Auren és la “presonera d’or” i la protagonista del primer llibre de la saga escrita per Raven Kennedy, una novel·la juvenil que em va sorprendre pel missatge que transmet darrere d’una història fantàstica.
La vida d’Auren mai ha estat un camí de roses, va viure explotada en els suburbis i rescatada per l’actual Rei Mides, l’home més poderós amb el do de convertir tot el que toca en or.
En el moment que Mides la va convertir en la seva muntura principal i la seva favorita, estava agraïda, enamorada, se sentia protegida i important, perquè era un tresor tan valuós que vivia en una gàbia d’or, a vegades això la feia sentir sense llibertat, però el rei li havia explicat tantes vegades que era per la seva seguretat...
Una relació tòxica de cap a peus que es va teixint a mesura que la novel·la avança, tot i tenir el poder de trencar-la en qualsevol moment, fins i tot quan ella no és qui realment depèn d’un rei que amaga molts secrets i un poder que mai ha estat seu.
Aquesta història et trenca el cor cada vegada que l’Auren reafirma la seva convicció que quedar-se al costat de Mides és el millor, cada cop que es convenç que li deu tot, quan realment l’amor està tacat de conveniència, engany, manipulació i dolor.
És aterridor com una persona et pot fer sentir tan petita, dependent, fràgil i oblidar-te completament de tu, del que vols i el que sents, arriba un punt que desapareixes i només existeix l’altra persona, perquè li deus tot, perquè l’estimes, i li has donat tot el teu cor, el teu cos, el teu esperit, i fins i tot la teva llibertat.
Una història que ens fa reflexionar sobre què és l’amor, la dependència, les relacions tòxiques i el descobriment d’un mateix, perquè quan l’Auren emprèn un viatge forçat, descobreix una nova manera d’estimar, un amor que et vol lliure, forta, empoderada, feliç i com a una igual. Un amor que no et vol tancar perquè no marxis, sinó que vol que siguis la millor versió de tu mateixa, perquè en realitat no era amor el que coneixia l’Auren, però la bena que portava als ulls era tan poderosa que fins que no va traspassar els límits més dolorosos no va caure.
Un viatge que l’obligarà a descobrir qui és en realitat i qui està realment al seu costat, un camí on acabarà deixant de ser fràgil per protegir fins i tot els altres i sobretot a ella mateixa, per primera vegada haurà de triar-se i ser la seva pròpia aliada i protectora.
“Una gàbia daurada continua essent una gàbia”.
Raven Kennedy és una escriptora capaç de crear els seus propis mons, coneguda principalment per aquesta saga de fantasia juvenil, però també ha escrit altres gèneres com novel·la contemporània, paranormal, fantàstica, romàntica o comèdia romàntica.
Recomanat per Anna Aragonès Blanch de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls.