Harper Lee (1926-2016) fou una escriptora estatunidenca que des de joveneta tenia al cap narrar en forma de relat els seus records d'infantesa que feien referència a la seva família, al seu entorn, als veïns que van poblar els seus records més antics i, en especial, a un incident que va tenir lloc a la seva petita ciutat natal, quan ella només tenia deu anys. "Matar un rossinyol" (To kill a mockingbird), escrita a la dècada dels seixanta, va fer realitat el seu desig.

Et proposem un recorregut per la seva vida i obra en quinze pinzellades. 

1. Nelle Harper Lee. Va néixer el 28 d'abril de 1926 a Monroeville. Descendent de Robert I Lee, comandant de la Guerra Civil de l'exèrcit confederat, el seu pare, Amasa Coleman Lee fou senador de l'Estat d'Alabama del 1926 al 1938 i la seva mare, Frances Cunningham Finch, mestressa de casa. Harper va créixer amb les seves germanes, Alice i Louise, i el seu germà Edwin, però també va estar molt unida al seu veí, Truman Capote, amb el que compartí moments d'aprenentatge, jocs i confessions. Nelle, com tothom la coneixia a la seva localitat natal, portava el nom de la seva àvia, Ellen, lletrejat al revés. Harper Lee estudià secundària al Huntingdon College, i posteriorment cursà els estudis de dret a la Universitat d'Alabama, entre 1945 i 1949, que va completar amb un programa d'estudis a l'estranger a la Universitat d'Oxford, a Anglaterra. A principis de la dècada dels cinquanta es va desplaçar a Nova York, on es va reunir amb el seu amic de la infància, Truman Capote, amb la intenció de convertir-se en escriptora mentre exercia diversos treballs venent tiquets a Eastern Airlines, British Overseas Airways Corporation i altres companyies aèries.
    
2. Monroeville i Maycomb. La localitat natal de Lee, Monroeville, situada al comtat de Monroe de l'estat d'Alabama dels Estats d'Units d'Amèrica, va servir com a model per a la fictícia Maycomb, on s'ambienten les dues novel·les de l'autora. El tranquil municipi de 6.500 habitants basa part de la seva economia en el llibre i rep aproximadament uns 30.000 turistes a l'any. A tot el terme municipal es poden llegir cartells amb el lema: "Monroeville, capital literària d'Alabama". El Monroe County Museum dedica una exposició permanent a l'escriptora i al llibre "Matar un rossinyol" (To kill a mockingbird) i cada primavera hi celebren un festival en record de l'obra. La casa de la família Lee es troba al número 216 de la South Alabama Avenue i actualment allotja el local de menjar ràpid "Mel's Dairy Dream". 
    
3. Truman Capote. L'escriptor va estar lligat a Nelle Harper Lee per una forta amistat des de la infància, vincle que es va perllongar a l'etapa adulta. Aquella història d'amistat inspiraria alguns dels personatges de les seves obres: ella el va prendre com a model pel personatge Dill, l'amic de Scout, la petita narradora de la seva novel·la, i ella va ser Idabel al llibre de Truman Capote "Altres veus, altres àmbits". La publicació de la novel·la "Matar un rossinyol" va tenir lloc just abans que tots dos se n'anessin a Kansas a investigar l'assassinat d'una família de grangers, que fou l'argument principal a l'obra de Capote, "A sang freda", publicada amb gran èxit l'any 1965. Amb el temps, l'amistat entre els dos es diluí per diferents motius, molts apunten la gelosia de Capote per l'èxit de Lee i la manca de reconeixement que l'escriptor a la contribució de Lee a la novel·la "A sang freda".
    
4. Mecenes. El mes de novembre de 1956 Truman Capote va presentar Lee al matrimoni de filàntrops Michael i Joy Williams Brown. Ella els va ensenyar alguns textos que havia escrit i van quedar meravellats. Tan gran va ser l'entusiasme dels Brown, que al desembre oferiren a Lee una quantitat de diners equivalent a un salari anual amb una nota que deia "Pren-te un any lluny de la feina per escriure el que vulguis. Bon Nadal". L'autora va acceptar els diners i va dedicar aquell any a escriure la novel·la "Matar un rossinyol".  
    
5. Matar un rossinyol. Publicada el juliol de 1960, quan l'autora tenia trenta-quatre anys, ha estat traduïda a més de 40 idiomes i amb unes vendes superiors als 40 milions d'exemplars. La novel·la es va convertir immediatament en un dels grans clàssics de la literatura nord-americana del segle XX. Una còpia original de la primera edició de "Matar un rossinyol" pot costar actualment uns 35.000 dòlars.
   
   El relat es desenvolupa al poble fictici de Maycomb a la dècada de 1930. La protagonista de la novel·la és la jove Scout. El seu pare és l'advocat Atticus Finch, que decideix agafar el cas d'un home negre acusat injustament de violar una dona blanca. Atticus representa la justícia i la raó que acusa la injusta realitat social de l'Alabama de l'època.
    
6. De la novel·la al cinema. La versió cinematogràfica de "Matar a un ruiseñor" es va estrenar a finals de 1962 dirigida per Robert Mulligan. Protagonitzada per Gregory Peck, que va ser reconegut amb l'Oscar i amb el Globus d'Or, completaven el repartiment: Mary Badham, Brock Peters, Phillip Alford, John Megna, Frank Overton, Rosemary Murphy i Robert Duvall. Va guanyar tres de les vuit nominacions als premis Oscar de l'edició de 1963. També està inclosa en la llista de les 25 millors pel·lícules de la història de l'enquesta de l'American Film Institute i el noble advocat Atticus Finch (Gregory Peck) encapçala la llista dels 100 grans herois i malvats de 100 anys de cinema de la mateixa institució. La banda sonora la va  compondre Bernstein i va ser reconeguda amb el Globus d'Or.
    
7. Harper Lee al cinema. Dues actrius han representat a l'escriptora al cinema. Seguint l'ordre cronològic: Catherine Keener (2005) i Sandra Bullock un any més tard (2006). 
   
   La pel·lícula "Truman Capote" (Capote, de Bennet Miller, 2005) mostra el procés de creació de la novel·la "A sang freda" basada en l'assassinat de Kansas de 1959. Catherine Keener, nominada a millor actriu de repartiment, fa de Harper Lee i Philip Seymour Hoffman de Truman Capote que va ser premiat amb un Oscar pel paper. La pel·lícula es basa en una biografia de Capote escrita per Gerald Clarke. 
   
   Un any després, Sandra Bullock encarnà a l'escriptora a la pel·lícula "Historia de un crimen" (Infamous, de Douglas McGrath, 2006) que també narrava el procés de creació de la novel·la "A sang freda" de Capote. La seva interpretació va ser elogiada per la premsa i va guanyar el Hollywood Film Festival a la millor actriu de repartiment l'any. El film es basa en el llibre de George Plimton, "Truman Capote: in which various friends, enemies, acquaintances, and detractors recall his turbulent career". 
    
8. Versió teatral. El dramaturg Christopher Sergel va adaptar el primer llibre de Harper al teatre. L'obra, estrenada l'any 1990 a Monroeville, es representa cada primavera i la protagonitzen els habitants del municipi. L'escena del judici es desenvolupa a l'interior del jutjat del comtat de Monroe i al públic se segrega segons la raça. 
    
9. Aclaparada per l'èxit. A Harper Lee el reconeixent i l'èxit li arribà inesperadament i la va aclaparar. Guanya el Premi Pulitzer d'Obres de Ficció l'any 1961 i fins i tot aconsegueix que l'actor Gregory Peck es converteixi en el seu pare, almenys, durant la pel·lícula que protagonitza basada en la seva novel·la. Crea una estreta relació amb l'actor i la seva família. En canvi, s'aparta de tot. Res d'entrevistes. Fuig. Cerca anonimat a Nova York. L'autora ha estat guardonada en innombrables ocasions, però sempre s'ha negat a concedir entrevistes. L'any 2007, el llavors president dels Estats Units, George W. Bush, va lliurar a l'escriptora la "Medalla Presidencial de la Llibertat (The Medal of Freedom)", el més alt honor que pot rebre un civil als Estats Units d'Amèrica. Harper Lee va accedir a acudir a la Casa Blanca amb la condició de no haver de respondre preguntes ni pronunciar cap discurs.
    
10. Manuscrit oblidat. El mes de febrer de 2015, l’editorial HarperCollins va anunciar la publicació d’una segona novel·la, "Vés i aposta un sentinella". Figura que una casualitat del destí va fer que la seva amiga i representant legal, Tonja B. Carter, descobrís el vell manuscrit original en un dipòsit i s'entestés en la seva publicació. El contracte va ser milionari. 
     
11. Vés i aposta un sentinella. La novel·la es situa vint anys després dels fets narrats a "Matar un rossinyol", quan Jean Louise Finch -àlies Scout-, ja de vint-i-sis anys, torna de Nova York a Maycomb a visitar al seu pare, l'advocat Atticus Finch. Durant l'estada descobreix les idees que té l'Atticus sobre la raça i la segregació: és simpatitzant del Ku Kux Klan i, juntament amb altres racistes, forma part del comitè de ciutadans que té per finalitat impedir la integració de la comunitat negra. Davant d'això decideix tornar a Nova York, però abans aboca sobre el seu pare la repulsa que l'inspira. En aquesta segona novel·la es trenca la imatge d'home perfecte, partidari de la justícia, la imparcialitat i la igualtat. 
     
12. Controvèrsia i polèmica. La publicació de "Vés i aposta un sentinella" sempre ha estat acompanyada de la polèmica. Segons el diari "New York Times", el manuscrit no es va descobrir l'any 2014, tal com va anunciar l'editorial després de fer públic el llançament, sinó que podria haver estat descobert l'any 2011 per Justin Caldwell, expert en llibres de Sotheby's, que va viatjar a Alabama per reunir-se amb l'advocada de Harper Lee, Tonja B. Carter, i amb Samuel Pinkus, en aquells dies agent literari de l'escriptora. Però sobretot és polèmica perquè és més que dubtós que l'autora, reclosa a una residència per a gent gran, quasi nonagenària, en cadira de rodes, amb deficiències auditives i visuals molt severes i que va havia patit anys abans un vessament cerebral que la va deixar amb demència senil, pugui autoritzar la publicació d’un llibre ni de cap altra cosa. La part més controvertida és que ja se sap que mai va ser cap segona part, sinó simplement l’esborrany de "Matar un rossinyol". 
     
13. Èxit mundial. La publicació de "Ves i aposta un sentinella" va ser un enorme esdeveniment editorial. Al mercat en llengua anglesa va sortir a la venda als EUA  (Harper Collins) i al Regne Unit (Heinemann) amb una tirada inicial de dos milions de còpies. Va vendre més d’un milió ja la primera setmana. Va ser la novel·la més venuda en un sol dia, superant a Dan Brown, a J.K. Rowling i a l’ombrívol Grey.  Des de llavors, i malgrat el debat generat, ha continuat venent milions d’exemplars.
     
14. Abandona la llista d'autors amb un únic llibre publicat. Amb la publicació de "Vés i aposta un sentinella", Harper Lee abandona la llista d'escriptors i escriptores que han publicat una única novel·la i que s'han fet famosos per ella. Algun dels que encara en formen part són Boris Pasternak amb "Doctor Zhivago", Margareth Mitchell amb "Allò que el vent s'endugué", Emilie Brontë amb "Cims borrascosos", Juan Ruiz, Arcipreste de Hita amb "Libro de buen amor", Fernando de Rojas amb "La celestina" i Giuseppe Tomasi di Lampedusa amb "El Gatopardo". 
     
15. Tercera novel·la? Pocs dies després de la publicació de la segona novel·la, Wayne Flynt, que coneix Lee des de fa més de trenta anys, ha revelat l'existència d'una altra novel·la inèdita de l'autora. El llibre "The reverend" seria el tercer de Harper Lee i explicaria una història criminal basada en una història real d'un pastor que va matar tres persones i va ser absolt de l'assassinat. L'existència i la possible publicació d'aquesta tercera novel·la és una incògnita, sobretot després de la mort de l'autora, el 19 de febrer de 2016.