Atenes, quatre jubilades entre seixanta i setanta anys, se suïciden. Deixen una carta on expliquen que no volen seguir patint l'extrema pobresa i que estalviar-se les seves pensions, pot ser ajudarà al país a viure millor. Uns dies després un famós cirurgià apareix assassinat amb cicuta i a continuació, altres morts similars. El comissari Kostas Jaritos ha d'esbrinar qui és l'assassí i per què ho fa. Durant la investigació es trobarà amb l'entramat de corrupció de la societat grega.

L'autor d'aquesta novel.la negra va néixer a Turquia, però viu a Atenes des de fa més de cinquanta anys. A les seves obres analitza de forma crítica la societat grega, ha escrit tres novel·les focalitzades al que està passant: Amb l'aigua al coll, Liquidació final i Fins aquí hem arribat. 

Més informació:

• Petros Màrkaris a les Biblioteques
• Petros Màrkaris a la Viquipèdia

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

Neuromante (1984) és una novel·la que marca una fita no només en el gènere de la ciència-ficció, sinó també en el conjunt de la narrativa contemporània.

Què entenem per realitat quan no podem distingir entre un món autèntic i un artificial?

William Gibson es va avançar a tothom inventant el concepte del ciberespai – una representació tridimensional dels ordinadors de dades mitjançant les quals els usuaris es comuniquen i fan negocis juntament amb una llarga sèrie d'activitats més dubtoses – molt avanç que Internet i altres tecnologies virtuals fossin integrades a la vida quotidiana. És un llibre que ha inspirat a tota una generació.

Case, el protagonista d'aquesta història, havia sigut un dels millors hackers. Aconseguia informació il·legal a la xarxa per encàrrec de grans consorcis amb la qual es podien traslladar per la Matrix, la xarxa electrònica de fluxos d'informació que abraça el món sencer. En aquest univers virtual es possible entrar amb la consciència (jackin),deixant enrere el cos i moure's per la regió electrònica gràcies a un elèctrode fixat al cap (headset).

Però ara Case vagareja pels suburbis de Tokio, amb el sistema nerviós destrossat per impedir-li l'accés al ciberespai, pagant el preu d'haver robat als seus caps. Pren amfetamines i dorm en un Coffin – hotel japonès (hotels taüt), d'aquests que es lloguen per hores, forats econòmics per dormir.

Però abans que s'enfonsi del tot, una cibermercenària, Mollu, el salva. Ella es troba entre els nous sers del ciberpunk, amb un cos equipat amb tot tipus d'implants, de major o menor utilitat. Molly recluta a Case per encàrrec d'uns misteriosos homes a l' ombra. L'heroi entra a formar part d'un equip que integra una unitat especial que té per missió fer saltar el sistema de seguretat.

En aquesta novel·la la realitat ciberpunk es situa a les zones de fronteres de la societat, la subcultura de la metròpolis. L'escenari és el carrer i la realitat és un món artificial i fred. Un món de tecnoestafadors, de drogadictes perduts, de grans noms comercials dels imperis japonesos d'alta tecnologia. Conté una gran riquesa de detalls i un vocabulari on s'hi mescla l'argot tècnic amb el de la subcultura. L'autor combina el ritme i la intriga del millors thrillers amb el rigor intel·lectual d'Orwell o Huxley. 

Més informació:

• William Gibson a les biblioteques
• L'autor a la Wiquipèdia
• Pàgina oficial de l'autor
• Entrevista a l'autor el 2014 al Chicago Humanities Festival en motiu dels 30 anys de la publicació de "Neuromante"

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró. 

Un musical és teatre i és sobretot música! Us recomano el CD del Musical d'El Petit Príncep sota la direcció d'Àngel Llàcer, basat en la gran i internacional història d'Antoine de Saint-Exupéry.

Una música viva, que atrapa, que enganxa i emociona a grans i a petits. Unes cançons boniques que agraden als nens i ensenya els valors importants que la gran obra explica. Una música que es personalitza amb estils diferents per cada personatge com el bevedor, l'aviador, la rosa, l'home de negocis, la guineu, la serp, el geògraf...i el mateix Petit Príncep.

Cançons amb rics efectes sonors que emocionen i que transmeten el contingut intens de la història. Les lletres  són de Marc Artigau i Manu Guix, i la composició i la direcció musical de Manu Guix.

Una música que convida a llegir per primer cop o a rellegir de nou el clàssic de Saint-Exupéry ple de poesia, metàfora i recerca personal.

L'espectacle és d'una gran exquisidesa, escenificació preciosa i delicada amb la utilització de les noves tecnologies del vídeo com a eina important per la creació d'ambients i espais a l'escenari.

Més informació:

• Antoine de Saint-Exupéry a les Biblioteques
• Album complet a l'Spotify
• El Petit príncep, el músical

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

YouTube, la tercera web més visitada de la xarxa, només per darrer de Google i de Facebook, compleix 10 anys aquest 2015. Si, només 10 anys! Cada mes atén més de 1.000 milions d'usuaris únics i cada minut s'hi publiquen 700 vídeos nous. Milers de milions de visualitzacions al dia fan d'aquest portal una potent eina de difusió i visibilitat d'empreses, marques i persones arreu del món. I d'on sorgeix el seu èxit? Doncs, senzillament, en la seva simplicitat i la capacitat d' oferir a qualsevol persona poder publicar les seves produccions, ja siguin d'allò més casolanes fins a aquelles més elaborades.

El document que us recomanem a continuació és una mostra d'èxits i maneres de treballar emprant el YouTube. Tal i com diu el llibre "en les pròximes pàgines ens farem un tip d'esmentar vídeos", al costat dels quals incorporen els seus corresponents codis QR per poder-los visionar.  I si no disposeu de lector per aquests codis, tranquils, al final de llibre hi trobareu tots els enllaços o, si us fa mandra, teniu un parell de paraules clau per cercar fàcilment els vídeos. Uns materials amens i molt entretinguts per a tothom, seguint amb la mateixa filosofia que YouTube.   

Vídeo pròleg del llibre: 

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

El llibre "Cocina indie, recetas, dibujos y discos para gente diferente" escrit pel periodista Mario Suárez i il·lustrat per Ricardo Cavolo no et deixarà indiferent. És un receptari d'allò més original que ens presenta 90 receptes senzilles, d'aquelles de tota la vida, disfressades amb  títols tant originals com "Raviolis con flequillo rellenos de ibéricos" o "Risotto electro pop"; i ens organitzar les receptes  per  EP's, on trobem plats de pica-pica, per LP's, on hi ha els primers i segons, i per últim els Singles, que són les postres.

Cada recepta ve acompanyada d'unes magnífiques il·lustracions i associa cada plat a una cançó de música des de David Bowie a Pollock o Devendra Banhart, i a més, cada recepte va acompanyada d'un apartat denominat cara B on ens aconsella quina música hem d'escoltar mentre cuinem i degustem el plat. Un llibre de cuina ben diferent que permet millorar els nostres coneixements culinaris , musicals i, el que és més important, robar-nos un somriure.

Recomanat per Gisela Planas Almiron. Biblioteca Sabadell Sud

El regne animal sap quins són els seu depredadors, aquells que ha d'evitar i les plantes tòxiques que no han d'ingerir, coneixement que es transmeten a les cries durant el seu creixement. Els humans, però, com a regle general no disposen d'aquestes habilitats i la guia il·lustrada que us recomanem avui està pensada per ajudar-nos a gaudir de la natura d'una forma més segura. Les diferents espècies animals o vegetals estan classificades segons el grau de perillositat i /o toxicitat, indicant quines conseqüències pot tenir i les precaucions que hem de prendre si ens topem amb elles. Perquè ens sigui més fàcil reconèixer-los, cada fitxa està acompanyada d'una sèrie de dades bàsiques com per exemple quin és el seu hàbitat més freqüent.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Marcos Ordóñez  és escriptor, crític teatral i professor a la Universitat Pompeu Fabra. Va néixer a Barcelona l'any 1957. Escriu al diari El País i col·labora al suplement cultural "Babelia".

Autor de l'obra teatral "La noche de Eldorado" (1991) i el llibre sobre teatre "A pie de obra" (2003).

La novel·la es presenta en forma de memòries. És Pepín Mendieta qui les escriu quan arriba als 72 anys i ja no s'hi dedica al món de la faràndula.

Comença quan el protagonista, un noi de 13 anys, ho deixa tot per entrar a la companyia teatral El Gran Teatro del Mundo.  El seu director, basat en el director i actor teatral Enrique Rambal (1924-1971),  és un gran apassionat de Shakespeare, però el seu caràcter maniàtic fa que Pepín decideixi abandonar el grup.

Sobreviu durant un temps gràcies a petits papers i un cop passada la guerra civil espanyola entra a treballar al món del cinema.

A través de la trajectòria del seu protagonista, que va arribar a ser conegut com el "Buster Keaton de Cáceres",  es mostra en tots els seus detalls la vida del teatre popular i itinerant des de l'any 1925. Un teatre que ja no es fa, que ha desaparegut i que Mendieta intenta recuperar a través del record de les seves vivències.

La novel·la fou publicada per Plaza & Janés l'any 2002 i ara ha tornat a ser editada per Libros del Asteroide.

Cal dir que molts dels personatges de la novel·la estan inspirats en figures reals i alguns simplement formen part de la vida, com Orson Welles.

La novel·la respira teatre pels quatre costats. És una lectura imprescindible per conèixer la història d'un estil de vida passat que en paraules del propi Pepín és "Un mundo que ya no existe". Un gran recorregut històric de mig segle per tota la geografia espanyola de la mà de la faràndula.

Passin i vegin!

Més informació:

Marcos Ordoñez a les biblioteques

Recomanat per Irene Gálvez Domingo. Biblioteca Josep Janés i Olivé. L'Hospitalet de Llobregat.

Pedro Temboury, director de cinema i realitzador, i Alfredo Prados fotògraf , es van ajuntar per casualitat i van crear aquest documental.

Corrien els anys 60 quan un grup de nois californians que estaven avorrits i que volien fer surf, però no podien, van posar unes rodes de ferro a una planxa de fusta. Després la van agafar, se la van endur a una piscina buida i van intentar imitar el moviment de les onades del mar. Així, va néixer l'skateboarding.

A l'estat espanyol, no fou fins el 1966 en què es va començar a implantar. Bilbao, Barcelona i Madrid foren els primers indrets on es va practicar aquest esport. A Arenys de Munt es va construir el primer skatepark, enterrat literalment el 1982 però reobert l'any 2012, i es van començar a fer els primers campionats, patrocinats per Pepsi o Nocilla.

En aquest DVD el protagonisme recau sobre aquells adolescents que van començar a patinar durant els anys 60 i 70. Són ells mateixos, en primera persona, els que quasi 40 anys després narren la il·lusió que van tenir per aquest esport tot just quan s'estava creant i que es va convertir en una manera de viure i en una cultura noves. Des dels inicis patinant pel barri fins a participar a campionats o exhibicions amb equips d'esponsorització, a aquest document no li falten les anècdotes, algunes de molt gracioses, de l'època.

Es tracta d'un document únic, i d'una matèria poc estudiada dins de les nostres fronteres. En aquest documental veiem el naixement, la caiguda i el renaixement d'aquest esport que, encara actualment, genera passió en milions de persones.

Tràiler de la pel·lícula

Recomanat per Bib. Sabadell Ponent

Katsushika Hokusai conegut simplement com a Hokusai va néixer el 31 d'octubre de 1760 (no tenim exactitud de la data) i va morir el 10 de maig de 1849 a Edo. A mitjans del segle XIX els seus dibuixos i gravats van arribar a París i, van ser acollits amb entusiasme pels artistes impressionistes com Vincent Van Gogh, Claude Monet, Edgard Degas i Toulouse-Lautrec.

Aquest manga relata la vida del famós artista pintor, gravador i mestre Katsushika Hokusai, màxim representant de l'estil Ukiyo-e. La seva biografia és molt extensa, ja que va viure fins als 90 anys. Shotaro Ishinomori ens planteja una biografia del pintor desde la seva joventut i fins a la seva mort. Ens apropa a la vida de l'artista reconegut i model, als seus freqüents canvis de nom i de residència, com per exemple el que li va portar a autodenominar-se Gakyô-rôjin (El vell pintor boig). Un artista sensible, vividor, amant de la bellesa, de les dones, i mai satisfet completament, motiu que li va fer camviar d'estil moltes vegades al llarg de la seva vida. Sense cap mena de dubte es tracta de l'artista clàssic del Japó més conegut. La seva gran obra és "La gran ona de Kanagawa", icona de difusió universal i considerada com a símbol de l'art pictòric japonès, s'ha representat sense interrupcions fins als nostres dies.

Hokusai aplega en aquesta obra tot el caràcter japonès de l'artista: una personalitat molt forta, a la recerca constant de la perfecció, amb una gran capacitat d'observació i una sensibilitat oriental de la bellesa, que no s'atura ni amb la vellesa. L'autor, el Shotaro Ishinomori fa un gran homenatge a tota la trajectòria de Hokusai amb reproduccions del Fujiyama, la gran ona a Kanagawa, i sempre a la recerca de moments emotius de la seva vida. L'ùnica crítica que podrien fer és que l'autor ha novel·lat molt la seva vida amb la intenció d'apropar-se a l'èsser humà i això l'ha fet allunyar una mica de la realitat. Al contrari li dóna a l'obra un toc d'humor, tendresa i de fascinació en capturar la bellesa de la seva vida en un llenç de paper com el mateix artista.

Shotaro Ishinomori (1938-1988) és una peça clau en el desenvolupament primerenc del manga al Japó. Nascut a Tome, va publicar un primer fanzine quan era a l'escola: Bokujû Itteki (Una gota de tinta). Als 16 anys va publicar com a autor Nikei Tenshi en la revista Manga Shônen. El seu talent va cridar l'atenció del gran Osamu Tezuka i, finalment el va cridar com a ajudant per treballar a Astro Boy. Aquests dos grans genis del manga van ser considerats respectivament com a Déu del manga japonès (Tezuka) i Rei del manga japonès (Ishinomori).

Sigues considerat com a coautor del Tokiwa-so, considerat com el bressol del còmic nipó. Va coincidir en aquest moment amb altres dibuixants com Osamu Tezuka (el seu mentor), Fujio Akatsuka, Fujiko Fujio i Yoshiharu Tsuge. El seu estil gràfic és l'estàndard del manga dels anys 50 del segle XX, ja establert pel seu mestre Osamu Tezuka. Té el record de producció de còmic, amb un total de 128.000 pàgines, 770 títols, recopilats al llarg de la seva fructífera carrera. Entre les seves creacions més destacades podem destacar Cyborg 009, un grup de super herois a l'estil dels Power Rangers (també creació seva) i, coneguts al Japó com a Super Sentai i Kamen, sèrie de televisió també amb un grup de super herois. El podem considerar com un dels pares del manga i molts el consideren un dels responsables i modernitzadors dels tebeos al Japó.

Amb una obra completa amb 500 toms, 770 històries diferents i 128.000 pàgines publicades, és l'autor de còmic (no de manga, de còmic) més prolífic de la història. Al nostre país no és tan conegut i únicament s'han publicat dues de les seves obres: Musashi, a l'editorial Planeta i Hokusai, publicat a EDT. L'adaptación més famosa és la que va fer per la revista Nintendo Power: The Legend of Zelda: A link to the past (1992). És considerat com l'autor de còmic més prolífic de la història. Gran part de la seva obra eren els encàrrecs d'aquest tipus, un dels seus personatges més famosos va néixer d'aquesta forma.
 

La seva primera gran obra va ser publicada l'any 1964, en la revista Shônen King: Cyborg 009. Era una obra amb una part de ciència-ficció a l'estil James Bond, i era el primer manga amb un grup de superherois treballant junts. Gràcies aCyborg 009, Ishinomori va veure com una de les seves creacions s'adaptava finalment a l'anime. L'any 1970 va crear una de les seves obres més conegudes: Skull man. A partir d'aquesta obra va voler portar fins a l'extrem el concepte"shijinrui", que definia als nascuts després de 1961 i de la postguerra. Gent nova amb altres valors i un llenguatge nou. En definitiva una altra espècie. La traducció literal del concepte seria com "la nova casta" o "la nova raça", i més o menys és la idea a la qual va dedicar una bona part de la seva obra en els anys posteriors: els cíborgs.

Més informació:

• Shotaro Ishinomori a les Biblioteques
• Shorari Ishinomori a la viquipèdia
• Vídeo "Hokusai: pionnier du manga" 

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Nanuk l'esquimal és considerat el primer documental de la història del cinema, un clàssic instantani que narra la vida d'un grup de gent de l'ètnia inuit de la badia de Hudson, al nord-est del Canadà. Estrenada l'11 de juny de 1922 a la sala Capitol de Nova York gràcies a la casa Pathé, obté un èxit aclaparador de públic i de crítica. Robert J. Flaherty (Iron Mountain, Michigan, 1884 − Dummerston, Vermont, 1951), productor, director, guionista i director de fotografia de la pel·lícula es converteix de la nit al dia en el pare fundador delcinema documental, una de les tres formes creatives cinematogràfiques bàsiques d'acord amb Betsy McLane (A New History of Documentary Film, pàg. 1), les altres són la narrativa de ficció i el cinema experimental o d'avantguarda.

Si bé des dels orígens (pensem en l'obra dels germans Lumière) el cinema havia nascut amb vocació documental, el punt de vista emprat per Robert J. Flaherty en filmar Nanuk l'esquimal és diferent i innovador respecte als formats documentals més exitosos de l'època, els newsreel (o noticiaris) i elstravelogues (o pel·lícules de viatges). El director estatunidenc no es limita a muntar de forma lineal escena rere escena sinó que utilitza la gramàtica cinematogràfica de forma creativa per dramatitzar la història dels inuit; no està interessat a descriure objectivament la realitat sinó a evocar la vida quotidiana dels esquimals −la caça de la morsa, la construcció d'un iglú, etcètera− que està amenaçada per l'avenç de la civilització occidental. La idea d'objectivitat associada a l'enregistrament de la realitat és només un miratge, el cinema documental necessita per ser-ho d'una mirada particular, la de l'autor; i aquest és un llegat de Robert J. Flaherty. A l'obra de referència El documental. Historia y estilo, l'historiador Erik Barnouw defineix aquesta mirada com «documental explorador» i la veritat és que Flaherty juga amb les expectatives de l'espectador i el converteix també en explorador i descobridor de la història de Nanook.

Una altra innovació molt important de Nanuk l'esquimal és la relació entre el director i els subjectes de la filmació, el punt de vista documental. Per la professió del seu pare −explorador−, que més tard també serà la seva, Robert J. Flaherty passa la seva infantesa i joventut en contacte amb els indis. Quan coneix els inuit es converteix en el seu amic, els admira i mai els filma des de la condescendència eurocèntrica o des de l'exotisme hollywoodià (com el de Tabú de F. W. Murnau, 1931, en la qual participà com a guionista). Durant els divuit mesos que dura la filmació, els esquimals són també els seus col·laboradors: ajuden a revelar la pel·lícula, proposen escenes i mai són presentats com subjectes marginals. Una actitud que coincideix en el temps amb l'envol de l'Antropologia com a disciplina científica −amb figures tan rellevants com James G. Frazer, Franz Boas, Bronislaw Malinowski o Ruth Benedict− i les seves reivindicacions envers la dignitat dels pobles anomenats ‘primitius'. En el camp de la fotografia, la figura bessona de Flaherty és Edward Sheriff Curtis (Whitewater, Wisconsin, 1868 − Los Angeles, California, 1952) amb els seus majestuosos retrats dels natius americans que podeu apreciar en obres com Edward Sheriff Curtis: 1868-1952 i La Leyenda del canto nocturno y otros relatos de los indios apaches, jicarillas y navajos. 

Per últim, l'èxit de Nanuk l'esquimal va obrir les portes al finançament d'un cinema que no era gens atractiu pels grans estudis cinematogràfics. Robert J. Flaherty va tenir menys dificultats econòmiques per filmar els seus documentals posteriors, entre els quals destaca un altre clàssic: Hombres de Aran(1934), al voltant de les dures condicions de vida dels pescadors d'una illa irlandesa. Malgrat això, una dècada després aquest tipus de documental entra en decadència.

La visió de Robert J. Flaherty transcendeix la seva època i la seva influència es fa notar en el treball de documentalistes posteriors com Jean Rouch o Les Blank, entre d'altres. Els documentals Grey Gardens (1975) dels germans Maysles, Lomax: el caçador de cançons (2004) de Rogier Kappers, Grizzly man (2005) de Werner Herzog o Els nens perduts  Buda (2006) de Mark Verkerk són alguns exemples de l'empremta de Flaherty dins el gènere. Raons per veure Nanuk l'esquimal n'hi ha moltes, em remeto a qualsevol de les catorze que Italo Calvino donava en el seu assaig Por qué leer a los clásicos per llegir els clàssics literaris.

Biblioteques de Barcelona col·labora des de fa anys amb El Documental del Mes (la prolongació delFestival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona al llarg de l'any i el territori) per apropar el documental al màxim nombre d'espectadors possible i incrementar la presència del documental a les pantalles cinematogràfiques. Les biblioteques Esquerra de l'Eixample−Agustí Centelles i Vilapicina i la Torre Llobeta acullen les projeccions documentals cada tercer i quart dimarts de mes, respectivament. Us hi esperem!

Més informació:

• Robert J. Flaherty  a les Biblioteques
• Nanook el esquimal a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Si definim el jazz-fusió com la barreja entre jazz, rock i funk, bé podria ser que el guitarrista de jazz-fusió per antonomàsia fos Mike Stern. I és que el de Boston té un estil que recull el millor de tots aquests universos musicals: amb un to de guitarra inconfusible, Stern té la fluïdesa i la complexitat rítmica i melòdica dels millors guitarristes de jazz, i la força i el sentiment dels guitarristes de rock més afamats.

Stern porta des dels finals dels setanta explorant el món del jazz-fusió, i perfeccionant i diversificant la seva obra. Who let the cats out? és un disc que, tot i tenir ja una dècada, representa una de les expressions més acabades i completes de la música d'Stern. I és que aquest disc conté les diverses direccions en les quals Stern s'ha endinsat: el jazz tradicional, però també l'agressivitat del rock, el funk més informal, la música "ètnica", o la utilització de la veu com a instrument de suport melòdic. I tot això acompanyat d'un equip de músics tot terreny, un petit "qui és qui" de la fusió contemporània.

El disc ens rep amb Tumble home: un ritme molt funk de la guitarra d'Stern obre la peça, suportat per la base de la jove bateria Kim Thompson i el baixista Chris Minh Doky. Una melodia enrevessada, una de les marques de la casa d'Stern, tocada a l'uníson amb el saxofonista Bob Franceschini, deixa pas als solos: el tema canvia, i ara ens presenta una base de swing, sobre la que Stern desplega els seus dots com a guitarrista de jazz, fins al moment en el qual distorsiona el so de la seva guitarra per donar al tema una breu dosi hipervitamínica de rock.

El segon tema, KT, és una dedicatòria d'Stern a Thompson. Un ritme calmat, intimista de funk aportat per Thompson i la baixista Meshell Ndegeocello, en el que s'obre la melodia, tocada per Stern i recolzada per la trompeta en sordina de Roy Hargrove. Els acords del pont de la cançó són un bon exemple del gust amb el qual Stern tracta les harmonies dels seus temes. El solo d'Stern és subtil al començament, però es va distorsionant i augmentant en intensitat a mesura que avança. I aquest avanç porta el tema a uns acords potents de rock, sobre els que Hargrove ofereix un solo melòdic perfecte.

Good question, la tercera peça, compta a l'aparició de dues superestrelles: el baixista camerunès Richard Bona, i el bateria Dave Weckl. La presència de Bona dona al tema un punt ètnic, tot i que l'harmonia central es basa en el tema clàssic de jazz I got rhythm. Bona es llueix amb un solo de baix en scat (la tècnica de cantar amb la veu les notes a mesura que es toquen amb l'instrument).

Language, quart tema, torna a comptar amb la presència de Bona. En aquest cas, el camerunès aporta la seva veu angelical com a reforç a la melodia tocada per Stern. El caràcter melòdic de la composició s'accentua amb el solo del guitarrista, sempre perfecte i fluid, i amb el solo final de Franceschini, ple de gust.

El cinquè tema, We're With You, és una sentida mostra de suport doble d'Stern: per una banda, al saxofonista Franceschini, qui va perdre la seva dona al mateix 2006; per una altra, a la llegenda del saxo Michael Brecker, qui en aquells moments lluitava contra la leucèmia (i que, dissortadament, va perdre la batalla el 2007). Stern toca una delicada melodia amb guitarra clàssica, sobre uns arranjaments de corda del sintetitzador del teclista Jim Beard. La cançó rep un altre impuls melòdic amb la versàtil harmònica de Gregoire Maret.

Leni Goes Shopping, sisena peça, és una altra dedicatòria, en aquest cas a la dona d'Stern, Leni. El tema està inspirat en el treball del pianista Thelonius Monk, un dels mites del jazz: una melodia enrevessada, lleugerament dissonant, que deixa pas a un swing impecable de Thompson i Doky. Sobre la base, Stern toca un altre solo en la millor tradició del jazz, que deixa pas a un altre solo molt jazzístic del piano de Beard.

Roll with it, setè tema, és un ritme de funk divertit, despreocupat, que destaca per l'aparició del baixista Victor Wooten, considerat un dels millors del món. Stern i Wooten intercanvien notes a la secció dels solos, remarcant l'estil despreocupat de la cançó.

Un altre canvi de registre sorprenent: Texas, la vuitena peça, és un blues polsegós, que ens transporta directament a la frontera mexicana gràcies a la percussió amb tocs llatins de Weckl i a l'harmònica de Maret.

El tema que dóna nom a l'àlbum, Who let the cats out?, comença amb un ritme de funk enèrgic, que es va combinant amb el swing perquè Stern i Hargrove toquin a l'uníson una melodia veloç i complexa. Els solos d'Stern i Hargrove també es desenvolupen sobre una base de swing. Al final de la peça, Stern, amb la seva guitarra distorsionada, i Hargrove intercanvien notes, deixant el tema en una veritable clímax.

All you need ens dóna un respir després de la fogosa intensitat de Who let the cats out?. Una composició molt semblant a Languages, tot i que més relaxada, on torna a aparèixer la sensible veu de Bona i el saxo de Franceschini.

I arribem a l'última composició del disc, Blue runway. Un tema a mig camí entre el funk i la balada, amb una melodia plena de dramatisme sobre una harmonia sensible i alhora amb força. Com a grand finale de l'àlbum, el solo d'Stern és el més rocker de l'obra: unes idees melòdiques subtils van obrint camí a la distorsió, amb uns estiraments de cordes que et faran saltar els ploms. Just a continuació, quan sembla que el tema no pot pujar més en intensitat, el solo de Franceschini llença definitivament la cançó a l'estratosfera.

Deu anys després de la seva publicació, Stern continua sent un músic prolífic, envejat i admirat a parts iguals, i Who let the cats out? una mostra perfecta de la seva amplitud de mires i de la seva mestria musical. Un disc que gaudiran els fans de la fusió, i els nouvinguts a la música de Mike Stern.

Més informació:

• Mike Stern a les Biblioteques
• Mike Stern a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

El món musulmà és motiu de notícia quasi cada dia, per motius dissortats: terrorisme, disputes tribals, conflictes armats… I entre aquesta plètora de fets sagnants, hi ha dos termes que es repeteixen amb certa freqüència: sunnites i xiïtes. Qui són aquestes persones, i per què se'ls identifica amb aquests termes grupals?

A Suníes y chiíes : los dos brazos de Alá, el periodista i escriptor Javier Martín ens ofereix un perfil de sunnites i xiïtes, ens relata la història del seu desenvolupament dintre de l'islam i ens situa al cor de varis dels conflictes actuals que ressonen dins el món islàmic. Martin és delegat de l'agència Efe a Israel i Palestina, i és un dels periodistes més reconeguts en qüestions de l'Orient Mitjà.

L'obra que us presento és la reedició de la publicació original, del 2008, que va realitzar l'editorial Catarata com a part de la col·lecció commemorativa dels seus 25 anys. Com a afegit a l'edició del 2008, Martín inclou un epíleg amb els fets més rellevants dels darrers anys.

Si bé a Suníes y chiíes : los dos brazos de Alá l'actualitat de països com Siria o Irak té un pes molt important, pot ser que les qüestions històriques siguin les més interessants per al públic general. I això donat la complexitat d'aquests temes i l'excel·lent tractament que en fa Martí. En aquesta ressenya, comentaré tres aspectes del llibre: la gènesi de les dos corrents, sunnites i xiïtes, i els motius de les seves diferències; el naixement del radicalisme islàmic; i el polèmic fenomen de la gihad.

Sunnites i xiïtes són els troncs principals de l'islam, tot i que ambdós grups presenten diferents escissions i branques. Els sunnites són el corrent majoritari, amb un 85% dels creients. Són els seguidors de la sunna, els exemples de comportament oferits pel profeta recollits als hadits. Els xiïtes representen el 15% restant, i tradicionalment han estat una minoria reprimida pels sunnites. La diferència entre aquests i els sunnites és doble: per una banda, els xiïtes consideren que el successor del profeta hauria d'haver estat el seu cosí i gendre, Alí ibn Abi-Tàlib; per l'altra, els xiïtes defensen una teoria absent al sunnisme, la teoria de l'imanat, que veurem més endavant. Vegem primer la qüestió successòria.

L'escissió entre sunnites i xiïtes va començar a prendre forma amb la mort de Muhàmmad, l'any 632. La tradició xiïta assegura que Muhàmmad va nomenar Alí com al seu successor, a la tornada de la seva darrera peregrinació a la Meca. Però el cert és que sembla que Muhàmmad no va designar públicament a cap successor, i els líders tribals musulmans van decidir que Abu-Bakr, un dels primers conversos a l'islam i company fidel del profeta, fos qui succeís Muhàmmad com a líder dels musulmans.

Alí encara va haver de viure el govern de dos nous califes, Úmar ibn al-Khattab i Uthman ibn Affan, fins a arribar al lideratge de la comunitat, l'any 656. El seu govern va ser breu: Alí va morir assassinat l'any 661. Els xiïtes encara havien de patir una ofensa més greu si cap: el fill d'Alí, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, que havia estat cridat a ser el successor del seu pare, també va ser assassinat l'any 680. Martin comenta que:

[...] no es aventurado afirmar que el asesinato de Husein transformó esta religión para siempre. A partir de entonces, las dos ramas tomaron caminos diferentes. Lo que había comenzado como una mera lucha familiar, devino primero en un enfrentamiento político y, después, en una escisión religiosa salpicada de resentimiento, verganza y sangre. (p. 71)"

Amb la mort d'Al-Hussayn

los seguidores de Alí, comenzaron a desarrollar una teoría político-religiosa que desembocó en el concepto de imanato. (p. 72)"

l'Imam, en temps de Muhàmmad, era la figura que dirigia als creients durant l'oració. El mateix Muhàmmad va assumir aquest paper a la comunitat durant un temps. Pels sunnites, qualsevol creient pot liderar l'oració, i el títol d'imam no té més importància que la pròpia de la seva funció. Pels xiïtes, en canvi, l'imam és una figura d'una importància cabdal. Els xiïtes creuen que Muhàmmad:

disfrutaba de virtudes especiales, como la de estar libre de pecado [...], y de cualidades espirituales únicas, como el privilegio de desentrañar el significado oculto de las certidumbres religiosas (p. 76)"

Aquestes virtuts i qualitats, segons els xiïtes, haurien estat heretades pels descendents de Muhàmmad i pels membres de la seva família, com el mateix Alí.

La teoria de l'imam és de gran importància per al paper que tenen els clergues a la comunitat xiïta, en conjunció amb una altra teoria xiïta: el Mahdisme. Per a algunes branques xiïtes, el dotzè imam, Muhàmmad al-Mahdí, es va esvair l'any 939, quan fugia de la persecució sunní, ascendint a un estat d'ocultació permanent. El Mahdí, escriu Martín, és un concepte purament cristià:

Alude al regreso, al final de los tiempos, de un enviado de Dios (el Mahdi) que impondrá la justícia y preparará el advenimiento del final de los tiempos. [...] su retorno supondrá el triunfo de la equidad y la igualdad en todo el orbe (p. 79)

Però, mentre s'espera al Mahdí, seran els clergues (anomenats ulemes) els que dirigiran la comunitat xiïta. Aquests no només són homes de fe, sinó que poden tindre la potestat de legislar dins la seva comunitat, unes atribucions que no tenen els ulemes sunnites.

Passem a veure allò que Martin ens explica sobre l'origen de l'extremisme islàmic. El 1258, els mogols van prendre Bagdad, i amb la caiguda de la ciutat va caure la dinastia dels abbàssides. A partir d'aquell moment, les tradicions polítiques, econòmiques i lingüístiques del món islàmic van quedar arraconades a favor de les tradicions importades pels conqueridors. Aquesta pèrdua de protagonisme també va afectar els ulemes sunnites, que van veure com eren apartats del poder i de la influència. L'espurna del radicalisme s'havia encès:

[els ulemes] concentraron el debate en indagar las razones de tanta desgracia. Los más radicales concluyeron que la relajación de las costumbres y la pérdida de los valores protoislámicos había abocado a la comunidad a un período de oscuridad y sufrimiento del que solo era posible salir recuperando el espíritu de los tiempos del Profeta. (p. 85)"

Martín identifica l'ulema siri Ibn Taymiyya com

el precursor del wahabismo [la doctrina radical oficial d'Arabia Saudí] y origen de todas las corrientes retrógradas y revisionistas islámicas sunís que atemorizan el mundo actual, quien estancaria al islam en el pasado. (p. 85)"

Ibn Taymiyya va néixer cinc anys després de la caiguda de Bagdad, i per tant va créixer en un entorn ple d'hostilitat i d'ira cap als conqueridors. Com a ulema, Ibn Taymiyya es va formar a l'escola de pensament hanbalí, la més extremista de les escoles de l'islam, que només accepta l'Alcorà i el Hadit com a fons de dret. D'aquesta manera, Ibn Taymiyya:

declaró hereje a la Sociedad lenvantada por los mogoles y anatemizó a chíies y sufís [...], a los que tachó de politeistas. [...] se arrogó el derecho a redefinir las leyes islámicas. Estigmatizó cualquier indicio de innovación y exigió una interpretación literal del Corán y la Sunna. (p. 88)"

Ibn Taymiyya també va redefinir el paper de l'imam en el poder:

El verdadero Estado, aseguró, es aquel en el que la autoridad militar o civil [...] gobierna en compañía y supeditado al imán (líder religioso), quien tiene no sólo la autoridad para interpretar la sharia [la llei musulmana], sino el derecho a guiar la administración y las instituciones del Estado. (p. 88)"

I aquesta interpretació de l'Estat ha arribat fins a l'actualitat:

Esta idea es la que hoy en día defienden, en diferentes grados, grupos radicales sunís tan dispares como los Hermanos Musulmanes o Al Qaeda. (p. 88)"

Segons Martín, la idea d'Ibn Taymiyya que potser ha influenciat més el desenvolupament de l'islam sigui el seu concepte de gihad. L'autor dedica un capítol, el tercer, a tan controvertit tema. Escriu Martí que a l'Alcorà les variants de l'arrel lingüística de la qual procedeix el terme gihad denoten

esfuerzo, sacrificio y conducta recta en el camino de Dios. (p. 96)"

Només en dos versos el seu significat es pot interpretar com

"combate" físico contra el infiel. (p. 96)"

Serà cap al segle VII quan el terme gihad comenci a adquirir un significat propi. I ho farà gràcies als anomenats Llibres de la gihad (Kitab al Yihad), compendis en els quals es legislava sobre els assumptes bèl·lics a aquelles poblacions absorbides per l'expansió islàmica. Entorn del concepte de gihad es va articular la discussió sobre dues qüestions importants. D'una banda, la definició dels enemics. Tant l'Alcorà com els hadits exclouen a cristians i a jueus com a enemics a combatre. No obstant:

[...] razones políticas – en el caso de los judíos, el hecho de que las tribus de Arabia no reconocieran la profecia de Mahoma -, territoriales – actualmente el estado de Irsrael -, e históricas – las cruzadas -, han inducido a algunas corrientes extremistas a incluir a ambos credos entre los enemigos que es perentorio combatir. (p. 99)"

D'altra banda, la qüestió de quina figura té la potestat de convocar la gihad, i quin tipus de gihad es pot plantejar. Per als xiïtes, la gihad només podia ser convocada per l'imam, però en absència d'aquest, i a l'espera del Mahdí, només era acceptable una gihad defensiva. Per als sunnites, era el califa qui podia convocar la gihad, però la gran expansió territorial dels califats sunnites va suposar, cap al segle X, l'establiment del consens com a camí per a solucionar conflictes. Aquestes concepcions pràctiques de la gihad convivien amb una altra de mística:

La mayoría de los clérigos musulmanes, chíies y suníes, del pasado y el presente, coinciden en afirmar que el termino encierra cuerpo y alma. Es tanto un "esfuerzo" físico, relacionado con el mundo exterior y que incluye el combate individual y colectivo contra enemigos palpables en escenarios reales, como una angustia interior, entendida ésta en el sentido de batalla del hombre contra su propia naturaleza, contra su humanidad plagada de debilidades y tentaciones, en su camino hacia la pureza a través del recogimiento, la fe y la contemplación. (p. 102)"

L'ascensió d'Ibn Taymiyya va canviar tot aquest panorama. Ibn Taymiyya va renegar del raonament i del consens, va estipular que només l'imam podia dirigir la gihad, va declarar herètica la versió mística de la gihad, i va ampliar la llista d'enemics a combatre:

[...] los cristianos [...], los sufíes, los chiíes y cualquier otro musulmán que haya adoptado hábitos de los infieles, o haya pactado con ellos. Según el ulema sirio, contra este último no debe haber misericordia alguna. (p. 88)"

Si bé Ibn Taymiyya va ser declarat herètic al seu temps, Martín ens recorda que el seu llegat, la seva intransigència i la seva visió de la gihad van se adaptats pel wahhabisme, la interpretació de l'islam assumida pels reis d'Aràbia Saudí.

Suníes y chiíes : los dos brazos de Alá, és un llibre d'expert, ple d'informació, a mig camí entre el llibre d'història i la investigació periodística, però és una obra accessible i entenedora. Una lectura molt recomanable per a no perdre's en el laberint informatiu que envolta al món musulmà.

Més informació:

• Javier Martín a les Biblioteques
• Web oficial de l'autor
• Presentació del llibre

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Mètode d'anglès creat per John Peter Sloan, autor, actor, músic i professor d'anglès. El mètode que presentem va adreçat a persones que vulguin iniciar-se en l'aprenentatge de la llengua anglesa. L'obra consta de dos volums i treballa els diferents aspectes de l'idioma de forma gradual i amena amb exemples i exercicis que ajuden a l'assimilació dels continguts.

L'obra proposada  tracta temes de gramàtica, vocabulari, sintaxi i ortografia que són bàsics en tots els mètodes d'aprenentatge d'idiomes però, en aquest cas, no ho fa de forma acadèmica sinó que, sense perdre el rigor, se'ns mostra de manera clara i divertida.  Al final de cada capítol hi ha les solucions a cadascun dels exercicis.

L'única cosa que trobem a faltar, i cal fer-ho constar, és la manca de material sonor d'acompanyament. Aquest punt feble es supleix amb l'existència de  la transcripció fonètica que podem trobar al costat de la major part dels mots.

Tanmateix, amb constància i dedicació per part de l'estudiant, l'obra assoleix els seus objectius: esdevenir una bona guia en l'aprenentatge de la llengua anglesa.

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Un jove adolescent cansat de rebre carbasses decideix fer el que faci falta per impressionar i guanyar-se el cor de la seva nova enamorada. Aquest és el motiu pel qual en Hanamichi Sakuragi començarà a practicar bàsquet, però no és tan fácil com es pensa, ha d'aprendre les bases d'aquest esport i a treballar en equip pel bé comú.

Hanamichi: "Sóc el geni Sakuragi!!!"

Aquesta no és la primera obra d'Inoue relacionada amb el bàsquet. En la seva etapa estudiantil n'era jugador, i aprofità aquests coneixements per crear altres obres com Kaede Purple, Buzzer Beater o Real.

L'autor ens mostra amb un gran realisme la pràctica del bàsquet i ens ofereix al detall les proporcions del cos i l'expressivitat corporal en moviment.                                                   

Podem gaudir amb els personatges de l'esforç gratificant que suposa avançar en un esport i del potencial que té cadascú si s'ho proposa. Una delicia pels amants dels esports i pels lectors de còmic. 

Slam Dunk és un manga publicat en castellà per l'editorial Ivrea l'any 2003 (31 v.), i reeditat l'any 2011 en edició kanzenban (24 v.); traduït del japonès per Agustín Gomez Sanz.

Si us agrada, teniu un anime i varis OVA's i a TV3 es va emetre en català.  

Per a més informació:

• Slam Dunk al Catàleg Aladí
• Slam Dunk a la Viquipèdia
• Article del blog Las cosas que nos hacen felices

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Si vols treballar en un restaurant és important que et formis bé, aquest llibre ofereix tota la informació necessària per a atendre correctament i amb professionalitat a la gent que hi ve a dinar, com parar una taula amb tota mena de detalls, si algun dia et fan una prova i has llegit aquest llibre segur que quedaràs la mar de bé i tindràs més possibilitats de que t'agafin per a treballar.

El contingut del llibre és molt ampli, ens explica com prendre la comanda correctament, com servir el menjar, com oferir i servir els vins, els tipus de clients que ens podem trobar, fins i tot com recollir la taula amb estil.

Els dos autors del llibre són grans professionals de la restauració i tenen un ampli currículum, de ben segur que les pautes que ens donen ens seran de gran utilitat. Cal remarcar que aquest llibre es regeix per un Real Decret que regula el certificat de professionalitat de Serveis de restaurant.

Recomanat per Marta Maroñas. Biblioteca Can Mulà. Mollet del Vallès.

En aquest llibre podem trobar els continguts del mòdul professional de Sistemes de Energies Renovables del Cicle Formatiu de grau superior.

És un obra on s'analitzen les principals soluciones tecnològiques vinculades a les fonts energètiques sostenibles, així com d'altres temes tan importants com la viabilitat econòmica de cada tecnologia, l'evolució tècnica de les últimes dècades, els beneficis mediambientals aconseguits i les perspectives de creixement en el futur. Per altra banda, ofereix també una gran varietat de imatges, esquemes i referències a documentals, pel·lícules de cine, videojocs, etc.

En definitiva, és tracta d'un llibre de gran utilitat tant per a professor, alumnes, professionals i per aquelles persones sensibilitzades en el desenvolupament sostenible.

Recomanat per Marta Salas. Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí

Qualsevol persona pensaria que un llibre de receptes sense sal, sucre, llet i gluten és una desgràcia! Aquest llibre és la prova que estem ben equivocats! Estem davant un receptari atractiu que ens demostra que podem gaudir menjant alhora que seguim una dieta sana i saludable.
Els autors, especialistes en nutrició, ens proposen un plats saborosos i exquisits elaborats amb aliments frescos, lliures dels additius industrials que tant perjudiquen la nostra salut. Així, receptes com "Ensalada de dorada y naranja" o una "Calabaza criolla" són idònies tant per les persones que han de seguir una dieta com pels interessats en millorar la salut a través de l'alimentació.
Si vols descobrir el plaer d'una cuina sana i feta al vapor per mantenir tot el gust i nutrients aquest és el teu nou llibre de capçalera.
Lisby Boisnard és especialista en temes de nutrició sana i natural. També és professora de cuina i autora del llibre Cocina sabrosa para la salud. Diego Jacques és Doctor en Medicina per i expert en microimmunologia i micronutrició.

Entrevista a l'autora, Lisby Boisnard.

Recomanat per Biblioteca Can Pedrals. Granollers

Ramiro Calle ha estat durant cinc anys professor de ioga a la Universitat Autònoma de Madrid i durant diversos anys de les aules de la tercera edat. Pioner del ioga i l'orientalisme a Espanya, és un gran especialista en meditació, psicologia oriental i psicoanàlisi. Dirigeix un centre de ioga i és un profund coneixedor de la ment humana. Ha viatjat a Orient en més de cent vint ocasions per entrevistar als més grans mentors espirituals.

Amb aquest llibre Ramiro ens presenta de manera didàctica i pràctica les eines per aprendre a controlar les emocions negatives i aconseguir un equilibri mental. Per a això inclou dos importants apèndixs: un sobre els ensenyaments del cercador, al qual se li anomena guerrer espiritual; i un altre que exposa relats indis que reflecteixen perfectament i en poques paraules la naturalesa de la ment oferint les pautes pel desenvolupament d'un mateix.

Com diu Ramiro en el seu llibre, recobrant la ment sense traves ni impediments recuperarem un especial sentit per a la relació amb nosaltres mateixos, amb la vida i amb totes les criatures que senten. S'ha d'utilitzar la ment per progressar interiorment i poder trobar una harmonia interior que ens permeti viure l'existència d'una manera més plena.

Dennis N.T. Perkins, graduat a l'Acadèmia Naval dels Estats Units d'Annapolis, és MBA per la Universitat de Harvard i doctor en Psicologia per la Universitat de Michigan. És president d'una consultoria especialitzada en entorns adversos i entre els seus clients es troben American Express, Citibank, Honeywell, Johnson & Johnson o Marriott.

El 1914 l'explorador Ernest Shackleton es va embarcar, al costat del seu equip de mariners i científics, en l'intent de realitzar la primera travessia de l'Antàrtida. La crònica d'aquesta expedició representa una història sense igual en els annals de la supervivència: el vaixell destrossat per la pressió dels gels, la tripulació abandonada a la seva sort enmig del mar gelat, perillosíssims viatges en barques a través de les tempestes de l'Oceà Antàrtic, un grapat d'éssers humans lluitant durant llargs mesos contra el fred, la fam i el desànim, al límit de la capacitat humana en les situacions més extremes.

L'autor interpreta l'expedició des de la perspectiva empresarial, amb casos pràctics d'empreses actuals, extraient d'ella deu lliçons mestres sobre les habilitats necessàries per a convertir-se en un gran líder. Shackleton va guiar al seu equip donant proves d'un ànim, una creativitat i una perspicàcia inigualables. La seva actuació va ser un exemple de lideratge d'especial valor per al món empresarial actual i les lliçons serveixen d'inspiració per potenciar al màxim el nostre rendiment personal i professional.

Recomanat per Carme Trabal Benitez. Bib. Dos Rius de Torelló
 

Un piano, unes mans delicades i una suau veu, tocant el llindar de la seva tessitura, acaronant-te el timpà i modificant la ona hertziana en petits impulsos elèctrics, com les minúscules partícules de resina que es desprenen de l'arc quan toquem els instruments de corda fregada, perquè arribin al cervell i entenguis el que la Maria Coma et vol dir. La seva veu  et regalima per les orelles com les llàgrimes per les galtes.

En aquest disc -i com es diria en llenguatge cinematogràfic- ens trobem la Maria Coma en un primeríssim primer pla, doblant-se ella mateixa els corus, i la banda donant-li moviment com un travelling al llarg de la cançó.

Cd tranquil, però no indicat per tenir-lo de fons com un pla general, sinó com un primer pla, per poder escoltar què i quan ho diu, com ho sent i com ho toquen. Instants contemporanis, moments progressius, amb cançons fora del 4/4 anant a parar al 9/12 (ens comprometem en breu, a explicar com funcionen els compassos)

Acotxada pel gran Pau Vallvé que fa de músic, productor, tècnic de so, dissenyador i maquetador .... polifacètic més no poder.

Aquí teniu Bosc adormit –en directe- que difereix una mica del gravat al CD: deliciosament evolutiu.

Però el millor és que .... aneu corrents a la biblio i agafeu  el CD!! ......

Més informació:

• Maria Coma a les biblioteques
• Pàgina web oficial de Maria Coma

Recomanat per Marc de Blas. Bib. de Ponent. Sabadell

Vídeo recomanació feta per l'Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.
 

Si el que voleu és tonificar el cos, perdre pes i en definitiva, sentir-vos millor fent una activitat on el moviment, l'aigua i la música són els tres elements principals, us recomanem aquest llibre. Escrit per l'americana d'origen dominicà, Mimi Rodríguez Adami, una reconeguda professional del fitness aquàtic, l'obra ens descobreix una forma nova i eficaç de mantenir-se en forma realitzant uns exercicis a l'aigua.

Segons explica l'autora, el fitness aquàtic és ideal per a practicar-lo a la piscina o al mar, té exercicis divertits i de baix impacte, és adequat per a tot tipus de persones i d'edats i millora tots els components d'una bona forma física: força i resistència, aspecte corporal, flexibilitat o mobilitat de les articulacions i coordinació neuromuscular.

El manual ens detalla els moviments bàsics del fitness aquàtic, exercicis per a tonificar els músculs, exercicis específics per a determinats esports (natació, esquí, tennis, golf, running, kickboxing, etc.), diferents programes de fitness aquàtic adequats a cada estat físic, i també ens proposa unes sessions de relaxació inspirades en tècniques orientals (Ai Chi i Watsu).

Més informació:

• Exercicis aquàtics a la Xarxa de Biblioteques

Cinquè CD i el primer en quatre anys de The Dreamers, la unitat instrumental més agradable i popular del genial compositor i saxofonista John Zorn.  El grup torna amb 9 composicions inspirades en els mons imaginaris de la literatura fantàstica. Melodies enganxoses  amb un munt de solos ardents del guitarrista Marc Ribot, el teclista  Jamie Saft i el vibrafonista Kenny Wollesen, Pellucidar  combina soul, surf, jazz, minimalisme, rumba, tango, samba, exòtica i més, en el clàssic estil de The Dreamers.  Inclou un preciós llibret de 36 pàgines amb il·lustracions exclusives del dissenyador Chippy.  Una autèntica delícia des de la primera nota fins l'última. Música de fantasia exòtica per al segle XXI. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Castor et Pollux és la tercera òpera de Jean-Philippe Rameau i en aquesta edició es presenta la segona versió que el compositor en va fer l'any 1754 (la versió original data de 1737 i encara va fer una tercera revisió i versió l'any 1764). Musicòlegs i crítics la consideren una de les seves millors obres. En ella es narra la història d'aquests dos herois, germans bessons, dels quals un és immortal (Pollux) i que se sacrificarà per fer tornar a la vida el seu germà Castor.

L'enregistrament, sota la direcció de Raphaël Pichon, és d'una elegància i d'una precisió  que es fa palesa sobretot en els fragments orquestrals. En l'àmbit vocal tots els cantants fan una interpretació superba amb moments de gran bellesa com per exemple l'ària "Tristes apprêts, pâles flambeaux" de Telaïre, interpretada per la soprano Emmanuelle de Negri. El cor, com en la gran majoria d'òperes barroques franceses, té un gran protagonisme al llarg de l'obra. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest disc presenta dos concerts per a oboè, un del compositor anglès Ralph Vaughan Williams i l'altre del compositor escocès James MacMillan, ambdós interpretats per l'oboista Nicholas Daniel que, precisament, va guanyar ara fa 35 anys el concurs BBC Young Musician of the Year per la seva interpretació del concert per a oboè i cordes de Vaughan Williams.

El concert de Vaughan Williams per a orquestra de cordes és un concert bucòlic, amb melodies delicioses que, d'alguna manera, podrien evocar imatges de paisatges típicament anglesos durant la tardor. El concert de James MacMillan, amb un estil totalment contemporani i potser més difícil d'escoltar, ha estat compost expressament per a l'oboista Nicholas Daniel. Aquest concert requereix una gran habilitat tècnica ja que explota totes les possibilitats musicals que pot oferir un oboè.

Completen aquest CD altres dues peces, One, peça per a orquestra de cambra composta per MacMillan expressament per a la Britten Sinfonia  i la Suite on English Folk Tunes "A time there was", op. 90 del compositor britànic Benjamin Britten feta sobre melodies populars angleses amb el toc personal  que Britten sempre posava en les seves composicions. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Es tracta d'una de les bandes indie més joves del panorama musical a Mali i transpiren una gran influència blues a les seves cançons.Combinen la música d'arrel amb els aires rock&roll i blues que els varen donar a conèixer internacionalment amb el documental They Will Have to Kill Us First: Malian Music in Exile. Lletres fresques, que parlen de respecte, reconciliació i pau, i que ens apropen a la música popular de Mali però en versió segle XXI.Actualment es troben dins la gira de presentació a Europa i als que els hi agradi tindran l'oportunitat d'escoltar-los a Barcelona, concretament a la Sala Apolo, l'octubre d'enguany.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La veu d'aquest jove texà de  només 25 anys ens retrotrau en el temps a les grans veus del soul i del Rithm&Blues com Aretha Franklin, Otis Redding i, especialment en el seu cas, Sam Cooke. És el punt fort d'aquest disc que, tot i no aportar cap novetat sobre el panorama musical, farà les delícies dels aficionats al gènere. El single Coming home, que dona títol al disc, ha estat dels més escoltats a Spotify en el que portem de 2015 i ha estat el que l'ha catapultat a la categoria de fenomen musical.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Al nostre país són multitud els aficionats a la música country i de ben segur que estaran encantats de descobrir la veu que aquí els hi presentem. Es tracta de Kacey Musgraves, jove cantant americana amb només dos anys de carrera però amb una gran empremta dins el gènere. Provinent de Texas, concretament de Nashville, on ha destacat en els seus festivals, la crítica la ha equiparat al raper Kendrik Lamar del món del country: la gran salvadora.

"Les cançons de Musgraves desprenen un estil relaxat perquè no té res a demostrar i tenen una gran personalitat [...] per ella l'apertura i l'acceptació són el paradigma. Rebutja els mandats del Top 40, però manté les senyes d'identitat de la tradició del país, el que ha fet que sigui un disc que agradi tant a la crítica com als aficionats al gènere". (Pitchfork) 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un disc doble amb 19 cançons amb què Ramon Faura revisa totes les seves obsessions sòniques: punk '77, folk experimental, psicodèlia, west-coast, garatge ... filtrades per la seva peculiar humor negre. Algunes de les coses que Le Petit Ramon i els Waldorf Astoria han escoltat mentre treballaven el disc: al costat de velles obsessions com Captain Beefheart o els Stones del Their Satanic Majesties, cal afegir The Seeds, Small Faces, Nick Cave, Julian Cope, Mink de Ville, Jon Spencer Blues Explosion, Stranglers, Thee Oh-sees, Booker T and the MG 's, Ike Turner, Bo Diddley, Joy Division, The Cure ... i ¿ Com no ?, el doble blanc dels Beatles.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Qualsevol viatger gaudeix tastant nous plats però una de les experiències més sorprenents és menjar al carrer. La cuina de carrer és tot un art i disposa d'un amplíssim receptari que ens acosta a la cultura i la manera de pensar dels habitants de la zona.
L'autora, Troth Wells, periodista i viatgera recull receptes d'arreu del món: Àfrica, Àsia, Amèrica llatina i Carib i Orient Pròxim i nord d'Àfrica. A cada capítol s'inclouen les receptes més típiques dels diferents països acompanyades d'una petita introducció on destaca el millor lloc per comprar el plat, l'origen a més d'alguna que altra anècdota viatgera.
La majoria de les receptes són ràpides i senzilles d'elaborar i han estat adaptades a la cuina occidental substituint alguns ingredients. A més, cadascuna incorpora una petita indicació per destacar els plats vegetarians o aquells que es poden preparar sense carn. El llibre inclou moltíssimes il•lustracions que fan honor a les delicioses receptes algunes tant exòtiques com la "Berenjena con leche de coco" típica d'Indonèsia o la "Cerveza de gengigre" de Malaui.
Troth  Wells ha publicat títols com Los perfumes de la cocina i Una ruta diferente por la cocina vegetariana.
Viatjar és canviar de lloc però també de manera de pensar i de menjar. Sens dubte, una manera diferent de veure la cuina.

Recomenat per Biblioteca Can Pedrals. Granollers
 

L'incansable Dani Nel·lo ens presenta un nou repertori i nova formació a Sax-O-Rama. Després d'endinsar en els sons de la Ficció Criminal a Noir,  Nel·lo segueix el seu viatge amb el seu inseparable saxo tenor. La seva és una missió constant; la de expressar-se a través del seu instrument convertint a aquest en la seva veu i crear seu propi llenguatge seguint la tradició dels saxofonistes que van engendrar el rhythm & blues i el rock & roll i que van fer d'aquests gèneres un idioma musical que arribaria a tots els racons del planeta. Herois del saxo com King Curtis, Lee Allen o Sam Butera han marcat definitivament la carrera de Nel·lo i ell segueix la seva estela portant el rugit del growl a segle XXI. Sax-O-Rama respon a la intenció de recuperar i portar a primer pla el saxo com medium i transmissor d'emocions, sense la necessitat de més elements que la melodia i el ritme. En aquesta ocasió el tenor de Dani Nel·lo es barreja amb l'electricitat de les guitarres de dos asos de les sis cordes com són Dani Baraldés i Mario Cobo. Cada un amb la seva forta personalitat i el seu so, creen un embull tímbrica d'allò més suggerent. A la base trobem a dos músics amb una solidesa granítica: Anton Jarl a la bateria ia Santi Úrsul al baix.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

The Complete Savoy & Dial Masters.  Els moments més brillants del genial saxofonista i,de llarg, el més gran improvisador de la història del jazz, en un estudi de gravació. Dos CDs dobles amb els enregistraments llegendaris de diferents sessions entre  1944 i 1948 amb  gegants com Dizzy Gillespie, Miles Davis, Max Roach, Erroll Garner, JJ Johnson, Dexter Gordon, Sara  Vaughan, Barney Kessel  etc.  Dos àlbums imprescindibles en tota biblioteca musical.  

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

"Hi ha certes coses sobre la meva família que la meva mare sempre va preferir callar." Jaime Hernandez porta dècades donant-nos a conèixer les tribulacions de Maggie acudit, una noia que, malgrat anar madurant, mai va deixar de créixer. La vida de Maggie ha anat succeint-se en una saga torrencial que avui es considera una de les ci mes artístiques i narratives de la història del còmic, però com passa en les millors històries, els grans secrets encara no havien estat revelats.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La revista Descobrir Catalunya dedica un número monogràfic al Priorat, una comarca que aspira merescudament a ser patrimoni mudial de la Unesco.

La comarca, vinculada  sobretot a la producció d'oli i de vi, és un bon exemple de paisatge cultural agrari de muntanya mediterrània. El Montsant  i els costers són dues de les  imatges mérs conegudes d'aquest paisatge que  l'home ha anat treballant amb constància des de fa segles. Diuen que al Priorat tot és proporcionat, tot té la seva mida exacte, tot és mesurat a escala  perquè el conjunt sigui sublim . La conjunció entre la natura i el treball de l'home donen valor a aquest paisatge d'orografia personalíssima, i els seus vins i olis són  dels millors del món. 

El monogràfic ens dóna informacions pràctiques per assaborir com cal  la comarca : allotjament, restaurants. Ens apropa  als camins i senders que la recorren i ens aconsella on observar les petjades d'una llarga tradició espiritual. Qui visita el Priorat amb calma i amb els sentits en alerta, en queda seduït per sempre més

Sumari revista

Priorat a les biblioteques 

Recomenat per Eva Leucó. Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Taradell

Una obra fonamental per entendre per què l'evolució de la vida no necessita de cap creador.Este llibre desfà una bona part dels equívocs que normalment es projecten sobre l'evolucionisme; i sobretot és un intent seriós d'explicar en base a la teoria de Darwin com han pogut arribar a existir formes de vi tan increïblement complexes com nosaltres mateixos, a partir dels més simples materials. En les seves pàgines, Dawkins rebat discursos teològics sobre la figura de Déu com a creador de vida i explica com es pot aconseguir la complexitat mitjançant l'evolució. A la part final del llibre, l'autor qüestiona altres teories que han tractat d'explicar la varietat de formes de vida i que van des del creacionisme fins el lamarckisme.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recull d'onze entrevistes a pensadors contemporanis. Tots els intelectuals entrevistats donen arguments per interpretar la vida contemporània. És un llibre que ens permet introduir-nos als universos d'aquests pensadors i ens ajuda a entendre el món d'avui, a través de les converses conduïdes per Carles Capdevila, periodista i director del diari "Ara".

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

"Com fer el català una mica menys envitricollat? Com fer-lo més amable, més pràctic, més fàcil? Com convertir-lo en més amanós, que diuen els valencians? " es pregunta Enric Gomà en el seu pròleg. Ell és l'editor d'aquest llibre on s'ha recollit deu propostes de deu reconeguts divulgadors lingüístics que es qüestionen quins són els límits de la normativa i quan i com es poden traspassar. No és un llibre homogeni: són deu veus de deus caps diferents, parlant d'un mateix tema. I per això és tan interessant.

Més informació:

• Llibres sobre Normalització del Català

Més obres dels autors a les biblioteques:

• Enric Gomà
• Rudolf Ortega
• Albert Pla Nualart
• Màrius Serra
• Ramon Solsona
• Pau Vidal

Recomanat per Ilumi Ramos. Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat
 

Recomanat per Marta Puig. Bib. Sta. Oliva. Olesa de Montserrat

Aquest és un disc del 93. Kurt Cobain havia arrassat amb tot (el blues, el pop, el heavy, el rock tradicional, el progressiu). Anys després tornem als discos que aquella època va ensordir i trobem meravelles, per exemple la discografia de Phish, que encara és via i cueja fora de gènere. Rift és una altra batedora d'imaginació -recomanat especialment als qui creuen que les cançons bones duren 3 minuts, com dir que els quadres bons són els petits-. Es tracta d'un disc conceptual, i el tema al·lucina: un home somnia que talla amb la seva parella. Aquí hi ha humor, i deliri, i fantasia. No hi ha cap límit, ni de gènere ni d'interpretació. A la segona filera s'està més ampla que a la primera. 

Més informació:

• Phish a les Biblioteques
• Phish a la Viquipèdia
• Pàgina oficial de Phish

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona.

El "running" és una disciplina molt exigent per alguns grups musculars en concret com els isquiotibials, els quàdriceps, els flexors dels malucs i els bessons i en canvi, en desatent d'altres. Aquest fet provoca desequilibris musculars i a la llarga, lesions.
Yoga para corredores és un llibre que engloba estiraments, tècniques de respiració, força, equilibri, postura i concentració adaptats específicament per a corredors per tal d'evitar aquestes lesions o fer més curta la seva recuperació.

Aquest llibre està pensat per abans, durant i després de la carrera per ajudar a entrenar l'equilibri i la ment, la relaxació en moviment, treballar la força així com també per adoptar una bona postura, enfortir la cintura i fer correctament els estiraments de la part superior i inferior de les cames.
Un llibre necessari pels corredors per tal d'enfortir el cos i la ment i encarar les curses amb les millors condicions físiques i mentals possibles.

L'autora, Lexie Williamson, és instructora de ioga i especialitzada en ioga per a corredors i ciclistes. Entrena a triatletes, corredors, ciclistes, velocistes, prepara els atletes per les maratons i també col·labora en revistes especialitzades com és la Runner's World, Triathlete's World, Cycling Fitness i Outdoor Fitness.

A les biblioteques: 

• Ioga
• Revistes de ioga
• Running
• Revistes de Runners

Més informació: 

• Pàgina personal de l'autora
• Els riscos d'una mala pràctica del "running". Notícia del  prestatge de Salut de la Biblioteca Virtual 
• Febre 'runner': si surts a córrer, fes-ho bé. Article de Selena Soro al diari Ara 

Recomanat per Biblioteca Joan Triadú de Vic

El periodista barceloní Enric González, corresponsal d'EL PAÍS a Nova York entre l'any 2000 i 2003, ens convida a conèixer la "capital del món" amb la seva particular mirada.

A través d'anècdotes, històries, reflexions sobre la ciutat i els seus habitants, aparentment irrellevants, l'Enric ens dóna a conèixer el dia a dia d'una ciutat d'origen holandès que va néixer del comerç, i que com diu l'autor "creyó más en los piratas que en los predicadores". Una ciutat en perpètua adolescència, escriu el periodista, que et convida a viure amb la major intensitat possible.

Una obra totalment  prescindible per aquells que busquen una guia turística convencional sobre Nova York, però altament recomanable per a viatgers i curiosos amb interès per conèixer com es viu en aquesta gran urbs. 

Mes informació:

• Enric González al Catàleg Aladí
• Articles a la revista Jot Down
• Articles al diari El País

Recomanat per Juanma Moreno. Bib. Caldes de Montbui.

Ens trobem davant d'una recopilació de consells d'empresaris, acadèmics i experts del món empresarial  d'empreses conegudes com Pascual, Siemens o Globalia;  que amb les seves aportacions ens poden ajudar a  fer realitat les nostres aspiracions.

Les opinions i consells d'aquest grup d'empresaris s'exposen per temàtiques, començant per els primers passos com ara la motivació, la importància d'un bon equip i un bon emprenedor;  després ja ens endinsem en el pla d'empresa, el capital que disposem, les tecnologies amb les que comptarem, què farem i com ho farem, el màrqueting; finalment es plantegen qüestions d'internacionalització i consells per sectors empresarials concrets.   

No es tracta d'un llibre que ens doni instruccions tècniques, pautes quadriculades, gràfics o taules numèriques, ens dóna consells pràctics, i com tots els consells pots agafar els que et convinguin o et vagin millor i descartar els que no t'agradin; en tot cas és un llibre enfocat des de l'experiència de persones que han treballat de valent per a veure complides les seves expectatives  laborals.  

Recomanat per Marta Maroñas. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès

El director malaisi James Wan dirigeix la pel·lícula The Conjuring (Expediente Warren). Conegut per ser el director de pel·lícules de terror tan conegudes com Saw (2004) o Insidious (2010), el 2013 estrenà The Conjuring. Ha estat tan exitosa que a l'actualitat (2015) ja s'està parlant de fer una segona part.

El film explica la història real d'una investigació duta a terme pels paraspsicòlegs Ed i Lorraine Warren a la granja familiar Perron, a Rhode Island, durant la dècada dels setanta. Es tracta d'investigar la suposada presència d'un ésser maligne. L'argument no és molt original, una casa aïllada amb presències diabòliques, una família angoixada que no sap a qui recórrer, nens massa innocents que perceben altres mons i nines de porcellana que poden arribar a prendre vida. No, l'argument no és el més destacat de la pel·lícula, tot i que la història que s'explica i la resolució final pugui ser esgarrifosa.

L'element que destaca per damunt dels altres és la barreja que fa el director d'elements tradicionals del gènere de terror. Diguem-ne que és una molt bona actualització dels clàssics. Trobareu elements que us recordaran a estones Poltergeist (1982), altres l'Exorcista (1973). I és aquesta síntesi la que fa interessant el film.

Perquè és cert que s'han fet centenars de pel·lícules que són còpies estúpides dels grans èxits del gènere. Però en aquest cas, Expediente Warren és elegant i sincera, i aconsegueix el que pretén, causar terror i ganes de no mirar la pantalla. Si us agrada passar por no us la perdeu. Els altres, absteniu-vos-en.

Més informació:

• James Wan a les Biblioteques
• James Wan a la Viquipèdia

Recomanat per Guillem Baró. Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana. 

Alice McDermott, escriptora finalista al premi Pulitzer. Es va criar a Long Island, terra promesa on a la dècada dels 50 es van traslladar tots aquells europeus cabassats a la Nova York de l'abandó.
Després de títols com 'Charming Billy' o 'After this', que van propiciar el seu salt a la fama, Alice McDermott va publicar 'Algú', una novel·la de les que et fan perdre la noció del temps, on dóna veu, per primer cop, a tots aquests fantasmes que no va conèixer en vida.

"Algú", és com una petita joia. Un llibre de l'editorial minúscula que fa honor al seu nom, un llibre petit, sense grans tragèdies ni aventures, sense assassinats ni suspens però que manté l'interès fins al final i que no podreu parar de llegir.

El lloc de l'acció és un barri d'immigrants a Brooklin, als anys vint. Una nena observa els seus veïns des de l'escala de casa seva. Viu amb els seus pares i el seu germà Gabe. "Algú" és un relat, ple de matisos i explicat mitjançant escenes petites i íntimes,de l'existència de la Marie.. L'arribada de l'adolescència, el primer amor, els desenganys, la pèrdua dels éssers estimats, la maternitat, la maduresa...
És una novel·la subtil que aborda l'alegria i el dolor, la por i la vulnerabilitat, l'amor i la passió, les emocions de la condició humana.Tot explicat d'una manera delicada que no deixa indiferent al lector.

Més informació:

• Alice McDermott a les Biblioteques
• Alice McDermott a les Viquipèdia

Recomanat per Teresa Preixats. Bib. Joan Petit i Aguilar. Sant Feliu de Codines.

Després del seu gran èxit "Una palabra tuya", Elvira Lindo, l'autora de l'entranyable personatge Manolito Gafotas, ens presenta l'obra "Lo que me queda por vivir", una novel·la des del cor, des de la tendresa i l'amor.

Elvira Lindo explica la història de l'Antònia, una jove de vint-i-sis anys i locutora de ràdio que està separada i és mare d'un fill de quatre anys, en Gabi. La protagonista inicia una nova vida al Madrid del anys 80, una nova vida ambientada en un context dur i difícil, ple de reptes personals. L'Antònia s'afronta a la joventut i a la maternitat alhora que intenta fer-se un lloc a la vida.

L'escriptura de l'Elvira Lindo guanya aquí una bellesa esglaiadora construint una història en primera persona, com si es tractés d'un llarg monòleg en el que la jove reflexiona sobre la seva vida passada, la mort de la seva mare, la relació amb els seus germans i la seva tieta, la seva dificultat per les relacions de parella, el seu sentiment de culpa per creure que no és una bona mare... però sobretot l'obra gira entorn al seu fill, a l'amor incondicional que sent per ell.
Hi ha poc diàleg i la narració no és lineal, però la claredat del llenguatge i el senzill estil fa que no sigui difícil seguir aquest malenconiosa obra que Elvira Lindo dedica al seu fill Miguel.

Més informació:

• Elvira Lindo a les Biblioteques
• Elvira Lindo a la Viquipèdia
• Web oficial de l'autora
• Booktrailer

Recomanat per Bib. Les Franqueses del Vallès. 

Muriel Barbery. Casablanca, Marroc, 28 de maig del 1969.
És una escriptora francesa que va estudiar Filosofia a la Escola de Lletres i Ciències Humanes de Lió i va exercir la docència a diferents centres , entre els que destaca la UIMP de Saint-Lô, fins abandonar la seva tasca de professora per anar a viure a Kyoto, Japó.
Va debutar como a novel·lista  a l'any 2000 amb Una llaminadura. A l'any 2006 va obtenir un gran èxit internacional amb l'obra L'elegància de l'eriçó que és la història d'una nena a punt de suïcidar-se i una portera de París. Va ser traduïda a més de 50 llengües, ha rebut diversos premis i ha estat adaptada al cinema per Mona Achache.
La seva literatura parla de crítica social, de la intel·ligència humana, de la soledat, de reivindicació i ara també de criatures sobrenaturals que estan per sobre de la racionalitat d'aquest món.
És una escriptora tímida, senzilla, modesta i rigorosa que fuig de les càmeres i de les entrevistes. Va arribar a pensar que la seva obra mai arribaria a ser publicada. Confessa que quan escriu es submergeix en un món impenetrable tan íntim que li sobta que hagi de sortir a la llum. És com si entrés en un estat de trànsit guiada per la seva peculiar intuïció, on la novel·la es desenvolupa sense estructures prefixades ni planificació. De tal manera que el lector queda enganxat als seus capítols curts que deixen el relat en suspens.

"La vida dels elfs" és una novel·la delicada i brillant que pretén començar de zero en la seva obra perquè és totalment diferent del què havia escrit fins ara. No es tracta d'una paràbola ni tampoc d'un conte, tot i que conté elements fantàstics que ens porten a un món irreal, desconegut i molt sorprenent. De fet, pren prestats tots els elements del gènere.
Les protagonistes són la Maria i la Clara, dues nenes de 12 anys amb poders màgics que han d'ajudar a salvar la humanitat de les forces del mal.
Aquests personatges amb poders invisibles, purs i perfectes estan inspirats en els jardins de Kioto, on l'autora va viure durant dos anys després de marxar de França.

La novel·la comença amb dos contes que expliquen la història personal de les dues protagonistes: la Maria va aparèixer després de néixer a una granja perduda de la Borgonya francesa; i la Clara va ser trobada per un capellà a la regió italiana de Els Abruços i va ser enviada a Roma per desenvolupar el seu do natural, tocar el piano, donat que toca amb virtuosisme sense haver-ne après mai.
Tot i que està ambientat en un període d'entre guerres per fer al·lusió a una referència temporal, es desenvolupa en un món irreal totalment fantàstic, a l'estil d'altres escriptors com C.S. Lewis i J.K Rowling.
El seu llenguatge és enfarfegat i barroc. Escrit en tercera persona per donar una llibertat creativa més amplia i amb el que aconsegueix una prosa poètica.
Aquest llibre causa la sorpresa general dels lectors ja que tracta un món aliè a la realitat i també deixa entreveure que hi haurà una segona part que acabarà de donar sentit a una ficció tan especial que no es pot encasellar dins de cap gènere literari.
És una reivindicació de la imaginació i del poder de les històries quan estan tan ben explicades, amb uns personatges entranyables que et queden a la memòria molt de temps després d'haver-los conegut.
Una lectura molt recomanable i plena d'esperança que et tocarà el cor, ideal per agafar-la aquests dies de tardor que comencen a escurçar-se creant una atmosfera propícia per creure en l'essència benigna de les persones. Per creure que al món no tot és dolent i que estem a temps de convertir-lo en un lloc millor.
I és que, entrar en el món íntim, lúcid i creatiu de la Muriel, és tot un privilegi que no ens podem deixar perdre.

Més informació:

• Muriel Barbery a les Biblioteques
• Muriel Barbery a la Viquipèdia
• Entrevista al diari Ara
• Entrevista al diari el País
• La vie des Elfes a ràdio Europe 1 France 

Recomanat Susi Rodríguez. Bib. del Districte 3. Terrassa.

Jurek és un campió d'ultramaratons de renom mundial, rècord 24-hour American (266 km - 6 ½ maratons en un dia), que s'entrena i corre seguint una dieta sana. Ha aparegut en el bestseller Nascuts per córrer i a molts mitjans de comunicació. Conegut i admirat pel seu estil de vida conscient, també és un orador molt motivacional, terapeuta físic, entrenador, xef i columnista.

Scott Jurek, junt amb Steve Friedman, ens explica com es va transformar i, si ell ho va fer, tu ho pots fer, tant és com siguis. De petit, no era el més ràpid, ni el més fort, ni el més llest, tampoc sabia què volia. La seva història pot ser la teva.

Farcit de colpidores històries de resistència, amb fotografies d'amics, d'informació útil i de consells pràctics (incloent receptes veganes pròpies), amb aquest llibre Jurek motiva al lector per arribar més lluny, reflexionar sobre l'alimentació i explorar els límits personals.

Més informació:

• Llibres sobre Esportistes - Nutrició a la Xarxa de Biblioteques
• Curses pedestres a la Xarxa de Biblioteques

Recomanat per Carla Canongia. Bib. Municipal L'Ateneu d'Esparreguera

Elizabeth Forsythe Hailey va néixer a Dallas l'any 1938. Va estudiar a París, a la Universitat de la Sorbona i durant uns anys va desenvolupar tasques de periodisme i publicitat. Segueix treballant amb el seu marit i escriu per al cinema i la televisió. L'any 1978, just quan va fer els seus quaranta anys, escriu la seva primera novel.la "Una mujer de recursos", inspirada en la vida de la seva àvia. Va ser un gran èxit que aviat es va representar al teatre i també es va adaptar a la televisió.

"Una mujer de recursos" és la vida de la Bess, l'Elizabeth Steed Garner, una dona que va néixer a Honey Grove l'any 1890 i va morir a Dallas l'any 1966. La Bess viu una època de la història d'Amèrica on la dona no té cap poder de decisió, però en canvi ella vol viure per ella mateixa i vol prendre les decisions que calguin per tirar en davant la seva vida. La Bess queda vídua amb tres fills i tindrà la força de lluitar pels seus drets. És una dona avançada a la seva època, que li agrada viatjar, que té la sort de poder sortir del nou continent per conèixer Europa, que procura donar als seus fills totes les oportunitats per que puguin triar el seu camí sense dependre de ningú. L'obra està escrita a través de cartes que la Bess al llarg dels anys, escriu als seus amics i familiars.

Més informació:

• Elizabeth Forsythe Hailey a les Biblioteques
• "Una mujer de recursos" a "Culturamas"

Recomanat per Sylvia Sanz. Bib. Frederica Montseny. Canovelles. 

Aquest llibre suposa tota una declaració d'intencions. L'autora combat el consumisme sense control, defensa el reciclatge de les nostres pertenences i el consum responsable. Tot plegat per evitar comprar de manera compulsiva i estalviar. Però sobretot per ser conscients de l'impacte que les nostres accions de consum provoquen sobre l'entorn més proper.

És un cant a una forma de vida més sostenible, més natural i més feliç. Perquè un canvi de xip en aquest sentit pot fer que elaborem amb les nostre mans allò que necessitem o que fem servir la nostra imaginació per reutilitzar allò que ja no ens serveix tot buscant-li una nova utilitat. També ens pot ser d'ajut en aquest sentit  intercanviar productes amb altres persones.

És un document que t'ajudarà si busques consells i idees per ser més responsable amb el medi ambient i consumir d'una manera més moderada. A més, també inclou receptes per fer productes d'ús habitual, des de cremes corporals fins lleixiu, sal aromatitzada o detergent. És curiós comprovar la quantitat de coses que podem fer amb bicarbonat i una llimona!
També trobaràs consells per gastar menys en concepte de llum, aigua o benzina.

Bloc de l'autora, Stefania Rossini: Natural-mente-stefy 

Recomanació de Yolanda Villalón. Biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal
 

Henning  Mankel és novel·lista i dramaturg suec, més conegut per la seva novel·la pol·licíaca, tenint com a protagonista a l'inspector Kurt Wallander.

Ha estat un autor polifacètic i prolífic, tenint com objectiu denunciar la situació de discriminació racial a l'Àfrica. Coneix bé la situació degut a que resideix durant sis mesos anualment a Moçambic.

La seva vinculació i trajectòria professional vers el teatre és menys coneguda, ha sigut el directora del Teatre Nacional Avenida de Maputo a Moçambic.

Cal tenir en compte la tradició literària que el precedeix, literatura compromesa socialment, com a màxim representant Henrik Ibsen.

El títol de l'obra el tria per fer el paral·lelisme amb l'animal, antílop, pel seu comportament depredador i espècie representativa de l'Àfrica oriental, on situa l'obra. La comparació de les dues espècies és latent al llarg de l'obra: l'agressió verbal, l'agressivitat de la relació dels protagonistes, actuen com depredadors. El continent africà va invaïnt l'obra, l'espai escenogràfic amb els sospirs dels hipopòtams, rauc de les granotes, cucs al peu del protagonista, etc.

L'obra va ser representada al Teatre Nacional de Catalunya, al març de 2009. 

Iniciatives per al Decreixement és un fòrum de debat nascut en el si d'Iniciativa per Catalunya Verds que es va anar ampliant amb gent aliena a aquesta formació però amb un objectiu comú, el de reflexionar i impulsar solucions als problemes  socials i ambientals als que ens enfrontem.

Aquest treball parteix de la base que l'anàlisi de la crisis actual està massa centrada en l'àmbit financer i oblida factors com els avenços tecnològics i la creixent escassetat de recursos fòssils.
Els tres primers capítols estan dedicats a analitzar la crisi des de diferents perspectives, econòmica, energètica i de creixement, per passar tot seguit a fer propostes concretes per a sortir-ne: repartiment i redistribució del treball, creació de rendes: mínima, garantida i universal i a explicar el com i el perquè de les seves propostes.
La segona part del llibre el dedica a fixar els paràmetres del que seria una economia social i sostenible, partint de la base de que hem arribat a un punt en que hem sobrepassat la capacitat del planeta i hem convertit el creixement en "ineconòmic".

A partir d‘aquí  ens proposa diferents models productius i alternatius, enfocats vers la mobilitat, l'economia feminista, l'organització de la societat civil, el consum col·laboratiu, el diner alternatiu, etc.

Tots els anàlisis i propostes els avalen amb dades i gràfics oficials i al final de cada capítol ens recomanen bibliografia i pàgines web per a poder ampliar informació.
 

Recomanat per Marta Pujol. Biblioteca La Cooperativa de Centelles.

Agosto és una pel·lícula de gènere dramàtic estrenada el passat 2014 que compta amb un repartiment de luxe. Basada en l'obra de teatre de Tracy Letts que va guanyar el premi Tony i el prestigiós Pulitzer l'any 2008.

Ens presenta la història de la família Weston que es reuneixen a la casa familiar en assabentar-se que el pare ha mort. La figura autoritària i histriònica de la mare malalta de càncer, Violet, és la protagonista que interpreta la veterana actriu Meryl Streep. La història gira al voltant dels conflictes en les relacions familiars, dels retrets del passat, dels sentiments amagats, de l'egoisme i la soledat que viuen cadascun dels membres de la família. La càrrega de la caracterització es dóna principalment en la mare i la filla gran, tot i que la resta de personatges secundaris són iguals d'imprescindibles en el desenllaç final.
Una història realment colpidora que ens fa pensar en les nostres relacions. A la Xarxa de Biblioteques Municipals trobareu també aquesta pel·lícula en versió original.
 

Més informació:

• John Wells a les biblioteques
• John Wells a la Viquipèdia
• Fitxa a IMDb

Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palau Tordera.

L'abril de l'any vinent farà 30 anys de la catàstrofe nuclear de Txernòbil. Al 1986 va explotar el quart reactor de la central nuclear i un núvol tòxic altament radioactiu es va extendre per mitja Europa. Les conseqüències encara es pateixen i es palpen avui dia a Ucraïna. Però el que ens explica aquesta novel·la no és la història de Txernòbil sinó la història de l'Irina, la d'en Bacil i la Liúsia, la de l'Esperança…

La Irina acaba de ser mare i es veu obligada a emprendre una fugida desesperada per rebel·lar-se contra un abús d'autoritat. Mentre intenta sobreviure i viatja amb la seva nena en una petita moto anem descobrint fragments de la seva infància, quan va començar a vindre a Catalunya, als mesos d'estiu, amb una família d'acollida.

L'autora crea un relat tranquil, tendre i mesurat sobre uns fets realment durs i difícils. Potser per això tot el que li passa als personatges t'arriba, et culpeix i es queda amb tu durant un temps, fen-te pensar una i altra vegada en com ha pogut arribar la Irina a aquesta situació; o en com encaixarà la Liúsia tot el que li està passant... fent-te reflexionar en com es pot sobreviure a una catàstrofe nuclear, a una país pobre i corrupte, a una vida que tan sols està a 2h hores de vol de casa nostra.
I alhora resulta un relat intrigant i amb ritme, que t'atraparà des de la primera pàgina, i que et  farà acompanyar les seves heroines cotidianes fins al final.

Rosa Maria Pasqual ha estat mestre durant 30 anys, ha escrit narrativa, llibres infantils i de pedagogia. Aquesta és la seva primer novel·la.

Més informació:

• Rosa Maria Pascual a les biblioteques 
• Entrevista al diari "aravallès.cat"

Recomanat per Cris Gómez. Bib. Sant Antoni de Vilamajor. 

Camilla Läckberg, escriptora nòrdica de novel·la negra que ha assolit l'èxit gràcies a la saga "Los Crímenes de Fjällbacka". "El Domador de leones" és la novena entrega d'aquesta saga, precedida pels següents títols: La princesa de hielo, Los gritos del pasado, Las hijas del frío, Crimen en directo, Las huellas imborrables, La sombra de la sirena, Los vigilantes del faro y La mirada de los Ángeles. Totes les novel·les de la saga s'ambienten en la petita població costera i turística de Fjällbacka, poble on va néixer i es va criar l'autora. Tot i tractar-se de casos independents queden units per la història de la vida personal i familiar dels protagonistes que atorga una continuïtat a la saga.

El llibre tracta d'una jove que ha patit greus mutilacions acaba atropellada en una carretera. La investigació porta el policia local Patrick Hedström i el seu equip de col·laboradors a relacionar aquest crim amb d'altres joves desaparegudes. Paral·lelament, la dona d'en Patrick, l'escriptora Erica Falck investiga un assassinat familiar que ha portat la Laila a complir una condemna de cadena perpetua per l'assassinat del seu marit fa molts anys, en el conegut com el cas de "La Casa dels Horrors".

La novel·la és molt amena i entretinguda. De fàcil lectura. Atrapa l'interès del lector al que l'autora va donant pistes perquè faci les seves pròpies hipòtesis sobre el veritable culpable.
Com és habitual a la saga, la investigació criminal es barreja amb la vida familiar dels protagonistes, en una fórmula que ha resultat bastant exitosa.
La història atrapa el lector i manté el seu interès fins al desenllaç final, que tot i ser previsible no fa que decaigui la tensió argumental.
La novel·la obre la porta a una segona part.
La marca de fàbrica de Läckberg és la reproducció d'un mateix esquema a totes les novel·les; la investigació  d'un crim actual relacionat amb un crim del passat, la resolució dels quals van avançant de manera paral·lela i estan íntimament relacionats, de forma que van encaixant totes les peces fins a la revelació final, on el cas del passat conté la solució dels crims actuals. Aquest esquema es reprodueix a totes les novel·les de la saga i és una característica estilística de l'autora que dota d'uniformitat la seva obra.

Més informació:

• Camilla Läckberg a les Biblioteques
• Camilla Läckberg a la Viquipèdia
• Web oficial de l'autora

Recomanat per Marta Fernández. Bib. Llinars del Vallès.

En el context de crisi econòmica dels darrers anys, moltes biblioteques han creat centres d'interès en "Món Laboral": seccions que apleguen els recursos disponibles en aquest àmbit per tal de facilitar el seu accés. Aquests centres solen organitzar-se en subtemes i, normalment, disposen d'un apartat dedicat als recursos d'emprenedoria. Aquest llibre el trobareu en aquest apartat.

Vivir sin jefe parteix del fet que molts emprenedors es llencen a l'aventura empresarial, trobant-se sovint amb el mateix tipus de problemes i dificultats. El llibre s'estructura en 50 errors tradicionals (capítols) agrupats en cinc parts: errors de planificació en el treball, errors del treball del dia a dia, errors en les relacions amb altres persones, errors en la relació amb un mateix i errors comuns de quan no se està treballant. De fàcil lectura, disposa de molts exemples reals o extrets de pel•lícules i llibres. Al final del llibre, l'autor ens ofereix una important bibliografia o, com ell mateix anomena, una secció de recursos per seguir creixent i aprenent.

L'autor, Sergio Fernández, és emprenedor, conferenciant i formador especialitzat en emprenedoria i en desenvolupament personal i professional. També és el director i fundador del Máster de Emprendedores del Instituto Pensamiento Positivo.

Si és cert que s'aprèn dels errors, aquest llibre esdevé una lectura obligada per tot emprenedor.

Més informació:

• Sergio Fernández a les biblioteques
• Entrevista RTVE

Recomanat per Elisenda Subirà. Bib. Contravent. Vilanova del Vallès.

"…Com una mezcla de avidez y serenidad grabó en su mente el suave dibujo del papel pintado, las fotos emmarcadas y la bolsa de viaje que contenía los pañales y la ropita pequeña, y detuvo los ojos en la cuna. Una sensación cercana a la borrachera invadió su cuerpo y la náusea amenazó en la boca del estómago. La niña dormía boca arriba enfundada en un pijama aterciopelado…"

Amb aquest inici de novel·la tant inquietant, Dolores Redondo ens summergeix altre cop en la seva tercera i esperada última novel·la Ofrenda a la tormenta que tanca la trilogia de Baztán. Els títols anteriors: El guardià invisible i Legado en los huesos  ens van deixar amb una intriga i amb un neguit que no ens han deixat descansar.

Ja ha passat un mes des que Amaia Salazar va recuperar el seu fill i va detenir el culpable. Però malgrat que la Guàrdia Civil i el jutge Markina donen per morta la Rosario, la inspectora sent que no està lliure de perill. La mort d'una nena a Elizondo, que la besàvia de la criatura atribueix al dimoni Inguma, aixeca les sospites de l'Amaia. Arran de les anàlisis del doctor San Martín, la inspectora comença a investigar altres morts de nadons i aviat descobreix un rastre d'horror que ha colpit la vall de Baztan.

En aquesta última entrega, l'autora  ha combinat a la perfecció elements d'intriga, suspens, novel•la negra, mitologia i el costat més íntim de les relacions humanes.
Però sense desvelar-vos ni un secret… us preguntem: Quin misteri envolten les morts de nadons que se li atribueixen el síndrome de mort sobtada? Està realment morta la mare d'Amaia? Podrà la inspectora oblidar i no témer el seu passat? Què passa amb les forces de la natura que desemboquen l'origen del mal a la vall? Quina serà la posició del jutge Markina davant aquests casos? És Inguma un dimoni que entra en els somnis per escampar el mal? Què passarà amb Amaia i la seva família?
Tots aquests i més dubtes els tindreu resolts un cop llegida la novel·la, un llibre que us engolirà tant com fer-vos perdre el món de vista refugiant-vos en les valls humides i fredes de la comunitat Foral de Navarra.

Amb aquest èxit tant rotund, els fans i lectors seguidors de l'autora han conseguit que la vall i concretament el poble d'Elizondo s'hi congreguin i es facin visites guiades per tots els racons que descriu la novel·la seguint els passos de l'inspectora Salazar. Tant és així que s'han adquirit els drets per al cinema per part de Peter Nadermann, el productor de "Millenium", que ens portarà a un futur rodatge amb els escenaris originals, és a dir, la mateixa Navarra.

Si encara us han quedat ganes de saber més sobre l'autora i els seus llibres us deixo un enllaç amb una entrevista a Dolores Redondo i el seu final de la trilogia:  

Més informació:

• Dolores Redondo a les Biblioteques
• Dolores Redondo a la Viquipèdia
• Web oficial de l'autora

Recomanat per Elisabet Dalmau. Bib. Caldes de Montbui. 

 Les millors rutes per carretera per Normandia i les platges del Dia D, quan es commemoren el 70 anys de la finalització de la segona mundial. Aquesta guia es ideal per a planificar la ruta per la regió. El nord de França està ple de possibilitats: el tast de formatges normands, apropar-se a la història de dues guerres mundials o passejar pel casc antic de Rouen, a més a més de gaudir del paisatge i la seva costa.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La societat actual busca explicacions i sovint medicaments a malestars que no sempre són una malaltia. De vegades, el nostre estat anímic (tristesa, por, angoixa) no té perquè representar un problema de salut, sinó que haurem d'aprendre a viure i conviure amb aquests sentiments tan naturals que sempre han existit.

Aquest és el principal postulat del llibre que ens ofereix Allen Frances. L'autor, professor de psiquiatria, lamenta la creixent administració de drogues i altres psicotròpics per tractar trastorns i símptomes que es poden resoldre sense medicació, amb altres tipus de teràpies o millorant el nostre estil de vida (alimentació, esport, hàbits saludables, etc...).

Així, Frances critica en especial la postura de molts psiquiatres que administres massa medicaments causant addició i altres problemes als pacients. Segons ell, es tracta d'una tendència que va a més. Per aquest motiu cal que cada pacient sigui conscient d'aquesta situació per poder prendre la millor decisió sobre la seva pròpia salut.

Completa el llibre una àmplia bibliografia i un molt bon índex temàtic.

Psiquiatria al catàleg

Salut mental al catàleg

Psicofàrmacs al catàleg

Més informació:

Sociedad Española de Psiquiatría

Articles de divulgació sobre psiquiatria

Article de premsa sobre els psicofàrmacs

Vídeo "Cómo actúan los psicofármacos"

Vídeo "Fármacos y cerebro", Redes, La2

Recomanació feta per Núria Ojalvo Leonat. Biblioteca Josep Roca i Bros, Abrera

• Pilates a la Xarxa de Biblioteques Municipal

Recomanat per Marc Vilallonga Grau . Biblioteca Districte 5 de Terrassa

Aquest 21 d´octubre es van complir 60 anys d´història del Parc Nacional d´Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Com a reconeixement a aquesta efemèride s´han organitzat tot una sèrie d´actes de commemoració de caràcter social, divulgatiu i lúdic per tal de reconèixer la importància del primer Parc Nacional declarat a Catalunya.

Aquest document que recomano de temàtica clarament excursionista ens mostra la vessant més occidental del Parc i la principal porta natural al Parc Nacional: la Vall de Boí. Situat geogràficament a la comarca de l´Alta Ribagorça la vintena d´itineraris que inclou poden fer-se d´una en una o enllaçades, per fer rutes circulars més llargues, segons les possibilitats i condició física de cadascú.

Totes les excursions incloses ens permetran descobrir algun indret: un llac, salt d´aigua, un paisatge, una església romànica...no podrem marxar sense gaudir d´aquesta Vall declarada l´any 2000 patrimoni mundial de la UNESCO.

Si voleu saber més:

• Programa d´activitats 4rt trimestre 2015
• Parc Natural d'Aigüestortes (Gencat)

Recomanat per Carlos Giraldez Montes. Biblioteca Central de Cerdanyola

A vegades volem anar de viatge però l'idioma del país de destí ens ho fa pensar una mica. Però això no ens ha de fer tirar enrere. Hi ha mètodes i tècniques per poder tenir nocions d'un idioma de manera ràpida i senzilla com aquest que us presentem de Larousse.

Es tracta d'un estoig amb un llibre manual amb vocabulari bàsic i dos discs amb les lliçons apreses al manual per poder practicar la pronunciació. En formen part 19 lliçons dividides per temes, com poden ser: salutacions, parlar sobre nosaltres, on vivim, situacions de la vida quotidiana, la casa, situacions i paraules habituals com anar al metge, de vacances o a un càmping. Cada lliçó consta de vocabulari, diàlegs que podem escolar al disc, apunts de gramàtica i exercicis. Al final del llibre trobem la solució dels exercicis i vocabulari amb la seva correspondència amb el castellà.

Es un bon manual per començar amb el portuguès, d'aprenentatge ràpid, que ens servirà per establir les bases de l'idioma.

Recomanat per Laura Perich. Bib. Marc de Vilalba de Cardedeu. 

Aquesta setmana us recomanem un Cd composat, cantat i produït per un d'aquells personatges que no tenen terme mig a l'hora de definir-los: o et cauen bé pel talent i les composicions, o et cauen malament pel què diuen, fan, i fins quin punt pot arribar el seu egocentrisme. És el gran fanfarró anomenat Kanye West.

Per sort, s'ha fet famós gracies a la música i no al revés, ja que per exemple és el marit d'una de les dones de moda dels Estats Units (Kim Kardashian).

Per una banda us diem:

·      Que és un geni de la producció, i que per l'altra, li diuen el "The Louis Vuitton Don".

·      També que: West ha continuat honrant el hip hop i ha convertit els seus discs en memòries, però ens deixa "frases  per emmarcar" com : "Si la Bíblia s'escrivís avui, jo hi sortiria."

·      Durant una intervenció en una gala benèfica per a les víctimes de l'huracà Katrina va dir -amb censura inclosa i el rebombori pertinent- : "a George Bush no l'importen els negres" i d'altres que ens decanten a l'altra plat de la balança com: "Sóc la Coca-Cola, el Walt Disney i el McDonald's de la música."

Assetjat per la fama, esclau del descomunal i ridícul ego, amo d'un talent il·limitat, és el nou messies del hip-hop. Diuen que la modèstia és la virtut del mediocres, però també és l'orgull de los hipòcrites. Així doncs, té quinze milions de followers a Twitter, però ell només segueix a la seva dona (deu estar signat al contracte matrimonial...).

Tal i com comenten a RockdeLux: És condemnable el narcisisme, quan la imatge que retorna el mirall és d'una perfecció categòrica? La veritat és que Kanye West transcendeix gairebé la unanimitat de la crítica per instal·lar-se en el terreny de la semiòtica i l'anàlisi sociològic.

A  "My Beautiful Dark Twisted Fantasy"  hi trobem de tot: pop mainstream, electrònica,  indie, folk, R'n'B, fusionant milers d'estils amb un resultat d'un etern pop transversal i difícil de descriure, com la vida mateixa. Com a àlbum de rap comercial és extremadament complex, i per tant, valent. Alguns temes duren fins a nou minuts, però el disc s'escolta amb una facilitat sorprenent.

No us deixarem de dir que aquest home ha guanyat 21 premis Grammys i que segons ell, com no, és el raper més elegant del món.

Una altra frase abans que aneu corrents a la biblioteca i regireu els prestatge no virtual d'aquest gran art -la música-, per arribar a casa i escoltar aquest gran disc, de discografia bàsica de la dècada 2000-2010, és:

"Quan anava a pàrvuls, ja em seguien tots els nens i el mestre em va dir que era un líder natural. Sóc una persona extraordinària" .

Si sou massa impacients aquí teniu un tast.        
 

Per a més informació:

• Kanye West a les biblioteques
• Pàgina web oficial de Kanye West (Concert amb una introducció de Daft  Punk: Harder, Better, Faster, Stronger)
• Kanye West a la Wikipedia (en anglès)
• Kanye West a allmusic.com
• Kanye west a Instagram

Recomanat per Marc de Blas. Biblioteca de Ponent. Sabadell

El llibre "Grammatik in Bilder" té com a objectiu ensenyar gramàtica alemanya en imatges. El llibre segueix el lema que "1 imatge val més que 1000 paraules". Segons aquesta premissa, estudiar gramàtica és no solament interessant, sinó també agradable i eficaç´, perquè permet entendre els conceptes gramaticals amb facilitat, gràcies a les imatges, icones i gràfics d'aquest mètode visual. És indicat per a estudiants des del nivell inicial (A1) fins al nivell avançat (B2).

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El llibre que tens a les mans no és una història del punk. L'autobiografia de John Lydon, cantant dels Sex Pistols, revela més aviat la idea d'alguna cosa que va poder ser i no va ser; la trama d'una revolució impossible que, però, durant un instant de 1976 van aconseguir calar en algun compartiment de la consciència juvenil. Perquè, més que la història de Sex Pistols exposa les instruccions d'una manera de vida, redactades a fogonades, amb tanta aportació del cervell com del cor i sense un pla mestre darrere. Mentre ens seguim preguntant any rere any què és el punk, John Lydon va preferir respondre a aquesta generalitat gairebé abstracta sense donar una resposta. Per a això va rescatar de la casa dels seus pares l'àlbum de fotos familiar i des d'allà va començar el recorregut de la seva particular visió d'aquest període de mitjans dels setanta en què els carrers de Londres es van convertir en batalles campals, quan no, en estrafolaris circs no aptes per a nens.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Orson Welles va crear al llarg de la seva vida un univers realment fascinador. Molt ric i variat, aquell món barrejava la seva essència nord-americà amb la seva ànima hispana, les seves elevades ambicions artístiques amb l'absoluta despreocupació per emprendre projectes infames. Aquest llibre es capbussa a plaer en la vida i obra de l'home que va dirigir la millor pel·lícula de la història del cinema i que es va casar amb la dona que tots desitjaven però que també va ser repudiat per Hollywood, que no va poder realitzar ni de bon tros tot allò que va pretendre i que, molt al contrari, va accedir a fer gairebé de tot per diners. Vint-i-dos prestigiosos crítics analitzen a "El universo de Orson Welles" les seves pel·lícules bones, les seves pel·lícules dolentes, els seus projectes inacabats, els seus films recuperats, els seus amics, les seves fòbies ...

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Aquest manual et serà de gran utilitat per preparar una cursa d'ultrafons per muntanya i sobreviure al seu entrenament. Perquè si vols enfrontar-te a aquest repte esportiu, el primer que has de saber és que la teva preparació no pot basar-se només en l'acumulació descontrolada d'hores, quilòmetres i metres de desnivell. A més, conciliar els teus entrenaments amb la teva vida laboral i familiar segur que no resulta una tasca fàcil.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Considerada per David Foster Wallace i Alice Munro, entre d'altres, com la millor escriptora nord-americana contemporània, els llibres de l'autora americana han estat abundantment traduïts al castellà. No obstant això, aquesta obra, novel·la imprescindible en la seva obra, romania inèdita en espanyol. Veritable mestra en l'art de narrar, l'autora es diverteix i ens diverteix amb un univers carregat d'humor jueu, erudició centre-europea, i un gust pels personatges absolutament singulars. En aquesta obra es narra la història d'una funcionària novaiorquesa, relegada en l'escalafó estatal. Per salvar el que ella sent com una humiliació, inventa un Golem i gràcies a ell  arriba a ser alcalde! Però la seva carrera ascendent durarà poc, i immediatament esdevé la caiguda, igualment plena d'ironia.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un barri d'immigrants irlandesos a Brooklyn, als anys vint. Una nena observa els seus veïns des de l'escala del davant de casa seva. Viu amb els seus pares i el seu germà Gabe." Algú" és el relat, ple de matisos i explicat mitjançant escenes petites i íntimes, de l'existència de la Marie. L'arribada de l'adolescència, el primer amor, els desenganys, la pèrdua dels éssers estimats, la maternitat, la maduresa: la narració es desplega a poc a poc, seguint un ordre imprevisible però orgànic. La prosa d'Alice McDermott, de gran perspicàcia emocional, ens mostra com la vida es manifesta en modestos instants decisius, sense cap cerimònia. L'alegria i el dolor, la por i la vulnerabilitat, l'amor i la passió, aquestes són les emocions que, amb mà mestra, s'aborden en aquesta subtilíssima novel·la que aprofundeix amb delicadesa en la condició humana.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Tercera novel·la integrant de l´anomenada Trilogia Pan és la historia d un home que reneix, conjuntament amb una terra que reneix. L'autor de "L´home que plantava arbres" recrea el món mític de Manosque, a l´Alta Provença francesa, la tensió de la relació entre l´home i la natura.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

L'intent de segrestar el Guernica de Picasso durant l'Exposició de París de 1937 per encàrrec dels nazis està relacionat amb la desaparició de la pintura El Segador, el gran mural que Joan Miró va pintar en uns plafons a la mateixa exposició, com a resposta artística a la gran obra de Picasso. El mític Segador de Miró va desaparèixer per sempre més, i actualment només se'n conserva una magnífica fotografia en blanc i negre. La novel·la de David Cirici combina la missió dels nazis contra l'"art degenerat", la investigació de la desaparició del mític mural de Miró, una història d'amor i venjança a la França de just abans de la II Guerra Mundial, el món dels falsificadors d'art, i finalment la rivalitat artística entre personatges inoblidables: Pablo Picasso i Joan Miró.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

L'escriptor irlandès John Banville és un dels grans escriptors en llengua anglesa del panorama actual . És un autor original perquè escriu novel.la negra sota el pseudònim de Benjamin Black i signa la resta de novel.les com a John Banville. El seu estil  únic per la intel.ligència  i elegància de les seves novel.les, li ha estat reconegut amb prestigiosos premis com el Premi Man Booker 2005 o el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres  l'any 2014.

El mar, guanyadora del prestigiós Premi Man Booker 2005, el premi més important en llengua anglesa, és una novel·la sublim i commovedora que reflexiona sobre el pas del temps i sobre la mort, sobre la memòria i els records.

El protagonista, Max Morden, un historiador d'art que perd la seva dona, Anna, després de patir un càncer, decideix retirar-se a  un poble de la costa irlandesa on estiuejava de petit. En un primer moment, intenta refer-se d'aquesta absència però els records del passat no l'ajudaran a superar el seu present dolorós.

Més informació:

• John Banville a les Biblioteques
• John Banville a la Viquipèdia

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

En Rafel Vallbona, més conegut per a la seva faceta de novel·lista i articulista, ha publicat també diverses guies de rutes amb bicicleta.

Aquets llibre, i tal com indica el seu títol, convida al lector a agafar la bicicleta per a descobrir diversos racons i rutes de Catalunya, sense pressa, gaudint de l'entorn i les particularitats de cada paisatge. Inclou consells de com circular i com adequar la bicicleta per a fer les passejades més agradables.

La guia està dividida en 26 itineraris que recorren el país des de l'Ebre fins l'Alt Empordà, amb rutes situades bàsicament a la costa, encara que amb alguna escapada al Montseny, la vall d'en Bas i la vall de Bianya. Cada itinerari ve precedit per una introducció, una fitxa tècnica, amb indicació dels desnivells, temps del recorregut, pàgines web de referència..., la descripció detallada de cada itinerari i un mapa.

Un llibre ideal per a tots aquells a qui us agrada combinar la bicicleta i el turisme. I tal com diu l'autor: "Salut i pedals".

Més informació:

Federació catalana de ciclsme

Rutes amb bicicleta i altres curiositats

Escapades amb bicicleta

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià.

Aquest llibre és un recull de les receptes de La Barra del Port, flamant restaurant de la sèrie de TV3 La Riera, on l'Ernest i en Sergi, dos germans totalment diferents, s'embarquen en l'aventura culinària de portar un nou restaurant, donant-li un equilibri perfecte entre la innovació i la tradició.

Les elaboracions compten amb un ampli ventall d'ingredients però en els plats se n'hi troben pocs, cap d'ells de luxe però molt ben elaborats. Des d'entrants freds, cremes i sopes, arrossos i fideus, carns, fins a entrants calents i dolços.

Es tracta d'una cuina molt gustosa que s'avé amb les arrels dels clients perquè està basada en plats que es coneixen de temps enllà. Les tapes creatives d'en Sergi combinen amb la "cuina pobra" de l'Ernest, compartint el concepte de l'un amb el savoir faire de l'altre.

Recomanat per la Biblioteca d'Artés

El japonès Akira Toriyama va marcar tota una època amb la seva obra més coneguda, el manga Dragon Ball, que va publicar-se originalment entre els anys 1984 i 1995. La seva adaptació televisiva va arribar a Catalunya l'any 1990 i va ser un èxit des del principi. Des de llavors, no ha deixat d'emetre's mai, i diverses generacions han gaudit de les aventures de Son Goku i els seus amics (i enemics).

Ara, els més petits podran conèixer tots els detalls de la sèrie, i els més grans fer volar la nostàlgia gràcies a Bola de Drac: Guia de la història i el seu món, que ha publicat Planeta DeAgostini. Aquest compendi recull, amb algun contingut actualitzat, els volums 2 i 4 de la Gran Col·lecció Completa de Bola de Drac publicada al Japó als anys noranta i que estava formada per 7 volums, dels quals només el d'il·lustracions va ser publicat anteriorment al nostre país.

Al llibre es pot trobar una exhaustiva guia de capítols de la sèrie i la seva correlació amb els volums publicats. Ho podrem saber tot al voltant dels personatges, els seus enfrontaments, els atacs i els vehicles que van utilitzar per recórrer els diferents mons apareguts, que també estan descrits amb detall. Cal destacar també l'entrevista a Akira Toriyama de 2013, i un arbre familiar dels personatges, que més d'un seguidor de la sèrie haurà intentat fer entre classe i classe a l'escola o a l'institut.
En definitiva, és una obra amb un enorme volum d'informació i amb la que es poden passar hores i hores descobrint tot allò que va convertir la sèrie en una de les més importants de la història.

Més informació:

• Akira Toriyama a les Biblioteques
• Akira Toriyama a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. La Llagosta.

Segons Sascha Arango, autor de La veritat i altres mentides, "mentir és un acte creatiu, requereix molts recursos cerebrals".  Aquest escriptor alemany de pare colombià debutà al món literari amb una primera novel·la intrigant i atractiva de principia a fi. Tot i que Arango ja té molta experiència com a guionista de sèries i dramaturg, ara ens presenta una novel·la carregada de tensió, amb uns personatges molt ben definits, profunds i especials, i per aquest motiu resulta difícil empatitzar amb ells.

Henry Hayden és un escriptor d'èxit que mai ha escrit un llibre, un farsant encantador que ha aconseguit l'estabilitat econòmica i social gràcies al talent de la Martha, la seva dona, la qual escriu per pura vocació i amor a l'art. Si no fos pel Henry, els manuscrits de la Martha estarien oblidats al fons d'un calaix. Sense necessitat de fama ni reconeixement, la Martha cedeix tots els drets d'autoria i explotació al seu marit. Tot i que viuen còmodament, en Henry és una ànima tèrbola, infidel i deshonest sense escrúpols, que porta la mentida fins els últims extrems quan es veu arrossegat per la seva pròpia tragèdia al deixar embarassada a la seva amant i editora, la Betty. Quan sembla que no pot cometre més maldats, encara es supera a si mateix. El que faci per desempallegar-se d'aquesta situació només ho trobareu en cadascuna de les delirants pàgines de la novel·la.

De lectura fàcil i ràpida, està classificada com a novel·la policíaca, i tot i, que ho és, també és més que això, és un viatge al més profund i fosc de l'ésser humà. Penseu que tot ésser humà pot tenir aquesta part negra? Podríem estar en contacte amb ella? Què faríem si es manifestés?

Dit això, no és estrany que ja s'hagin tancat els drets per porta-la al cinema...

Més informació:

• Sascha Arango a les Biblioteques
• Entrevista a l'autor "RTVE"
• Ressenya al diari "El País" 

Recomanat per Jéssica Sánchez. Bib. Ca l'Oliveres. Lliçà d'Amunt. 

La novel·la guanyadora del Premi Montflorit de novel·la el 2008 destaca per la facilitat de lectura, la intriga de la trama i la descripció amb quatre traces però molt visual i sovint cinematogràfica de les escenes i personatges.

La passió pel cinema i l'experiència escrivint també obres de teatre de l'autora, influeix en la creació d'algunes escenes, així com també en els diàlegs picats i realistes.

En general aquesta novel·la curta, coral en la composició i els punts de vista dels protagonistes, deixa un molt bon regust de boca, tot i que pot provocar ganes d'una continuació... 

L'Escriptora Mònica Esbert, treballa en una empresa d'arts gràfiques, feina que compagina amb l'escriptura des del 2000. A més del de Cerdanyola, ha guanyat altres premis literaris a Terrassa, Viladecans, Granollers i Castellar del Vallès. Aquests guardons li han permès publicar quatre novel·les i tres llibres de relats curts.

Més informació:

• Mònica Esbert a les Biblioteques
• Ressenya del llibre

Recomanat per Marcel Comas. Bib. Montserrat Roig. Martorelles.

Chufo Llorens (Barcelona,  1931) va estudiar dret però professionalment fou empresari i promotor del món de l'espectacle. No va ser fins a la seva jubilació que va dedicar-se de ple a la creació literària. El 1986 va ser finalista del Premi Planeta amb la novel·la Nada sucede la víspera, tot i que l'èxit definitiu li va arribar amb la publicació d'Et donaré la terra. 

A La Llei dels justos, el darrer títol que ha publicat, ens endinsa a la Barcelona de finals del segle XIX, en una apassionant trama històrica que conté tots els ingredients necessaris per atrapar el lector. L'amor i la lluita de classes s'entrellacen amb el naixement de l'anarquisme en una societat que intenta canviar l'ordre establert.

L'autor presenta la Barcelona del segle XIX com una clara referència a la societat de l'època on convivien dues classes ben diferenciades. D'una banda, la burgesia, plena de privilegis i excessos, eufòrica amb la primera Exposició Universal de Barcelona de 1888 fruit de la bona relació entre la monarquia restaurada i la nova burgesia industrial catalana. I a la banda oposada, un proletariat cada vegada més pobre i oprimit, molt exaltat i disposat a defensar els seus drets. Neix l'anarquisme i la UGT i esclaten els atemptats més acarnissats contra la burgesia, com la bomba al Liceu.
A través de la història de dues famílies representants de cada estament assistim a la lluita de classes amb el rerefons de la guerra de Cuba. Veiem una família benestant amb un fill, avesat a la disbauxa i a tots els excessos, i un germà, que es farà capellà al Seminari Conciliar de Barcelona i que cuidarà Mossèn Cinto en la seva crisi espiritual i de consciència després del seu viatge a Terra Santa. La cosina d'ambdós germans s'enamora del fill de la cosidora de la casa i això fa que el patriarca familiar faci tots els possibles perquè l'enviïn a lluitar a Cuba.

Un llibre emocionant i captivador que entretindrà el lector més exigent.

Més informació:

• Chufo Lloréns  a les Biblioteques
• Chufo Lloréns a la Viquipèdia
• Entrevista de l'autor a RTVE

Recomanat per Imma Rams. Bib. Can Pedrals. Granollers. 

Recomanar un disc d'algú amb una trajectòria extensa és difícil però fer-ho amb David Bowie encara més, perquè si una cosa el caracteritza és el canvi d'estil constant, la innovació, l'adaptació a les diferents èpoques i als moviments artístics, l'eclecticisme...per alguna cosa és també conegut com el "camaleó de la música", i és que ningú com ell ha sabut reinventar-se constantment i canviar d'estil com si fos un canvi de pell.

Així que el que farem serà recomanar un disc recopilatori, en aquest cas un recopilatori triple. Un altre recopilatori del Bowie? Doncs sí, però aquest, com no podia ser d'una altra manera, no és un recopilatori convencional, per diferents motius:

• Format triple, on queden reflectides de manera resumida totes les seves etapes (i que el disseny del triple pack mostra molt bé fent jocs d'imatges seves de diferents èpoques).
• La selecció dels temes, tot i que apareixen molts que ja esperem, no són tots els que se suposarien; en canvi trobem alguns que no són els més coneguts i  que no han sortit en anteriors recopilatoris, alguns inèdits, apareguts com cara B o en versions diferents.
• La manera com apareixen les cançons, en ordre cronològic revers: començant des del tema més nou que ha enregistrat, "Sue (Or in a Season of Crime)" (novembre del 2014), acabant amb el seu primer single de debut "Liza Jane" (juny del 1964), resumint per tant una carrera de 50 anys!!!

Bé, en realitat sempre és un plaer escoltar David Bowie, però si a més podem fer un repàs cronològic a la seva carrera i podem descobrir cançons noves, el plaer és doble, per tant tot i ser un nou recopilatori seu, no dubtem el més mínim en considerar aquest com el recopilatori definitiu...de moment.

• David Bowie a les Biblioteques
• David Bowie a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Sergi Rodríguez. Bib. El Carmel - Juan Marsé. Barcelona.

Possiblement és el delta més conegut, visitat i admirat del nostre país. Segurament també és el més fotografiat i, no cal dir-ho, protagonista d'evocadors textos.

Tot això queda reflectit en el llibre que us recomanem aquesta setmana.

Gaudirem d'espectaculars fotografies de la fauna, la vegetació i la vida quotidiana del delta. Mariano Cebolla, natural de Deltebre, és el fotògraf que ens apropa a aquest esplèndid paratge i ens ho ensenya amb una mirada impregnada de sensibilitat i bellesa.

Com a complement a tan magnífiques imatges l'escriptor tortosí Gerard Vergés posa la pinzellada literària a aquestes teles. Textos per gaudir i reflexionar mentre anem organitzant una escapada de tardor a les terres de l'Ebre.

Un llibre per assaborir lentament ...

Recomanat per María Jesús Arriazu. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat

El dolor és un missatge del sistema nerviós que circula pel nostre cos i cada persona el pateix d'una manera diferent.
L'autora, professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Grup d'Investigació en Estrés i Salut de la mateixa Universitat, adreça aquest llibre als pacients afectats de dolor crònic, ja siguin mals de cap, lumbàlgia, artrosi, o malestars associats a la fibromiàlgia i altres malalties. Igualment, els professionals de la psicologia, la medicina i la infermeria trobaran recomanacions sobre com tractar els pacients amb dolor crònic. Fruit de la seva experiència com especialista en psicologia del dolor, ens ofereix una guia d'estratègies i tècniques que s'han demostrat eficaços en la reducció del dolor i l'augment de qualitat de vida del pacient. Des de com reconèixer les barreres psicològiques, els pensaments negatius i la realitat dels nostres valors vitals, fins a consells sobre relaxació i organització del temps que ens permetran superar o alleugerir el sofriment. En definitiva, no hem de deixar que el dolor governi la nostra vida.
El trobareu també en format electrònic a: ebiblio.cat

Què és el dolor crònic. (Vídeo)

Recomanat per: Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat.

Encara que hagueu provat molts pastissos de formatge, encara us en queden molts més per provar, tal i com veureu en aquest llibre.

L'autora, Hanna Miles, és una jove apassionada per la cuina. L'any 2007 va ser finalista de MasterChef al Regne Unit i, des de llavors, ha escrit diferents llibres de rebosteria.

El llibre ens ofereix 60 receptes clàssiques i originals per unes postres celestials. Les receptes estan classificades per temàtiques: pastissos de formatge clàssic, amb fruites, pels més llaminers, pels més gourmets, per a celebracions i variants de pastissos de formatge de tot el món.

Abans de les receptes, l'autora ens ofereix una introducció amb els ingredients clàssics, els diferents tipus de formatges que s'utilitzen, etc. També ens parla sobre com reduir el greix del formatge, com fornejar el pastís i com conservar-lo.

Les receptes estan explicades de forma concisa i clara, indicant, a més dels ingredients, el tipus de motlle i utensilis necessaris.

Algunes exemples: pastís de formatge a la llimona i gingebre, pastís de formatge amb crocant de cacauet, pastís de formatge amb rosa i cardamom, pastís de formatge Selva Negra, etc.

En definitiva, si voleu ampliar el vostre receptari de pastissos de formatge, aquest és un bon llibre per a fer-ho. 

Recomanat per la Biblioteca d'Artés

En aquest relat s'explica l'heroïcitat de l'alpinista Joe Simpson en el descens del Siula Grande, un cim de 6344 metres situat als Andes peruans.

L'expedició tingué lloc el 1985 i la formaven ell i el seu company Yates. Un cúmul d'infortunis va convertir la tornada en un autèntic infern. La tíbia trencada del protagonista i la seva caiguda al buit en una profunda esquerda no van impedir que pogués explicar la seva epopeia en aquest fantàstic llibre.

Quinze anys més tard se'n va fer una pel·lícula en format de documental dirigida per Kevin McDonald i que va guanyar diversos premis.

Més informació:

• Llibres sobre alpinisme a la Xarxa de Biblioteques Municipal
• Tocando el vacío : la película

Recomanat per Marc Vilallonga  de la  Biblioteca del Districte 5 de Terrassa

Joan Margarit (Sanaüja, 1938) És poeta i arquitecte, catedràtic jubilat de Càlcul d'estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. És el poeta viu més llegit de la literatura catalana.

Els títols de la seva obra poètica són: Estació de França (1999, Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Joana (2002-2008), Càlcul d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2008), Noves cartes a un jove poeta (2009), No era lluny ni difícil (2010), Es perd el senyal (2012), Des d'on tornar a estimar (2015) i Tots els poemes (1975-2012) (2013).

La seva poesia està traduïda per ell mateix i publicada íntegrament en castellà. Traduïda també en la seva major part a l'anglès i a l'hebreu, i llibres independents a l'alemany, el portuguès i el basc.
En l'àmbit de la literatura catalana li han estat concedits els Premis Miquel de Palol i Vicent Andrés Estellés de 1982, el Premi Carles Riba de 1985, el Premi de la Crítica Serra d'Or de 1982, 1987 y 2007, el Premi Gabriel Ferrater de 2007, el Premi Cavall Verd de 2008 i el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, també de 2008.

En l'àmbit de l'Estat Espanyol se li han concedit el Premio Nacional de la Crítica de 1984 i de 2008, el Premi Rosalía de Castro de 2008 i el Premi Nacional de Poesia, també de 2008.
El 2013 li fou concedit a México el Premi Víctor Sandoval Poetas del Mundo Latino (a l'obra completa), conjuntament amb el poeta mexicà José Emilio Pacheco.

"Tugs in the fog", versió anglesa de la seva poesia fins al 2006, realitzada per Anna Crowe, va ser distingida per "l'English Poetry Book Society" com a "Recommended Translation" el 2006. Ha traduït poemes de R.M.Rilke, Thomas Hardy, Elisabeth Bishop i R.S.Thomas.

La poesia de Joan Margarit és una poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital, intensa i d'una gran subtilesa. És una poesia que s'acaba convertint en una presència constant i necessària a les vides dels seus lectors i lectores. A la cultura catalana, a la resta d'Espanya i internacionalment, diverses personalitats literàries han aclamat Joan Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o "el poeta català viu més important".

Més informació:

• Joan Margarit a les Biblioteques
• Joan Margarit a  "Escriptors.cat"
• Pàgina web  oficial

Recomanat per Bib. La Grua. Montmeló

PRO PACEM és un projecte Llibre-Cd que, com Jordi Savall introdueix, "advoca per un món sense guerra ni terrorisme i pel desarmament nuclear total". Estem davant d'un mosaic de músiques de múltiples procedències, tant occidentals com orientals; de texts sobre el pensament educatiu, filosòfic i espiritual; de la funció de l'art i sobre conflictes actuals, així com de tres pintures d'Antoni Tàpies dedicades a la pau, una de les quals il·lustra la portada.

En un temps com l'actual, amb múltiples conflictes bèl·lics i milions de refugiats exiliats per la violència i la fam, es fan més necessàries que mai propostes culturals i creatives com aquesta.  Jordi Savall, amb la col·laboració Hespèrion XXI i la Capella Reial de Catalunya ens mostren el poder de la música i la cultura a l'hora d'integrar cultures i procedències diferents en un projecte comú amb un mateix missatge: la convivència pacífica entre cultures diferents, a més de possible, és fructífera i bella. 

Més informació:

• Jordi Savall a les biblioteques
• Jordi Savall a la Viquipèdia
• Hespèrion XXI a les biblioteques
• Montserrat Figueras a les biblioteques

Recomanat per Bib. L'Escorxador. Sant Celoni. 

El jilguero suposa el retorn de Donna Tartt a la literatura després de 12 anys de silenci. Amb aquesta obra ha guanyat el premi Pulitzer de Literatura 2014 i fins hi tot se n'ha parlat com el primer clàssic del segle XXI.

L'obra s'estén a través de la vida de Theo Decker, un nen de 13 anys que pateix un atac terrorista al Museu Metropolitan de Nova York, juntament amb la seva mare. Ella mor i ell sobreviu a l'atac. En ple caos Theo roba el quadre preferit de la seva mare, El jilguero de Carel Fabritius. A partir d'aquest moment comença l'aventura d'un nen sense rumb, orfe, que es mou per Nova York, Las Vegas i Àmsterdam en una ruta atestada de drogues, amistats, pors, dubtes i reflexions.

És un delit la forma en què Tartt perfila els personatges i la trama, on es barreja la vida del protagonista amb el món de l'art, tot enllaçat de manera coherent i intrigant. Tot i l'extensió ( 1148 pàgines) val la pena endinsar-se entre les pàgines d'aquesta gran novel·la i conèixer al protagonista, en Theo Decker.

Més informació:

• Donna Tartt a les Biblioteques
• Dona Tartt a la Viquipèdia
• Entrevista a "rtve"

Recomanat per Iris Alba. Bib. Josep Badia i Moret. L'Ametlla del Vallès. 

El 3 d'abril de 1714, quan les bombes comencen a caure sobre Barcelona, Bernat Sistach descobreix amb horror la bestialitat de la guerra. En una ciutat mobilitzada, plena de banderes amb el lema «Viurem lliures o morirem», en Bernat no entén que la seva família es traslladi a Badalona per seguretat. Ell,  que sent una atracció irresistible pel món dels espies, convençut com està que el pare és un traïdor i amb el sentiment que fugir és de botiflers i covards, comença a investigar. Sospita que una de les criades passa informació sobre els enemics. Mai, però, no es podria imaginar els secrets que s'amaguen a la seva pròpia casa.

Premi Ciutat de Badalona de Narrativa juvenil, 2013.  Aquesta és una història molt ben documentada i amb una narració trepidant que no et deixarà tancar el llibre.

Andreu Martín (Barcelona, 1949) escriptor prolífic, té publicades més d'un centenar d'obres en català i castellà, principalment novel·la policíaca per a adults i joves. També ha escrit còmic, teatre i guions de televisió i cinema.

Més informació:

• Andreu Martín a les Biblioteques
• Andreu Martín a la Viquipèdia
• "Cicatrius de 1714" a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Glòria Catafal. Bib. Montornès.

D'acord, d'acord... els discos de guitarra sempre tenen pinta de ser discos per guitarreros. I així els de blues serien per bluseros. És cert que hi ha llenguatges més universals que altres, però en tots hi ha una cosa en comú: algú tractant d'explicar-se. Aquí tenim una mostra que qualsevol curiós sentirà amb bon profit, un disc en trio (baix, bateria, guitarra) del màxim virtuós de la guitarra elèctrica. Ladies and gentlemen... Steve Vai! Nen prodigi, de gira amb Frank Zappa als 17 anys, artífex del 90% de les innovacions guitarrístiques dels últims 30 anys, Steve Vai no és només un intérpret meravellós, és també un explorador dels límits expressius del seu instrument. No és qüestió de volum, ni de velocitat, ni de tècnica. És allò que la guitarra, i només la guitarra pot dir. No us ho perdeu!

Aquí, pels més curiosos, un vídeo d'interpretacions en directe dels temes d'aquest disc.

Més informació:

• Steve Vai a les Biblioteques
• Steve Vai a la Viquipèdia
• Alien Love Secrets a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona.

En el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya celebrat enguany s'ha estrenat en primícia la enèsima versió cinematogràfica de l'obra de William Shakespeare Macbeth. Aquesta versió, dirigida per Justin Kurzel  està protagonitzada pels cèlebres i guardonats actors Michael Fassbender i Marion Cotillard i presenta una cuidada i preciosista fotografia de mans d'Adam Arkapaw, director de fotografia de True detective.

El protagonista de l'obra, Macbeth és un noble escocès que s'endinsa en una espiral de traïcions i crims mogut per una ambició desmesurada, i esperonat pel desig de poder de la seva dona. L'obra tracta, doncs, de la cobdícia humana que converteix als homes en monstres, degradant la seva ànima i trastocant la seva consciència moral.

La Tragèdia de Macbeth va ser estrenada l'any 1606, en l'època de maduresa de l'autor i és una de les obres més exitoses i representades del dramaturg anglès. Es tracta d'un text negre i misteriós, carregat d'elements sobrenaturals (com el de les bruixes) i amb molts episodis violents i sagnants.

Si després de llegir el llibre, voleu veure una adaptació cinematogràfica i no podeu esperar a l'estrena de la versió de Justin Kurzel (programada pel 25 de desembre a Espanya), també podeu recuperar i gaudir del Macbeth d'Orson Welles (1948) o de la versió d' Akira Kurosawa ambientada al Japó medieval, Trono de Sangre (1957) o de la polèmica adaptació del Macbeth de Roman Polanski (1971).

Més informació:

• Macbeth a les Biblioteques
• William Shakespeare a les biblioteques
• Especial sobre William Shakespeare al prestatge d'arts escèniques

Recomanat per Elisabet Vázquez. Bib. Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallés.

Avui dia sabem com controlar les malalties i el procés d'envelliment millor que en el passat. Som conscients de la importància que té cuidar el nostre cos i de fins que punt pot resultar beneficiós menjar bé. Sovint sentim que la cocció dels aliments pot destruir els enzims i alterar els nutrients, i per això és important buscar mitjans senzills i ràpids que ens permetin menjar aliments crus.

Preparar sucs i smoothies (batuts) és una excel·lent manera de consumir nombroses fruites i verdures.

En aquest llibre trobarem trucs útils i idees de receptes genials para preparar-los ja que conté 66 receptes depuratives, inclou un programa pràctic d'una setmana per sentir-se millor, receptes amb moltes verdures i fruites plenes de vitamines i minerals obtenint de manera fàcil ingerir tota la fruita i verdura que el nostre cos necessita amb  molt poques calories.
Gràcies a aquests sucs i  smoothies podrem: netejar i  desintoxicar el nostre cos; disminuir les nostres dosis diàries de cafeïna; aconseguir que els nens mengin verdures i perdre pes més fàcilment i purificar la sang.
 

Recomanat per la Biblioteca Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat

12 d'octubre, El Pilar i en aquesta data tots, qui més qui menys, pensem en La Pilarica i Saragossa. La ciutat ofereix a qui la visita un vast patrimoni artístic, fruit dels mestissatge de cultures que van passar per la zona (romans, ibers, visigots i musulmans), i dels seus més de 2000 anys d'història. A més, la seva gran varietat cultural, de restauració i oci fan d'ella un gran atractiu turístic per qualsevol època. Perdeu-vos entre cases, places, esglésies i palaus; admireu les seves espectaculars muralles; descobriu els banys jueus i no dubteu en pujar al mirador de la basílica al capvespre: les vistes amb el sol amagant-se de fons són úniques. Amb aquesta guia també podreu descobrir la ciutat amagada: un conjunt d'espais i racons que persisteixen en els records dels seus veïns,  novel·listes i poetes d'aquesta ciutat.

Aprofitant la ubicació i la proximitat amb la ciutat, us proposem aquests materials per descobrir-la al màxim tot gaudint d'un dels últims ponts de l'any.

Més informació a:

• Catedral-Basílica del Pilar a Saragossa
• Turisme – Ajuntament de Saragossa
• Turisme d'Aragó

Vídeo promocional de la festa aquest 2015

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Imagineu que en el conte de l'Alícia de Lewis Carroll, tots els personatges fossin com la Reina de Cors, o que els famosos barrufets s'haguessin convertit en uns essers cruels.  Aquesta és la proposta que ens fan Kerascoët i Vehlmann en aquest enganyós conte.  Els germans, que es fan dir Karascoët, no ens donen molta informació, només veiem que en un bosc  hi ha un cos d'una nena morta del que surten   els personatges d'aquesta història: un príncep, nines, follets...i el personatge principal, que es diu com la nena morta, Aurora. Els crítics han volgut veure una relació entre el Senyor de les mosques i aquest còmic, on tots els personatges es deixen portar per els instints més primitius, com els nens en la novel·la de Goldwing. L'Aurora haurà de sobreviure entre aquests essers que aparenten innocència i que en realitat només es mouen per instints bàsics, sense cap tipus de remordiment.

No us deixeu enganyar per l'aspecte del llibre, els autors han volgut crear desconcert i  el dibuix de Vehlmann també ens fa sentir aquesta discordança. Els personatges reals, els paisatges, els animals són realistes, en canvi els personatges que viuen al voltant del cos de la nena estan dibuixats com els follets d'un conte infantil.

Aquests petits monstres que portem dins nostre  prenen vida  en aquesta espècie de "psicoanàlisi postmortem" de  l'Aurora "persona".  Segur que no oblidareu la lectura d'aquest còmic tant interessant. 

Preciosa oscuridad a les Biblioteques

Psicoanàlisi dels contes de fades

El Senyor de les mosques de William Golding

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

Silvia Romero ens descriu en aquesta novel·la les vides de dues dones, ambientades en dos moments diferents: l'exili a Mèxic i la postguerra a Barcelona i la Barcelona actual, però amb uns interessos personals comuns.

La Carme Carreras, òrfena de pares, es va haver d'exiliar a Mèxic. Durant la travessia i a l'arribada al nou país coneix al seu company Joan, un dels seus grans mestres literaris. Els seus objectius són trobar el gran amor que li doni l'empenta per viure, a aquesta obsessió se li afegirà la de triomfar en el món literari, dels quals ningú pot apartar-la. La Carme tornarà a Barcelona i aconseguirà publicar una novel·la i fer-se famosa.

L'Àngels Riudor és una jove periodista molt ambiciosa que entrevistarà, en una clínica geriàtrica de Barcelona, a una Carme  convertida en una persona amargada, dominada per la culpa i la por.

Les protagonistes són dones capaces de fer el que calgui per aconseguir allò que volen, ja sigui l'èxit professional com a periodista o sobreviure, tenir una millor vida , triomfar com a escriptora, com en el cas de la Carme.

Ens trobem davant una obra dura, una història fosca que inclou crims, violacions, enganys, amb personatges sense escrúpols moguts per una ambició sense límits, egoistes i que només actuen per satisfer els seus interessos personals. La novel·la enganxa des de l'inici per les dosis d'intriga que pàgina a pàgina es van desgranant.

Silvia Romero (Barcelona 1962), és escriptora, conductora de clubs de lectura i filòloga. Les seves anteriors novel·les són: Amor a sang freda, Ánima mesquina, Júlia M., Iskander entre altres. Amb el Plagi va obtenir el premi dels lectors de l'Odissea.

Més informació:

• Sílvia Romero a les biblioteques
• Silvia Romero a la Viquipèdia
• Sílvia Romero a Lletres Catalanes
• Pàgina personal de Sílvia Romero

Recomanat per M. Antònia Bisbal. Bib. Central d'Igualada

 Enguany, el cartell i l'spot publicitari del la 48a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges 2015. estan dedicats a la pel·lícula Seven, el segon llargmetratge del realitzador nord-americà David Fincher, que celebra el seu vintè aniversari.

Amb aquest film, Fincher va aconseguir unir crítica i públic. Un impactant estil visual, al servei d'un guió sorprenent que en el fons parla sobre la corrupció en la societat actual. Una angoixant i fosca ambientació emfatitza les dramàtiques interpretacions de Morgan Freeman, Brad Pitt i, sobretot, Kevin Spacey.

El veterà tinent Somerset (Morgan Freeman), del departament d'homicidis, està a punt de jubilar-se i ser reemplaçat per l'ambiciós i impulsiu detectiu David Mills (Brad Pitt). Tots dos hauran de col·laborar en la resolució d'una sèrie d'assassinats comesos per un psicòpata que pren com a base la relació dels set pecats cabdals: gola, mandra, superba, avarícia, enveja, luxúria i ira. Els cossos de les víctimes, sobre els quals l'assassí s'acarnissa de manera impúdica, es convertiran per als policies en un enigma que els obligarà a viatjar a l'horror i la barbàrie més absoluta.

Hollywood ha tractat moltíssimes vegades i des de diferents punts de vista als assassins en sèrie. La novetat d'aquesta pel·lícula rau més en la seva posada en imatges que en el personatge l'assassí o la seva persecució policial, encara que hi hagi algun sorprenent gest de complicitat en l'hàbil i enginyós guió, especialment en la seva part final. Els assassinats són realment retorçats i algunes escenes romanen en la memòria de l'espectador per molt temps. L'escena final, sense ànim de fer spoilers, antològica.

Recomanat per Bea Garcés Bib. Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

Entre la narració de les seves experiències personals i les històries més surrealistes de Chester Brown no hi ha res. Els seus còmics són això, sense matisos ni tonalitats grisoses. I n'és un bon exemple El hombrecito: un recull de les seves primeres publicacions (1980-1995), recopilades per primer cop i ordenades en ordre cronològic, sense exclusions de cap mena.

Surrealista sense ser rocambolesc i directe en les seves històries personals. D'un estilisme impecable, Brown és un historietista fàcil de llegir, però no necessàriament agradable. Tendeix a presentar-se a si mateix com un personatge dèbil (tan físicament com psicològicament), solitari i decrèpit. Tancat en el seu món creatiu fuig de les inseguretats que li produeixen les relacions amb els demés. És la viva imatge del dibuixant de còmic freak.

Juntament amb Julie Doucet, Joe Matt i Seth , entre d'altres, forma part d'una generació d'autors canadencs que segueixen, augmenten i enriqueixen la tradició del còmic underground americà.

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat

És l'any 1943 i els Carver deixen la seva ciutat i es muden a una petita població costanera per allunyar-se de la guerra. Però des del moment que travessen la porta de la nova llar, coses estranyes comencen a passar. La casa està envoltada del misteri de la mort d'en Jacob, el fill dels antics propietaris, que va morir ofegat. Les estranyes circumstàncies d'aquesta mort només es comencen a aclarir amb l'aparició d'un diabòlic personatge: El Príncep de la Boira, capaç de concedir a una persona qualsevol desig... a un alt preu.

Abans de l'èxit de "L'ombra del vent", Carlos Ruiz Zafón era ja un autor guardonat de novel·la juvenil. "El príncep de la boira" és, de fet, la seva primera novel·la, publicada en 1993, i guanyadora del Premi de  Literatura Edebé. Posteriorment va escriure altres dues novel·les juvenils, "El palau de la mitjanit" i "Les llums de setembre", que van completar "La trilogia de la boira".

A "El príncep de la boira", on ja s'intueixen les futures obres de Ruiz Zafón, és una novel·la plena de preguntes, que moltes vegades queden sense resposta. Amb una narració fluida i àgil, l'autor recrea una atmosfera angoixant i ombrívola, potser massa fosca pels lectors més joves, que combina el terror gòtic, l'intriga i el misteri sobrenatural amb una mica de romanç. Els lectors no quedaran indiferents amb aquesta història de màgia negra i traïció que traspassa el temps i que amenaça tot allò que se li creua al seu camí.

Més informació:

• Carlos Ruiz Zafón a les Biblioteques
• Carlon Ruiz Zafón a la Viquipedia

Recomanat per Rut Jimenez. Bib. Pallejà.  

"Jin Ping Mei" manuscrita a finals de la dinastia Ming, és considerada la primera obra moderna xinesa. La primera edició impresa fou de 1617.
Donat la seva càrrega eròtica, no la va signar cap autor, Xiaoxiaosheng (el erudito de las carcajadas) és un pseudònim.

El títol està compost dels noms de les tres protagonistes principals, relacionades sentimentalment amb Ximen Qing, un comerciant corrupte i luxuriós.

Traslladant-nos a l'ambient, les costums i els paisatges de l'antiga xina, l'obra ens descriu la lluita constant per el poder i el manteniment de l'estatus social entre les dones i concubines de Ximen Qing.
L'obra descriu de manera explícita les escenes sexuals entre els personatges, per això, "Jin Ping Mei" es considera la primera novel·la eròtica de la literatura xina.

Combina la narració descriptiva, el diàleg i el vers però sense que resulti una lectura feixuga.
És perfectament recomanable per aquells lectors i lectores de novel·la eròtica que vulguin sortir de les novel·les roses escrites sota un mateix patró o de la nova novel·la eròtica on el protagonista és d'una perfecció irreal i que manté submisa a la protagonista.

Tant Pan Jinlina, com Li Ping'er i Pan Chunmei poden arribar a matar per aconseguir els seus objectius, la submisió no forma part d'elles. 

Més informació:

• Xiaoxiaosheng a les Biblioteques
• Fitxa "Ediciones Atalanta"

Recomanat per Bib. Maria Aurèlia Capmany. Sant Boi de Llobregat.  

Giuseppe Tornatore, recordat pe la inoblidable "Cinema Paradiso", torna a tocar-nos la fibra sensible amb la història de Virgil Oldman (Geoffrey Rush), un subhastador excèntric i solitari que coneix una noia misteriosa i agorafòbica de la qual s'enamorarà perdudament.

La història és explicada amb un fil sonor intrigant que ens donarà a conèixer un gir totalment inesperat de la trama, per desvetllar-nos un final que ens deixarà amb l'ai al cor i que ens farà estimar el protagonista quan des d'un principi ens resultava un personatge bastant distant.
Geoffrey Rush es posa a la pell d'aquest personatge de manera espectacular.

Giuseppe Tornatore va escriure la història del seu puny i lletra i posteriorment va publicar el resum inicial del guió per complementar la pel·lícula.

Més informació:

• Giuseppe Tornatore a les Biblioteques
• Fitxa a filmaffinity

Recomanat per Bib. Maria Aurèlia Capmany. Sant Boi de Llobregat.  

Byung-Chul Han es centra en les noves tècniques de poder del capitalisme neoliberal, que converteixen la psique dels individus en la major força de producció. La psicopolítica seria aquell sistema de dominació que, en lloc del poder opressor, utilitza un poder seductor, intel·ligent (smart), que aconsegueix que els homes se sotmetin per si mateixos a l'entramat de dominació.

En aquest sistema, el subjecte sotmès no és conscient de la seva submissió.

L'individu es creu lliure, però és el sistema el que està explotant la seva llibertat. La psicopolítica se serveix del Big Data, les dades que els individus li lliuren de forma efusiva i voluntària. Aquesta eina permet fer pronòstics sobre el comportament de les persones i condicionar-les a un nivell prerreflexiu. Aquest poder intel·ligent podria detectar fins i tot patrons de comportament de l'inconscient col·lectiu que atorgarien a la psicopolítica un control il·limitat. El nostre futur dependrà que siguem capaços de servir-nos de l'inservible, de la singularitat no quantificable de qui no participa ni comparteix.

Més informació:

• Byung-Chul Han a les Biblioteques
• Byung-Chul Han a la Viquipèdia
• Ressenya de Psicopolítica al blog "La buena vida"
• Entrevista a Byung-Chul Han per a "El País"

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila. Molins de Rei. 

La dècada dels vuitanta va ser una dècada clau pel cinema en qualsevol dels gèneres, ja fos cinema d'aventura, cinema d'acció, o cinema de ciència ficció. Va ser un temps prolífic on actors molt reconeguts del cinema d'acció van ser catapultats cap a la fama, i avui dia esdevenen reconeguts com a ‘clàssics' pels amants més ‘frikis' del seté art.

El gènere del drama també va tenir les seves petites joies, com la pel·lícula recomanada en aquest espai: Rain Man. Un pel·lícula protagonitzada per un inspiradíssim Dustin Hoffman i un Tom Cruise que tot just començava a emprendre una carrera d'èxit i fama que encara perdura 27 anys després de l'estrena.

La pel·lícula va ser tot un èxit de crítica i de públic. Basada en una novel·la de Leonore Fleischer, va ser guardonada amb quatre Òscar: millor pel·lícula, millor director, millor actor (Dustin Hoffman) i millor guió original, guardons que van fer d'aquest film la pel·lícula revelació de l'any 1988.

En Charlie Babbitt (Tom Cruise) és un home de negocis que no està passant per un moment gaire triomfal a la seva feina, la seva vida personal tampoc no és que sigui especialment dolç amb la seva parella la Sussanna (Valeria Golino). Les coses prendran un canvi de rumb per en Charlie quan li diuen que el seu pare ha mort. Durant els tràmits per gestionar l'herència, en Charlie se'n adona que té un germà gran que ha heretat 3 milions de dollars. El fet de tenir un germà gran li ha estat ocultat gairebé des de quan era molt petit. El seu germà, Raymond Babbitt, entre en escena i és aquest personatge qui realment marca l'autèntic interès de la cinta, un paper interpretat de manera magistral per Dustin Hoffman. En Raymond pateix autisme, un trastorn que l'obliga a estar internat al Centre Walbrook, un centre per disminuïts físics.

L'aventura comença quan en Charlie s'emporta sense cap permís en Raymond en el seu cotxe per emprendre un viatge cap a la part oest dels Estats Units. La seva intenció es recuperar la part econòmica que ell creu que li pertoca per ple dret: la meitat dels 3 milions de dollars que el seu difunt pare li va deixar només en Raymond.
Durant aquest viatge la relació fraternal entre en Charlie i en Raymond no farà més que créixer, no sense moments d'angoixa, moments de tristesa, però també moments d'il•lusió i moments de tendresa.

Especial menció mereix la composició musical de Hans Zimmer, compositor que va ser nominat als Òscars pel seu treball en aquesta pel·lícula. La partitura és especialment inspiradora i emotiva, i és gairebé impossible no deixar-se emportar per les seves notes musicals. Zimmer s'emportaria l'Òscar a la millor banda sonora més endavant gràcies al Rei Lleó, de la Disney.

Respecte al director, en Barry Levinson, té diversos títols que de ben segur li sonaran a qualsevol cinèfil, com ara Good Morning Vietnam, amb en Robin Williams, o el Secreto de la Pirámide, una pel·lícula que narra les aventures d'un jove Sherlock Holmes. Avui dia s'ha dedicat més al camp de la producció televisiva que al cinema.

Més informació:

• Barry Levinson a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Mercè Rodoreda. Sant Joan Despí. 

L'oficial Giovanni Drogo marxa de la ciutat un matí de setembre per dirigir-se a la fortalesa Bastiani. La part més important de la seva vida es desenvoluparà aquí, entre els seus murs, en una mena de presó kafkiana que a poc a poc s'anirà imposant sobre ell talment com la il·lusió d'un destí, la llarga espera de l'enemic, en un escenari tancat.

Drogo viu pendent de qualsevol senyal d'aventura per la qual ell i els seus companys es preparen i la incertesa d'aquesta espera li atorga seguretat i identitat. Alliberat dels records i amb el petit món de la seva infantesa guardat en la foscor d'un armari, fins i tot el retorn a la ciutat per visitar la dona que havia sigut la seva novia, li provoca certa estranyesa. És en aquest punt quan el gran Buzzati ens parla de manera magistral del constant però impertorbable pas del temps a partir de la descripció del recorregut d'una delicada franja de llum. I és així com els anys passen per Drogo, de manera constant i impertorbables, com aquesta llum, sempre a l'espera, mentre va emmalaltint i envellint amb la nostàlgia de la vida externa i la batalla que s'ha de lliurar i a la que ell no assistirà.

A les portes de la seva mort, l'enemic finalment arriba. Expulsat de la fortalesa com un membre inútil de l'exèrcit, torna al desconegut món de la ciutat a on tampoc li queda res. Fins que descobreix l'únic acte de valor reservat per ell: somriure a la mort en la foscor d'una habitació desconeguda i en la més absoluta soledat.

El protagonista, tot i els llargs dies i nits passats en la vigilància i el tedi, no ha dubtat ni un sol moment del seu destí. Drogo sempre ha pensat en un buscar un refugi, un lloc conegut on la seva missió i el seu lloc siguin clars, indiscutibles, encara que l'objectiu sembli llunyà. I és així com Buzzati ens ha introduït a la fortalesa amb Drogo amb l'absurda missió de vigilar sempre a l'horitzó. Quan l'enemic entra en escena, Buzzati ens arrenca de l'escenari irreal de la fortalesa per tornar-nos a la ciutat abandonada, acompanyant al dèbil Drogo, per descobrir que l'únic que podia fer el seu destí era desfer-se

Buzzati ens regala, doncs, la reflexió de com es perd la vida entre els ferms objectius i els enemics que estan a l'aguait mentre ens oblidem de parar més atenció al lent desplaçament de la delicada llum.

Més informació:

• Dino Buzzati a les Biblioteques
• Dino Buzzati a la Viquipèdia

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró.

Nova edició de la col·lecció guia total del grup Anaya del país andí.

Informació cultural i pràctica per recórrer el Perú totalment actualitzada. Mapes i plànols a color de ciutats, carreteres i espais naturals; itineraris recomanats per recórrer el país visitant els indrets més emblemàtics i interessants. Informació de monuments, museus i edificis singulars qualificats amb estrelles segons la seva importància. A més a més d'una visió del panorama històric i cultural de Perú: art, història, arquitectura, natura, festes, música, gastronomia, ...

 *Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

De Nova York ens arriben tantes coses que tot s'ha tornat una pel·lícula en la que ja no sabem el que és plató, espectador, director o actor. Tot està de moda simultàniament, tot té associacions que ho defensen, circuits que ho impulsen, fans que ho segueixen, festivals que ho exhibeixen, líders que ho engrandeixen. Amb això correm el risc de quedar-nos sords, de pensar que tot és igual, que tota la música té el mateix valor, que no podem destriar. Passen els anys i ens quedem amb un grup que sembla haver-se aparcat a una còmoda segona fila. Es diuen Gang Gang Dance i són de Manhattan. Com els havíem de sentir? Massa focus. És més fàcil ser conegut a espais petits. En tot cas, aquesta banda de música experimental pop té una cama al món accessible i ballable i una altra a les produccions que busquen fugir de la rutina artística.

Més informació:

• Gang Gang Dance a les Biblioteques
• Gang Gang Dance a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona

Aquest quadern d'exercicis forma part del mètode Assimil d'aprenentatge de llengües i va adreçat als estudiants de nivell inicial d'alemany. La metodologia treballa les diferents dimensions de l'idioma: conjugació, gramàtica, estudi de casos, ortografia, vocabulari i sintaxis, mitjançant una proposta basada en el joc, exercicis de resposta múltiple, mots encreuats, i una presentació atractiva dels continguts.

El quadern conté 240 exercicis repartits en 21 capítols. Cada capítol inclou un apunt de gramàtica, una particularitat fonètica i vocabulari juntament amb exercicis que posen en pràctica la teoria. Finalment, permet l'autoavaluació per conèixer el nivell aconseguit.

El mètode Assimil treballa l'aprenentatge intuïtiu en dues fases, una primera passiva i una segona activa. En la fase passiva, es pretén entrar en contacte amb la llengua amb exercicis d'escolta, lectura i repetició de frases. Finalment, en la fase activa, l'alumne comença a construir frases. Els materials utilitzats són:

• El llibre
• El superpack
• La guia de conversa
• El kit de supervivència

Recomanat per Sònia Andrés. Bib. Roca Umbert de Granollers

Aquesta és una de les primeres novel·les policíaques escrites en català, doncs l'any 1972 la majoria de les publicacions populars eren en castellà. Si bé ja n'hi havia d'escriptors que n'escrivien, de policíaca, com ara Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo, així com també ja hi havia les primeres col·leccions, com la Cua de palla, en Jaume Fuster va concebre aquesta seva primera novel·la com un toc a la porta de la normalització del gènere negre.

Sota l'abric de la tradició anglosaxona i francesa, va escriure de forma metòdica. Tan és així que el llibre té una doble lectura, doncs al marge de la història de l'Enric Vidal, un xicot barceloní que acaba d'aterrar a casa seva després de fer la mili al Marroc i d'on no n'ha sortit gaire ben parat; també hi ha una lectura complementària que es basa en les notes bibliogràfiques de l'autor en quant al gènere respecta. Entreteniment i pedagogia s'hi donen la mà.

Així doncs, aquest és un llibre obert, que ens mena a interessar-nos per d'altres llibres, que ens fa prendre consciència de la novel·la de lladres i serenos com un fet, avaluable segons criteris literaris. Avui, la novel·la policíaca té a casa nostra una bona cantera, i no se'ns fa estrany que els mossos d'esquadra siguin els protagonistes ni que les malifetes dels psicòpates estiguin a l'ordre del dia.

Per això es tracta d'una novel·la encara vigent, sent una obra de referència que tracta, tot sigui dit, una tema universal, l'abús de poder. Amb quaranta anys a l'esquena, encara paga la pena de llegir-lo.

Més informació:

FUSTER, Jaume. Manuel de Pedrolo i la novel·la policíaca en llengua catalana.

Jaume Fuster a la Viquipèdia.

Jaume Fuster a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

MARTÍN, Àlex. Jaume Fuster, el jugador compulsiu. Serra d'or núm. 611. 2010. Pp. 47-49.

MARTÍN, Àlex. Enric Vidal i Jaume Fuster. Un investigador y un autor caídos en el olvido. A Informe confidencial. La figura del detective en el género negro. Valladolid: Difácil 2007.

Recomanació feta per Jordi Parcerisa. Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt.

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró.
Pots descarregar la versió electrònica a eBiblio

S'ha acabat l'estiu! I amb la calor deixem enrere també uns mesos de vermuts a la fresca, gelats de mitja tarda i cerveses havent sopat... Ara arriba el temps de canviar-ho per tasses de xocolata desfeta! Si al gust per la cultura culinària hi sumem la vida de cada dia, les feines d'oficina i els dies que comencen de nit quan la nit també s'avança ens trobem que per l'estiu vinent encara falta molt!

Caron Bosler s'avança a les nostres frustracions i ens proposa, amb el seu llibre, invertir 15 minuts diaris a l'aeròbic! L'aeròbic, sí, que molts coneixem gràcies a un dels rostres televisius més populars dels anys 80: Eva Nasarre, presentadora del programa d'entrenament personal de Televisió Espanyola Puesta a punto.

Nasarre ja ho tenia clar: 15 minuts d'aeròbic poden ser els 15 minuts més ben invertits del dia. El llibre que us recomanem pot ajudar-vos a posar-vos en forma, com si tinguéssiu un entrenador personal (els famosíssims personal trainers). Una autèntica classe de pilates o de la moderna dansa-fitness, distribuïdes en quatre sèries, que es poden realitzar amb l'ajuda d'un DVD d'acompanyament.

Ja no hi ha excusa... les biblioteques us posem en forma!

Més informació:

• Aeròbic al catàleg de les biblioteques

Recomanat per Marta Puig. Bib. Santa Oliva d'Olesa de Montserrat

Paco Alcázar (1970) és un dibuixant i il·lustrador de Cadis que ha treballat a publicacions nacionals tan heterogènies com El Víbora,  Rockdelux o El Jueves.

De fet, La Industria de los sueños és una recopilació de 150 vinyetes aparegudes a la revista Cinemania i té una  estructura d'un tema per vinyeta, malgrat que hi hagi un fil conductor de diferents subtemes també es pot llegir de forma aleatòria.

Aquesta divertida obra tracta de tot el que envolta al món del cinema i també compta amb un índex molt útil de directors, pel·lícules, actors i conceptes de cinema que fan de La Industria de los sueños una lectura obligatòria per als fanàtics tant del 7è com del 9è art.

Més informació: 

• Blog de Paco Alcázar

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet

Ane comença a rebre setmanalment un ram de flors sense remitent. Tere i Lourdes no saben qui és la persona que deixa cada mes una corona de flors en memòria del seu familiar mort. Les vides de les tres dones es veuen alterades, alhora que es creuen entre si, a causa d'aquest objecte que tant es pot associar a la vida (l'amor) com a la mort. 

"Són només flors", repeteix algun dels personatges a les dones protagonistes. Però aquests rams anònims fan aparèixer en elles sentiments oblidats, dubtes, o directament tornen a obrir ferides, i es que amb la vida pot passar com amb les flors, que "s'ha de mantenir la ferida de la tija oberta, per tal que les flors no morin dins el gerro". 

Aquest és un film on aparentment no passa res i al mateix temps passen moltes coses. Podria ser un thriller que planteja preguntes i de les quals esperem resposta, però sobretot és un drama intimista sobre el poder desestabilitzador d'un objecte (tan bell com un ram de flors) que no se sap qui l'envia ni amb quines intencions.

'Loreak' serà la pel·lícula espanyola que competirà pels Oscars 2016 i el primer film en euskera que optarà a una nominació. El 14 de gener de 2016 l'Acadèmia de Cinema de Hollywood anunciarà la llista definitiva de pel·lícules que optaran a la famosa estatueta. La 88a gala se celebrarà el 28 de febrer  de 2016 al Teatre Dolby de Los Angeles. 

(Font: Cine Club Vilafranca)

Recomanat per Bib. Torres i Bages. Vilafranca del Penedès.

Diu Fernando Campa, coordinador d'aquesta obra: "Per crear una empresa es necessiten moltes coses. Diners, temps, suport institucional/emocional, actius, etc. Sens dubte. Però hi ha dos factors que són imprescindibles, sense els quals mai no es crearia una empresa. Aquests dos factors són l'emprenedor (la persona) i la idea (el producte). Una vegada hem estat capaços de trobar-los, de combinar-los adequadament, estem en condicions de començar a desenvolupar el fascinant trajecte cap a la creació de l'empresa".

Aquesta guia ajuda a omplir la distància que separa la idea del projecte real, tot presentant algunes experiències formatives i ha estat elaborada per professors de la càtedra URV-Empresa sobre el Foment de l'Emprenedoria i la Creació d'Empreses. Aquesta Càtedra va nèixer el 2006 amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili, el seu Consell Social, les quatre cambres de comerç de la demarcació (Tarragona, Reus, Valls i Tortosa) i l'organització empresarial CEPTA

Per saber-ne més

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila de Molins de Rei.

"Este libro intenta mostrar que todo el teatro es necesariamente político, porque políticas son todas las actividades del ser humano y el teatro es una de ellas".

Amb aquesta declaració d'intencions, Augusto Boal enceta l'explicació de Teatro del Oprimido, un llibre clau per al desenvolupament del teatre social i polític de la segona meitat del segle XX.

A la dècada dels 60 al Brasil, i a d'altres països sud-americans, es produïa una renovació cultural al voltant de la pràctica de l'art escènic com una activitat per aconseguir millorar la vida dels grups socials més desafavorits. En aquest context, Boal, influenciat pel teatre èpic de Bertolt Brecht i connectant amb la Pedagogia del oprimido de Paulo Freire, va sistematitzar tot un conjunt de tècniques i jocs escènics que buscaven convertir l'espectador en protagonista per aconseguir que aquest pogués acabar transformant la seva vida. Així, l'espectador no és un agent passiu, sinó que també escenifica i forma part de l'acció dramàtica i es prepara per poder dur a terme accions a la seva vida real que el condueixin al propi alliberament.

Abdullah Hussein, nat el 1931 a Rawalpindi, Índia britànica, avui Pakistan, ha escrit la major part de la seva obra en urdú, la variant de l'hindi que empren els seus parlants musulmans. Comença a escriure als 25 anys, mentre es recupera d'una crisi nerviosa. La seva primera novel·la, Udas naslain = Les Generacions preocupades, va rebre el premi Adjami (1963).

Hussein és enginyer químic. En traslladar-se a Gran Bretanya ha de recomençar d'aprenent i deixa d'escriure. Quan prospera, fa freqüents viatges a Pakistan i Líbia, els països on treballa la seva dona, que és metgessa. Torna a escriure a l'edat madura: The Collected short stories of Nasheb (1981), Bag = El Tigre (1982), Qaid = Captivitat (1989) i Émigré journeys (2000).

Amb Muhammad Umar Memon escriu Stories of exile and alienation. També són obres seves Baixades i La Gent pobra, que podeu llegir en urdú a la Xarxa de Biblioteques Municipals. Un Viaje interminable (Émigré journeys) és l'única obra seva disponible en castellà a la Xarxa. La BBC va adaptar per a la televisió la seva obra Brothers in trouble l'any 1996. Des de 1967 fins a 1999 va residir a Londres. Actualment viu a Lahore.

"Un Viaje interminable" és la primera novel·la en anglès de l'escriptor de llengua urdú Abdullah Hussein. Publicada en anglès sota el títol d'Émigré journeys, exposa un relat en primera persona a partir de les veus de dos personatges: l'Amir i la seva filla Parvin.

L'Amir és un ferrer que viu en un llogarret de Pakistan. Amb respecte per les tradicions i sentit comú per defensar els seus interessos, reïx a vèncer les supersticions que li impedien establir el seu propi obrador. Es casa amb la Salma i la parella té una filla, la Parvin, i un fill, el Hassan.

Per accedir a una vida millor, aprofita el seu domini de l'anglès i es trasllada a Gran Bretanya com un immigrant il·legal. Després d'alguns anys i mil aventures regularitza la seva residència, troba feina estable i es reuneix amb la seva família. S'aplica amb entusiasme a construir el seu somni: donar una bona educació als seus fills i veure'ls ben situats a la vida.

L'argument es descabdella de manera alterna. L'Amir evoca les seves vivències des del temps que era un immigrant il·legal fins al moment que pot fer venir la seva família. La Parvin descriu la seva adaptació a un pare, un país i un entorn desconeguts. A mesura que creix, la Parvin nota com els llaços familiars i la seva identitat es desfan.

Els conflictes

L'Amir viu en una casa compartida amb alguns compatriotes, fa feines sense contracte i envia tots els diners que pot a la família. Somnia legalitzar la seva situació i reunir-se amb la Salma, la Parvin i el Hassan. Quasi se n'ha sortit, però un crim passional li trastoca els plans i es desorienta per un temps.

En Hussein retrata la por de l'immigrant a ser descobert, sigui per problemes amb la llei, haver de recórrer a assistència mèdica o, simplement, per mala sort. Un aire de fatalitat corca les estratègies de defensa, inútils davant les tensions generades per la sexualitat no satisfeta i un triangle amorós protagonitzat pels seus companys de residència que acaba en tragèdia.

A l'inici del retrobament familiar, l'Amir vol que els fills s'integrin al país i parlin en anglès. En canvi, la Salma viu amb dolor el desarrelament i la pèrdua de la identitat natal. Els conflictes es fan grans amb els fills. Hi trobareu el pes de la tradició i els prejudicis a l'hora d'enfocar el futur de la filla i la permissivitat total amb el fill. L'Amir s'havia enfrontat de jove a la superstició, però quan es tracta de la seva filla caurà en tots els prejudicis que criticava i veurà com el conflicte es resol d'una manera que no esperava.

Més informació:

• Abdullah Hussein a les Biblioteques
• Maya, Jaggi. "Celebrity behind the counter : Abdullah Hussein tells Maya Jaggi how he wrote while running an off-licence". The Guardian (1 jul. 2000).

Recomanat per Xavier Vidal. Bib. Collbató. 

Obras recull les cartes d'Epicuro ( a Herodóto, a Pitocles i a Meneceo), el Testament, les Sentencies i Màximes i una selecció de Fragments a més d'un extens estudi preliminar de Montserrat Jufresa.

Epicuro de Samos va viure entorn de 341 – 270 a C. a l'antiga Grècia. Va escriure molt, però gairebé només ens ha arribat el que va recolliir Diogenes Laercio a la seva obra Vidas, opiniones y sentencias de los filósofos más ilustres. Epicuro va fundar la seva escola de filosofia "El Jardín" als afores de Atenes, i contràriament a les convencions socials, acceptava en termes d'igualtat a homes i dones, rics i pobres i fins i tot esclaus.

L'objectiu principal de la seva filosofia era aconseguir la felicitat: una ment lliure de preocupacions i un cos lliure de dolors. Ha perdurat la impressió de què aquest filòsof proposava la desmesura per aconseguir el plaer, però res més lluny de la realitat. Per Epicuro el plaer radicava en ser feliç amb el que es té al nostra abast, en tenir plaer menjant pa i aigua.

Per canviar la societat que ens envolta hem de començar per nosaltres mateixos, aconseguint ser feliços mitjançant una vida mesurada i plaent. No serà pas l'acumulació de riqueses ni de béns materials el que ens donarà la felicitat, ja que ens lliguen a unes necessitats que no sempre estem en condicions de satisfer.

En aquests temps que corren, on es veu la necessitat de què l'ètica estigui present a tots els àmbits de la vida, és bo de retrobar-nos amb autors que en parlen. Molt recomanables les seves màximes, de lectura ràpida i amena.
Un tastet:
"54. No hay que pretender filosofar, sinó filosofar realmente; pues tampoco necesitamos parecer sanos, sinó estar sanos de verdad."

Més informació:

• Epicur a les Biblioteques
• Article "Epicuro, un remedio para la crisis" al diari El País

Recomanat per Bib. Cervelló. 

Norah Jones, filla del famós músic Ravi Shankar, pianista i cantant que ha col.laborat amb grans figures de la música de jazz i de blues centra aquest enregistrament "Featuring Norah Jones", dedicat a la música de Ray Charles. Es tracta d'una compilació de diverses trobades amb artistes de la talla de  Willie Nelson, Ray Charles, Herbie Hancock, The Foo Fighters,  Dirty Dozen Brass Band o Dolly Parton i acompanyada de músics extraordinaris com Wayne Shorter o Dave Holland.

Més informació:

• Norah Jones a les Biblioteques
• Norah Jones a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib, Josep Roca i Bros. Abrera.

Estimes la música? T'apassionaria ser DJ? Ja ho ets, t'has quedat estancat i no saps cap a on dirigir els teus passos? Si la teva resposta a qualsevol d'aquestes tres preguntes ha estat sí, llavors aquest és el teu llibre. Entre el manual i l'experiència autobiogràfica, Ema DJ (sens dubte una de les millors discjòqueis de nostre  país) uneix la seva veu a la dels més prestigiosos professionals i junts expliquen tot allò que en la seva opinió fa bo un DJ, contagiant l'amor per una professió la principal premissa de la qual és la comunió amb el públic. Descobreix una manera diferent d'apropar-te a la taula de mescles que va molt més enllà dels típics manuals per a principiants centrats únicament i exclusivament en els aspectes tècnics (que aquí també es tracten, però sense descuidar un altre tipus d'assumptes com qüestions legals o utilització efectiva de les xarxes socials passant, és clar, per tot el relacionat amb la música).

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Mostra les vicissituds, problemes i controvèrsies per les quals van travessar algunes de les produccions més mítiques del cinema espanyol. Pel·lícules amb temàtiques molt diferents que, en molts casos, es van veure sotmeses a la censura més atroç i que van mostrar, malgrat això, la manera de viure, sentir i pensar d'una nació molt diferent a la que avui coneixem amb el nom de Espanya.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Joan Domènech, Gabriel Espuñes i Fèlix Masachs tornen a proposar-nos que els acompanyem en diverses excursions per l'Alt Penedès. Excursionistes incansables com són, ens presenten un seguit de caminades per conèixer el medi físic, la història i el paisatge de la comarca altpenedesenca. I ho fan en aquest llibre que ens convida a posar-nos el calçat adient, vestir-nos com cal, agafar una mica d'aigua i unes quantes fruites seques i posar-nos a caminar.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

"Acqua in bocca" és una col·lecció de modismes per parlar com un nadiu italià. Aporta explicacions clares del seu ús i registre així com exemples en el seu context.
És l'eina ideal per parlar en italià. Dóna especial èmfasi a l'aspecte cultural.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Tractar amb normalitat la sexualitat i l'afecte hauria de ser un dels pilars bàsics en l'educació dels nens i adolescents. Aquest llibre és una excel·lent guia per a què els pares puguin parlar amb naturalitat d'aquest aspecte amb els seus fills.

El llibre està estructurat en 5 grans blocs que se subdivideixen en apartats més específics i que responen a dubtes que han transmès els pares sobre aquest tema. Així trobem: bases de l'educació afectiva i sexual, infantesa: inici de tot plegat, adolescència: quan la sexualitat es vol compartir, estereotips i perjudicis: situacions fora de l'habitual? i finalment, el capítol titulat, el perquè de tot plegat. Dins de cada tema s'utilitzen anècdotes reals, explicacions i també proposen exercicis de reflexió.

L' Elena Crespi és psicòloga, directora d'Interpersonal Vic i sotsdirectora de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella de Barcelona.  Es dedica a l'assessorament d'adolescents, parelles i famílies , així com també a la divulgació de temes de salut sexual en diferents mitjans de comunicació.

Aquest es un llibre que tracta els aspectes més rellevants de la sexualitat infantil i adolescent i ajuda a tractar aquells temes que poden ser més complicats, amb naturalitat i sense prejudicis. Alhora, intenta potenciar les habilitats psicològiques i socials dels pares per gestionar les situacions en les que s'aniran trobant amb els seus fills al llarg de la infantesa i l'adolescència.
Un llibre molt interessant, escrit amb llenguatge directe i molt entenedor, que no només s'hauria de llegir una vegada sinó tornar-lo a rellegir a mida que els nens van passant etapes.

Més informació:

• Educació sexual per a adolescents al catàleg Aladí
• Educació sexual per a infants al catàleg Aladí
• Pàgina web de l'autora
• Guia de recursos d'educació sexual i afectiva
• Sexe Joves del Canal Salut 
  
  Entrevista a l'autora al bloc d'Eumo Editorial: 

Recomanat per Biblioteca Joan Triadú de Vic

Quan la calor ens ofega, per què no transportar-nos cap a terres del nord, on trobem indrets amb paratges d'un verd frondós i la boira embolcalla les muntanyes? 

Per això us recomanem el país d'Escòcia, que té un paisatge meravellós i una cultura única que no deixaran al visitant indiferent. Indrets com el Ben Nevis, Glencoe i Caerlaverock; els llacs Ness, Lomond, Duich i Alsh; les illes d'Skye, Orcades i Shetland; i, els castells d'Eilean Donan, d'Edimburg i Stirling.
Els escocesos són mundialment coneguts per  les seves costums, la seva indumentària regional, el seu whisky, el seu paisatge, la seva música i la llengua gaèlica. Cada regió té les seves costums i dialectes, però tots estan orgullosos de la seva nació. Potser són persones de poques paraules però amb un gran sentit de l'humor i de gran hospitalitat.

L'editorial Aguilar ens presenta una guia visual per a aproximar-nos a Escòcia, fent-nos coneixedors de la cultura i la història del poble escocès, així com del paisatge, l'evolució dels castells, inventors i escriptors, clans i tartans, la música, la gastronomia i festivitats.

Les 5 zones que es destaquen són Edimburg, el sud d'Escòcia, Glasgow, el centre d'Escòcia, i les Highlands i les illes. En oferiran itineraris recomanats i informació bàsica dels llocs d'interès de cada regió, ens recomanaran allotjaments, restaurants i activitats. Informació rica i variada complementada amb fotografies, mapes i il·lustracions.

Més informació:

• Escòcia - guies a les biblioteques
• Pàgina web oficial de turisme
• Trailer Braveheart 
• Trailer Rob Roy  
• Grup musical Clanadonia

Recomanat per Núria Maymó. Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts. 

"El català escrit 2" continuació natural d'" El català escrit" és una eina indispensable per a adquirir definitivament els coneixements normatius de nivell superior, aclarir possibles vacil·lacions i corregir errors no detectats abans. Hi trobareu els procediments que us permetran consolidar el nivell superior de català explicats de forma concisa i distribuïts en aquestes parts: aspectes formals; ortografia; morfologia i sintaxi; lèxic i semàntica, i aspectes textuals. La resolució dels dubtes més freqüents en aquest nivell. Activitats per a practicar els coneixements adquirits. El solucionari de totes les activitats. S'adreça a estudiants de batxillerat o adults que assisteixen a classes presencials, estudiants universitaris, llicenciats o graduats, funcionaris públics o opositors que es preparen de manera autodidàctica per a l'examen del nivell C2. Qualsevol persona que vol aconseguir un nivell superior de català bé en l'àmbit professional, com ara periodistes o gestors de comunicació social, bé en l'àmbit personal.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Llibre singular, que permet descobrir quins personatges s'amaguen darrere paraules com jacuzzi, quinqué, rebeca, sequoia... i 150 més. En llegiràs els trets principals de la seva vida i de la seva obra, et distrauràs amb la historia de cada paraula i fins i tot podràs sorprendre't amb una colla de curiositats inaudites. Personatges convertits en paraules es un llibre d'epònims, és a dir, de noms propis que acaben convertint-se en noms comuns. Per això fa gràcia adonar-se que un Casanova és un home seductor (Giacomo Casanova s'enamorava de totes les dones que coneixia); que una veu estentòria és una veu fortíssima (Stentor cridava tant com poden cridar cinquanta persones juntes. Benvolgut lector: deixa't seduir per epònims internacionals com platònic, epònims que caduquen, com zepelí, i epònims gairebé perennes, com watt o volt o acadèmia. El coneixement no esta renyit amb la curiositat.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

El jove president de la Comunitat Autònoma rep una rata morta dins un cofret de plom. Aquest desagradable incident podria no significar res però en els temps que corren... A les arques del Govern ja no hi ha doblers, s'ha acabat el miracle de la multiplicació dels pans en forma d'aeroports, hipòdroms, carreteres, càterings. .. Algú havia definit Mallorca com Sicília sense morts, però ¿fins quan?.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

La Gran Guerra assola Europa i els turcs inicien l'extermini dels pobladors armenis. Gabriel Bagradian, nascut armeni i convertit en parisenc, planta cara a l'esgarrifós destí que els espera i organitza la resistència. Aquesta monumental novel·la coral, basada en els fets que van convertir els seus protagonistes en veritables herois, aporta llum a la tragèdia que va patir el poble armeni l'any 1915.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

"Le llamé Corbata" és una novel·la bellament escrita sobre gent que parla de coses que normalment silenciem, que conjura  la por a tot el que se surt de la norma i ens mostra l'enorme força anàrquica de la renúncia.
Al banc d'un parc es troben dos perfectes desconeguts: el jove Hiro, hikikomori un noi de vint anys japonès que ha viscut reclòs a la seva habitació els últims anys, i un home molt més gran, assalariat, un oficinista com tants d'altres. Què fan allà, fora dels seus habituals refugis? Dia rere dia van explicant-se les seves vides l'un a l'altre. Tots dos són marginats que no suporten la pressió de la societat, i en experimentar de nou l'afecte i comprovar  que després de la tristesa s'hi pot amagar el riure reprenen forces per al comiat definitiu i emprendre un nou començament en les seves vides.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

La jove i introvertida Lou abandona el seu treball com a bibliotecària quan se li encarrega fer inventari dels llibres d'una mansió victoriana situada en una remota illa canadenca, propietat d'un enigmàtic coronel, ja mort. Ansiosa per reconstruir la curiosa història de la casa, aviat descobreix que l'illa té un altre habitant: un ós. Quan s'adona que aquest és l'únic que pot proporcionar una mica de companyia, sorgirà entre ells una estranya relació. Una relació íntima, inquietant i gens ambigua. Gradualment, Lou es va convencent que l'ós és el company perfecte, que fa vessar totes les seves expectatives. En tots els sentits. Serà llavors quan emprengui un camí d'autodescobriment. Malgrat l'impacte que va causar la seva publicació, Ós es va alçar amb el Governor General's Literary Award en 1976 i està considerada una de les millors (i més controvertides) novel·les de la literatura canadenca.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Vaig triar aquesta lectura per l'estiu pel títol del llibre, és el que em va cridar primer l'atenció. Al llegir la contraportada em va acabar de convèncer que seria una bona lectura i no m'ha decebut.

L'autor Nicolas Barreau és un jove francès amant de Paris. Quasi bé totes les seves obres estan ambientades a Paris i la majoria de les seves novel·les  apareix la paraula «dona» al títol, un detall a destacar.

"El somriure de les dones" té com a protagonista una dona, Aurélie, que és troba en hores baixes degut  a una mala experiència amb la seva darrera parella i la recent mort del seu pare, que la deixa propietària del restaurant Le temps des cérises.

Després de dies de soledat i tristor, tot passejant per París, entra en una llibreria en la qual hi ha un llibre que li crida l'atenció. El que ella no sap és que aquest llibre parla d'ella i del seu restaurant: s'hi explica tota la seva vida.

El llibre està escrit a dues veus: la història de la propietària d'un petit restaurant de Paris i la d'un escriptor que ha escrit una novel·la que sembla talment que parli d'ella, aquesta lectura li canvia la vida.
Cada capítol l'explica un dels dos personatges, de manera alterna, és força trepidant perquè tot el que s'explica succeeix en unes poques setmanes. No és un llibre de misteri, però sí que hi ha certa pressa per part del lector per saber com serà el desenllaç final.

És una història d'amor molt bonica, que et fa viatjar pels carrers de la capital francesa mentre t'il·lusiones amb la història, i és un llibre que manté la tensió durant tot el relat mentre esperes saber si l'Aurélie podrà o no trobar-se amb el seu l'escriptor.

Aquesta obra no us deixarà indiferents. Combina magistralment els tòpics sobre la vida parisenca amb la intriga i el misteri de la trama narrativa. Us agradarà!

Més informació:

• Nicolas Barreau a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Pilarin Bayés. Santa Coloma de Cervelló.

Atles que presenta, per primer cop en aquest format, la cartografia topogràfica a escala 1:100.000. La seva cartografia ha partit del Mapa topogràfic de Catalunya 1:100.000 (2012) que s'ha actualitzat i fragmentat en 68 pàgines de mapa, el gruix de l'Atles. Part també essencial del mateix és l'índex toponímic, format per més d'11.000 entrades; de cadascuna hi consta el concepte geogràfic, el municipi, la comarca, la pàgina i les coordenades. Com a informació complementària conté tres mapes de Catalunya a escala petita (comarcal, físic i d'espais naturals protegits) acompanyats de dades relatives al seu contingut, i un mapa polític de l'Europa occidental.
Aquesta obra s'emmarca en la col·lecció d'atles de Catalunya publicats per l'ICGC o en coedició, com són l'Atles topogràfic 1:50.000, l'Atles geològic 1:50.000 i el Gran atles de carreteres 1:50.000. L'Atles topogràfic 1:100.000 aporta, a cada pàgina, una visió territorial més àmplia que la del seu homòleg a escala 1:50.000, alhora que conté força detall en relació a l'escala. Per aquest nivell d'informació i el seu tractament, permet visualitzar, per exemple, els camins d'accés a llocs emblemàtics o d'interès turístic, llocs remarcats amb pictogrames i amb la retolació.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

En motiu del Dia internacional del Turisme, celebrat aquest 27 de setembre,  les biblioteques públiques i d'organismes oficials, així com els centres de documentació dels Parcs Naturals han volgut destacar una faceta: el turisme sostenible.

Aprofitant aquest espai volem recomanar aquest llibre que us ajudarà a gaudir de la natura d'una manera responsable i alhora sense malmetre el medi ambient.

És una guia molt ben estructurada per ciutats, amb un mapa que ens situa geogràficament; un apartat d'observacions on indica què podem veure, on ho podem veure, quan és la millor època, consells per poder acostar-nos sense espantar els animals, o en cas de tractar-se de glaciars, no oblidar les botes de muntanya.

També recomana altres paratges turístics dels voltants que tot i no ser espais naturals destaquen pel seu interès, poden ser les ruïnes d'Empúries, la població de Cangas del Narcea a la província d'Astúries, o la ciutat d'Alcúdia.

Cada ciutat està marcada amb un d'aquest dibuixos: el cap d'un animal amb banyes, una fulla o la silueta d'una muntanya. És la manera més senzilla d'escollir la ruta a seguir d'acord amb les preferències de cadascun: fauna, flora o geologia.

I al catàleg aladí

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=d&searcharg=ecoturisme&searchscope=171&submit=Cercar

Dia internacional del turisme:

http://www.un.org/es/events/tourismday/

Celebració del Turisme sostenible a les biblioteques i altres organismes:

http://bit.ly/EfemèridesAmbientalsBiblios

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

El món del Rei Artur, Ginebra, Excalibur i Camelot sempre ha tingut una força presència en l'imaginari popular. Aquest missatge de lluita en comú, pau i ordre esquitxat per les febleses humanes ha fascinat durant segles als lectors. Fins al punt que el Cicle Artúric s'ha convertit en un subgènere amb identitat pròpia dins de la literatura fantàstica. Així que no sorprèn que el món del còmic també hagi creat les seves versions d'aquest mite. Una de les més populars és aquesta recreació en clau futurista que es van treure de la màniga entre 1982 i 1985 el guionista Mike W. Barr i el dibuixant Brian Bolland, el gran triomfador d'aquest còmic i que, per desgràcia, no es prodiga gaire. Així que aquest volum de temàtica artúrica amb una Anglaterra atacada per extraterrestres i que torna a necessitar la presència d'Artur Pendragon i els seus cavallers (amb algun canvi) es presenta com una oportunitat única de gaudir d'un guió entretingut que el dibuix aconsegueix transportar a un altre nivell.  

Més informació:

• Pàgina de Camelot 3000 a la Wikipedia (en anglès)

Recomanat per Hector Calvet. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

Un escriptor reviu una part de la seva joventut  a partir de les notes que va prendre en un quadern: la seva relació amb la Dannie i el seu cercle d'amics, l'assassinat de Mehdi Ben Barka i la investigació policial que va seguir.

Com a trama no sembla gran cosa, però certament "L'Herba de les nits" és l'última obra publicada per Patrick Modiano abans que li fos concedit el Premi Nobel de Literatura 2014. Haruki Murakami sonava com a favorit oficiós pel guardó en aquella edició, també Joyce Carol Oates i Philip Roth, i malgrat tot se'l va emportar Modiano. I es que L'Herba de les nits, no és una obra més a la carrera de Modiano, més aviat és una obra per fer decantar una balança.

Aparentment senzilla, amb frases gens entortolligades, si ho volem ens poden quedar en una lectura de síntesi i deixar-nos endur a una atmosfera de melancolía tot passejant pel barri de Montparnasse, a la recerca d'un amor perdut entre amposos i gent de mal viure i no gaire profit.

Ara bé, també és un plaer deconstruir la novel·la capa a capa (és una novel·la Photoshop). Podem furgar entre les trames policíaques, tot i no ser una novel·la policíaca la narració és indiciària. Podem jugar a identificar els personatges reals perquè el pes de la realitat canvia la ficció,  podem localitzar els personatges de novel·les anteriors del mateix autor perquè totes les obres de Modiano semblen estar enllaçades. Podem jugar al joc de les llums, amb tot de blancs saturats que enlluernen i obliguen a aclucar els ulls. Però sobretot les capes són geográfico- temporals: Modiano contrueix  sobre  la crònica parisenca de successos, estrat a estrat, i com un mèdium invoca els noms d'assassins, estafadors  o estraperlistes perquè es manifestin segons la seva voluntat.

Més informació:

• Patrick Modiano a les Biblioteques
• Patrick Modiano a la Viquipèdia
• Pàgina web sobr Patrick Modiano

Recomanat per Rosa López. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Llucia Ramis (Palma de Mallorca, 1977) és una de les joves escriptores en llengua catalana més destacades dels darrers temps. Als divuit anys va deixar la seva Mallorca natal per a instal·lar-se i cursar estudis de Periodisme a la ciutat comtal, on encara resideix. Ha treballat en premsa, televisió i ràdio, i amb la present novel•la debutà l'any 2008 en el món de la literatura. La seva segona obra, "Egosurfing" (2010) fou la que li donà més reconeixement, avalat amb el Premi Josep Pla de Narrativa (2010). L'any 2013 publicà "Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes".

La temàtica no pot ser més fidedigne a la situació actual. Tot s'inicia el dia que la protagonista assoleix la trentena, un 23 d'abril, descrivint-se a si mateixa: "Em sento com una musa en excedència, ja no sóc una jove promesa ni tinc un càrrec reconegut. Ni apunto enlloc ni he assolit res. Una idea per a un quadre que no acaba de definir-se. Una incògnita."

D'entre totes les vicissituds a les que ha de fer front; en primer lloc, s'assabenta que en sis mesos es quedarà sense la seva precària feina de periodista, i que, a més, li apujaran el lloguer del pis. Per acabar-ho d'adobar, ha trobat per casualitat la carta que un anglès envia a una catalana que suposadament resideix al Born, i en la qual li demana que es casi amb ell. Impulsivament, intenta fer arribar aquesta carta a la seva destinatària. Alhora, la seva amiga Cati, amb qui ha compartit quasi tots els homes, la convida al seu comiat de soltera, ple d'exnòvios i examants; en Nil inaugura pis a Poble Sec i s'ha hipotecat per als pròxims trenta anys; i també hi ha el pintor Blai, Andreu el psicòleg, l'Elba, la Sophie i la Neus.

Pren protagonisme en tots els relats i escenaris de Barcelona la cervesa, fresca i amarga –la qual l'autora també cita en la pàgina de dedicatòries- que es converteix alhora en metàfora.
Un relat original, irònic i a voltes surrealista, ben estructurat i d'àgil lectura; que fa que un cop comencis no puguis deixar-lo, i amb el qual molta gent pertanyent a la que es coneix popularment com a "generació perduda" –la inestabilitat laboral i sentimental, els dubtes i pors envers un futur que es presenta totalment incert, ben diferent a la joventut que van viure els seus pares- sentirà total afinitat.

Més informació:

• Llucia Ramis a les Biblioteques
• Llucia Ramis a la Viquipèdia

Recomanat per Neus Ventura. Bib. Martorell.

Diez mujeres és una novel·la de l'autora xilena Marcela Serrano, publicada per Alfaguara el 2011.
En aquesta novel.la es narra la història de nou dones de vida i condició social molt diferent, en forma de monòleg. No hi ha cap relació entre elles, mai s'han vist però totes elles arrosseguen un passat amb episodis que les han marcat de per vida. La dècima dona, Natasha, la terapeuta, les reuneix perquè expliquin la història de la seva vida.

Aquesta psicòloga russa pensa i hi creu que compartir quelcom  del passat que arrossegues com una llosa i del qual necessites alliberar-te i treure-ho del silenci, és el millor remei perquè comenci a sanar.
Marcela Serrano ha publicat més novel•les que giren entorn a la condició de la dona, així tenim títols com Nosotras que nos queremos tanto (1991), guardonada amb el Premio Sor Juana Inés de la Cruz (1994), El Albergue de la mujeres tristes (1997) i aquesta última que us estic recomanant.
Diez mujeres està estructurada en deu capítols, un pròleg i un epíleg. Cada capítol correspon a una dona i allà ella es presenta a sí mateixa, l'últim és el que l'autora reserva a Natasha, que també té la seva història però en aquest cas és la seva assistenta qui ens narra la seva vida. Si en el pròleg l'autora ens posa en situació descrivint-nos el lloc on ha citat a les nou dones per donar-les la benvinguda , a l'epíleg ens narra l'acomiadament, l'adéu de les protagonistes i dels lectors.

Més informació:

• Marcela Serrano a les Biblioteques
• Marcela Serrano a la Viquipèdia
• Pàgina web 
• Biografia "Biografías y vidas"

Recomanat per Júlia López. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve de Sesrovires.

En un hospital, la Luci està en coma a causa de l'èxtasi, la droga de disseny més de moda. Els seus amics reflexionen sobre el que va passar el dia anterior. En poques hores s'accelera tot, i tothom qui coneix la Luci lluita per ella, però també per alguna cosa més, per ells mateixos i per trobar el sentit de les seves vides.

Aquesta novel·la, publicada per primer cop l'any 1997, manté la seva actualitat i ha estat un èxit de vendes i de lectors tant en català com en castellà, perquè tracta temes tant propers com l'amistat i la relació entre pares i fills, i altres més conflictius però no menys habituals com les drogues o els trastorns alimentaris.

El seu autor, en Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) és autor de més de 400 llibres, destaca especialment en el camp de la literatura infantil i juvenil, i les seves obres han estat traduïdes a 25 idiomes.

Més informació:

• Jordi Sierra i Fabra a les Biblioteques
• Jordi Sierra i Fabra a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Judith Viñas. Bib. Valentí Almirall. El Papiol. 

James Sveck és un noi sensible, vulnerable i culte que aprecia profundament el món que l'envolta, però no té ni idea de com viure-hi. Passa l'estiu treballant en una galeria d'art que té la seva mare a Manhattan. Allà s'inventa una nova identitat per escapar de la realitat que l'ofega. Sveck rebutja tot el que es considera com a bàsic en la nostra societat, per exemple, anar a la universitat per adquirir coneixement.

L'autor Peter Cameron va néixer a Nova Jersey el 1959 i ha treballat de professor a diverses universitats nord-americanes i dintre del món editorial. En aquesta novel.la ens ofereix una mirada divertida i sarcàstica sobre la vida confusa de la nostra societat i el difícil tràngol de passar de l'adolescència a l'edat adulta. La història ha estat comparada amb El vigilant del camp de sègol, de Salinger per la manera en què tracta els conflictes de l'adolescència.

Dir també d'aquesta novel.la que compta amb una versió cinematogràfica (Someday this pain will be useful to you) i que està traduïda de l'anglès per Eduard Castaño, professor.

Mes informació:

Sembra llibres.

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

L'autora, Núria Garcia Quera, va néixer a Barcelona el 1965. Vinculada a la centenària Llibreria Quera, especialitzada en llibres de muntanya, als dinou anys abandona la ciutat per fer de guarda d'un refugi d'alta muntanya al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Durant els vint-i-dos anys que treballa de guarda, publica guies excursionistes, reportatges en revistes geogràfiques i de muntanya, i obres literàries, guanyant premis com el Ciutat d'Olot de novel·la juvenil (1999), el Pica d'Estats de Premsa Especialitzada (2005 i 2011), el Recull de Periodisme (2006) o l'Òmnium Cultural de Narracions de Viatges (2008). L'any 2010 es llicencia en Filologia Catalana.

La col·lecció d'autora Sensus, amb un format que recorda els quaderns de viatge Moleskine, li permet combinar la literatura, els viatges i el compromís social. Actualment combina la feina d'escriptora amb una investigació toponímica.

Aquest "Nou viatge al Pirineu" repeteix el recorregut que Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs van fer el 1956. L'autora llegeix els llibres que els escriptors van escriure després del viatge: "Viaje al Pirineo de Lérida", de Cela, i "A peu pel Pallars i la Vall d'Aran", el primer de la col·lecció A peu, d'Espinàs.

Després, tot observant l'evolució del Pirineu els últims cinquanta anys, comença a escriure el seu relat de viatge amb un estil clar, de vegades poètic i d'altres amb un especial sentit de l'humor, incloent reflexions sobre el Pirineu que van conèixer els seus predecessors, però també del Pirineu que van conèixer antics viatgers de segles passats.

Recomanat per Carme Trabal Benitez. Bib. Dos Rius de Torelló.

Són molts els dubtes que es poden plantejar en el desenvolupament físic i sexual de tota dona: des de la primera menstruació, anticoncepció, el primer embaràs i lactància, el part, la menopausa, etc.

Aquest llibre és un excel·lent manual que inclou totes aquestes etapes, a més d'alguns dels problemes de salut que es poden presentar a la vida de moltes dones: infertilitat, recuperació del sol pèlvic, càncer de pit, malalties de transmissió sexual, canvis hormonals, i molts d'altres.

Després de cada apartat, hi ha un resum amb els principals aspectes descrits, fet que fa que el llibre sigui molt didàctic i entenedor.

Els autors, caps del servei de la dona de la clínica Ruber de Madrid, juntament amb el seu equip de col·laboradors, tenen una dilatada experiència professional al servei de la salut de la dona.

Completa un interessant índex per cercar qualsevol tema sobre el qual es vulgui ampliar informació.

• Dones - Salut i higiene al catàleg
• Ginecologia al catàleg

Més informació:

• Generalitat de Catalunya. Canal Salut
• OMS: salud de la mujer
• Espai web Mujer hoy
• Vídeos sobre salut de la dona, Clínica Dexeus

Recomanació feta per Núria Ojalvo de la Biblioteca Josep Roca i Bros, Abrera

Una guia senzilla i clara per gaudir amb les millors cerveses artesanes que podem trobar actualment al mercat espanyol.

De les quatre seccions que la formen, a la primera hi ha una completa història de la cervesa, els ingredients bàsics, els processos d'elaboració, maridatges i els principals estils que van acompanyats d'una detallada taula periòdica.

En la següent, una rigorosa selecció de 61 cerveses nacionals, cada una amb una fitxa amb les seves característiques (envàs, color, elaboració, amargor, alcohol...), propietats organolèptiques i suggeriments de maridatge.

Les dues darreres presenten, per una banda, receptes per cuinar amb cervesa, i per l'altra, un compendi de totes les microcerveseries del país.

Per acabar, un directori alfabètic i per comunitats autònomes de totes les marques que existeixen hores d'ara.

Ah, se m'oblidava! I per als iniciats en el tema i amb inquietuds per crear la seva pròpia cervesa, ens explica de manera didàctica i intel·ligible com elaborar-la a casa. 

Recomanat per Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella

Marian Keyes és una escriptora Irlandesa (10 de setembre de 1963) considerada una de les fundadores del gènere Chick Lit. Ha venut milions de còpies dels seus llibres, que han estat traduïts a més de 30 idiomes.

Va néixer a Limerick, a l'oest d'Irlanda, i va créixer a Dublín.

Després de l'institut, com que no va obtenir plaça per estudiar periodisme, va estudiar Dret a l'University College" de Dublín, on es va graduar al 1983.

Després se'n va anar a viure a Londres, on va treballar com a cambrera perquè considerava que era la feina que mereixia. Marian Keyes sempre ha admès tenir una autoestima molt baixa.

Encara que va trobar una feina d'oficinista, va començar a tenir problemes amb l'alcohol, amb el qual havia flirtejat des dels 14 anys.

Aquest fet, sumat a les diverses depressions que va patir, la van portar al seu màxim moment de crisi personal i es va veure obligada a ingressar a una clínica de rehabilitació per a toxicòmans quan ja tenia 30 anys.

En aquesta època fosca va començar a escriure relats curts que va enviar a un editor pensant que mai es publicarien, però el fet és que l'editor va endevinar el seu talent i li va encarregar la seva primera novel·la "Claire se queda sola", que va escriure un cop rehabilitada del seu alcoholisme i on reflexa tot l'abandonament en el qual es trobava immersa.

En el llibre "Mi Karma y yo",  la protagonista és Stella Sweeney és una dublinesa de classe mitjana de 41 anys, casada i amb dos fills que treballa amb la seva germana a un negoci propi d'estètica molt modest.

Un dia, enmig d'un embussament de trànsit, cedeix el pas a un cotxe i té un accident on coneix a Mannix, un metge encantador i atractiu amb el qual es torna a trobar mesos més tard, quan una estranya malaltia la deixa postrada al llit d'un hospital sense poder moure's ni parlar.

"com a tragèdia no està mal, oi?"

Doncs no us prepareu per llegir una tragèdia perquè malgrat aquest plantejament melodramàtic, l'obra està plena d'humor i optimisme, de personatges estrambòtics que fan coses misterioses i de girs inesperats que ajuden a la protagonista a prendre decisions dràstiques i no sempre encertades.

Lluny de victimismes i afectacions, l'autora ens presenta un llibre lluminós, ple d'alegria i generositat, on els personatges van evolucionant i aprenent dels seus errors.

Aquesta és la història d'una dona ambivalent, valenta, intel·ligent, forta, però també vulnerable, insegura i fràgil que es proposa tirar endavant malgrat les seves pròpies pors.

Una dona submergida en un món on la família, l'amistat i l'amor juguen un paper fonamental, on es pot palpar l'estat emocional dels personatges, on el dolor i els infortunis es barregen amb les ganes de viure i de superar-se.

I és que amb la Marian Keyes, pots endinsar-te en un univers de personatges entranyables i creïbles que et faran riure i plorar. No hi falta de res: un accident, una malaltia estranya, un divorci, un atac de cor, un home que vol donar tot el que té en un gest d'altruisme, uns fills adolescents inoblidables, una escriptora supervendes, una casa a Irlanda, un àtic a Manhattan, un llibre d'autoajuda, una assistent personal sense escrúpols, una bona amiga, un metge que faria perdre l'oremus a qualsevol dona del món i una protagonista directa, treballadora,  imperfecta, sincera i molt constant.

Un llibre lúcid, brillant i rodó que acabaràs de llegir amb un somriure als llavis.

Més informació:

• Marian Keyes a les Biblioteques
• Marian Keyes a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Entrevista a l'autora

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

A la tornada de vacances sempre ens fem bons propòsits, i un d'ells és el de fer esport. Quantes vegades hem sentit allò de "al setembre m'apunto al gimnàs"?

Per a aquelles o aquells que vulgueu emocions fortes i optar per iniciar-vos al kick boxing, aquest és el llibre ideal: si ets una persona apassionada de les arts marcials aquest és un bon llibre per consultar.

El kickboxing és un tipus de lluita moderna desenvolupada als anys 70 que cada cop practica més gent. Combina tècniques de la boxa tradicional amb espectaculars puntades de peu. 

Més informació:

• El kickboxing la Xarxa de Bibllioteques Municipal
• Federació Catalana de Kick Boxing i Muay Thai

Aprofitant que els estudiants catalans acaben de començar les classes aquesta setmana, us volem recomanar una pel·lícula que parla de la gran importància de l'educació i dels valors dels mestres en una zona remota de la Xina.

La Wei Minzhi és una nena de 13 anys, que viu en un poble de les muntanyes i que es veu obligada, per ordre de l'alcalde, a substituir durant un mes al seu mestre.

Aquest li deixa cada dia un tros de guix i promet donar-li 10 yuan si aconsegueix que cap estudiant abandoni l'escola. Això suposa un gran repte per la Wei, que ha d'intentar ensenyar  a una colla de nens i nenes gairebé de la seva edat. I tot es complica més encara quan l'entremaliat Zhang Huike abandona la classe per anar a la ciutat a la recerca de treball, i l'abnegada Minzhi haurà d'enginyar-les-hi perquè torni a l'escola.

Wei es veurà abocada a un viatge de característiques odissèiques per aconseguir que el petit torni a casa a acabar els seus estudis. Amb la seva obstinació i la seva força de voluntat aconseguirà moure muntanyes i aconseguirà que quan torni el professor no hi hagi ni un menys a l'escola.

Tota una lliçó de pedagogia i una forta crítica social al sistema educatiu del seu país i la precària situació de les famílies que viuen a la Xina rural.

La pel·lícula està dirigida pel realitzador xinès Zhang Yimou i va guanyar el Lleó d'Or del Festival de Venècia l'any 1999.

Recomanat per Bea Garcés. Bib. Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

"Vull esmorzar petons" de la periodista Trinitat Gilbert és un recull de les millors frases dites per nens i nenes de manera innocent sobre qualsevol tema.
Paraules que no diuen bé o s'equivoquen i que fan molta gràcia, per exemple "Vull un pit suís" enlloc de "Petit Suisse" o els que s'estimen més "el pa amb follet" que "el pa amb fuet".

Al final del llibre hi ha un espai en blanc per incloure-hi frases, ocurrències dels nostres petits de casa. Us deixem unes quantes que ens han fet riure molt

Lluc, 4 anys:
- Mare, com em va posar a mi el pare a la teva panxa? No me'n recordo. M'ho expliques?

Aniol 4 anys:
Un dia a Montserrat mirant els nens de l'escolania diu
- Perquè van vestits de Skywalker?

Clàudia 6 anys:
- Per què et tiren aigua al cap quan et bategen si ja ens dutxem cada dia?

Jordi 5 anys:
- Quan jo em casi, on aniràs a viure, pare?

Clàudia 6 anys:
- He descobert que llegir és com tenir la tele al cap.

Més informació:

• Trinitat Gilbert a les Biblioteques
• Pàgina web de la il·lustradora Marta Altés 

• Presentació del llibre

Recomanat per Bib. Montserrat Roig. Sant Feliu de Llobregat.

L'antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol, de ben segur, és conegut per tots vosaltres per obres com la La pell freda (2002), el recull de relats curts Tretze Tristos tràngols (2008) o la celebrada Victus (2012). La guionització d'El bosc, de mans del propi Piñol i que forma part del recull de contes Les edats d'or (2001), ha contribuït també ha engrandir la dimensió mediàtica de l'autor.

Aquí, però farem especial atenció a Pandora al Congo (2005). Aquesta és la segona novel•la de l'autor i reflecteix la peculiar visió de Piñol sobre l'Àfrica i la construcció novel•lística. Amb una narrativa fresca i àgil, de frases curtes, que defuig les locucions i que es revesteix d'una fina ironia, aquesta obra ens transporta a dos mons que s'entrellacen i s'alimenten: la grisa i emmidonada Anglaterra de 1914 i la salvatge i feréstega Àfrica colonial. El punt d'unió d'aquests paisatges aparentment tan oposats és un "negre" literari, Thomas Thompson, que subsisteix escrivint novel•les de fulletó fins que se li presenta una oportunitat  que pot catapultar-lo directament a la fama: relatar la història que salvarà o condemnarà Marcus Garvey, un peculiar personatge acusat d'homicidi.

Com a l'obra de Cervantes, en aquesta caixa de Pandora s'encabeixen diversos gèneres; com la novel·la detectivesca, elements meta literaris o la ciència ficció. Aquesta frondositat d'elements apuntala una sòlida estructura argumental que guia al lector per les parts més bondadoses, i també les més monstruoses, de la consciència humana. Ens convertim així, també nosaltres, en exploradors que es perden entre els límits de la realitat i la ficció, de la mentida i la veritat. I que no saben si són espectadors d'una novel·la d'aventures o descobridors d'una lúcida metàfora de la condició humana.

–El que va passar al Congo supera l'enteniment humà, Thomson. És una d'aquelles històries que ens fan dubtar de tot. Escolti-la i escrigui-la. Mai he sentit res de tan extraordinari. Mai. I vostè tampoc.

Més informació:

• Albert Sánchez Piñol a les Biblioteques
• Albert Sánchez Piñol a la Viquipèdia
• Entrevista virtual
• Albert Sánchez Piñol al club del llibre

Recomanat per Maria Montoriol. Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat. 

L'any 2009 el director de cinema, i tot un referent en la direcció de cinema de fantasia i ciència-ficció, Guillermo del Toro, va publicar junt amb l'escriptor Chuck Hogan la primera part de la Trilogia de la foscor: Nocturna (The Strain).

En aquell moment el gènere de vampirs es trobava en ple vigor gràcies sobretot a l'adaptació de les novel·les de vampirs de la Stephanie Meyer, Crepuscle.

No oblidem que el gènere de vampirs sempre ha tingut una gran acollida per part del públic, tant en el món de la lectura, com en el món del cinema. Anne Rice, amb la seva Entrevista con el vampiro, adaptada al cinema a mans de Neil Jordan i protagonitzada per Tom Cruise i Brad Pitt, com també l'adaptació al cinema de la trilogia Crepuscle, de la mencionada autora Stephanie Meyer , van aconseguir ser tot un èxit a la taquilla i best-seller en el mon editorial.

La novel·la d'aquesta ressenya, Nocturna, de moment no ha tingut una adaptació cinematogràfica, però sí que l'ha tingut en sèrie de televisió. En els dies actuals, l'èxit de públic es mesura més en l'audiència d'una sèrie de televisió que en la recaptació en taquilla d'una pel·lícula. Sembla que produir sèries televisives surt més rentable que produir pel·lícules. Són moltes les sèries que des de ja fa uns quants anys, envaeixen els canals de televisió, ja sigui de canals públics, com de canals privats. Per tant, era d'esperar que una trilogia com Nocturna (The Strain), s'adaptés a una sèrie de televisió, que per cert, va ser emesa per Cuatro a les nostres pantalles fa poc més d'un any.

La trilogia de la foscor, és formada per tres volums: Nocturna (2009), Oscura (2011), i Eterna (2011). La trilogia ha aconseguit esdevenir tot un clàssic literari dins el gènere de l'horror.
La historia parteix d'un esdeveniment que fa posar els pels de punta: un avió aterra a l'aeroport John f. Kennedy de Nova York,  sense cap rastre de vida humana dintre de l'avió. No hi ha cap senyal de vida dintre, cap comunicació i tot sembla indicar que alguna cosa estranya ha passat. Els protagonistes de la historia no trigaran gaire a descobrir que tot els ocupants de l'aparell han estat infectats amb un virus que fa que després, d'una estona incubant… es llevin transformats en vampirs.
La història aconsegueix enganxar al lector des del primer capítol perquè el suspens i l'angoixa de saber què està passant prenen protagonisme durant tota la trama.

Guillermo del Toro és famós per dirigir clàssics del gener de l'horror i la fantasia, com ara: Cronos (1993), Mimic (1997), Blade II (2002), Hellboy (2004), Hellboy: el ejército dorado (2008), Pacific Rim (2013), o les obres mestres enquadrades dins la Guerra Civil espanyola: El espinazo del diablo (2001) i El Laberinto del Fauno (2006). Del Toro, des dels seus inicis com a realitzador, sempre ha tingut una visió molt personal de la fantasia, i a les seves pel·lícules ens ofereix mons increïbles plens de màgia, fantasia i on l'horror gairebé pren pinzellades de pura poesia.

Chuck Hogan, és escriptor, també relacionat amb el món del cinema. És l'autor de Prince of thieves: A Novel, obra que després va tenir la seva adaptació cinematogràfica: The Town (2010), protagonitzada per Ben Affleck.

• Guillermo del Toro a les Biblioteques
• Chuck Hogan a les Biblioteques
• Guillermo del Toro a la Viquipèdia
• Chuck Hogan a la Viquipèdia

Recomanat per Adrià Serra. Bib. Miquel Martí i Pol. Sant Joan Despí. 

Tosca, un drama a tres bandes en tres escenaris romans

Segur que heu sentit parlar alguna vegada de Tosca, una de les òperes més famoses de la història, una de les més representades i estimades pel públic.

Tosca, és una òpera de Giacomo Puccini, un dels grans compositors italians, nascut a la Toscana italiana el 1858 i mort el 1924. A cavall dels segles XIX i XX, Puccini és considerat el màxim exponent del verisme, que apropa la realitat de la vida diària, les emocions i els sentiments de la gent real a l'òpera, tal com fa el realisme a la novel•la. Autor, entre altres grans òperes, de La Bohème, Madame Batterfly, Manon Lescaut i Turandot, que deixà inacabada en morir el 1924.
El dia de l'estrena de Tosca, el 14 de gener de 1900, a Roma, va  assistir la Reina Marguerita i altres personalitats i polítics italians, i a causa del transfon polític i la violència que traspua l'obra va haver-hi força divisió d'opinions entre els seguidors i detractors de Puccini. Malgrat tot, a partir de la segona representació va assolir un èxit total, i Tosca és des de llavors una de les obres del repertori puccinià més estimades pel públic.

L'escenari:
L'acció es desenvolupa en Roma, en tres escenaris reals: l'església Sant'Andrea della Valle, Palazzo Farnese i Castel Sant'Angelo.

Context històric:
Al·ludeix als fets històrics de 1800 i les invasions napoleòniques que desencadenaren enfrontaments dels italians entre els partidaris dels francesos, com a signe de llibertat, i els partidaris del govern establert conformat per l'Imperi austríac, el Regne de Nàpols i els Estats Pontificis. Quan les tropes franceses ocupen Roma es proclama la república romana, suprimint els Estats Pontificis; però, aprofitant la marxa de Napoleó a Egipte, l'exèrcit fidel de Fernando IV enderroca la nova república i persegueix els republicans. Quan torna Napoleó a Europa i s'enfronta als austríacs i seguidors reials aquest guanya, però les primeres notícies els donen per derrotat. És en aquest punt que té lloc la trama de Tosca, i aquest equívoc desencadena el drama i la mort dels protagonistes.

Personatges principals:
Mario Cavadarossi: Pintor, amic de la revolució. Paper de tenor
Floria Tosca: cantant famosa, amant de Cavadarossi, molt gelosa. Paper de soprano
Scarpia: cap de la policia borbònica; cruel, lasciu i despietat, desitja a Tosca. Paper de baríton.

Argument resumit:
L'excònsol de la República romana, Angelotti, fuig de la presó del Castel Sant'Angelo i s'amaga a la capella familiar de Sant'Andrea della Valle, on el pintor i amic seu Mario Cavaradossi, està treballant. La presència de Floria Tosca, famosa cantant i amant de Mario i les sospites sobre el fugitiu, porten a Scarpia, cruel cap de la policia romana, a l'església. Aquí aprofitant la gelosia de Floria atia el foc de la sospita de què Mario té una amant per fer que ella delati a Mario i Angelotti. Scarpia fa detenir i interrogar sota tortura el pintor als seus apartaments del Palazzo Farnese. Tosca demana clemència, però incapaç de resistir l'horror de la tortura a que és sotmet Mario, acaba confessant l'ajuda brindada a Angelotti en la fugida i on s'amaga aquest. Scarpia  però, no cedeix i assegura que Mario serà executat, tot i això li promet salvar la vida del seu amant amb un afusellament simulat si cedeix al seu desig sexual. Tosca consent però li fa signar un salvo conduit per sortir de Roma, després enfollida per l'odi i el dolor, assassina Scarpia d'una ganivetada: "Questo è il bacio di Tosca!". Quan arriba a la torre de Sant'Angelo, s'hi troba amb el seu amant i l'adverteix de l'estratègia pactada, però l'escamot, seguint les ordres de l'esbirro de Scarpia i d'acord amb ell, dispara de debò. Tosca s'adona del cruel engany i quan van a detenir-la es llança al buit.

L'òpera consta de tres actes, cadascú dels quals es desenvolupa en un escenari diferent, l'església on Cavadarossi pinta un retaule (Acte I), el Palazzo Farnesso, on viu Scarpia (Acte II) i Castel Sant'Angelo, presó i lloc d'execució (Acte III). El drama transcorre en poques hores, entre el 17 i el 18 de juny de 1800 (batalla de Marengo)

La gravació que us recomanem és el DVD gravat en el Teatre de L'Scala de Milan, sota la direcció de Riccardo Mutti. La soprano Maria Guleghina esdevé una Tosca magnífica acompanyada de Salvatori Licitra, com a Mario, i el gran Leo Nucci, com el malvat i cruel Scarpia.  Aquest és el document que podreu trobar en més biblioteques, però qualsevol de les gravacions en DVD o CD que pugueu trobar en la biblioteca més propera serà una excel·lent opció.

Amor i passió, intrigues polítiques, assetjament sexual, tortura, assassinat, afusellament, suïcidi...Tant si sou amants de l'òpera com si us voleu apropar per primera vegada, aquesta és una obra que us farà vibrar d'emoció, amb una melodia extraordinària, i unes àries bellíssimes i populars que segur reconeixereu, i de les que us deixem una mostra.

Més informació:

• Puccini a les biblioteques 
• Tosca a les biblioteques
• Puccini a la wikipedia
• Tosca a la wikipedia
• Tosca a I'opera
• Puccini en Allmusic
• La Batalla de Marengo
• Vídeo: Recondita armonia (Acte I) Cavadarossi: Plácido Domingo
• Vídeo: Visi d'arte. Tosca: Maria Callas
• Vídeo: E lucevan le stelle... Cavadarossi: Josep Carreras

"Tener ideas no es difícil. Es un proceso que podemos provocar, aprender, mejorar e incluso aborrecer. Por otro lado, también es un proceso que podemos integrar simplemente en nuestra vida, en nuestro día a día, transformando una rutina en una auténtica aventura en la que podemos mejorar, cambiar e incluso comernos el mundo entero." (Estret del llibre)

Aquest llibre desmunta el tòpic que diu que el procés creatiu és producte de la inspiració de ments excepcionals. Però segons el Pau Garcia-Milà, la creativitat no és un do, sinó una actitud que s'ha de treballar cada dia. I es fomenta amb hàbits, com portar una llibreta d'idees, o no descartar idees per absurdes que puguin semblar de sortida.

Pau Garcia-Milà és un empresari i comunicador nascut a Barcelona en 1987. Va fundar la seva primera empresa, eyeOS, als 17 anys, que va ser posteriorment adquirida per Telefónica. Durant aquest període, va ser nomenat Innovador de l'Any en 2011 per la publicació del MIT TR-35, i va guanyar el premi dels Prínceps d'Astúries i de Girona "IMPULSA Empresa 2010″.

Actualment coordina el seu treball en la seva última empresa, IdeaFoster, amb la docència en ESADE (on és professor del Màster en Digital Business), i en IMD, on és membre extern de l'equip investigador del centre de recerca VC2020.

Per saber-ne més

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila de Molins de Rei

Com en qualsevol altra etapa de la vida, la millor manera per endinsar-se en la jubilació i gaudir-ne  és preparar-la  de manera conscient  i amb temps suficient. Jubilarse no és només deixar de treballar. Tampoc és sinònim de retirar-se del món.
La jubilació obre pas a una època de la vida en la que hauria de ser possible dur a terme projectes personals que siguin gratificants i és per això que cal avançar-se al canvi i planificar allò que es vol fer i de quina manera ocupar el temps.
Aquesta obra ofereix pautes per afrontar la jubilació d´una manera humanista i des de el punt del vista mèdic.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest llibre no és un manual de les coses òbvies. És una apel·lació a la intel·ligència de qualsevol emprenedor que vulgui posar en marxa un projecte.  Del diàleg entre Salvador Alemany amb Martí Saballs, periodista i director adjunt del diari Expansión, on recorre el conjunt de les seves aventures personals i professionals, des de les experiències com a vicepresident del FC Barcelona i presidentde la seva secció de bàsquet, fins al seu esforç resilient en la gestació de la multinacional Abertis. Alemany ens mostra de quina pasta ha d´’estar fet l´’empresari d´’avui en dia: «sempre a l´’aguait de l´’actualitat i dels profunds canvis econòmics, empresarials i financers». De les seves refl exions es desprèn que el món de l´’empresa i el de l´’esport  s´’assemblen. Qualsevol bon directiu ha de ser com un entrenador: per a cap d´’ells no hi ha una fòrmula màgica, llevat de superar la por de perdre, assumir la responsabilitat i jugar la partida, aprofitant els metres d’´avantage.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recorregut reflexiu i crític sobre els forns i fleques de Catalunya. Repàs de la tradició i de les fórmules d'elaboració del pa heretades d'antany i traspassades de generació en generació per mitjà dels forners, un ofici que poc a poc es va recuperant i rep saba nova.
Llibre que ens fa descobrir un món de forns i forners, així com de tècniques amb que tradicionalment es fa el pa en aquest país. Un viatge unic a través del qual coneixerem la tradició o l'actualitat en l'elaboració del pa a Catalunya.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Adéu còctels i combinats, cerveses artesanals i infusions macrobiòtiques: arriba el vermut!
Una terrassa on toqui el sol, bona companyia i un vas de vermut: tot un estil de vida.
Per què es tan modern recuperar el que ja bevien els nostres avis? Per què ens el prenem de la mateixa manera, al mateix moment i amb les mateixes tapes?
Una obra plena d' humor amb consells enginyosos i propostes inèdites, receptes sorprenents, anècdotes curioses i les millors vermuteries per degustar la beguda de moda.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Mentre intenta mantenir-se allunyat de l'alcohol, Timothy Warner alterna les seves classes de postgrau a la Universitat de Miami amb les reunions d'un grup d'autoajuda per a addictes. El seu tiet Ed, metge psiquiatra i alcohòlic rehabilitat, és el seu gran recolzament moral.

Preocupat perquè Ed ha faltat a una cita, Moth es dirigeix a la consulta del seu tiet i el troba mort, enmig  d'un bassal de sang. Aparentment, s'ha disparat a la sina. Per la policia, es tracta d'un cas clar de suïcidi i aviat dona el cas per tancat.

Malgrat tot, Moth està convençut que va ser assassinat. Desolat i decidit a trobar ell mateix a l' assassí, busca recolzament en l'única persona en la qual pot confiar: Andrea Martine, que havia estat la seva xicota i a la qual no veu des de fa quatre anys. Tot i que es troba enfonsada a una depressió després d'haver viscut una situació traumàtica, Andy s'implica a fons en la investigació del crim que els dos joves posen en marxa.

Moth té dos reptes per superar, mantenir-se sobri i convèncer a Suzane, l'Ajudant del Fiscal de l'Estat, que el seu tiet ha estat assassinat. Però la Suzane arrossega també els seus propis problemes. És addicta a la cocaïna i coneix a Moth de veure'l a les reunions  d'autoajuda per addictes a les quals ella també hi assisteix cada setmana.

Mentre lluiten contra els seus dimonis interiors, els protagonistes s'aniran endinsant en un territori fosc i desconegut, habitat por una ment tortuosa i venjativa que no flaquejarà davant de res per aconseguir el seu objectiu.

És el darrer thriller psicològic de l'autor, un mestre del gènere amb novel·les de referència que l'han convertit en un èxit de vendes a nivell internacional. En aquesta ocasió segueix aprofundint en la natura del mal que habita dins la ment humana amb una trepidant història que es converteix en una cacera a vida o mort entre un assassí venjatius i dos joves estudiants que busquen la veritat sobre la mort de Ed Warner.

La trama es desenvolupa de manera àgil i les claus per descobrir el misteri remunten al lector fins al passat de la víctima, on un assassí despietat ha traçat un pervers pla de venjança que inclou altres víctimes. Un psicòpata disposat a tot per aconseguir el seu sinistre objectiu.

És un llibre ben estructurat, on els protagonistes canvien els papers, on les sorpreses van embastant cada capítol per acabar donant forma a un thriller psicològic amb un final molt sorprenent que de ben segur agradarà a tots els aficionats a la novel·la negra.

L'autor John Katzenbach va nèixer el 23 de juny de 1950 als EUA. És Periodista i fill del conegut advocat nord-americà Nicholas Katzenbach.  A l'any 1987 va decidir dedicar-se completament a la tasca d'escriptor.

Ha treballat com a cronista per al The Miami Herald i Miami News i ha estat col·laborador, entre altres, de publicacions periòdiques com The New York Times, The Washington Post i The Philadelphia Enquirer.

Ha publicat onze novel·les, totes grans èxits de venda, i algunes han estat adaptades al cinema: Juicio final, protagonitzada por Sean Connery i Lawrence Fishburne, Al calor del verano, con la participació de Kurt Russell i  Andy Garcia i La guerra de Hart amb Bruce Willis i Colin Farrell.

La seva novel·la El Psicoanalista, publicada al 2002, és el seu llibre més popular, encara que tots els seus llibres s'han instal·lat com a referents del thriller psicològic.

Segons el seu propi autor, només allò extern el defineix como un home normal: li agrada la vida en família, té dos fills, un gos i li agrada pescar. Però el seu paisatge interior està farcit d'aventures i conflictes.

Més informació:

• John Katzenbach a les Biblioteques
• John Katzenbach a la Viquipèdia
• Book trailer

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

És evident la crisis sistemàtica i global que està vivint la humanitat i que ens afecta a tots nivells, tant interiors: valors, mentalitats,...com exteriors: organització social, economia, política, medi ambient... S'ha posat en joc l'estabilitat del planeta Terra i de l'equilibri de la vida per això és cada vegada més important que aconseguim el més aviat possible un nou model de convivència global.
En el llibre que us recomanem: "Construimos biocivilización : hacia un nuevo paradigma de convivencia planetaria" veus destacades fan propostes per aportar solucions en aquesta direcció. Aquestes van sorgir com a debat dins el Tercer Seminari Internacional de Convivència Planetària, organitzat per Imago Catalunya l'any 2004.
Destaquem, entre altres, la participació de Chico Whitaker, un dels vuit fundadors de Fòrum Social Mundial i premi Nobel alternatiu d'Economia; Cándido Grzybowski, director de IBASE Brasil, o Vandana Shiva, referent mundial de l'Ecofeminisme i una de les filòsofes de la ciència amb més prestigi a escala internacional.
Recomanat per Núria Paule. Biblioteca Casino de Manresa

Si viatges a Namíbia et recomanem aquest llibre classificat com a "inclassificable" pels seus autors, el desaparegut Joan Barril i l'escriptor Vicenç Villatoro. Els dos autors hi viatgen en moments diferents,  Villatoro per recomanació de Barril que hi ha viatjat diverses vegades, i d'aquests viatges en surt aquest petit tresor, aquest recull de poemes, pensaments i reflexions. No és doncs una guia de viatge convencional, però ens transmet l'esperit d'aquesta terra que ells anomenen el " petit paradís de reflexió" .

Tota la plana
color de palla esgrogueïda.
Al damunt,
muntanyes minerals i dunes roges.
El miracle d'un arbre

Desert a Sesriem
Vicenç Villatoro

Recomanat per : Eva Leucó. Biblioteca Antoni Pladevall i Font.Taradell

L'obligació de quedar-se cada divendres amb la seva àvia especialista a cuinar plats amb col i amant del Scrabble, mentre els seus pares van a veure un espectacle de dansa, és enormement avorrit per a Ben. Un d'aquests divendres, buscant galetes en una llauna, descobrirà que on abans hi havia galetes, ara hi ha joies (arracades, collarets, anells...). Tot sembla indicar que la seva àvia és una lladre de joies internacional. Les nits dels divendres ja mai seran iguals.
El llibre està il·lustrat per Tony Ross que també ha il·lustrat altres llibres del mateix autor, com d'altres autors infantils i juvenils anglesos.
El 2013 també es va fer una versió per a la TV d'aquest gran èxit de David Walliams, conegut, també, per el seu treball com a actor a la sèrie Little Britain.

• Més obres de David Walliams, en anglès, a les nostre biblioteques
• I il·lustrats per Tony Ross
• Pàgina oficial de l'autor

Recomanat per Ilumi Ramos. Biblioteca la Bòbila de L'Hospitalet de Llob.
 

Us heu preguntat mai si cal gastar molts diners per comprar un bon vi? Si podem trobar vins de qualitat en els supermercats? O bé, si podem servir un vi de 4 euros i sorprendre els nostres comensals?

La resposta per a totes és sí, sobretot si ens ajudem de Los supervinos 2015, una guia de referència de vins econòmics i de qualitat.

Joan C. Martín, enòleg i escriptor, ha integrat 134 vins (26 blancs, 17 rosats, 99 negres i 8 caves).  Tots els podem comprar al súper i no ens costaran més de 6,99 €, tot i que al final n'inclou 16, els megavins, de fins a 14,99 €.

A més, hi figuren 39 referències vinícoles de Catalunya, on 8 d'elles obtenen la màxima puntuació. Voleu saber quines són? El megacava Sumarroca Brut Nature Gran Reserva 2010 (DO Penedès); els vins Espelt Sauló i Martí Fabra Selecció Vinyes Velles (DO Empordà); el negre Dairo Crianza  (DO Montsant) i el rosat Ermita d'Espiells Rosé (DO Penedès). De la DO Terra Alta, Casa Mariol Reserva Cabernet Sauvignon i Casa Mariol Ull de Llebre; i finalment, el clos Gebrat Crianza de la DO Priorat.

Recomanat per Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella

Italo Calvino (Santiago de las Vegas, l'Havana, 1923 - Siena,1985) és un clàssic contemporani italià fonamental i un dels escriptors més influents del segle XX . La seva  obra narrativa que abasta des del neorealisme social posterior a la segona Guerra Mundial fins al gènere fantàstic i la literatura experimental, a més d'una brillant obra crítica que no ha perdut gens de vigència.

"Si una noche de invierno un viajero" explica les vicissituds d'una lectura frustrada. Els protagonistes són un lector -el Lector- i una lectora -la Lectora- i les interrupcions constants que pateixen sempre que es disposen a llegir. El responsable és un tal Ermes Marana, un traductor que s'ha proposat aniquilar tota fascinació per la lectura. Amb aquesta novel·la excepcional, Italo Calvino fa una reflexió insòlita sobre la literatura i captiva el lector precisament amb una història sobre la impossibilitat de llegir.

Més informació:

• Italo Calvino a la Viquipèdia
• Espai web dedicat a l'autor dins l'Editorial Siruela
• Documental de Nereo Rapetti, l'any 1974
• Entrevista al programa "Bookmark. BBC", a l'any 1985
• Italo Calvino, al galope del hipogrifo. "El País"
• Italo Calvino: "Me aburro escribiendo". "El País"

Recomanat per Glòria Sánchez Horcas. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera

Pura vida és una vivència angoixant i, alhora, reflex de la solidaritat entre els que coneixen, respecten, viuen i estimen les muntanyes. Un lligam inevitable entre la vida i la mort.

El documental narra l'operació de rescat iniciada a l'Annapurna el 19 de maig de 2008 per intentar salvar la vida de l'alpinista Iñaki Ochoa de Olza (Pamplona, 29 de maig de 1967). Després d'un intent fallit d'arribar al desè cim més alt de la Terra, Iñaki Ochoa i el seu company romanès Horia Colibasanu decideixen iniciar el descens. Però un edema del navarrès els reté a la muntanya. Alpinistes d'arreu del món es troben per iniciar una cordada de rescat, però després de quatre dies, el 23 de maig, Iñaki mor al camp 4. Per desig exprés de la seva família, el cos de l'alpinista no va ser rescatat.

Pura vida és això: un viatge a l'interior de les muntanyes de la mà d'un grup de persones que ho donen tot per evitar l'impossible. El documental recull el testimoni de les persones que participaren en l'operatiu i inclou declaracions inèdites del propi Iñaki Ochoa.

Atenció al vídeo que trobes a aquest enllaç:

L'any 2010, Josep Guardiola, entrenador del F.C. Barcelona de futbol, va motivar els seus jugador amb el visionat d'aquest documental. Calia transmetre a la plantilla determinants valors: capacitat de sacrifici, solidaritat, companyerisme i voluntat de triomf.

Recomanat per Marta Puig Calafell. Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat.

La majoria de la població ha sofert alguna vegada dolor d'esquena, independentment de l'edat, sexe o professió. De fet, en les persones majors de 45 anys aquesta molèstia és la segona causa de baixa laboral a Espanya, només per darrere dels catarros i la grip. Existeix una teoria, extreta de l'anomenada medicina darviniana, que assegura que les malalties que sofreix l'ésser humà a mesura que avança en la seva evolució són conseqüència, precisament, d'aquesta mateixa evolució i que hauríem de prendre-les com a senyals per modificar el nostre estil de vida. Se sap, que en els nostres orígens caminàvem de quatre grapes i això descartava que se sofrís aquest tipus de dolors. Quan arribem a la bipedestació, és a dir, a sostenir-nos solament sobre dues cames, la columna va passar a portar tot el pes del nostre cos. Aquest conjunt d'ossos va haver d'adaptar-se a aquesta nova vida dempeus, i no ha estat fàcil. Però lluny de resignar-nos a viure amb dolor, avui dia existeixen una sèrie de mecanismes de prevenció, tractaments i cures que poden ajudar a evitar el dolor d'esquena.

En aquest manual es recopila informació actualitzada i pràctica per alleujar el dolor cervical o lumbar amb senzilles recomanacions per posar en pràctica a casa, amb una selecció d'exercicis per alleujar el dolor i enfortir la musculatura de la zona; així com un complet i pràctic manual sobre higiene postural en la vida diària, i un exhaustiu repàs a les tècniques alternatives més eficaces en el control i prevenció del dolor.

Gary Snyder, és un dels grans poetes nord-americans  del segle XX. Pulitzer de poesia l'any 1975, va estar vinculat a la "generació beat", el moviment contracultural dels anys cinquanta que entre altres característiques va adoptar l'estudi de la filosofia oriental. L'any 1962, després d'estudiar budisme al Japó, Snyder conjuntament amb la seva dona, la poeta Joanne Kyrge i la parella formada pel poeta Allen Ginsberg i Peter Orlovsky, van iniciar una viatge per la Índia.

Aquest relat, construït a partir  dels quaderns de viatge i una extensa carta que l'autor dedica a la seva germana, ens convida a compartir el seu viatge iniciàtic al país d'origen del budisme, una Índia, tal com diu Snyder, encara no envaïda per la contracultura i el "món desenvolupat".

Recomanat per Juanma Moreno. Biblioteca de Caldes de Montbui

El col·lapse és evitable és un llibre d'interès general i de divulgació d'un dels temes més importants de la societat actual com és l'energia. Hi ha molta gent que, per diversos motius, es resisteixen a acceptar la realitat de l'esgotament dels combustibles fòssils i la necessitat d'un canvi de model. Aquest llibre pretén mostrar que sí que hi ha solucions.

D'una manera clara i entenedora, els autors exposen la crítica situació energètica actual, basada bàsicament amb combustibles fòssils (petroli, gas i carbó) i els baixíssim rendiments en la seva utilització i, per altra banda, plantegen una inevitable transició dels combustibles fòssils a energies renovables (eòlica, fotovoltaica, termosolar...) i garantir el subministrament energètic.

Ramon Sans Rovira és enginyer industrial, màster en Tècniques de Gestió Empresarial i enamorat de la natura. La seva dilatada trajectòria professional l'ha portat a ser director tècnic i vicepresident de Girbau, així com a registrar nombroses patents mundials i a participar com a expert en comitès de normalització europea. Actualment és vicepresident del CMES.

Elisa Pulla Escobar és pianista, musicòloga i coach amb vint anys d'experiència professional dedicats a la docència musical, a la interpretació i a la investigació. Actualment exerceix com a catedràtica de Musicologia en el Conservatori Superior de Música Manuel Castillo de Sevilla i és sòcia fundadora i col·laboradora de CMES.

Recomanat per Marta Salas. Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí

Francesc Soler i Llagostera nascut a Roda de Ter el 15 d'abril de 1978, periodista de formació, escriptor i analista polític català. Publica el 2013 "Homonots: converses amb deu gais que han obert camí".

Una lectura que no et deixa indiferent, deu testimonis que expliquen com han viscut la seva sexualitat des d'estar penat per llei fins a la legalització del matrimoni gai. Una introducció et situa perfectament amb el personatge abans de cada entrevista. Les converses flueixen en cadascun dels deu personatges, deu perfils diferents i peculiars alhora.

El llibre comença explicant el significat del títol: homonot. Tal i com defineix l'autor la paraula seria: "un tipus singular, insòlit, una persona que s'ha significat, en qualsevol activitat, d'una manera remarcable". Continua desenvolupant el subtítol: converses amb deu gais que han obert camí. Deu testimonis peculiars que han fet una mica més enllà dels interessos particulars. Però amb un denominador comú, són gais.

Al llarg de la vida dels deu homonots s'ha vist una evolució del concepte "homosexual", igual que l'evolució de les lleis sobre aquest tema. Des de la seva persecució amb la "Ley de vagos y maleantes"(1933), passant per la modificació d'aquesta com a "Llei sobre perillositat i rehabilitació social" (1970) fins a la "Legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe"(2005).

Més informació: 

• Francesc Soler a les Biblioteques
• Francesc Soler a la Viquipèdia
• Twitter de l'autor

Recomanat per Bib. Bac de Roda. Roda de Ter

Us sona John Boyne? I si us dic que és l'autor del best-seller "El noi del pijama de ratlles? Ara si oi? Doncs amb "El noi que no tocava de peus a terra", un altre cop, no ens deixa pas indiferents!.

És la història d'una família molt tradicional i marcada pels convencionalismes obsessionada per ser d'allò més normal, és a dir, a no cridar mai l'atenció per res del món. Fins que un dia, la ironia del destí fa que el seu tercer fill, en Barnaby, neixi amb el do de no tocar de peus a terra, o sigui, que no respecti la llei de la gravetat i s'enlairi continuament. Després d'anys de batallar sense remei perquè el seu fill deixi d'avergonyir-los, l'Alistair i l'Eleanor prenen una decisió dràstica que suposarà  per en Barnaby l'inici d'un viatge per tot el món a la recerca de la seva pròpia identitat.

Amb molt sentit de l'humor l'autor ens presenta una faula, acompanyada d'unes il·lustracions fantàstiques d'Oliver Jeffers, que ens condueix cap a una reflexió sobre el fet "de ser diferent" en aquesta societat i tot el que això implica. És una meravellosa novel·la apta per a totes les edats, escrita amb un llenguatge planer i proper al lector que permet fer-ne una doble lectura.

És un llibre perfecte per a debatre mil i unes coses amb els adolescents d'avui en dia. És un llibre ideal per a lectors que busquen obres màgiques i diferents!!!

Més informació: 

• John Boyne a les Biblioteques
• L'autor a la Viquipèdia
• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Bib. Antoni Pladevall i Font. Taradell

La voluntat del llibre passa per fer un gir de la visió de l'economia com a avorrida a una eina per esdevenir més formats i prendre decisions per a un futur més encertat.

És un llibre de caire divulgatiu que vol abordar accions quotidianes des d'una visió econòmica. Amb la finalitat que el públic curiós al qual s'adreça entengui conceptes que són clau en l'economia.

Agustí Segarra és catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat Rovira i Virgili i Lluís Miret és professor d'economia a la Universitat Politècnica de València.

Més informació: 

• Llegir els dos primers temes

Recomanat per Bibliobús Guilleries

El cantautor de Xàtiva, Raimon, ens brinda en Rellotge d'emocions (Picap) records d'infantesa, de joventut, lletres d'amor i lluita, emocions belles i doloroses. Un disc que farà veure a qui encara no s'ha aproximat del tot a la seva obra que Raimon és molt més que "Al vent". Cantant, escriptor i poeta, la seva trajectòria ha estat reconeguda internacionalment amb el Gran Prix Carco de l'Académie Française du Disc (1967), la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministeri de Cultura d'Espanya (1995), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premio de Honor de la Academia de Música Española (2007), la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (2012), la Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (2014) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2014).

Deixa't emocionar per un dels millors cantautors del nostre país, que abans que tot és un poeta, i un considerable poeta com escrivia Pla al parlar de Raimon a Retrats de passaport (1966). Recorda que a través de les biblioteques pots accedir a bona part de la seva discografia composada per 59 àlbums. 

Més informació: 

• Raimon a l'AELC
• Articles sobre Raimon a Traces
• Raimon a la UPV 
• Raimon com a poeta. Josep Pla 
• 40 anys del maig del 68 a la UCM 

Recomanat per Bib. Caterina Figueras. Tona

L'any 1971, el grup The Band, famós sobretot per les seves col·laboracions amb Bob Dylan, va enregistrar quatre nits de concerts en directe a l'Academy of Music de Nova York. D'aquells concerts va sortir el disc Rock of Ages, que el mateix Dylan consideraria el millor disc de la història del rock.

Ara, Capitol Records, que en el seu dia ja va publicar el disc de The Band, reedita el material d'aquells concerts, amb l'afegitó de quatre cançons més, que compten amb la veu de de Bob Dylan, i que, en el seu dia, no estaven incloses al disc Rock of Ages.

A destacar aquestes quatre cançons extra, amb Bob Dylan, i clàssics com The night They Drove Old Dixie Down.
 

Més informació:

• The Band a les Biblioteques
• The Band a la Viquipèdia
• The Band en "allmusic"

Recomanat per Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Primera novel·la d'una trilogia protagonitzada per Fabio Montale, comandament de la policia de Marsella que vetlla per la seguretat dels barris més conflictius de la ciutat, escenari de problemes socials generats per la pobresa, la delinqüència organitzada, la xenofòbia, que el temps s'encarrega de reproduir de forma periòdica com es desprèn de l'experiència del protagonista. Es coneix prou bé els escenaris pels quals transita, on vint anys enrere va decidir d'abandonar la delinqüència que els seus germans de sang, en Manu i l'Ugo, van seguir fins a la mort. El codi d'honor i la voluntat de venjar-los portarà en Fabio a endinsar-se en una conxorxa mafiosa que té com a escenari la pugna pel regnat en el crim organitzat que enfronta les bandes provingudes de la camorra i el Front Nacional.

Jean-Claude Izzo va néixer a Marsella l'any 1945. Fill d'immigrants, italià el pare, espanyola la mare. Va morir el 26 de gener del 2000. Izoo va escriure la Trilogia de Marsella, formada pels títols Keops total (1995), Xurmo (1996) i Solèa (1998). Tots tres llibres se situen a la Marsella dels anys noranta. El seu protagonista és un policia desencantat que contempla la seva ciutat i veu la corrupció, la connivència entre la màfia i la policia, la situació del immigrants...

Més informació:

• Jean-Claude Izzo a les Biblioteques
• Jean-Claude Izzo a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

L'any 2016 farà 60 anys de la mort de Ramon Violant i Simorra, folklorista del Pallars Jussà que va dedicar part de la seva labor de recerca a la cultura popular infantil. Aquesta investigació va quedar oculta a l'inici de l'època franquista i no va veure la llum fins els anys 90, quan va ser descoberta a l'arxiu familiar.  

La joguina tradicional ens presenta més de 150 joguines que els infants d'altres temps construïen a partir dels materials que tenien més a l'abast: plantes, flors, fang, fusta, canya, paper, cartró i naips, entre molts d'altres.

Amb aquest llibre podreu conèixer la diferència entre ballarugues, baldufes i trompinxos, i aprendre a fer mobles en miniatura amb plomes d'oca o de gall. Segur que tampoc us passen per alt les llanternes "cap de mort" que els infants feien a l'estiu buidant els carbassons, que us recordaran les carabasses del Halloween anglosaxó.

El llibre va acompanyat de les il·lustracions originals d'Alexandre Cardunets, minucioses i molt explicatives.

Més informació:

• La joguina tradicional a les Biblioteques
• Més documents sobre el joc i les joguines tradicionals catalanes a les Biblioteques

Recomanat per Aina Homs. Bib. Polinyà

Es possible la vida en comuna? Es utòpic l'antic ideal hippy de viure plegats sense els lligams de la família convencional? Son factibles famílies de 30 o 40 persones convivint sota un mateix sostre?

Doncs el 1972 en una petita regió francesa, un grup de joves esquitxats encara per l'esperit del maig del 68, decideixen posar en marxa una petita col·lectivitat rural en un antic molí per intentar canviar des de la base la societat capitalista i productivista que tant refusen. Un somni que durarà anys amb alts i baixos, clars i obscurs i que finament s'extingirà deixant un interesantíssim llegat sobre la condició humana, la seva relació social, i el mon que ens ha tocat viure.

Aquesta es la seva crònica editada magníficament per La oveja roja en dos volums. L'autor, Hervé Tanquerelle entrevista a un dels protagonistes d'aquesta experiència, en Yann Benoît, que ens desgrana tot el procés des de la concepció, durant la seva realització, i fins la seva fi: Les relacions entre companys, parelles, amics, i fills; la gestió de la economia domèstica i la generació de ingressos; les relacions amb els pobles veïns, etc.

Un interesant recorregut al voltant de la materialització d'una aspiració i d'un anhel que ens farà reflexionar sobre els ser humà, la seva relació social i la seva integració amb l'entorn.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Per aquelles persones que són previsores i els agrada estar preparats, recomanem aquesta obra.

Si mai heu anat a buscar bolets i aquest any voleu estrenar-vos, la Primera guia del  boletaire és el llibre perfecte. Elaborat per un expert en el tema com és en Ramon Pascual, un dels socis fundadors de la Societat Catalana de Micologia i autor de diferents obres relacionades amb aquest tema.

La seva presentació és molt senzilla i fàcil de seguir, doncs abans d'entrar en matèria i explicar-nos els bolets pròpiament dits fa una petita introducció on explica què és un bolet, de quines parts es compon  (amb un dibuix il·lustratiu), com collir-lo. Igualment recomana respectar el bosc amb petites accions que semblen òbvies: no deixar restes o envasos,  no tallar flors ni arbres, ni collir bolets menuts.

Però també recomana que en cas de dubte davant un bolet sobre la seva perillositat es consultin experts en el tema i si no fos possible millor deixar-los i no arriscar-se.

Aquesta guia té la mida ideal per portar-la a sobre durant l'excursió boletaire, i a més va acompanyada de receptes de cuina molt senzilles de fer, essent l'ingredient principal  els bolets.

Amb l'arribada del setembre que avisa d'un nou curs escolar, us recomanem un llibre ideal per treballar les arts escèniques dins l'àmbit escolar. Escrit per José Cañas Torregrosa, professor d'expressió  dramàtica, director teatral i, a la vegada dramaturg, el llibre exposa d'una manera pràctica les tècniques per treballar les habilitats dramàtiques i comunicatives útils que van més enllà de l'esfera artística.

Dividit en dues parts, la primera més teòrica, se'ns presenta un seguit d'apunts per a millorar les  tècniques d'expressió corporal i oral, així com el treball en equip alhora de crear un muntatge teatral. Respecte a la segona part, més pràctica, els alumnes podran practicar les seves habilitats artístiques i interpretatives mitjançant activitats relacionades amb la relaxació, la psicomotricitat, la vocalització o la improvisació.

Un llibre que de ben segur servirà com a recurs per descobrir i aproximar el teatre a l'escola de forma dinàmica, activa i participativa.

Representació teatral del conte popular "La Rateta que escombrava l'escaleta" a càrrec dels nens i nenes de P5 de l'Escola Pública Fructuós Gelabert de Barcelona

Més informació:

• El teatre escolar a les biblioteques
• El tema del teatre infantil a les biblioteques
• El Petit prestatge d'arts escèniques de les biblioteques
• Gènius, el portal infantil de les biblioteques

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Ha calgut esperar uns quants anys, tal com ens té avesats Francesc Serés Guillén: però per fi, el 22 d'octubre de 2014 vàrem poder anar als taulells de les llibreries a trobar-hi el seu darrer llibre: "La pell de la frontera".

El recomanem vivament. És un dels llibres que quedaran en la història de la literatura catalana, dins de la línia de l'escriptura social, com ho va ser en el seu moment Els altres catalans.

La pell, la frontera… la il·lustració de la portada ens té encuriosits: un porcell de porc senglar. En trobarem el desllorigador després de la lectura? La pell, la frontera,… la frontera pot ser la terra de la Franja, frontera des de fa segles. La frontera pot ser la comunitat o cada persona en relació a les altres… la pell de la frontera. Endinsem-nos, doncs, en la pell i en la frontera.

L'autor ens parla dels profunds canvis de la població del Baix Cinca, del Segrià, dels Monegres; però també d'una ciutat propera com és Olot on Serés ha fet de mestre en una aula d'acollida durant quatre anys… I també amb parada i fonda a la comarca d'Osona, Biblioteca de Vic inclosa. Sens dubte un dels canvis  més transcendents en la història del nostre país, i l'autor ens parla ensems del seu propi itinerari vital, i així de la seva obra. La pell de la frontera, unitària, no deixa de ser també una continuïtat dels relats de vida vera: en concret, catorze episodis datats.

Francesc Serés, del poble de Saidí, al Baix Cinca, recorre els pobles del seu país, s'apropa a la gent; sovint sospiten que és un policia, a vegades gent del seu poble no el reconeixen i es pensen que és un immigrant … L'autor se sincera una vegada i una altra amb el lector, acostant-nos a les vides que coneix de gent vinguda d'arreu: "la veritable festa de la diversitat s'hauria de fer aquí a Alcarràs". Una nova realitat que en algunes geografies queda més oculta, però no pas a la terra ferma. Com diu sovint Francesc Serés, fa dol de veure. Serés fa de cronista d'aquesta època i de les polítiques d'immigració sovint amagades: "I tant que vénen a parar aquí, és l'únic lloc on ningú no els empipa. A Barcelona fan nosa, embruten, fan lleig. Els va passar fa dos anys, durant el juliol i l'agost de 2001…". Serés, afortunadament, fa memòria de molts fets que sovint la història social, la consciència social imperant, fa com si no haguessin passat mai.

Amb imatges polides –el marbre del taulell de la botiga de la mare, la cigonya que torna sempre a fer niu al mateix lloc- i una prosa cadenciosa, que s'aferra als paisatges, la gent, les situacions, Serés tracta les circumstàncies del desarrelament, de l'anar i venir, de la solitud, de l'èxit i del fracàs, del retorn al país d'origen… i de topar amb la realitat dels fets, com quan parla dels infants i dels adolescents : "…el problema d'un alumne que s'hagi d'alfabetitzar i que ha de partir de zero en tots el hàbits i ritmes del col·legi és que necessita una quantitat d'hores que no hi són per enlloc". Constatar la realitat, res de "flower power" gratuït.

Francesc Serés ja havia fet un avançament "digital" del llibre amb una pàgina web amb fotografies dels espais on malvivien els nous immigrants en els encontorns del Baix Cinca i del Segrià; és per tant un llibre fruit del treball d'anys i com a projecte va rebre el Premi Ciutat de Lleida de Narrativa l'any 2005.

Quan llegirem un nou llibre d'en Francesc Serés? Si més no, la proposta de lectura de "La pell de la frontera" pot ser, si no es fa d'una tirada, llegir-ne un capítol cada dia en dues setmanes.

Més informació: 

• L'autor a les Biblioteques
• Entrevista a Francesc Serés a la revista Núvol
• Francesc Serés llegeix un fragment de l'obra a Escriptors TV, de Vilaweb

Recomanat per Bib. Joan Triadú. Vic

En una recomanació anterior vaig escollir una autor que acabava de publicar la seva primera novel·la,  Paolo Giordano, i des d'aleshores en sóc fidel seguidora. De nou amb fixo amb una primera novel·la, "El lector del tren  de les 6.27 h" i us puc assegurar que si Didierlaurent continua escrivint, el seguiré llegint.  

Aquesta és la primera novel·la de Jean-Paul Didierlaurent que ha obtingut un èxit fulgurant a França. Abans però, ja havia estat premiat en concursos de relats breus i també té publicats reculls de contes.

Cada matí Guylain Vignolles agafa el tren de rodalies que el durà a la feina, s'asseu al seient plegable i fa les delícies dels viatgers llegint-los fragments de llibres. Aquest és el punt de partida per endinsar-nos a la vida d'aquest operari encarregat d'una feina repulsiva: destruir allò que més estima, els llibres. Això li imprimeix un caràcter apàtic, desil·lusionat i una existència gris que donarà la volta quan Guylain trobi abandonat un USB.

Guylain ens apropa a una galeria de personatges entranyables que es creuen a al seva vida, des d'un vigilant de seguretat que parla amb versos alexandrins fins a un mutilat que busca les seves cames i així es van incorporant trames  desbordants d'imaginació per travar un argument rodó.

És una obra molt agradable de llegir, és dolça i alhora plena d'humor negre  amb un llenguatge clar i simple ens parla de coses ben profundes. Es llegeix ràpid, potser massa, perquè ens deixa orfes d'unes aventures que ens agradaria seguir  descobrint, i com tantes vegades en la literatura un homenatge als llibres i a la lectura. Segur que és un d'aquells llibres que resta en el record ni que sigui perquè és diferent.

Més informació: 

• L'autor a les Biblioteques
• L'autor a la Viquipèdia
• Booktrailer

Recomanat per Gemma Surribas Jaumira. Bib. Dos Rius. Torelló

"Mu!" és una novel·la de David Safier que presenta una història surrealista i plena d'humor, com de fet, ja és habitual en ell. L'autor de "Maleït Karma", humanitza en aquest cas, un ramat de vaques. Aquestes vaques s'enamoren, envegen, enganyen, odien, criden, es barallen, riuen... i a més, tenen una curiosa visió dels humans com a éssers manipuladors i egoistes que, sense cap mena d'escrúpol, es dediquen a engreixar el ramat per menjar-se'l després en forma d'hamburguesa. Aquest enfocament sorprenent és el que més pot arribar a cridar l'atenció del lector... perquè quantes coses podem aprendre quan ens posem a la pell d'algú altre, encara que aquest "algú" sigui un animal. 

L'argument es centra en el viatge particular que la vaca Lolle i les seves amigues emprenen en direcció a l'Índia. El lector de ben segur que no podrà evitar alguna riallada en imaginar-se les vaques amagades a uns contenidors, l'amiga Ravetó colada per la Hilde o bé la curiosa pèrdua de memòria d'en Champion, el toro. Aconseguirà la Lolle portar-los a tots sans i estalvis cap a aquest paradís amb el qual somia qualsevol vaca? Bé, serà qüestió de llegir el llibre.

Més informació: 

• David Safier a les Biblioteques
• David Safier a la Viquipèdia
• Entrevista amb David Safier
• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Bibliobús Tagamanent

"Apropiat per aquests dies si ens desplacem lluny, aquest llibre ens introdueix en el que és probable que ens trobem a taula o que no hauriem de deixar passar l'ocasió de provar si realment ens volem endinsar en la cultura dels llocs que visitem.

L'autora ens apropa els països des de la vessant gastronòmica tot intentant entendre'n els perquès, quins son els ingredients bàsics de cada país? quins els plats típics? com han evolucionat?

Per respondre totes aquestes preguntes n'ha estudiat la història de cadascun, les influències dels successius pobles que han ocupat el territori, l'entorn geogràfic on ha viscut la seva gent i que n'ha determinat l'agricultura i la ramaderia, el comerç amb d'altres cultures sovint allunyades, l'emigració dels seus habitants cap a d'altres llocs i la influència que hi han exercit, els dictats de la religió sobre determinats aliments, etc.

Per elaborar-lo no ha tingut en compte les barreres polítiques i sí en canvi les àrees que tenen afinitats culinàries (un exemple podria ser la "cuina mediterrània").

Al final del llibre ens adjunta un mostrari de receptes  per si preferim "desplaçar-nos" cap a d'altres llocs, des dels fogons de casa."

Més informació: 

• L'autora a les Biblioteques
• Pàgina web de Martha Rose Shulman
• Twitter de l'autora

Recomanat per Marta Pujol. Bib. La Cooperativa. Centelles

Després d'haver debutat amb 'Secret Place' (Afònix 2007) i haver-se donat a conèixer amb 'Oxitocina' (autoeditat, 2012), l'últim disc de Guillem Roma ens porta sons sense fronteres: músiques que ens recorden Mèxic, el Carib, els Balcans, els països àrabs, casa nostra. Músiques d'aquí i d'allà, nòmades, que es fonen en un món ple de màgia, natura, amor i que ens proporcionen un gran optimisme. Com en els seus darrers treballs, Guillem Roma, músic de Manlleu que resideix a l'Esquirol, s'acompanya de la Camping Band Orquestra, amb més de 25 músics. En aquest disc l'autor canta en català, anglès, castellà i portuguès. Les cançons són totes de Guillem Roma. Sorprèn l'ús per part del músic de la trompeta vocal: un so que ens porta a recordar sovint els mariachis mexicans. La gravació, plena de matisos, s'ha fet en un estudi independent: Joan Albert and Kako Music. Us recomanem especialment els seus directes: tota una festa pels sentits. Seguiu totes les notícies de les properes actuacions al web.

Més informació: 

• Guillem Roma a les Biblioteques
• Pàgina web de Guillem Roma

Recomanat per Bib. Bisbe Morgades. Manlleu

Les antigues guies-plànol d'Ediciones B s'amplien amb aquestes guies pensades especialment per viatjar amb família. Pràctiques i divertides guies per a compartir amb els nostres nens, ens ofereixen 60 punts imprescindibles, 15 escapades fora de la ciutat, 6 visites o activitats: història, ciència, arts,... Amb un mapa de cada barri desplegable i amb activitats per als infants.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Cosimo, el protagonista d'aquesta novel·la, decideix als 12 anys enfilar-se dalt d'un arbre i ja mai més no tornarà a posar els peu a terra i així romandrà fidel a les seves idees.

No és un personatge solitari sinó que viu la vida des d'una perspectiva elevada que li permet prendre distància de la realitat i així entendre-la millor. Com la figura del vigia en el vaixell, ell és un coneixedor avançat de la realitat.

Calvino usa l'alçada com a metàfora d'activitat i progrés. Cosimo no baixa mai dels arbres però està en contacte permanent amb filòsofs i científics contemporanis i també amb els llibreters que li proporcionen llibres per continuar aprenent de forma autodidacta. Sempre àvid de noves descobertes és, per exemple, qui li contagia al rude bandoler, Gian dei Brughi, el plaer i la passió per la lectura. El bandoler devora novel·la rere novel·la, sentint tal l'amor pels llibres que la pitjor tortura que patirà és quan li arrenquen les pàgines d'un.

El final és tan inesperat com poètic i fa que la novel·la encara sigui més genial. Un llibre diferent, original, punyent, que fa pensar, que no deixa indiferent. Et canviarà i mai més miraràs els arbres com abans. Un consell, si llegeixes aquest llibre sota un arbre, quan miris cap amunt potser hi veuràs en Cosimo somrient-te.

Més informació:

• Italo Calvino a les Biblioteques
• Italo Calvino a la Viquipèdia
• Entrevista al programa de la "BBC Bookmark" l'any en què va morir, el 1985
• Italo Calvino, al galope del hipogrifo. "El País"

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. St. Vicenç de Muntalt

Recopilatori de cançons enregistrades pel guitarrista de blues, B.B. King en col·laboració amb diversos artistes cap a la meitat dels anys noranta. El disc també és un tribut a la seva guitarra (Lucille), feta a mida a partir del famós model Gibson ES-355. El nom prové d'una dona per la qual es barallaven dos homes en una actuació de B.B. King, allà per l'any 1949. De resultes de la baralla, el local on es celebrava el concert es va incendiar.

El disc que recomanem, a banda d'oferir-nos peces molt conegudes dins el repertori blues, compta amb la participació d'artistes de renom: Bono, dels U2, Stevie Wonder, John Lee Hooker, Gary Moore, Albert Collins, Joe Walsh... i fins i tot un Beatle: Ringo Starr.

A destacar el primer tema: "When Love Comes to Town", i el darrer: "Let the Good Times Roll".

Més informació:

• B.B King a les Biblioteques
• B.B. King a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt

En aquesta novel•la, Andrea Camilleri, ens explica el primer cas del comissari Montalbano. Coneixerem alguns moments clau de la història d'aquest famós comissari, com qui va ser el seu mestre, Libero Sanfilippo, que sense adonar-se'n li va transmetre un munt de coses sobre la professió i que, amb això, ha desenvolupat aquest ull clínic i analític per resoldre casos complicats.

La història comença amb Montalbano ferit arran d'un tiroteig. Està a casa, amb molt temps lliure, per reflexionar sobre la justícia, la vida i la seva pròpia existència. Però no el deixen tranquil i els seus caps volen que investigui extraoficialment un cas estrany.

Les novel•les de Camilleri han merescut  una sèrie que es pot seguir en idioma original i ens ajudarà també a aprendre l'italià descobrint alhora l'intrigant Sicília.
Sabíeu que Andrea Camillero va posar el nom de Montalbano per homenatjar a Manuel Vázquez Montalbán?

Més informació:
Sinopsi de La pazienza del ragno a la Viquipèdia (en italià). 
Andrea Camilleri a la Viquipèdia (en italià). 
Il commissario Montalbano (sèrie de TV. Viquipèdia) 

Recomanat per Laura Perich. Bib. Marc de Vilalba de Cardedeu.

Fa uns anys el periodista Olivier Bailly i dos membres d'organitzacions sense ànim de lucre i de comerç just de Bèlgica, Jean-Marc Caudron i Denis Lambert, van trobar-se per escriureIkea t'estima: un model per desmuntar, un llibre que explica la història (des d'una perspectiva força crítica) de la coneguda firma del que els autors defineixen com a "el gegant del prêt-a-habiter mundial".

Escrita amb un estil directe i dinàmic i moltes dosis d'ironia, aquesta obra analitza des de les condicions de producció dels mobles fins al model de consum proposat per la cèlebre empresa sueca.

Aquest sentit de l'humor combatiu és ben present des de bon començament del llibre: "Aquesta informació no és contrastable, però ens la trobem sovint: un de cada deu nens europeus és concebut en un llit Ikea.

La història no deixa clar si el llit en qüestió ja havia estat comprat o encara es trobava a l'aparador, però l'estadística parla per si sola: Ikea és més que un producte, és una experiència col·lectiva. Un concepte. Potser un mite".

Aquesta obra posa de manifest que Ikea, tot i ser una companyia que es presenta com a compromesa amb el medi ambient i els drets humans, té alguns punts foscos en la seva pràctica comercial, com el treball infantil i la utilització de productes contaminants. De fet, l'any 2000 va establir un codi de conducta al respecte, encara que a hores d'ara "guarda en secret la llista dels proveïdors i els països d'origen de la fusta".

Els autors creuen que la marca transmet dos missatges, el primer lliga la felicitat al poder adquisitiu i el segon "fa referència a la democràcia. Per a Ikea, comprar significa votar".

Es tracta d'una interessant visió que ajuda al lector a mirar-se amb ulls una mica diferents els creadors de "la república independent de casa teva".
 

Més informació:

• Olivier Bailly a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Aquest  disc és fruit d'un excel·lent  treball de recerca de les més belles melodies tradicionals celtes. La recerca es va iniciar a la biblioteca de Manchester, on en Jordi Savall va descobrir un manuscrit amb antigues peces per a viola. Després d'estudiar-les es va adonar de la connexió entre la viola i la música  celta.

Jordi Savall amb la seva viola soprano i l'acompanyament, en algunes peces, de l'arpa irlandesa d' Andrew Lawrence- King, ens ofereix unes meravelloses interpretacions de cançons i danses de la música tradicional d'Escòcia i d' Irlanda, música comuna que uneix els dos territoris des de temps molt antics.

Aquí, Jordi Savall ens presenta una personal visió del repertori celta, una visió innovadora i respectuosa amb el seu context històric amb l'objectiu de fer sonar de nou aquestes músiques transmeses i apreses oralment de generació a generació. 

La recuperació d'aquestes cançons i danses tradicionals és una mostra més del gran treball del violagambista Jordi Savall per redescobrir i revaloritzar repertoris de les músiques d'Europa, del Mediterrani i del món sencer.

Més informació:

• Jordi Savall a les Biblioteques
• Jordi Savall a la Viquipèdia
• http://www.fundaciocima.org/
• Vídeo de Jordi Savall

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet

Si esteu deprimits, agobiats i/o estressats perquè s'han acabat les vacances i toca tornar a la feina, us proposo que us feu un bol ben gros de crispetes i us prepareu per desconnectar amb la pel·lícula Cómo acabar con tu jefe. Perquè qui és l'afortunat que pot aixecar la mà i dir que mai ha patit a un cap insofrible i malvat, ben bé com si fos el fill del dimoni?

En Nick, en Kurt i en Dale són molt desgraciats a les seves feines, no perquè no els hi agradi treballar o no estiguin contents amb les seves carreres laborals, són desgraciats per culpa dels seus caps. Tres energúmens que no paren de fer-los-hi la vida impossible. Cap dels tres amics es pot permetre deixar o canviar de feina i una nit amb unes quantes copes de més pel mig, decideixen que el més "assenyat" és matar els seus caps i poder seguir amb la seva vida laboral en pau. Un ex convicte ensarronaire els ajudarà (o no) a concretar els detalls d'un pla que no té gaire pinta d'acabar bé…

Les situacions hilarants que pateixen els personatges protagonistes, interpretats per Jason Bateman,Charlie Day i Jason Sudeikis, es contraposen amb les maldats d'uns caps que semblen extrets del mític catàleg creat per Matt Groening a El trabajo es el infierno. Unes més que destacables interpretacions per part de Kevin Spacey, Colin Farrell i Jennifer Aniston (en un registre molt allunyat del que ens tenia acostumats i 100% sexi!). I si les actuacions dels actors que fan de caps són enormes, la participació deJamie Foxx com a ex-convicte i assessor criminal és brutal.

Aquesta comèdia d'humor negre no serà recordada com una de les grans obres cinematogràfiques que passarà a la història, però segur que us entretindrà i passareu una bona estona. És una bona opció per desconnectar i fer-se un bon tip de riure.

Més informació:

• Gordon Seth a les Biblioteques
• Fitxa a Filmaffinity

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Carlo Maria Cipolla va ser un important historiador econòmic, però segurament ha passat a la història per ser el creador de la Teoria de l'Estupidesa, formulada a Las leyes fundamentales de la estupidez humana, que junt a El papel de las especias (y de la pimienta en particular) en el desarrollo económico de la edad media, formen el llibre que ens ocupa. Un pamflet que en molts moments ens fa riure, però que també conté una lectura seriosa dels temes que ens proposa. Les intencions de l'autor queden clares doncs, des del mateix títol: alegre, però no en excés. Humor i rigorositat al reflexionar sobre el funcionament de les coses i de l'espècie humana.

El primer text és una sàtira contundent del simplisme utilitzat per alguns historiadors per explicar fets que en realitat són molt més complexos del que ens volen fer creure. Alguns exemples hilarants utilitzats per Cipolla: la caiguda de l'Imperi Romà per l'enverinament per plom de la seva casta aristocràtica, l'origen de les Creuades per l'ànsia europea d'obtenir pebre, espècia afrodisíaca o la causa de la Guerra dels Cent Anys situada en el litigi entre els reis anglesos i francesos per la propietat de les vinyes de l'Aquitània.

Però ens interessa en aquesta ressenya centrar-nos en la segona part: Las leyes fundamentales de la estupidez humana. Un deliciós text que estableix una teoria sobre l'estupidesa humana i les seves terribles conseqüències. Sota l'aparença d'utilització del mètode científic i de l'anàlisi sociològic, la teoria adquireix un rigor quasi inqüestionable. Les lleis que ens proposa Cipolla són perfectament aplicables a la nostra quotidianitat, i això les fa més terribles tot i que el plantejament de l'autor parteix des d'un punt de vista humorístic. Des de la classificació de les persones en grups (incauts, intel·ligents, malvats i estúpids), passant per la pròpia i divertida formulació de les cinc lleis fonamentals fins a arribar a la relació entre l'estupidesa humana i l'exercici del poder, la lectura és una veritable revelació que va acompanyada sempre d'una bona dosi de somriures.

Però aquesta darrera reflexió del text sobre el mal que causen els estúpids en l'exercici del poder és el que fa que la Teoria de la Estupidesa adquireix una extraordinària actualitat. Inquietant, afegiria.

Cert és que el text ens deixa un regust agredolç després de llegir-lo: tot i l'humor, també s'identifica un cert missatge de pessimisme i derrota. I és que la realitat s'entossudeix en demostrar-nos la vigència de la Teoria de Cipolla…

Ferran Rañé amb la direcció de Blanca Bardagil s'ha inspirat enLes lleis fonamentals de l'estupidesa humana per donar cos aEstúpids, un espectacle teatral que s'estrena el 30 de gener a laLa Seca-Espai Brossa de Barcelona. Si l'obra conserva una part del fi humor que atresora el llibre, estem segurs que serà un èxit. Us deixem amb el tràiler promocional d'Estúpids.

Més informació:

• Carlo Maria Cipolla a les Biblioteques
• Carlo Maria Cipolla a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Tot just estava preparant aquesta entrada quan va saltar als mitjans una notícia sorprenent i lamentable: els islamistes que dominaven el nord de Mali havien prohibit la música!

Precisament Mali és un dels països del món amb una major riquesa musical. Grans figures han sortit d'allà. Avui us en parlaré de Tinariwen, un col·lectiu de tuaregs que fan una música meravellosa que ells anomenen "assouf" i que a nosaltres els occidentals ens sona a blues, blues del desert ("Tinariwen" significa "deserts" en llengua tamasheq).

Si heu vist el magnífic documental de Martin Scorsese Feel Like Going Home, de la seva sèrie dedicada al blues, potser recordeu el moment en què Ali Farka Touré explica l'impacte que li va suposar escoltar per primera vegada John Lee Hooker, en adonar-se que el que feia el músic nord-americà s'assemblava tant a la música del seu país. La connexió entre l'ancestral cultura del continent africà i la música que van crear els esclaus negres als camps de cotó del Sud dels Estats Units és evident i encara se'n fa més quan escoltem una banda com Tinariwen. Tasteu-ne una mica i ho veureu:

El seu so de guitarres crepitants, veus carregades d'emoció i percussions hipnòtiques pot esdevenir fàcilment addictiu. A mi em tenen fascinat des que els vaig descobrir. De fet és llarga la llista de músics famosos que han proclamat la seva devoció cap a Tinariwen: Robert Plant, Bono i The Edge d'U2, Thom Yorke de Radiohead, Brian Eno, Santana… Al seu últim disc, hi col·laboren el guitarrista deWilco Nels Cline i membres de TV On The Radio… fins i tot The Rolling Stones els han convidat a ser els seus teloners. Al següent vídeo, podeu veure Tinariwen acompanyats de dos membres de The Red Hot Chili Peppers, interpretant Cler Achel, la cançó que obre Aman Iman:

Per a aquesta entrada, he triat Aman Iman perquè va ser el primer disc de Tinariwen que vaig escoltar i perquè conté alguns temes que són clàssics del seu repertori, però qualsevol de les obres que han publicat és recomanable, des del seu debut amb projecció internacional (The Radio Tisdas Sessions, 2001) a l'últim (Tassili, 2011), on predominen els instruments acústics, passant perImidiwan (2009), que ve acompanyat d'un DVD amb un revelador documental.

Tan apassionant com la seva música, resulta la seva biografia: Tinariwen, formats fa més de trenta anys, eren antics guerrillers (el seu líder, Ibrahim Ag Alhabib, va presenciar amb quatre anys com les forces governamentals assassinaven el seu pare) que van canviar les armes per les guitarres, per seguir reclamant justícia cap al seu poble i reivindicant que Azawad, un territori la població del qual és majoritàriament tuareg, esdevingui estat propi. Mentre el nombre de seguidors de Tinariwen creix arreu del món, la llengua en que canten, el tamasheq, no és oficial en cap país!

Fa ja uns anys vam gaudir del poder magnètic de la seva música, malgrat l'absència d'alguns del seus components, en una sala Apolo plena. A la sortida, tot eren somriures, i als mitjans, comentaris exultants. Ignacio Julià, a la revista Ruta 66, va titular la seva encertada crònica "Arena en los ojos, temblor en las entrañas".

El següent vídeo es va gravar durant aquella visita i pot resultar una perfecta introducció al món deTinariwen:

Més informació:

• Tinariwen a les Biblioteques
• Tinariwen a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Un escó a Sòria equival a 21.498 vots, mentre que en les mateixes eleccions generals un escó a Barcelona equival a 122.530 vots. Tanmateix, el de Sòria representa el 36,8% dels vots vàlids emesos i el de Barcelona, el 4,33%. Si tenim en compte que el bipartidismeguanya en tot el territori de l'Estat espanyol, a excepció de les grans ciutats i de les comunitats autònomes amb partits nacionalistes forts, hem de dir que el sistema electoral espanyol promou molt la governabilitat dels partits majoritaris i grans. El tema de la representació és la proporcionalitat entre vots i escons dels partits que es presenten a una elecció, i el tema de la governabilitat és la seguretat que evita un dels problemes més preocupants delsgoverns estatals al llarg de la història: la lluita entre partits febles i fragmentats.

Una altra manera d'aconseguir la representació consisteix a fixar un llindar de vots aconseguits. Excepte en les eleccions municipals, en les quals aquest llindar és del 5% dels vots, a la resta d'eleccions és del 3%. Val a dir que l'excés d'interès pel bipartidisme queda palès també en la circumscripció electoral escollida: la província. De fet, això equival a uns set escons aproximadament per província. No és difícil imaginar-se que províncies més deshabitades tenen un sobrepès en la determinació d'escons i en la tendència ideològica. El president de l'Estat és escollit a través del Parlament. Les llistes de les eleccions són bloquejades i tancades. De fet, el vell dilema de les llistes obertes –que parcialment existeix per a la tria de senadors– no acaba de fer el pes, per causa dels problemes que hi ha hagut en altres països, com el finançament il·legal de candidats o, si més no, la por d'una democràcia més oberta.

Hi ha una diferència amb les eleccions europees, en les quals la circumscripció és tot el territori de l'Estat i, per tant, una major representació proporcional de diferents partits és més plausible. Pel que fa a Catalunya resta pendent la llei electoral fa temps esperada. Per la importància que té, la llei electoral, per a ser legítima, hauria de ser acordada per la major part de les forces polítiques i no per la majoria parlamentària.

Les eleccions són el punt mitjà d'una trajectòria de la ciència política. Deixeu que us recomani dos llibres sobre l'extensió d'aquesta ciència que ens afecta a tots de ple.

"Manual de ciencia política"  Miquel Caminal i Badia

"Ciencia de la política: una introducción"  Josep Maria Colomer

"Política y ciencia política: una introducción"  Michael Sodaro

Quan es parla de política tot comença amb una acció política, és a dir, amb la unió de persones al voltat d'una temàtica. La política tracta de la gestió de béns públics. Des de les eleccions fins a la formació de l'agenda pública, tot gira al voltant dels béns públics i la seva administració. L' agenda pública es concreta a partir de grans blocs d'esfera pública: qüestions de benestar (èmfasi en justícia social, educació, salut i medi ambient); qüestions d'economia (èmfasi en el mercat laboral, productivitat, estructura econòmica, infraestructures i planificació); qüestions de llibertat (èmfasi en els drets humans, democràcia i constitució); qüestions internacionals i qüestions morals (família, cohesió social, nacionalisme i multiculturalitat). Quan hi ha eleccions, la teoria política parla de certes teories aplicables, com ara la teoria del votant mitjà o la teoria del polissó. En tot cas, en la teoria política és coneguda la importància de la negociació. Així no hem d'oblidar també el dilema del presoner, com el vell exemple de casos dolents resolts en aquestes negociacions. Per acabar comentem que la ciència política tracta sovint les persones com a subjectes racionalitzadors i això significa que a cada elecció que fa posa sobre la taula el benefici o rendiment del seu esforç o participació davant del cost que aquest pressuposa.

Potser és recomanable que per a entendre sistemes més complexos, com ara el cas de federalisme, confederacions o tractats supranacionals com l'europeu, caldria llegir-se aquestes bones introduccions sobre la política.

Més informació:

• Montserrat Baras a les Bibliotequesl

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

El 14 d'octubre de 2012, l'exmilitar, paracaigudista i aventurer austríac Felix Baumgartner va fer una gesta que va captivar tot el món i que es va poder veure per televisió i per internet en directe: saltar des de l'estratosfera a 39.068 metres d'alçada fent història per batre tres rècords del món: ser el primer ésser humà en trencar la barrera del so en caiguda lliure sense cap ajuda mecànica, fer-ho des del punt més alt i volar en globus des del punt més allunyat de la terra. 

El llibre explica la història de la seva vida en primera persona fins que es va convertir en un esportista de llegenda al realitzar aquesta proesa després d'estar una segons inconscient. Baumgartner parla de la seva por al fracàs, dels dubtes de la missió i de la certesa que en realitat el gran salt, és la pròpia vida.

Més informació:

• Paracaigudisme a les biblioteques

Recomanat per Neus Capdevila Oliveras. Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

Etta James era el nom artístic de Jamesetta Hawkins (1938-2012). Filla d'una noia negra de catorze anys i d'un pare blanc desconegut, començà a cantar gospel en una parròquia de la seva ciutat. El 1950 va anar a viure a San Francisco, on va formar una banda de rhytm'n blues amb dues noies més. Coneix a Johnny Otis que li donà el nom artístic. El 1955 va enregistrar el primer disc, Roll With Me Henry, que es va situar entre els més venuts del gènere. El 1960 signà per la discogràfica Chess Records, fet que va significar la seva consagració amb l'àlbum que recomanem: At Last (1961). Al 2012, la revista Rolling Stone, el va classificar en el lloc 119 dels 500 millors àlbums de tots els temps.

Més informació:

• Més obres d'Etta James a les biblioteques
• Música que pots trobar en anglès a les biblioteques (escollir l'opciò "anglès" a l'apartat de llengua i el subcatàleg de "Música")
   

Recomanat per Ilumi Ramos. Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat 

Tot i residir a Barcelona des de fa molts anys i d'haver assolit cert prestigi tant al mercat francobelga com al seu país, Tungsteno suposa el debut a Espanya de Marcello Quintanilha (Brasil, 1971).

El títol fa referència al metall amb punt de fusió i d'ebullició més alt que existeix i l'autor aplica aquestes característiques al dur metall que pot ser la vida i a la manera en que els seus personatges l'afronten.

Tungsteno és una atípica història de gènere negre on l'acció no transcorre pels ambients sòrdids i foscos als que estem acostumats sinó que ens trobem amb tota la lluminositat i el color d'una ciutat marítima com és Salvador de Bahia.

Una novel·la gràfica que succeeix en un sol dia i a on es perceben les influències rebudes per l'autor des de diferents mitjans com són la fotografia, la literatura brasilera i, per sobre de tot, el cinema. Aquest fet es reflecteix en la manera en que està estructurat el relat, on es van intercalant les diverses trames que el composen per tal que el lector pugui anar establint les relacions existents entre tots els personatges fins a arribar al desenllaç final. Un violent i explosiu còctel amb traços de crítica social que parteix d'un delicte ambiental per fer-nos sentir les emocions, ambicions i sentiments d'uns personatges plens de realisme.

Recomanat per Valeriano López. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona

Viatjar amb tren, i més si es va amb nens, és molt còmode. Si a això li sumem un paisatge extraordinari, encara és més bonic tot plegat.

Ens endinsem a la ruta del Tren dels Llacs, un trajecte pels túnels de la base de la majestuosa paret de Terradets on ens aboquem embadalits a les finestres del ferrocarril per gaudir d'una visió excepcional, única, que el viatge ens ofereix . Els nostres ulls corren cercant els finestrals dels túnels que ens ofereixen un xic de claror entre el neguit de l'obscuritat, que mai ha decebut al seu pas per la serra del Montsec, el Montroig o l'embassament de Camarasa.

Un cop ens baixem d'aquesta màquina del temps rodant, podem resseguir els diferents itineraris proposats en el document que us recomanem. Unes agradables passejades pels diferents pobles on el Tren dels Llacs hi fa parada, ja sigui per fer-les a peu o en BTT. Qualsevol opció és bona per perdre's per aquests indrets i conèixer la geografia de les terres de Ponent. I, si acabeu acalorats després de la ruta, busqueu algun gorg per la zona on banyar-vos mitjançant l'especial que us hem preparat al Prestatge de Turisme.

Més informació a:

• El Tren dels Llacs
• Turisme de Lleida

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar

Paraules com Lactobacilos o Bífidus omplen les nostres neveres i les nostres vides. Sembla que per estar saludables hem d'ingerir tota mena de vitamines que es produeixen des de la indústria alimentària. Però realment  sabem què són i què s'amaga darrera d'elles? Realment són saludables o efectives?

Actualment, quan representa que sabem més que mai sobre salut i nutrició, hi ha cada cop més malalties com la diabetis, l'anorèxia i l'obesitat. No hauria de ser justament el contrari?

L'autora, especialitzada en trastorns de la conducta alimentària, desvetlla alguns d'aquests mites i enganys: làctics, sucs, cereals, pa, productes light, suplements nutricionals, etc.

Destaca l'apartat dedicat als estereotips de bellesa i l'obsessió per ser prim, així com els problemes derivats de l'obesitat. Finalment, s'analitza tota la publicitat que s'amaga darrera de les grans marques d'alimentació i les seves estratègies per aconseguir el consum massiu dels seus productes.

Un llibre per reflexionar i aprendre a veure més enllà del món publicitari i consumista en el que vivim, i que també afecta a una de les majors indústries de l'actualitat: l'alimentació.

Indústria alimentària al catàleg

Additius alimentaris al catàleg

Pàgina web relacionades:

Entrevista a l'autora sobre el llibre. Entre todos, La2.

Additius alimentaris

Vídeo sobre additius alimentaris

Documental sobre additius alimentaris. Canal Arte (en francès subtitulat)

Recomanació feta per Núria Ojalvo Leonat. Biblioteca Josep Roca i Bros, Abrera

La música electrònica és un àmbit estètic enorme, habitualment lligat a formes de ball i els seus tòpics (el bombo a negres, les pujades i baixades tipus Chemical Brothers, els mil aparells que semblen apretar els seus artífex). Hi ha també una línia que busca explorar els límits d'aquesta música sense recòrrer a aquests tòpics, en la recta principal d'aquesta via está Holly Herndon. Aquesta nordamericana (alumna de Fred Frith) està generant un llenguatge nou (com qui inventa un idioma) a partir de microsamples, fonemes sonors, i una intenció semàntica caleidoscòpica. Com el nostre temps vist per un home de l'edat mitjana. La metainformació, l'espionatge electrònic, el soroll són parts d'un discurs fragmentari que no xocaria a Tàpies.

Aquí la teniu en acció: 

Més informació:

• Holly Herndon a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Holly Herndon a la Viquipèdia

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona. 

La primera cosa que cal tenir en compte en la compra d'un habitatge és si és de primera mà o de segona, perquè hi ha unstítols constitutius de la comunitat de propietaris. Hi ha casos que, com que interessa prendre les primeres decisions importants sobre l'edifici, els compradors deleguen el vot inicial en el promotor. En tot cas, el més normal és que siguin els diferents propietaris d'habitatges de propietat horitzontal els que engeguin la primera junta de veïns i designin els càrrecs de president, vicepresident, secretari i administrador.

Els títols constitutius són importants perquè especifiquen dos conceptes: un és la quota de participació i l'altre, les zones comunes de l'edifici que pertoquen a la comunitat de propietaris. La quota de participació és la proporció entre la superfície d'un habitatge i la total de l'edifici. Hi ha casos on pot haver-hi algun problema de càlcul mal especificat en els títols, tot comparant-la amb la superfície real. En aquests casos, si els veïns s'oposen a la demanda de l'afectat de resoldre l'error, cal litigar (ens referim a casos que afecten la superfície d'un habitatge). Les zones comunes cal explicitar-les bé. Hi ha casos en què es permet a l'àtic utilitzar per a ús propi un terrat de zona comuna. Per a fer això, cal que hi hagi una majoria de propietaris a favor. Tampoc no hi ha prescripció d'ús o privatització de zones comunes. Ambdues coses no són defensables.

Cal dirigir-se a la comunitat de propietaris en cas de defectes en la construcció o en cas de veïnatges conflictius. Pel que fa al primer cas, val a dir que el president té legitimació per a reclamar defectes constructius de l'edifici prèvia autorització de la junta. Si més no, cal tenir en compte els terminis de prescripció. Però davant de defectes que pateix un veí, la comunitat ha de respondre i més tard fer repercutir la despesa en el responsable. El tema de la prescripció és important. Només cal pensar que el propietari morós rebrà la reclamació en un termini raonable de cinc anys, tot i que pot ampliar-se a quinze anys. El morós no té dret de vot, però se li ha de notificar. També és conegut el cas d'informar en un lloc visible de l'edifici qui és morós, però la llei de protecció de dades personals ha fet recular aquesta pràctica.

Les notificacions de les juntes cal que siguin clares i lliurades o comunicades amb temps. Un propietari pot delegar el vot i la presència a una junta, però cal que sigui dit de forma clara, perquè no val presentar-s'hi com a substitut de ningú a última hora. Hi ha diferents majories a tenir en compte, però no s'ha d'oblidar que una abstenció no té efectes en decisions preses en majoria simple o per unanimitat de la junta. Encara que l'absentpot oposar-se a la decisió en un termini de trenta dies.

Una de les lliçons d'aquest llibre és que hi ha molts litigis quan es tracta de temes de comunitat de propietaris que comporten despeses importants. La instal·lació d'un ascensor pot significar en alguns casos l'aplicació de l'expropiació si hi ha viabilitat tècnica i necessitats personals que la justifiquen. Les despeses generals comprenen el manteniment de l'edifici i, com a quota de pagament, no pot passar de tres mensualitats, sinó, és considerat com a despesa no general. En tot cas implica les reparacions. De fet, el president i el vicepresident poden contractar directament les empreses o autònoms de manteniment de serveis de zones comunes de despeses generals.

Un últim consell: si es ven un habitatge a tercers, s'ha de comunicar a la comunitat de propietaris. Per honestedat cal tenir actualitzat i complert el pagament de rebuts.
 

Més informació:

• Rafael González Tausz a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Què és un monstre? Estem acostumats a dir als infants que els monstres tenen cua, ullals o berrugues. Ens resulta molt més fàcil que admetre la veritat: que hi ha monstres bells, de pell bronzejada i músculs tornejats. Monstres com en Patrick Bateman, que passeja en limusina pels carrers de Nova York mentre pensa quina serà la seva propera víctima…

Patrick Bateman és el protagonista absolut d‘American psycho, un dels llibres prohibits que ressenyem avui. Quan va publicar-se l'any 1991, aquesta novel·la va provocar un autèntic escàndol als Estats Units per la descarnada visió que ofereix d'un dels seus mites, el del somni americà. A primera vista, en Patrick té tot el que es pot desitjar: és jove i atractiu, té una bona feina d'executiu, una xicota jove, guapa i sofisticada. El mite ens diu que hauria de ser feliç, però la realitat és ben diferent. Des de la seguretat que li dóna la seva posició privilegiada, en Patrick es dedica a menysprear i utilitzar tots aquells que tenen la mala sort de creuar-se en el seu camí. I quan s'avorreix de debò s'entrega al seuhobby favorit, assassinar persones.

Així doncs, en Patrick vindria a ser una mena de Dorian Gray en versió yuppi e, increïblement bell però monstruosament corrupte, un psicòpata que intenta fer callar el seu sentiment de buidor amb actes de violència, especialment contra les dones. No és gens estrany que un dels col·lectius que més va criticar la novel·la fos el de les feministes, que van veure en ella una apologia de la violència sexista.

Malgrat el seu missatge aparentment decadent, l'autor planteja la narració amb una estudiada ambigüitat, donant peu a lectures molt diverses, la qual cosa justifica que s'hagi convertit en un clàssic modern. És American psycho una hàbil sàtira de la societat de consum, o un entreteniment auto indulgent i repulsiu? Promou l'odi contra les dones o en fa una denúncia? És Patrick un personatge ridícul o una grotesca celebració dels nostres pitjors instints? Afortunadament, Ellis tracta al lector amb intel·ligència i el deixa escollir.

Per acabar, us deixo amb el tràiler de l'adaptació de la novel·la al cinema, dirigida per Mary Harron i protagonitzada per Christian Bale:

Més informació:

• Bret Easton Ellis a les Biblioteques
• Bret Easton Ellis a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

És un goig tenir a l'abast una llista dels productes del camp propis de cada estació. Sovint perdem el nord en aquest aspecte. No sabem quan realment és el moment de la collita de les ametlles, dels préssecs o del raïm. Pere Puigbert, pagès de vocació, ens ho explica i ens ho detalla. L'hivern és una estació important per al camp. Els arbres fruiters hivernen com molts animals i es refan de l'activitat àrdua i vertiginosa de la primavera i l'estiu. Els ametllers són els primers arbres a florir cap al febrer, si bé prenem amb molt de gust la fruita seca preferentment cap a la tardor.

Les males herbes s'han d'eliminar. N'hi ha dues que són prou conegudes al camp: la cugula i la grama, i costa fer-les desaparèixer. Aquesta operació es fa al novembre quan es llaura la terra. Actualment les màquines permeten llaurar, adobar i sembrar pràcticament al mateix moment.

L'hivern és temps de cols i bròquils. Els alls blancs que mengem provenen de la Xina i els alls vermells són més petits i picants, però ajuden a superar refredats. També és temps de la mandarina clementina i les taronges navelines, que són al mercat cap al mes de novembre o desembre. Les millors escaroles i els apis més exuberants els trobem al desembre.

Els cereals són importants per a la salut. El blat necessita molt bona terra i l'ordi no tant. Cap al mes de juny ja s'ha segat, s'ha fet una collita esperant que sigui bona i s'ha batut. La palla resta apilada per a assecar-se. Aquest mes comencen els albercocs i de mica en mica acaba la temporada de les cireres. També s'acaba la temporada de les maduixes, que provenen majoritàriament del sud d'Espanya, si bé cal tenir present la bona maduixa del Maresme. Tenim productes de bona qualitat de la nostra terra: les nous i fruita seca de Tarragona, els nostres pinyons de gust exquisit en comparació amb l'asiàtica, la poma de Girona o la pera de Lleida. La pera és un producte que aguanta bé a les cambres frigorífiques, igual que la poma.

L'agost és temps de melons i síndries. També és un bon mes d'albergínies, pebrots i carbassons. L'autor ens explica com la lluna influencia les plantes i la seva producció. Per exemple hi ha verdures que cal plantar-les amb lluna plena. Els alls s'han de sembrar amb lluna nova a mitjans de gener i recollir-los amb lluna plena pels voltants de Sant Joan.

No ens podem oblidar de la verema cap al mes de setembre. Les olives, si són per a menjar-les, cal recollir-les cap al mes d'octubre, com la mongeta del ganxet. Però si volem fer-ne oli, les hem de recollir més cap a finals d'any. Les plantes necessiten adob, preferentment nitrogen, però s'ha d'evitar que les pluges l'arrosseguin sense que la terra el xucli ben bé. Un mes adequat per a les bledes i els xampinyons és el mes de març, però no és tan favorable per a la sembra de la patata, per a la qual haurem d'esperar.

És molt curiós adonar-se de la varietat que les mateixes fruites tenen al mercat. Algunes són introduïdes per la seva capacitat de mantenir-se en bon estat. D'altres tenen un futur incert, com les peres de Sant Joan, ja que tenen una vida útil curta. En tot cas, conèixer els fruits de la terra –amb una mica de cura podem ser pagesos amb horts urbans– és tot un luxe.

Més informació:

• Pere Puigvert a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Una tarda assolellada com qualsevol altra, un noi surt de l'escola, preocupat perquè allà hi ha uns busca-raons que li busquen les pessigolles. Al noi, que s'anomena Matt Murdock, li agradaria tornar-s'hi, però el seu pare li té prohibit. Només els ignorants recorren als punys, li diu. En Matt entén que el seu pare vol una vida millor per ell, però li bull la sang. Vol justícia, no sermons. Quan veu que un ancià està a punt d'ésser atropellat per un camió que transporta materials perillosos, reacciona instintivament. Salva l'ancià, però paga un preu molt alt. Els materials el deixen cec per tota la vida. Ja no hi haurà més tardes assolellades per ell. Només li queden la foscor i el desig de fer el bé.

Aquesta és a grans trets la història de l'origen de Daredevil, el superheroi que protagonitza la nostra ressenya d'avui. El personatge va ser creat l'any 1964 pel guionista Stan Lee i el dibuixant Bill Everett. Lee va desenvolupar el personatge a partir del concepte de justícia cega, preguntant-se quina era la seva vigència en el món modern, tan complex i divers. I és que, malgrat la seva discapacitat, en Matt va fer cas al seu pare i va estudiar de valent, convertint-se en un advocat de prestigi. Com que en Matt veia de primera mà que el sistema legal deixava lliures als delinqüents va decidir convertir-se en un superheroi emmascarat: Daredevil.

Com podeu veure, es tracta d'un còmic de superherois una mica diferent, ja que planteja interessants preguntes, com si és lícit actuar fora de la llei si els motius són moralment justos o la diferència entre justícia i venjança. En aquest sentit, les aventures de Daredevil tenen més a veure amb el gènere negre que amb l'èpica còsmica i despreocupada d'altres sèries de l'editorial Marvel. Unes connexions que el guionista i dibuixant Frank Miller va portar fins a les últimes conseqüències durant la seva aclamada etapa a la sèrie, a la qual pertany l'obra que ens ocupa. A Daredevil: amor y guerra, el protagonista s'enfronta a la seva arxinèmesi, el cap de la Mafia conegut com a Kingpin, que comença una guerra per amor amb conseqüències imprevisibles.

Herois amb conflictes per resoldre, malvats amb el cor destrossat, belles dones que els fan ballar el cap, la nit i la ciutat de Nova York. Una història senzilla que es converteix en una experiència sensorial de primer ordre gràcies al talent del dibuixant Bill Sienkiewicz. Les pàgines de Sienkiewicz són sensuals, oníriques, amb una atmosfera un xic al·lucinada que li va molt bé a aquesta història d'amors al límit.

Sense dubte, una aposta arriscada per un còmic comercial de superherois, però que resulta tot un encert. En definitiva, un còmic ideal per introduir-se en el món del personatge que de ben segur us deixarà amb ganes de més. Per acabar, us deixo amb el tràiler de la sèrie que li han dedicat fa uns mesos i que està recollint crítiques molt entusiastes:

Més informació:

• Frank Miller a les Biblioteques
• Frank Miller a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

El rei Skrosio crea el regne d'Olar, governat per homes violents i ambiciosos que entre ells tenen lluites fratricides i s'annexen, amb la força, els territoris que els envolten. Després d'una llarga lluita per succeir al seu pare al tron, Volodosio es casa amb la jove Ardid que prové de terres del sud. Ardid i Volodosio són els pares del rei Gudú, un nen que sofreix una metamorfosis de ben petit, per desig de la seva mare que té al seu servei un fetiller.

Matute (Barcelona, 1925-2014) relata històries fantàstiques que transcorren en un període llunyà, l'Edat Media. Combinant magistralment elements màgics, bruixots, mags i éssers fantàstics, amb elements humans, reis, princeses, consellers i soldats. El resultat és una trama plena d'acció, guerres i conquesta de territoris, i d'imatges metafòriques, com si fos un conte clàssic de la literatura, d'Andersen, dels Grimm o de Carroll. Un llibre que ens atrapa, sigui quina sigui la nostra edat.
 

Més informació:

• Ana María Matute a les Biblioteques
• Ana María Matute a la Viquipèdia
• Biografia
• Entrevista a "rtve"
• "El Mundo". Especial Ana María Matute

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. St. Vicenç de Muntalt