diferents clans però ja tenen una tecnologia present en les seves vides. Viuen en la natura però fan una vida més moderna.
Una catàstrofe natural farà que el nostre protagonista de l’illa Wayo-wayo es trobi amb la protagonista femenina de l’illa de Taiwan. A partir d’aquí hi haurà una connexió entre aquestes dues persones i faran un recorregut vivencial.

En fi, podem fer la metàfora de què cada personatge de la novel·la es una illa en ell mateix. Wu Ming-yi escriu d’una manera precisa, molt treballada i, sobretot, d’una forma bonica.

Recomanat per Bib. Central. Terrassa. 

No és el més habitual, però un lector va venir a la biblioteca a recomanar un llibre al bibliotecari. Em va dir: “Si aquest any només has de llegir un llibre, llegeix aquest”. Com que el tinc per un bon lector, li vaig fer cas, i haig d’agrair-li la descoberta: feia temps que no m’ho passava tan bé llegint una bona història.

Phil i George són els dos germans propietaris del ranxo més gran de la vall, a Montana. És l’any 1924 i la vida de granger és dura. Phil, el més gran, és llest, dominant, impertorbable i provocador. George és tranquil i afable, sense aficions, excepte els automòbils i les seves escapades al poble. Quan coneix la Rose, una jove vídua amb un fill, es casa amb ella i els porta a viure al ranxo. Phil comença aleshores una campanya implacable per destruir-la, tot i que els més dèbils no li ho posaran fàcil.

Gràcies a l’adaptació al cinema que n’ha fet Jane Campion, les editorials han recuperat aquest llibre de Thomas Savage, un autor poc conegut, els llibres del qual es van vendre discretament com a novel·les de l’oest. Sí que és cert que l’acció passa a l’oest americà i entre grangers, però no es tracta d’una novel·la de gènere, sinó de literatura de més volada, amb una història psicològicamant intensa i amb un personatge principal immens, d’aquells que no s’oblidablen. Savage, sense retòrica innecessària, però amb uns bons personatges i una bona ambientació, atrapa el lector amb una gran història -i una petita dosi d’intriga al darrera-. 
Totalment recomanable.

Més informació:

• Thomas Savage a les Biblioteques
• Thomas Savage: el narrador que guardaba un gran secreto

Recomanat per Bib. Sant Antoni Maria Claret. Sallent. 

Una educació és una novel·la autobiogràfica de l’escriptora americana Tara Westover. En quest llibre, Tara ens narra el seu procés de creixement personal al llarg de la seva infantesa i adolescència dins una família mormona fonamentalista.

Una autobiografia dura, sincera, en la qual l’autora narra la seva infantesa a les muntanyes d’Idaho. En una família dominada per un pare fonamentalista, que no creu en els metges, els professors, el govern i que està convençut que s’acosta la fi del món. Una vida en la qual els nens no van a l’escola perquè els renten el cervell, no van al metge ni a l’hospital, perquè no saben què els introdueixen al cos; una vida en la qual la dona està supeditada a l’home, que sap posar-les al seu lloc. I per tant, l’estat d’Idaho, no té constància de la seva existència.

Gràcies a l’ajuda d’un dels seus germans, la Tara descobreix que hi ha un món més enllà del que el seu pare els ensenya. És així com comença a obrir-se al món i el seu talent començarà a brillar i això farà obrir una bretxa irreparable entre ella i la seva família.
És una història dura, que aborda multitud de temes durs: l’opressió a la dona, la violència física i psicològica, el descobriment d’un món que t’ha estat privat, ... És una història de creixement i aprenentatge tant a nivell educatiu com a nivell social.

Sorprèn el to amb el qual la Tara ens explica la seva història. Ella mai busca culpables, no pretén assenyalar a ningú amb aquesta història. Ella només explica la seva vida, des d’una òptica, des de les seves vivències. L’únic que vol és assenyalar que l’educació és el més important que pot tenir una persona i que ningú hauria d’estar privat a tenir-la.

Més informació:

• Tara Westover a les Biblioteques
• Tara Westover a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Anna Graupera i Roca. Bib. Ramon Vinyes i Cluet. Berga.

Maggie O’Farrell, l’escriptora irlandesa d’aquesta emotiva novel·la, ens presenta una biografia imaginada del gran escriptor W. Shakespeare.  Ell és el pare, és el fill, el germà  i és el marit, però el seu nom no apareix mai a l’obra. Així reviurem la vida de Shakspeare des de la visió dels seus fills i de la seva dona Agnes, una dona amb caràcter, forta i  que fa sempre el què vol,”L’Agnes no fa mai cas.”. Són un matrimoni feliç i enamorat. L’Agnes és una dona misteriosa, és apicultora i té grans coneixements de les plantes i de les seves propietats secretes.
És una novel·la de ficció, però es basa en fets reals i la història que ens relata sembla molt versemblant. Amb la lectura podrem reviure moments importants de la vida de Shakespeare, com  el seu casament, el seu viatge a Londres i també la terrible mort del seu fill Hamnet que  aquí li suposa qüestionar-se i inspirar el ser o no ser de la seva gran obra, Hamlet. Una mort causada per  la pesta bubònica, introduïda i estesa a tot Europa, segons explica el llibre, pel port de  Venècia.
La novel·la t’atrapa de seguida, instantàniament, des de la primera pàgina, quan el narrador t’explica com una nena, la Judith,  s’estira al llit perquè no es troba bé, li ha pujat la febre i  el seu germà bessó va a buscar ajuda. 

La nota històrica de la primera pàgina ho deixa  clar:
Durant la dècada del 1580, una parella que vivia a  Henley Sreet, Stradford, va tenir tres fills: la Susanna i, després , el Hamnet i la Judith, que eren bessons.
El nen, el Hamnet, va morir el 1596, quan tenia onze anys.

Uns quatre anys després, el pare va escriure una obra de teatre titulada Hamlet.
Una novel·la que descriu la vida, i la vida d’una família a prop de la mort, un drama, pell de gallina, amb una deliciosa traducció d’en Marc Rubió que et farà esborronar. Una meravella de lectura.

Maggie O’Farrell, va guanyar precisament amb aquesta novel·la  diferents premis com el  The Women's Prize for Fiction (2021)  i el National Book Critics Circle Award for Fiction (2020)
Si encara no la coneixeu no dubteu a descobrir la literatura de la Maggie O’Farrell, i aquesta novel·la pot ser un excel·lent començament.

Més informació:

• Maggie O'Farrell a les Biblioteques
• Maggie O'Farrell a la Viquipèdia

Recomanat per Anna Artigues. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet. 

Retrat de la Barcelona de finals de l'època franquista on l’escriptor retracta l’inici de la desil·lusió de la transició. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Una noia asseguda en un banc. El dia despunta i els estralls de la festa d'ahir encara es palpen en l'ambient. El trànsit dels quals treballaran es barreja amb el dels quals tornen a casa arrossegant la borratxera sota els portals. De camí cap a la parada de l'autobús, Tallie es deté de cop en el bulevard. Li ha semblat reconèixer a la seva amiga Míriam asseguda en el banc amb el pèl regirat i la cara desfigurada per rius de rímel. Només uns dies abans, els joves esgotaven les vacances en la piscina, felices i despreocupats. I, encara que li costi reconèixer-ho, Míriam segueix penjada de Jordan, però la frustració d'haver estat sempre la noia invisible, i més ara que a ell li agrada Paola, ho complicarà tot molt. Mira a aquesta noia és la història de Míriam, del seu grup d'amics i de com, a vegades, durant l'adolescència podem trobar-nos amb situacions per a les quals ningú ens prepara. Per què... es pot preparar a algú per al pitjor?

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Lady Puffin s’ha mort i no li tocava. Els amics li deien Puffin per la seva dèria pels frarets, aquells ocells amb cara pallassa. Era capaç d’anar a l’altra punta de món només per fotografiar-los. La Rita és l’amiga tarambana que viu als Estats Units fent classes de flamenc; torna a Barcelona per trobar la Puffin, no sap res de la seva malaltia i ja se la troba morta. La Sol és l’amiga assenyada, i haurà d’explicar-li a la Rita com ha anat tot i acollir-la a casa. Una invasió en tota regla. I pel mig hi ha en Simó, que és la parella de la Sol i el director de teatre de moda, que s’atabala amb la desimboltura de la Rita i, a més, està dirigint una obra en què sembla que cap actor giri rodó. La situació es va enverinant, perquè les amigues de la morta semblen pols oposats, però l’esperit de Lady Puffin és capaç de lligar qualsevol amanida.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals