Què sabem de la música de Mali? Potser el mateix que sabem dels àtoms, coses molt bàsiques però que ens conformen. Amadou & Mariam es un duo malinés que es va conèixer fa 30 anys a una trobada de músics cecs. Des de llavors no s'han separat. La seva carrera es pot emmarcar dintre del que anomenem afro-blues, però molt enriquit amb unes instrumentacions originals, entre la tradició i la modernitat. No tenen manies ni amb les guitarres elèctriques i ni amb bateries electròniques, utilitzen tot el que està a les seves mans juntament amb instruments típics malinesos. El disc "Folila" és casi una carta de presentació. El van enregistrar al 2012. "Folila" vol dir, senzillament, música. I és el que trobareu. Cançons directes, carregades de matisos, enregistrades entre Nova York i Bamako. Cançons pels peus, pel cor, per l'estòmac i pel cervell. 

Més informació:

• Amadou et Mariam a les Biblioteques
• Amadou et Mariam a la Viquipèdia
• Amadou & Mariam: Música en todos los idiomas

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona. 

Aquest llibre d’excursionisme va guanyar el Premi Vèrtex 2015, encara que no s’ha publicat fins aquest any. El seu autor, Víctor de Mas Canals es defineix a sí mateix com “excursionista local”, ja que les seves ascensions són bàsicament a muntanyes catalanes.

Tal i com el títol indica, és un recull d’ascensions des de Medacorba, de 2905 m., al Pic de Peguera, de 2983 m, tots de més de 2900m. Aquests pics estan ordenats geogràficament d’est a oest, i de cada un en fa una descripció, la fitxa tècnica – on hi consten la localització, en desnivell i la dificultat- i finalment l’itinerari, si hi ha algun recorregut alternatiu també el senyala. Il·lustrant cada itinerari hi ha un mapa a petita escala així com alguna fotografia. Malgrat que el títol ens indica que seran 32 pics, l’autor opta per incloure’n un 33è per concloure: la Pica-Roca, ja que hi ha desacord entre diferents fonts consultades, de la seva alçada real.  Al final de la guia hi ha un annex amb els diferents mitjans de transport que permeten a l’excursionista acostar-se al punt de partida.

Així doncs, a tots aquells que us agrada la muntanya, ja teniu un altre repte d’altura: pujar a tots els 2900 de Catalunya.  

 

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià. 

Què faries si et diguessin que demà a les vuit del vespre moriràs? Miraries de gaudir de les teves darreres hores amb els teus sers estimats? O, essent conscient que no pagaràs pel que facis, aprofitaries per dur a terme una venjança?
 
En el país on es desenvolupa la història d’aquest còmic està en vigor una llei que té com a objectiu el “sosteniment de la prosperitat estatal”, consistent en vacunar a tots els nens quan comencen la primària. De cada 1.000 vacunes n’hi ha una que conté una nano-càpsula que entre els 18 i 24 anys provocarà a l’individu un atac de cor, en un dia i a una hora determinada. Ningú sap a qui li han injectat la nano-càpsula; les víctimes només ho descobreixen 24 hores abans de la seva mort, quan el funcionari els lliura l’IKIGAMI, el certificat de mort.

El còmic s’estructura en dues històries paral·leles: d'una banda, ens explica com reaccionen els diversos personatges al rebre l’ikigami i, de l'altra, ens mostra a Fujimoto, el funcionari encarregat de lliurar els comunicats de mort i que, després d’un temps, comença a qüestionar la llei.

El dibuix de Motorô Mase és molt expressiu i ens  permet copsar els sentiments dels diferents protagonistes i contribueix a enganxar-nos a aquesta història. 

IKIGAMI és un còmic imprescindible amb una gran càrrega psicològica que ens desvetllarà moltes qüestions al voltant del poder i de com s’exerceix.

Més informació:

• Motorô Mase a les Biblioteques
• Fitxa de Motorô Mase

Recomanat per Bib. Can Manyer. Vilassar de Dalt. 

Lucas és un escriptor de Buenos Aires de 44 anys en plena crisi matrimonial, laboral, existencial i financera, que marxa uns dies a l’Uruguai  amb l’objectiu de cobrar els diners d’una feina i així evitar pagar els corresponents impostos al seu país.
  
A Montevideo coneix (de fet es retroba) amb Magalí, una dona més jove i molt atractiva (ella prefereix que li diguin pel cognom: Guerra), i corre com un ximple durant un dia i una nit rere ella, cap a un final que es preveu desastrós, per una ciutat descrita amb precisió. 
Podria ser la tòpica història d’un home  madur que no es vol fer gran i sedueix  la noia jove.

Però la historia de La uruguaya va molt més enllà.  Amb el nombre just de pàgines se’ns explica la descomposició del matrimoni de Lucas i també la descomposició de tot un model de vida i de família.
La novel·la ens parla sobretot de la dolorosa impossibilitat d’aconseguir viure la vida que havíem planejat.  De la culpa, de les derrotes i de com conservar malgrat tot, la dignitat en aquest territori hostil. 
Lucas cau bé. És honest,  intel·ligent, romàntic i té humor. 

La uruguaya acaba essent una peça literària molt completa tot i la seva brevetat, profundament trista i alhora plena d’ironia, que ens fa reflexionar sobre l’amor, la família i la parella en els nostres temps. 

Més informació:

• Pedro Mairal a les Biblioteques
• Pedro Mairal a la Viquipèdia
• "La Uruguaya", del argentino Mairal, se "expande como un virus" por el mundo
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Antònia Torrent. Arenys de Munt

És una pel·lícula estatunidenca de drama i ciència ficció dirigida pel canadenc Denis Villeneuve, escrita per Eric Heisserer i estrenada l'any 2016. Està basada en el premiat relat "La història de tu vida" de l'escriptor Ted Chiang.

Sobtadament, apareixen dotze naus extraterrestres a la Terra situant-se en diversos punts del planeta. Els estranys alienígenes, que posseeixen un llenguatge propi, intenten comunicar-se amb l'espècie humana. Per aquest motiu, els alts comandaments militars requereixen l'ajuda d'una experta lingüística (Amy Adams) per tal d'esbrinar la finalitat de la seva visita.

Es tracta d'una obra fascinant, amb una interioritzada interpretació d'Amy Adams i gran profunditat emocional com a eix en què la por i la tensió es manifesten alhora que es tracten temes com l'amor, el respecte i la pèrdua. Una completa cinematografia que va més enllà de gèneres i convencions per reflexionar sobre el que ens fa ser humans.

Més informació:

• La llegada a les Biblioteques
• La llegada a la Viquipèdia
• Fitxa filmaffinity

Recomanat per Bib. Ilturo. Cabrera de Mar. 

David Foster Wallace està considerat un dels escriptors més influents i innovadors dels últims 20 anys. Les seves obres tracten, segons el mateix autor, “sobre el què és un fotut humà” i estan plenes d’ironia, de personatges peculiars, immersos en situacions sovint de surrealisme urbanita, i de crítica social. 

L’aigua és això és un encàrrec del Kenyon College. Buscaven algú que fes un parlament als alumnes que es graduaven l’any 2005. Foster Wallace ens presenta, amb una nuesa i una tendresa inaudites, “uns quants pensaments, pronunciats en un esdeveniment significatiu, sobre com es pot viure la vida amb compassió”. A partir d’una paràbola sobre dos peixos, construeix un discurs sobre la naturalesa humana i com superar la nostra disposició natural per defecte: l’egocentrisme. No penseu que és un llibre d’autoajuda ni de “collonades retòriques”. Res més allunyat de la veritat. El llibre (i el discurs) els pots llegir en mitja hora però no podràs parar de rellegir-lo, com torna l’assedegat a la font fresca. L’aigua és això.

 

Més informació:

• David Foster Wallace a les Biblioteques
• David Foster Wallace a la Viquipèdia
• Diez cosas que (quizá) no sabes sobre David Foster Wallace
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Ivana Ares. Bib. Can Llaurador. Teià. 

Pere Lluís Font, a càrrec del qual anaven, tradicionalment, les edicions de les traduccions de les obres del filòsof Immanuel Kant que feia Joan Leita, publicades per Edicions 62, ara ens ofereix un recull d’assaigs sobre l’obra i les idees d’un dels filòsofs més importants dels temps moderns. Un dels fundadors, de fet, de la manera de pensar de la modernitat.

El llibre no és una introducció convencional al pensament del filòsof de Könisberg. Ans al contrari, Pere Lluís Font ens ofereix una aproximació molt personal que vol allunyar-se dels tòpics amb els quals ha estat tradicionalment concebuda i ensenyada l’obra del filòsof alemany. Trobarem poc de l’enterrador de la metafísica, el creador del fantasma de “la cosa en sí”, o el reductor de la religió a la moral. Més aviat trobarem que hom comença, com diu el mateix autor, pel començament: és a dir, parlant de la doctrina kantiana sobre les categories transcendentals espai i temps.

Més informació:

• Pere Lluís Font a les Biblioteques
• Pere Lluís Font a la Viquipèdia
• Fitxa de l'editorial

Recomanat per Manel Aires. Bib. Sant Andreu de Llavaneres. 

El 2006 Amy  Winehouse (1983-2011) llença el seu segon i últim disc Black to Black, un disc que ha esdevingut tot un clàssic. Amb aquest àlbum de 30 minuts de música i deu temes  Amy Winehouse es va convertir  en  una icona del segle XXI, va tenir un èxit definitiu internacionalment consolidant-se com  la millor representant del Soul  modern.

Balck to Black es va publicar el 2006 amb un èxit de vendes de prop de 20 milions de còpies per tot el món. Va ser número 1 en vendes al Regne Unit i a la majoria de països europeus i número 2 en vendes als Estats Units d’Amèrica.  El 2008 Amy Winehouse va aconseguir amb  Balck to Black, 5 premis Grammy: Millor interpretació vocal femenina, Disc de l’any, Millor intèrpret revelació, Millor àlbum de Pop Vocal i Millor Cançó de l’any per Rehab (Rehabilitació) la primera cançó del disc. A partir dels Grammy les vendes del disc es disparen arreu.

Amy Winehouse  des de ben petita i amb la seva gran veu tenia clara la seva professió, ella volia ser cantant. Una nena de caràcter tossut  i gran determinació va aconseguir el seu objectiu, esdevenir una gran cantant amb una veu espectacular. Una noia de complexitat petita però amb una personalitat  trencadora, desafiant  i rebel. Una rebel·lia que es mostra amb el seu pentinat, maquillatge, els seus tatuatges i els seus vestits impossibles.

En aquest disc, Amy presenta  un so molt més madur, més consolidat i ple d’emotivitat respecte el seu primer àlbum Frank del 2003. Música Soul plena de tristesa, de força,  d’emocions i  amb unes lletres autobiogràfiques on expressa els seus sentiments d’amor, desamor  i  dolor. Un disc d’excel·lent producció on es cuiden tots els detalls.

Malauradament Amy Winehouse, davant  la pressió mediàtica que suposava l’èxit i la fama es  va  deixar endur de nou per la força incontrolable de les   drogues i l’alcohol fins acabar amb la seva valuosa vida el 2011 a l’edat de  27 anys.

Un disc potent que deixarà empremta a  la història de la música del segle XXI.

 

Més informació:

• Amy Winehouse a les Biblioteques
• Amy Winehouse a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet. 

“Març de 1900. El governador civil de la província de Lleida, José Martos O’Neale, president de la Junta Provincial d’Instrucció Pública, constatava en una circular que tenia notícies que alguns mestres de les escoles públiques de la província donaven l’ensenyament elemental valent-se de la llengua catalana. «Tal procedimiento en parte del magisterio, no tan solo es ilegal, sino que origina perjuicios de difícil remedio a la infancia de hoy, que ha de formar los ciudadanos de mañana.»”

Així comença Un conflicte de llengües: de la Nova Planta a la Llei Wert. El llibre fa un repàs històric del discurs contra la llengua catalana, i en especial contra l’escola en català, que es va iniciar amb el decret de Nova Planta de 1716 i que ha continuat durant tres segles.

La seva autora, Elena Yuste, és periodista i professora de Comunicació de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (URL). Va guanyar el 26è Premi d’Assaig Josep Vallverdú per l’obra L’era de la hipermemòria. Revisionisme i falsificació històrica i el Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polític per l’obra que recomanem.

 

Més informació:

• Altres llibres de l’autora al catàleg Aladí
• Altres llibres de la col·lecció “El fil d’Ariadna” al catàleg Aladí
• Altres llibres sobre el català en l’ensenyament al catàleg Aladí

 

Recomanat per Judith Viñas. Bib. Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí

L’economia és un dels eixos fonamentals que mou el món on vivim. Les gestions diàries que fem ens obliguen a estar-hi immersos en hipoteques, bancs, despeses, cobraments...etc. L’autor ens proposa d’una manera clara i pedagògica com apropar al públic jove i familiar a les claus de l’economia actual. A més, fa un repàs històric que ens ajuda a adquirir un esperit crític i més ampli de com ha anat evolucionant el sistema econòmic.

Trobaran feina, els nostres fills? Hauran d’emigrar? Podem actuar contra la fam i desigualtats socials? És possible un món millor i més equilibrat? Un llibre breu i concís que mira de donar resposta a aquestes preguntes de futur.

Recomanat per Eva Fàbregas. Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.

Ja som a la tardor i una passejada pel bosc i anar a buscar bolets segur que tots la fem.

En aquest llibre, Passió boletaire, en Josep Cuello no només ens parla de noms de bolets si no que ja en el seu inici ens diu que la passió boletaire catalana està documentada en un lligall del segle XVI, més concretament del 24 d’octubre del 1536!.

Els bolets com més coneguts més noms populars tenen. Aquest fongs es poden classificar per colors: verderol, moraga, esclata-sang... per la forma: apagallums, candela, paella; dins de la cultura tradicional: ou del diable, bruixa, pet de llop...

Els bolets tenen moltes utilitats: gastronòmiques, medicinals... També les llegendes i els misteris estan plenes de bolets.

El fet de menjar bolets està relacionat amb les èpoques de l’any:

        “Per tot Sants, murtons i aglans

          Cama-seques i esclata-sangs”

        “El moixernó gentil

         Es cull el mes d’abril”

Acabarem aquesta lectura amb 40 receptes que podem fer amb bolets: amanides, carns, peixos, verdures...bon profit!!

 

 

 

Recomanació de Muntsa Abad Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar

“En el colectivo de personas con discapacidad, una de sus características son las limitaciones significativas en el funcionamiento intelectual; y yo sostengo que, precisamente, esto los convierte en actores con capacidades hasta ahora desconocidas por mi para la creación artística ya que estas se basan en la genuinidad, la autenticidad y lo fidedigno.”

Manuel Medina  autor de "Teatro y … ¿discapacidad?" és un expert en formació teatral per a persones amb capacitats diverses (Teatro para Personas con Diversidad Intelectual para la Federación Nacional de Arte y Discapacidad en AISGE), creador de l’escola Taller de Teatro permanente Luzarte i fundador del Teatro Brut, etc.

En aquest llibre realitza un compendi d’assajos acadèmics, tot dotant-los de casos pràctics, opinions, eines educatives, metodologies d’ensenyament, etc. Dividit en diversos blocs: metodologia teatral, aspectes neurològics i psicològics i quadern de treball, està concebut com una eina de consulta, per fer servir aquell recurs que ens interessi amb una clara aplicació pràctica.

Més que un assaig és una gran eina de treball, de coneixement i informació per a aquelles persones que volen aprofundir, es dediquin o no al teatre, en un ampli ventall d’aspectes sobre les persones amb discapacitat intel·lectual.

Més informació:

• Teatro Brut 
• Teatro Brut Manu Medina 

Recomanat per Irene Gálvez. Biblioteca Josep Janés i Olivé. L'Hospitalet de Llobregat.

Un repàs de les verdures i les fruites més adequades per alimentar-nos en cada estació de l'any. Aquest llibre neix d'una idea molt simple: ens alimentem millor quan mengem en consonància amb la natura. Com més present estigui la natura al plat, més plaent serà aquest. Per això, aquí et proporcionem les claus per escollir les millors fruites i verdures de temporada i per elaborar receptes infal·libles, fàcils i ràpides que respecten el ritme de les estacions. Tots els nutricionistes estan d'acord: les verdures són beneficioses per a la salut. Gaudeix de les seves propietats en el moment més adequat!

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

El xef dels restaurants Marquinetti i Quilòmetres de Pizza -creador de la pizza gourmet de dos metres i pentacampió del món en elaboració de pizza-, Jesús Marquina, ens presenta en el seu primer llibre, La pizza és alta cuina, un complet receptari que inclou 46 creacions sorprenents que reivindiquen que la pizza pot estar a l'altura de la millor cuina del món.

Marquina revela en aquest llibre tots els seus secrets per aconseguir recrear a casa les pizzes gurmet que li han donat fama mundial, moltes d'elles presents a la carta dels seus restaurant, i moltes altres totalment inèdites i originals.  

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La cuina és l'estança més important de la casa en totes les civilitzacions del món i ha ocupat al llarg de la història una posició de gran importància dins les llars, doncs es tracta d'un espai fonamental en la vida familiar. Ordenar-la significa fer-la funcional per a qui la dirigeix, però també comporta millorar la nostra relació amb el menjar i amb els altres habitants de la casa a partir de les nostres emocions.

Roberta Schira és una de les firmes més acreditades de la crítica gastronòmica a Itàlia i en aquest llibre uneix les seves dues grans passions: la cuina i la psicologia. Ens demostra que a partir d'un bon ordre a la cuina es produeix un canvi en nosaltres mateixos.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

 

Tant si vols entrar al departament de comptabilitat d'una empresa, com si vols muntar el teu propi negoci, i fins i tot si estudies l'assignatura de Comptabilitat i Finances, aquest llibre constitueix una introducció fantàstica a aquesta disciplina. Oblida't d'aquesta frustrant sensació de no entendre el que t'expliquen, perquè Oriol Amat t’ofereix un llibre amè, molt fàcil de seguir i comprendre, destacant els conceptes clau, avançant amb pas ferm per a què mai més et sentis perdut davant un compte de resultats.

 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ben Horowitz, l’autor del llibre, va passar de tenir la startup tecnològica més prometedora de Silicon Valley a estar en plena crisi sense tresoreria i amb prop de 500 empleats, venent la seva empresa  i remuntant  i arribant posteriorment al cim. Aquest llibre és una obra mestra pel seu enfocament pràctic i llenguatge directe. El seu autor comparteix com va superar les seves pròpies mancances per arribar a ser un bon CEO (Executiu en Cap), explicant la seva experiència i ordenant-la en lliçons i pautes d'actuació.

Dirigit a tot lector interessat en la gestió d'empreses.

 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Puc heretar les malalties dels meus parells o avis? Fins a quin punt una disciplina com l'epigenètica pot repercutir en la prevenció i el tractament de malalties com el càncer, el Parkinson i l'Alzheimer? I, sobretot, què és l'epigenètica? Manel Esteller, referent internacional en l'àmbit de l’epigenètica, respon en aquest llibre a aquestes preguntes i a moltes altres d'una manera il·lustrativa i divulgativa. A partir de dotze exemples basats en casos reals, exposa els conceptes claus per entrendre aquesta disciplicina d’una manera divulgativa i il·lustrativa i ofereix un panorama de les infinites possibilitats que genera l'estudi de l'epigenètica. D’aquesta manera, els conceptes teòrics troben una aplicació pràctica en consells per a portar una vida saludable que ens permeti prevenir el desenvolupament d’aquestes malalties.  

 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

De tant en tant va bé fer una mirada al passat del còmic d’aquest pais. Norma Editorial ha reeditat Siete Vidas, les històries  que Josep Maria Beà (Barcelona, 1942) va publicar a la revista Rambla als anys vuitanta. Beà ha estat referent en el còmic d’adults a nivell internacional, per això val la pena tornar a llegir les històries de Gatoni, el gat protagonista d’aquestes set mirades al passat d’algú que s’ha fet gran.

Beà va dibuixar i publicar aquests set mini relats quan tenia quaranta anys. La  crisi d’aquest moment vital ens empeny a mirar a tot el que hem deixat enrere. El periodista Rubén Lardin en el pròleg d’aquesta edició diu d’aquestes històries que són “set mossegades a la poma de la memòria”. Robert Crumb va revelar un secret a l’autor, si el protagonista del relat és un animal, converteix el quotidià en una faula universal. 

Josep Maria Beà va ser reconegut al Saló Internacional del Còmic de Barcelona l’any 2003, per la seva trajectòria. Beà va començar la seva trajectòria als anys cinquanta formant part de l’agència  Selecciones Ilustradas i ha destacat per ser un dels primers autors d'aquí que van poder desenvolupar i dibuixar els seus propis guions als Estats Units.

Més informació:

• Entrevista  a Josep Maria Beà a Entrecomics

Recomanat per Josep Benabarre. Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes. 

 

 

 

 

Segons l’Organització Mundial de la Salut, la salut mental dels infants i adolescents s’ha convertit en un dels principals reptes de salut pública a tot el món. S’estima que entre el 10 i el 20% de la població infantil i adolescent mundial presenta problemàtiques de salut mental i que el 75% de trastorns mentals comencen abans dels 18 anys.

L’autor, mitjançant 6 capítols, fa una aproximació del naixement del concepte “adolescència” des de l’Edat Mitjana fins l’actualitat i ens relata que no hi ha una crisi d’adolescència en singular sinó que hem de parlar de múltiples adolescències i de molt diferents. Cada adolescent és un món i té múltiples maneres d’afrontar les noves situacions en què es troba. L’entorn social, les circumstàncies socioeconòmiques, la interacció amb la família, els canvis del propi cos i les malalties que en poden derivar d’una mala acceptació d’aquest com pot ser l’anorèxia, són temes analitzats detalladament per l’autor ja que poden afectar a la salut mental de l’adolescent.

La latència de l’adolescència i la seva evolució, els límits, l’exaltació, la violència o el fanatisme són conceptes que també tracta clínicament.
Un llibre tècnic que ens parla des del punt de vista mèdic de tot allò que pot afectar a la salut mental d’un adolescent en una etapa de molts canvis.

Alberto Lasa és psiquiatra i psicoanalista format en diferents universitats d’Europa. Actualment és professor de Psiquiatria a la Universitat del País Basc i professor associat de Psicopatologia i Psiquiatria de la facultat de Psicologia de Deusto. Ha sigut Cofundador i President de la Sociedad Española de Psicoterapia del Niño y del Adolescente, de l’Associació Altxa, Vicepresident de la Societat Internacional de Psiquiatria Adolescent i pertany al Consell Directiu de l’Associació Europa de Psicopatologia dels nens i adolescents.
A les biblioteques:

Adolescents – Psicologia

Més informació:

• Servei Català de la Salut. Atenció a la salut mental i addiccions
• Salut Mental Catalunya
• Adolescents i Salut Mentals. Organització Mundial de la Salut

Recomanat per Bib. Joan Triadú. Vic

 

La nanotecnologia arriba a tots els sectors productius i mostra el seu enorme potencial per millorar el nostre benestar. Però mentre té lloc aquesta revolució,  apareixen certs problemes causats per ella, alguns d'índole social i política, i altres relacionats amb els riscos i l'impacte dels nanomaterials sobre l'ésser humà i el medi ambient, avivant el debat social.

Aquesta obra explica els riscos de la nanotecnologia, presents i futurs, els possibles danys i la forma en que tots aquests temes s'estan abordant.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ignacio Aldecoa (1925-1969) forma part de la generació literària dels cinquanta, juntament amb Sánchez Ferlosio, Martín Gaite i Fernández Santos, entre d'altres. La seva és una narrativa plena d'evocacions que configuren un ampli quadre de la comèdia humana de la nostra posguerra. Con el viento solano és la novel·la d'una fugida. Un home que fuig i que busca una redempció, un recer. El viacrucis d'un home gitano que ha comès un delicte i les conseqüències del qual, barejades en la seva consciencia i en la seva sang, quedaran marcades en el camí que recorre al bell mig de la por i la solitud. Amb una prosa exacta i alhora lírica, amb la certesa de les paraules d'un altre temps, la força del ritme i la profunditat dels ambients, Ignacio Aldecoa ens porta a l'interior d'una obsesió, d'una escapada, en una novel·la que és un clàssic de la literatura española.
 
El director de cinema Mario Camus va fer-ne una versió cinematogràfica l'any 1966.
 

Més informació:

• Ignacio Aldecoa a les Biblioteques
• Ignacio Aldecoa a la Viquipèdia
• Historia de nuestro cine: "Con el viento de solano"

Recomanat per Joan R. Herrador. Bib. Cabrils. 

La bruixeria forma part de l’essència del poble i la cultura catalans. Qui no té una àvia que no conegui les propietats curatives de les plantes? Qui no ha gaudit d’històries de bruixes a la vora del foc? Qui no ha taral•lejat alguna vegada la popular cançó catalana «Plou i fa sol»? La geografia catalana és plena de llegendes relacionades amb aquest imaginari popular.

L’autor d’aquest recull és un estudiós del fenomen de la bruixeria a Catalunya i les seves novel•les han enamorat milers de lectors.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

 

 

Els autors proposen ajudar-nos a comprendre aquest món, canviant i complex, on tecnologia i digitalització són protagonistes d’un històric punt d’inflexió que afecta a tots els àmbits. Amb amenaces reals i enormes oportunitats: modifica l’economia i les empreses; genera amenaces com la inseguretat o la manca de privacitat; obre el debat sobre el futur de les ciutats o l’evolució de l’espècie; o que planteja canvis en el model educatiu o energètic, per caducats i insostenibles. 

Cal empoderar tecnològicament a les persones, per prendre decisions conscients i poder aprofitar la part positiva que promet el món digital, atenuant-ne els riscos i construir el món que volem. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

 

Sofia Coppola, coneguda fins aquest moment per ser filla del director Francis Ford Coppola, va sorprendre l’any 2003 presentant una de les seves obres més personals, obtenint l’aplaudiment general de crítica i públic i acaparant un gran nombre de nominacions i premis cinematogràfics a nivell internacional.

Bob Harris, un actor nord-americà en hores baixes, es troba a Tòquio per filmar un anunci de whisky japonès. Intuïm que es tracta de la seva manera de fugir d’una situació personal i familiar complicada i assistim amb un somriure a la seva estupefacció davant una cultura i un idioma que li resulten estranys i de vegades absurds. En el seu camí es creua Charlotte, una jove que passa les hores mortes a l’hotel on s’allotgen tots dos esperant que el seu marit fotògraf torni de treballar. Malgrat tenir vides molt diferents la connexió és immediata. Al llarg del metratge els acompanyem pels sorollosos carrers de la gran ciutat, plena de personatges peculiars, llums de neó i karaokes impossibles.

La solitud és el tema central d’una pel·lícula intimista que transita entre la comicitat i la melancolia, amb moments de poesia i veritable bellesa visual, de tendresa, mirades còmplices i silencis plens de significat.

 

Més informació:

• Sofia Coppola a les Biblioteques
• Sofia Coppola a la Viquipèdia
• Lost in translation a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Pompeu Fabra. Mataró.

Atticus Finch, un advocat respectat de la comunitat de Maycomb, Alabama, rep l’encàrrec de defensar un home afroamericà acusat falsament de violar una dona blanca. També hi ha una altra història paral·lela: l’assetjament d’un home amb discapacitats. La seva filla Jean Louis Fich, Scout, i el seu fill Jem, junt amb un amic comú, Dill, observen i descriuen la irracionalitat de la reacció de la major part dels habitants abans, durant i després del judici.

Per comprendre millor aquesta novel·la fem una breu referència al context: el pare de Harper Lee era advocat i propietari del diari de la ciutat, i s’havia trobat amb històries similars durant els anys de la Gran Depressió (1929). L’escriptor Truman Capote, amic d’infància de Harper Lee, explicava que de petits anaven als judicis, de la mateixa manera que altres persones van al cinema. De fet, el personatge de Dill està inspirat en històries que Capote va explicar a Lee d’ell mateix.

Va ser publicada l’any 1960, un moment en que el conflicte per la segregació racial estava al seu punt més àlgid a Alabama. L’any 1963 Martin Luther King va encapçalar una protesta per boicotejar el transport públic de Montgomery (la capital) que mantenia un sistema de seients segregats.

Recomanem aquesta novel·la pel seu estil literari, pels fets explicats a través de la mirada d’una nena amb un cert to d’humor, i també perquè ajuda a conèixer la història i els sentiments d’una comunitat. En definitiva, situa una sèrie de debats i problemes que encara segueixen vius ara i avui.

Més informació:

• Harper Lee a les Biblioteques
• Les grans dames del sud
• Harper Lee a la Viquipèdia
• ‘Ve y pon un centinela', de Harper Lee. "El País"
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

En un món on estan desapareixen les cultures autòctones i la vida salvatge, Panamà conserva intacta la seva essència. Caminar per la selva, veure tocar la conga, o navegar entre illes tropicals paradisíaques, és una meravella per als nostres sentits. Els seus transparents mars blau turquesa, els cafetals, i boscos ofereixen relaxació i aventura alhora. Aquesta guia ens  facilita tota la informació necessària, consells de viatge i activitats a l’aire lliure per tal d’aprofitar al màxim la nostra estada. A més a més  hi ha un capítol dedicat a la fauna i flora  i a la cultura panamenya.

 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest manual és ideal per a totes aquelles persones que volen conèixer quines són les bases i les eines més útils per anar millorant en aquest esport. Serveix per millorar el rendiment dins la pista i dona resposta a moltes preguntes relacionades amb aquest joc, per a principiants i per experts.

Recomanació feta per Berta Cama Sanchez. Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

Per què hi ha persones amb qui ens entenem sense esforç i persones que no entenem gens ni mica? Com és que hi ha gent que no fan mai el que esperem que facin? Com és que hi ha gent que pretenen que fem coses que no podem, no sabem o no volem fer? Què ho fa que hi hagi equips de treball que es complementen tan bé, i d'altres que van tan coixos? 
Aquest llibre ofereix un mètode, resultat d'anys de tasca professional en moltes organitzacions, per entendre com som i com són els altres i, així, poder millorar les nostres relacions interpersonals en tots els àmbits, tant amb els companys de feina com amb la nostra família, amics, coneguts i saludats. És un mètode basat en l'observació que és fàcil d'entendre, útil i pràctic. Al mateix temps, és un mètode complex, perquè les persones som complexes. Però, llegint aquest llibre farcit d'exemples de personatges famosos, podrem aprendre el mètode de manera ben ràpida i agradable.

Per saber sobre els autors: A. Caderó, J. Oliveres i J. Queraltó.

Recomanat per en Manel Fernàndez. Biblioteca Mestre Martí Tauler. 

 

La novel·la ambientada a Londres dels anys seixanta i al continent africà, reflecteix una societat i moment polític que l'autora coneix bé. 
Un allau de personatges omplen les pàgines, alguns d'ells són difícils d'oblidar però sobretot costa no prendre partit per quatre protagonistes: Júlia, Jonny, Frances o Sylvia. 

Tres personatges femenins potents, la Júlia, l'àvia, la Frances, primera esposa de Jonny i Sylvia, filla de Jonny, militant comunista a temps complert i que posa per davant la causa, abans que la família.

La primera part de la novel·la transcórrer a Londres i té com a nucli central la cuina de l'àvia Júlia que sembla una gran casa d'acollida d'uns anys convulsos i sobretot plena dels conflictes familiars protagonitzats per la vida caòtica de Jonny. Hi ha tot un entrenat de personatges i històries que són un retrat perfecte d'una societat que espera i necessita un canvi.

 A la mort de Júlia el relat es desplaça al continent africà de la mà de Sylvia, que emprèn el viatge innocent i amb un sentiment profund d'altruisme, però que es veu derrotada i sobrepassada al trobar-se de cara amb les conseqüències d'una descolonització no massa llunyana i que ha deixat com a llegat la corrupció, la pobresa, el caos. Topa també amb la Sida devastadora, l'absurditat d'algunes ONGs...

Aquesta novel·la signada per una de les grans escriptores és ofereix una molt bona oportunitat per conèixer des de dins la segona meitat del s. XX

Més informació:

• Doris Lessing a les Biblioteques
• Doris Lessing a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna. 

Gemma Lienas i Massot és una autora, escriptora i activista catalana. Moltes de les seves obres tenen com a rerefons la qüestió del gènere, aprofundint en temes com la violència, la prostitució, la sexualitat...En són exemples, títols tan contundents com ara “Rebels, ni putes ni submises”, els diferents diaris de la Carlota i també la novel·la que a continuació us recomanarem:  “Atrapada al mirall”. 

El punt de partida és aparentment simple: la Gina, una doctora en Història resident a Califòrnia, rep la terrible notícia de que la seva millor amiga, la Laura, ha mort en un accident de cotxe a les corbes del Garraf. 

A partir d’aquest fet, detonant de tota la història, la Gina començarà a pensar que alguna cosa més s’amaga rere la mort de la seva amiga, però també més enllà de l’aparent vida perfecta que tenia al costat del seu marit i del seu fill. Aquesta vaga sensació inicial, donarà l’inici  a aquest thriller psicològic, en el que el relat es va teixint en petites peces. Diferents personatges van prenent la paraula per tal d’anar-nos oferint un relat polièdric de la relació que hi havia entre en Basil i la Laura. Serà la Gina la qui, amb tots aquests fragments (talment com si fossin diferents reflexos en un mirall, seguint el mateix títol), aconseguirà treure la imatge real de tot plegat i desentrellar aquesta mort aparentment accidental. 
L’autora fa un paral·lelisme entre el maltractament i altres formes de violència i dominació de les persones, explicant-nos els mecanismes psicològics que porten a una persona a ser anul·lada i a rebre maltractaments, ja siguin físics com psicològics. 

Es tracta d’una lectura que t’atrapa des del primer moment, però que també fa que et revelis i t’enfadis amb el que estàs llegint. En poques paraules, és un llibre que sacseja consciències.
 

Més informació:

• Gemma Lienas a les Biblioteques
• Gemma Lienas a la Viquipèdia
• Gemma Lienas a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Recomanat per Bib. La Cooperativa. Malgrat de Mar. 

La Yeonghye és una dona casada normal i corrent; una jove convencional, previsible i conformista que després d’un somni, decideix deixar de menjar carn. Aquest fet provoca un daltabaix en el si de la seva família. La seva voluntat de fer-se vegetariana no obeeix a una qüestió de salut sinó a un impuls profund de revolta contra tot allò que la constreny i l’anul•la com a persona: un estructura familiar opressiva des de la infantesa i un marit que contribueix a la perpetuació del seu malestar d’una forma soterrada i punyent. ‘Punyent’ és un dels adjectius que millor descriuen la prosa de Han Kang (Gwangju,  Corea del Sud, 1970) doncs, contràriament al que pot semblar, aquesta és una història de fets terribles.
 
La novel·la narra el recorregut vital de la seva protagonista, el seu desig de fugir d’un sistema -el món en el que vivim- profundament violent amb les dones, per anar a la recerca d’un estat ideal, harmònic i en comunió amb la natura. Estructurada en tres parts,  la història s’explica des de tres punts de vista: el del seu marit, el del seu cunyat i el de la seva germana. La veu de la Yeonghye només apareix quan somia; uns somnis brutals, plens de sang i violència que contrasten amb la rara bellesa de les paraules, una lírica hipnòtica que atrapa al lector en una experiència única. 
Publicada per l’editorial Rata_Books -que des d’aquí recomanem seguir atentament per la seva aposta per obres necessàries i singulars com aquesta-, i guanyadora del Premi Man Booker Prize Internacional 2016, La Vegetariana és una novel·la insòlita, magnífica i pertorbadora alhora, que ens porta al límit per mostrar-nos l’abisme i que, quan per fi el contemplem, ens deixa tremolant durant dies. 

Més informació:

• Han Kangan a les Biblioteques
• Han Kang a la Viquipèdia
• Entrevista a l'autora

Recomanat per Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt. 

L'any 1986 el reporter gràfic Didier Lefèvre es va integrar en una expedició de l'ONG Metges Sense Fronteres a l'Afganistan en el marc de la guerra que es lliurava en aquest país contra l'ocupació Soviètica. Com a resultat d'aquesta experiència el fotògraf va tornar a casa amb una gran quantitat de material fotogràfic del qual només una petita part va ser publicat a les revistes per les quals treballava.

L'any 2003 veu la llum el primer dels tres volums d'El fotógrafo, còmic que narra, de la mà de l’autor francès Emmanuel Guibert, l'experiència viscuda per Didier Lefèvre a l'Afganistan. Guibert, ja havia sorprès crítica i públic amb la publicació de La guerra d'Alan on donava bona mostra de la capacitat narrativa de les seves il·lustracions.

Amb un guió escrit conjuntament entre Lefrèvre i Guibert i combinant part del material fotogràfic amb un dibuix de línia gruixuda que ressalta el tot per sobre del detall, El fotógrafo ens endinsa de manera colpidora en la crua realitat d'una guerra desigual, les duríssimes condicions en què han de desenvolupar la seva feina les organitzacions humanitàries i el profund impacte, físic i mental, que el viatge té sobre el protagonista.
L'àlbum va tenir un reconeixement immediat: l'any 2004 el primer volum va rebre el premi Canal BD, atorgat per la principal cadena de llibreries francesa. L'any següent, el segon volum va aconseguir el premi France Info al millor còmic d'actualitat i reportatge.

Didier Lefèvre mor el 2007 a l'edat de 50 anys, tot just un any després de la publicació del tercer i últim volum de l'obra guardonat amb el premi Essentiels d'Angoulême del prestigiós festival de còmic francès.

Es tracta, en definitiva, d'una aventura fascinant que arriba directa al cor del lector, un còmic meravellós, colpidor i esperançador a parts iguals, que ens mostra la millor i la pitjor cara de la humanitat.
 

Més informació:

• Emmanuel Guibert a les Biblioteques
• Web del còmic
• Entrevista Emmanuel Guibert

Recomanat per Bib. Joan Coromines. Masnou. 

Roba Estesa és un grup de música en català que s’autodetermina amb un gènere propi: el folkcalentó. El seu objectiu és dur el posicionament polític als escenaris reivintdicant-se com a dones. Parteixen d’una base de música d’arrel que fusionen amb d’altres estils per fer-nos gaudir de l’oci i la música. Bones adaptacions i millor directe on són tot un espectacle visual i musical. Si les trobeu a les festes majors, us faran ballar i tornareu a enamorar-vos de la música folk d’abans i d’ara. 

En aquest disc el missatge és clar: la dona i el rebuig a la violència masclista tot declarant el seu amor a la tradició i a la memòria. Tal i com diuen elles mateixes: “Som dones, som ocells. Cançons noves, romanços vells”. 

   

Més informació:

• Roba estesa a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Pare Fidel Fita. Arenys de Mar.

El Nil no és un riu. El Nil és molt més. El més gran dels rius africans és el cor de centenars de pobles i el testimoni infatigable de l’ascens i l’ocàs de les dinasties de faraons més poderoses de la Terra. El seu nom evoca secrets ocults en piràmides o cambres subterrànies i alimenta l’orgull de civilitzacions mil·lenàries que avui encara lluiten per sobreviure. Durant mesos, Xavier Aldekoa ha recorregut el Nil, des de les fonts fins a la desembocadura, per descobrir-ne els habitants, les cultures i les tradicions i també per denunciar la crueltat, la indiferència i la impunitat. Des del compromís i l’honestedat periodística de l’autor, i a través dels testimonis en primera persona dels habitants de la riba del riu, ens aproparem a un món potser desconegut, però no tan llunyà. Perquè el Nil és part de l’ànima occidental; és una oportunitat de mirar diferent, d’entendre l’altre i entendre’ns a nosaltres mateixos.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest llibre pot ajudar a descobrir una enorme varietat d’espècies, entre les flors, els arbustos, els arbres, les herbes i les falgueres més comuns i interessants amb il·lustracions fotogràfiques.

Isabel Keats és el pseudònim darrere el qual s’amaga Belén Solesio López-Bosch, una escriptora madrilenya llicenciada en Publicitat  i Relacions Públiques. És emprenedora i mare de família nombrosa.

Va començar a escriure novel·la romàntica com a hobby inspirada per Jane Austen, Elisabeth Gaskell i Charlote Brönte, entre d’altres.

Ha estat guardonada amb el premi Harlequin España de novel·la romàntica, el Premi de Relat Curt HQÑ i el Certamen Vergara-RNR.

Ha publicat una dotzena d’obres entre novel·les i relats. Ha estat traduïda a l’anglès, al francès i a l’alemany.

Cuéntaselo a otra

Inés Santaolalla és una jove empresària d’èxit que decideix agafar un any sabàtic per aïllar-se del món, per escriure una novel·la i per recuperar la seva autoestima després de divorciar-se del seu marit quan aquest li és infidel.

Per això demana una excedència a la seva empresa i se’n va a treballar com a portera a un bloc de pisos del barri de Salamanca de Madrid. Però com que no vol que ningú la reconegui es caracteritza amb unes ulleres de cul de got, es pentina amb un monyo tibat i es disfressa de iaia amb roba ampla i passada de moda.

Al bloc hi viuen: Enrique Echevarría i la seva filla adolescent, que és un metge vidu que està de molt bon veure; una anciana ex-actriu que es troba en hores baixes i un productor de cinema amb una vida molt misteriosa que transporta suposats cadàvers cada 15 dies durant la nit.

Aquest argument rocambolesc, per tractar-se d’una novel·la romàntica, és un homenatge a la portera de “L’elegància de l’eriçó” de l’escriptora francesa Muriel Barbery.

Està escrita amb una barreja d’humor, ingeni i ironia. Tots els personatges gaudeixen d’aquest caràcter espontani i fresc, fins i tot els secundaris.

En principi pot semblar una història poc creïble, sobre tot quan veus que la protagonista es disfressa per ficar-se de ple al seu paper de portera amb la intenció de passar desapercebuda.

A mesura que avança el relat anem descobrint als veïns. N’hi ha un que es dedica a activitats delictives però els altres no avisen a la policia perquè intentaran resoldre el cas per ells mateixos, mantenint així la intriga del relat.

Precisament els personatges son un dels punts forts de “Cuéntaselo a otra”, amb els seus diàlegs àgils, encertats i divertits, amb frases enginyoses i lapidàries.

Destaca l’escriptura elegant de l’autora perquè posa referències a tota la novel·la que van picant l’ullet al món de la cultura i dels llibres.

Tot plegat fa que resulti un llibre recomanable per llegir en època de vacances, quan volem desconnectar i fer-nos un fart de riure amb una lectura amena, esbojarrada i de vegades una mica surrealista que acaba arribant al cor del lector.

De fet, en qualsevol moment pot venir de gust tenir a les mans un llibre entretingut, ben escrit, divertit i diferent del que esperem trobar en algunes típiques i tòpiques novel·les romàntiques.

 

Més informació:

• Isabel Keats a les Biblioteques
• Pàgina web oficial 

També et pot interesar:

• Fons especial de novel·la romántica de la Biblioteca del districte 3 de Terrassa

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

Els autors francesos Eddy Simon i Pierre-Henry Gomont ens presenten amb aquest còmic guanyador del Premi Angoulême 2015 al millor còmic de gènere negre. Rojo Karma és una trepidant història de misteri en l'entorn místic de l'Índia.

Adelaïde Tiersen és una dona en avançat procés de gestació que acudeix a Calcuta a la recerca del seu company (i pare del nadó) del qual no en té cap contacte des de fa setmanes. Donada la poca col·laboració del Consulat francès i de la policia índia, l'Adelaïde decideix fer la recerca pel seu compte amb l'ajuda d'un taxista local, l'Imran. A mesura que aprofundeix en la recerca del seu company s'endinsa més en una trama secreta amb ramificacions molt poderoses i en els misteris de la societat índia.

Recomanat per David Garcia. Biblioteca Central de Cornellà.

Els "smoothies" verds (liquats de fruites i/o Verdures) tenen una extraordinària capacitat desintoxicant i regeneradora. Aquest llibre de Victòria Boutenko, reconeguda en el fenomen dels smoothies verdes, ens mostra les millors condicions perquè els smoothies exerceixin amb tota plenitud la seva acció depurativa i poder sanador i disposa de tota la informació pràctica necessària perquè puguis organitzar el teu propi pla depuratiu basat en plats vegans i smoothies verds.

L'autora detalla una sèrie de recomanacions perquè el lector sigui capaç d'organitzar-se durant 7 dies una pausa a la seva vida per aprofitar una dieta depurada en un ambient distès aportant: principis de salut i nutrició essencials per abordar la depuració; receptes fàcils i variades tant de smoothies verds com de plats vegans complementaris; Informació minuciosa sobre les propietats terapèutiques de les plantes i els nutrients específics que potencien la salut i el benestar, i dades reveladores sobre l'anàlisi de l'aigua; i Recomanacions per a crear activitats de grup, i dades sobre equipament, material educatiu, etc.

Victòria Boutenko és una autora guardonada. Chef gurmet, investigadora i artista, imparteix classes de vida sana i verda a tot el món. Com a resultat dels seus ensenyaments, milions de persones estan bevent batuts verds i mengen aliments crus. Viu a Ashland, Oregon.

Més informació al catàleg Aladí per les matèries:

 

Sucs de fruita--Ús terapèutic.

Sucs de vegetals--Ús terapèutic

Verdures  

 

Més informació:

http://www.rawfamily.com/

 

Recomanat per la Biblioteca Bellvitge de L'Hospitalet de LLobregat

Pep Brocal (1967) és un il·lustrador i comicaire nascut a Terrassa i que ha treballat a publicacions tan diverses com Top Comics, El Manglar  o la revista infantil Cavall Fort. També ha realitzat tires còmiques  per als diaris  La Vanguardia i El País, entre d’altres.

Cosmonauta és una novel·la gràfica de ciència ficció, gènere del qual Pep Brocal es confessa seguidor, però en realitat és l’embolcall d’una reflexió al voltant de temes de caràcter més filosòfic, com la solitud de l’ésser humà, la religió i el futur de la espècie humana, amb l’encert de fer-ho en profunditat però sempre amb la distància que dona l’humor, eina indispensable davant del vertigen metafísic.

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

En primer lloc, situem-nos, ens trobem amb un western modern que transcorre en els desèrtics paratges de l’oest de Texas. Això és l’Amèrica de Trump, que la  retrata amb precisió: empobrida, fastiguejada per un sistema abusiu i abandonada a causa de la regressió econòmica.

Aquest ambient gris i decadent simbolitza el fracàs vital dels nostres protagonistes: dos germans, un separat amb fills i l’altre delinqüent. Decideixen atracar un seguit de bancs per fer front als deutes familiars, i així no perdre la casa i les terres on s’hi ha trobat petroli.

La pel·lícula aconsegueix atrapar-nos des del primer moment. El ritme trepidant i les situacions que van en augment ens mantenen immòbils a la butaca. I és que la cinta funciona en tots els sentits: direcció, guió, banda sonora, fotografia... A més, d’un fantàstic repartiment d’actors, Chris Pine, Jeff Bridges i Ben Foster, els quals atorguen complexitat i riquesa als seus personatges.

Ja ho sabeu, si voleu gaudir de bon cinema, creiem que aquest film no us deixarà indiferents.

Més informació:

• David Mackenzie a les Biblioteques
• Comanchería a la Viquipèdia
• Comanchería: un gran Wéster social
• Filmaffinity

Recomanat per Susana Clavell. Bib. Ferrer i Guàrdia. Alella. 

"Si no puc volar" és un llibre escrit per una cara coneguda de les pantalles de televisió: l’Estel Solé. L’Estel es defineix ella mateixa com a dramaturga, actriu, poeta i productora. Sent tant polifacètica no és d’estranyar que hagi publicat llibres de poesia, teatre, dramatúrgia i ara la seva primera novel·la: Si no puc volar.

El llibre parla de l’Ànnia, una dona de 40 anys acabada de divorciar, sense feina i que viu amb el seu avi. La podríem comparar amb la "Bridget Jones" que tots tenim al cap. I tot i que el tema central de la novel·la és el moment vital de l’Ànnia, un moment baix de semi-depressió, el llibre també ens parla d’un tema que, segons l’autora, encara és un tema tabú: la infertilitat.

Però tots aquests elements: infertilitat de l’Ànnia, la manca de feina, el divorci, la convivència amb l’avi... estan tractats amb un toc d’humor que fan que la novel·la sigui sincera i divertida. 
 

Més informació:

• Estel Solé a les Biblioteques
• Estel Solé al Club de llibre
• Estel Solé a la Viquipèdia
• Lectura d'un fragment de la novel·la a càrrec de l'Estel Solé
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Marta Quer. Bib. Can Coromines. Sant Pol de Mar. 

Alan Benett (Leeds 1934) autor, actor i dramaturg anglès, ha tingut èxit als escenaris i també en altres mitjans com la ràdio, la televisió o el cinema. 

Una lectora poc corrent és una novel.la publicada el 2008 per Empúries, en català i per Anagrama en castellà. És un llibre amè que es llegeix ràpid, un llibre que ens farà somriure i alhora pensar en la importància de llegir. És una història divertida, fàcil i ben escrita. 
La protagonista és la reina Isabel II d’Anglaterra, ella és la lectora poc corrent i la seva afició a la lectura es convertirà en quasi un afer d’estat. 
De fet són els gossets de la Reina que tot passejant pels jardins de Buchingham descobreixen la biblioteca mòbil que cada dimecres arriba a palau.  És així com la Reina coneix Norman, un treballador de la cuina reial a qui Sa Majestat no havia vist mai. La Reina, gairebé per obligació agafa un llibre en préstec. I aquí comença tot. Isabel II comença a interessar-se per la lectura, fet que desconcerta a tots els que l’envolten, seguretat, protocol, etc...

La Reina descobreix que un llibre porta a un altre llibre, que un llibre és un artefacte dissenyat per fer esclatar la imaginació i, que els escriptors és millor conèixer-los dins les pàgines de les seves novel·les. 
Una lectora poc corrent ens explica la comicitat d’una reina lectora que segons com prioritza la lectura a la seva responsabilitat reial  però sobre tot tracta del que pot aportar la lectura i del plaer de practicar-la.

 

Més informació:

• Alan Bennett a les Biblioteques
• Alan Bennett a la Viquipèdia
• Fitxa de l'autor

Recomanat per Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Un autor oblidat massa temps, i una novel·la desconeguda per a la majoria del públic lector. 
Si goseu obrir-la i entrar-hi, transitareu per la vida d’una família de pagès cent anys enrera. Els coneixereu els sentiments i els treballs que els movien, les seves alegries i les seves ingenuïtats; però també els drames que els afectaven, i els odis i les rancúnies d’una vida que avui ens semblaria solitària, de ciutat com som. 
I no tingueu por del  lenguatge literari de l’Eduard Girbal. No és pas un llibre feixuc de llegir.  Contràriament, l’autor ens sorprèn i la lectura llisca àgil i fresca, tot i que l’expressió dels protagonistes és ben diferent de la d’aquest 21è segle on vivim. La riquesa del llenguatge, si en sou mínimament sensibles, us captivarà.

Per acabar de fer-vos la lectura, cito de la contracoberta: “ [Girbal] Admirat per Josep Pla com a mestre de la prosa…”. “La visió del món de la pagesia, […], és tan dura com divertida.” 

Gaudiu-la, doncs. 

Més informació:

• Eduard Girbal i Jaume a les Biblioteques
• Eduard Girbal i Jaume a la Viquipèdia
• Ressenya

Recomanat per Daniel Ramos. Bib. Can Baratau. Tiana. 

Per la gran majoria les vacances han acabat i cal retornar al dia a dia. Si treballeu a Barcelona i voleu gaudir encara del bon temps que encara fa i fer una mica d’esport tot gaudint d’un paisatge preciós, no us perdeu aquesta recomanació. Una guia imprescindible pels amants de les bicicletes i aquells que volen treure la pols a aquest vehicle que tenen guardat per algun lloc de casa. Per començar de nou amunt i avall, per conèixer quins carrers tenen carril bici, on es pot guardar la bicicleta o què cal fer quan plou. Un manual per gaudir de la ciutat i conèixer llocs per on mai no havíem passat, edificis il·lustres per contemplar mentre voltem i tot això amb un estalvi econòmic considerable en transport. Alhora, el llibre incorpora una sèrie de tracks per al GPS per guiar-te d’una forma més acurada mentre descobreixes Barcelona a cop de pedal.

Més informació a:

• Barcelona en bicicleta 
• Descobreix Barcelona en bicicleta 
• Rutes per Barcelona en Barcelona 
• Xarxa ciclable de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 
   

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar

El títol d'aquest primer llibre de l'Ona Carbonell fa referència a la durada del tango que va nedar el 7 d'agost de 2012 a la final de duo dels Jocs Olímpics de Londres. I realment té molt sentit, perquè a partir d'aquí, la nedadora Barcelonina de natació sincronitzada, guanyadora de medalles en els cinc mundials absoluts en què ha competit, ens explica amb molts detalls les seves vivències, allò que representa ser una esportista d'elit en una disciplina esportiva tan exigent.

Es tracta d'una autobiografia on, de manera propera i sincera, l'Ona ens explica com l'esport li ha servit per a afrontar amb més força els moments complicats, com és de necessari tenir reptes per tirar endavant i aconseguir els nostres somnis.

Recomanat per Marc Vilallonga. Biblioteca Terrassa Districte 5

Sabíeu que una de les més reputades contrabaixistes del mon s’ha criat a casa nostra? Giulia Valle, és de San Remo (Itàlia) però de ben petita es va establir a Barcelona. Formada al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Taller de Músics, a París i també a Nova York, fa uns dies la vam poder escoltar en una entrevista a la ràdio (dia 09/08/2017 a partir del minut 09:30 seg).

Ens recomanava aquest disc d’Ahmad Jamal (02/07/1930 -  ) que es va gravar el 16 de gener de 1958 al Pershing Lounge de l'Hotel Pershing de Chicago, local freqüentat pels amants del jazz en aquella època, enregistrant un total de 43 temes, dels quals 8 van ser seleccionats per a l'àlbum.

La crítica de la premsa com Down Beat de 1958 va ser lleument negativa, referint-se a Jamal com a “música de còctel". El crític va reconèixer l'habilitat i la influència de Jamal en altres músics de jazz com Miles Davis. L'agost de 1958, la revista Jet es referia a l'àlbum com "un èxit nacional". L'enquesta de Down Beat de desembre de 1958 dels distribuïdors de música va demostrar que l'àlbum era el "Bestseller de jazz número 1", i va romandre al Billboard Magazine durant més de 2 anys.

Quan Jamal va ser nomenat un dels Masters of Jazz de National Endowment for the Arts 1994, l'àlbum va arribar a la xifra de més d'un milió de còpies.

Us destacarem el hit “Poinciana” de set minuts i mig, que fou un "èxit massiu de jazz": es va convertir en "música de ball estàndard" a les festes, i va aparèixer en jukeboxes, perquè segons la crítica: "Jamal permet que el baix i la bateria estableixin un groove llatí que és molt atractiu: flueix delicadament amb una sèrie d’arranjaments ben construïts que fan que t’hi enganxis.

L’èxit de “But Not For Me” va permetre a Jamal obrir el seu propi club i restaurant, l'Alhambra, on la seva banda s’hi quedava quan no estava de gira.

Si us agrada … també us agradarà:

• Bill Evans
• Oscar Peterson
• Thelonious Monk

Més informació:

• Ahmad jamal a les biblioteques
• Web oficial d’Ahmad Jamal
• Ahmad Jamal a allmusic.com

Recomanat per Marc de Blas. Bib. Pompeu Fabra. Mataró. 

Aquesta és la història d’una tigressa blanca que aplica la mateixa transcendència a l’hora d’escriure que en rematar un francès. L’antiga secta xinesa de les Tigresses Blanques dediquen quasi una dècada a l’art de la fel·lació com a activitat sacra, per completar un procés biològic que les farà rejovenir entre cinc i quinze anys. La Blanca —que no es diu així— té vint-i-cinc anys i tot just emprèn el camí que la farà incorruptible. Actua verge de traves morals i culpabilitats cristianes i està decidida a capgirar la idea occidental del sexe com a mecànica horitzontal. Per aconseguir-ho tastarà un reguitzell de companys —cadascun batejat amb l’idiograma pertinent— i fugirà de la penetració. No és cap joc ni som davant el tot s’hi val. Hi ha uns preliminars lents, regits per un codi compartit, a la recerca de l’èxtasi durador.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El jove Norman Huntley, fill del llibreter de Cornford, i el seu amic Henry, mecànic de cotxes, han passat uns dies fabulosos de vacances a Irlanda. De tornada cap a Anglaterra, decideixen entrar a visitar una església zelosament custodiada pel sagristà de la parròquia. Per guanyar-se la seva simpatia, els nois asseguren que coneixen una gran amiga de l’antic rector de la parròquia i s’inventen un personatge d’allò més estrafolari: l’octogenària senyoreta Hargreaves, arpista i poeta, neboda del duc de Grosvenor, i també una viatgera intrèpida que va a tot arreu amb un gos i una cacatua... i la seva pròpia banyera portàtil. I resulta que funciona, perquè el sagristà els obre la porta de l’església, encantat de tenir coneixences comunes.

De fet, funciona tan bé que al cap d’uns dies en Norman rep una carta de la senyoreta Hargreaves dient que està feliç de fer-li saber que passarà uns dies a Cornford i que confia que ell la vindrà a recollir a l’estació de tren.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

La proposta que l’Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides i les seves expectatives. Tots dos fa anys que són vidus i saben què és la soledat. De la distància i l’estranyesa dels primers moments, avancen cap a la intimitat i la complicitat, cap a un coneixement profund de l’altre. En la quietud de la nit parlen amb franquesa sobre la seva joventut, els matrimonis i els fills, els enganys, les esperances, la solitud i les pors. Qui sap si passaran junts la resta de les seves vides.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

 Llegir i escoltar en l'idioma que estem estudiant i volem aprendre és una de les claus per aconseguir-ho.

Us presentem un llibre i alhora una col·lecció de lectures progressives en italià que ens ajudaran a aconseguir el nostre objectiu.

Es tracta d'històries curtes acompanyades d'il·lustracions i d'un disc d'audio per seguir la lectura. Podem trobar diferents nivells, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

Per exemple, en el nivell B2, ens trobem història de 1000 paraules, i al final del llibre la solució a algunes preguntes i exercicis que es fan durant la lectura per comprovar si hem entès la història. Un bon recurs per ampliar vocabulari, aprendre gramàtica i passar una bona estona.

Aquest és només un dels títols que podeu trobar d'aquesta col·lecció i d'aquest nivell, però en podeu trobar molts més a les biblioteques:

Italiano facile. 2º livello

Italiano facile

Recomanat per Laura Perich. Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

 

Sí que hi ha alternatives [recurs electrònic] : experiències de comercialització justa a Catalunya

Suriñach, Ruben

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

Aquest document va ser editat el 2014 en el marc de la quinzena edició de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica. D’ençà aleshores aquesta festa s’ha anat escampant arreu, aplegant un consorci d’organitzacions que, sota la coordinació de SETEM, treballen en la promoció del Comerç Just, la Banca Ètica i l’Economia Solidària.

N’explica el recorregut des dels seus inicis fins a la consolidació a casa nostra, per després explicar-ne l’evolució tant a nivell de discurs com en les pràctiques.

Així, hi trobem un conjunt d’experiències de “Comercialització Justa”, definició que canvia l’anterior de “Comerç Just” ampliant-la i incloent-hi totes aquelles iniciatives que incorporen els valors de la justícia social, l’impacte ambiental, la visió de gènere, etc. en la seva activitat comercial i que impliquen una reflexió crítica sobre el Consum fins a entendre’l com a eina de transformació social i econòmica, tot fomentant l’autonomia dels diferents agents implicats en cadascun dels nivells: producció, comercialització i consum, afavorint el contacte directe productor-consumidor.

Després d’exposar els criteris que ha de complir qualsevol iniciativa per a poder-la incloure dins la denominació de “Comercialització Justa”, s’estudien deu iniciatives que en compleixen els paràmetres, són: Alternativa3, Oxfam Intermón, Xarxa de Consum Solidari, Quèviure, EL BROT, Biocoop, Cooperativa de consumidors de productes ecològics i consum responsable Cydònia, Verntallat, CoopMercat i Món Empordà.

Finalment ens dóna una sèrie de consells o reflexions a fer davant dels productes que comprem i les contradiccions que ens podem trobar en el mercat, ens proporciona dades oficials que demostren la ràpida expansió que han tingut i acaba amb una mostra pràctica dels logos que ens trobem en aquests productes i el seu significat.

Recomanat per Marta Pujol. Bib. La Cooperativa. Centelles.

Guia de teràpia natural i de salut dental integrada. Orientada exclusivament a la cura de les dents i les genives, ja que la salut de les nostres dents i genives depèn molt més de les nostres pròpies cures,  hàbits i alimentació que de les visites periòdiques al dentista. No obstant això, la majoria de nosaltres desconeixem els recursos i la informació necessaris per mantenir una dentadura saludable.

En aquesta guia aprendràs, per exemple, que: diversos productes naturals d'origen vegetal (escorça de l'arbre del te, fulles de neem, clau) i mineral (bicarbonat, iode, aigua oxigenada, sal comuna) resulten poderosament eficaces per reduir la placa dental i la gingivitis, equilibrar el pH, sanar les infeccions bucals i fins i tot eliminar de l'organisme els metalls pesats originats pels empastaments; que un gran nombre d'intervencions d'ortodòncia poden evitar-se amb una adequada nutrició i l'ús de determinats suplements i vitamines;  i que  les pastes de dents comercials contenen ingredients sintètics agressius.

També trobarem un elaborat i complet Pla diari de vuit passos que garanteix la protecció definitiva de dents i genives, així com la prevenció de la càries i les infeccions més comunes de la boca.

L’autora Nadine Artemis és una innovadora aroma terapeuta especialitzada en la cura de la boca i la bellesa natural. En les seves investigacions ha desenvolupat fórmules per reforçar el sistema immunitari, a més a més de compostos medicinals per a la salut i el benestar i potents sèrums dentals actualment utilitzats en tot el món.

Avui en dia les famílies gestionen els horaris de la tarda dels seus fills i filles en activitats extraescolars diverses: dilluns patinatge, dimarts música, dimecres ballet, dijous piscina, divendres anglès  o bé dia lliure, tota una setmana planificada per a aconseguir per als seus un futur immillorable, una notable habilitat esportiva, una preparació per al món laboral...

L’abandonament de la important relació entre el ésser humà i l’entorn natural és el que l’autor, en aquesta monografia, carrega contra la societat del segle XXI.  De fet, Richard Louv   identifica aquesta desconnexió amb la mare natura, la Terra, com el “trastorn per dèficit de natura”.

Passar temps a la natura pot ajudar els nens a: aprendre a tenir confiança en ells mateixos, ser més inventors dels seus propis jocs, jugar de forma més cooperativa, millorar les notes en l’assignatura de ciències, estimular la creativitat... El viure un contacte amb la natura fa uns nens, més sans, més feliços, amb millors resultats a l’escola, com també pot ser una teràpia potent per a malalties com l’obesitat, l’estrès, la depressió...

Els jocs a la natura són d’una absoluta llibertat (els elements de joc: branques, pedres, terra, insectes... no tenen instruccions d’ús); els espais del joc són oberts i saludables; l’espai natural afavoreix l’atenció de tots els sentits (no es focalitza un de sol); el lloc són espais de vida; i per últim, en els espais naturals total respecte a les necessitats de cada individu.

Jugar a la natura no és ni molt menys una cura per a tot, però si una gran ajuda per a les habilitats dels nens.

 

Recomanació feta per la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella

Et preocupes per la salut però tens debilitat pels dolços? Gaudeix d’aquestes receptes de postres saborosos però sense afegir-hi sucre: pastissos, gofres, cremes, i altres dolços.

Hi trobarem 40 receptes fàcils per cuinar de manera sana i gustosa, consells per deixar de consumir sucre i informació sobre salut per part d’una nutricionista.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Molts del conflictes que sorgeixen en un equip de treball, tenen el seu origen en el fet que els integrants no tenen el mateix nivell de compromís.

En aquest llibre hi trobaràs diverses estratègies per igualar el nivell d’implicació dels components d’un col·lectiu: consensuar aquest nivell, un cop s’hagin exposat i acordat el objectius per poder-los quantificar (esforç, sacrifici i el fet d’assumir les conseqüències). També ens ajudarà a l’hora d’agrupar el personal amb un nivell de compromís similar o saber contagiar el compromís a la resta del grup.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Llibre per esdevenir un manual per a qualsevol que aspiri a ser emprenedor, abordant tots els passos necessaris: com trobar una idea de negoci, el pla d’empresa i la constitució, l’accés al finançament, les estratègies de màrqueting, ... Tot amb exemples reals d’emprenedors que ja han fet aquest pas ... i han obtingut l’èxit.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest llibre està enfocat com un programa d’exercicis, combinant un treball de condicionament amb un ioga centrat en el desenvolupament de força i flexibilitat, per donar com a resultat una pràctica física integral.

Amb Yogafit no només augmentaràs la salut general, energia i vitalitat, sinó que també tindràs un cos més fort i esvelt, reduiràs l’estrès, milloraràs la postura i la concentració. El llibre presenta més de 100 postures organitzades en rutines. Les fotografies a color i les instruccions pas a pas, fan accessible aquesta disciplina a qualsevol practicant.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Amb paisatges excepcionals i platges idíl·liques aquestes tres illes situades a l’oceà índic: Illa Maurici, l’illa de la Reunió i les Seychelles són un refugi perfecte per fugir de l’hivern.

Volcans, boscos i platges paradisíaques són un reclam tant per als submarinistes com per al amants del senderisme. Tampoc podem oblidar la diversitat de cultures motivada per les onades de immigrants que van anar poblant-les: africans, hindús, xinesos, àrabs i francesos. Això ha dotat a les illes d’una multiculturalitat on qualsevol tonalitat de pell o cabells és possible i on podem trobar una catedral al costat d’un temple tàmil, una mesquita o una pagoda. Festes culturals i religioses que permeten endinsar-nos en la cultura local i on la música i el ball formen part de la vida quotidiana dels seus habitants.

 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

En un món on la immediatesa i els estímuls són constants, cal parar-se a apreciar els petits detalls de la vida amb calma. Això és el que ens convida a fer Jiro Taniguchi amb "El caminante". Autodidacte i guanyador de diversos premis internacionals, Taniguchi, que va morir el febrer passat, és conegut com el "poeta del manga" pel seu talent per captar la grandesa de lo quotidià i transmetre sentiments i sensacions. 

"El caminante" reuneix diferents històries curtes protagonitzades per un home de mitjana edat que dedica el seu temps lliure a passejar, la majoria de cops sense rumb, i que disfruta de petits instants d’oci com ara observar el vol dels ocells, estirar-se sota un arbre, banyar-se a un riu... Accions quotidianes i aparentment sense importància. Taniguchi, però, ens recorda la necessitat de viure intensament aquests instants i de no perdre mai la capacitat de fascinació i la curiositat pel nostre entorn. Gairebé sense diàlegs, amb la senzillesa del blanc i negre i amb un dibuix realista i ple de detalls, ens transmet tot el que sent i observa el protagonista. Aquest és un dels principals encerts del treball de l'artista. Perquè cada dia és una oportunitat per descobrir el barri on vivim o conèixer altres indrets. És un còmic per disfrutar a poc a poc com a poc a poc passeja el caminant. 
 

Més informació:

• El Caminante a les Biblioteques
• Jiro Taniguchi a les Biblioteques
• El Vibora a la Viquipèdia

Recomanat per Maror Puntés. Bib. Ferran Soldevila. Santa María Palautordera. 

Aquest llibre il·lustrat del periodista esportiu Peter Cossins ens descriu 25 de les etapes clàssiques més emblemàtiques del ciclisme europeu.

Per a cada etapa tenim una descripció i les opinions que els mereix als ciclistes professionals. Per exemple, el llibre comença amb la Muntanya Russa de Yorkshire. Ja ens avisa, d’un bon inici, que hi ha moltes pujades i baixades i que aquesta ruta deixa les cames entumides.  Un altre exemple és el final d’etapa més alt d’Europa, a Sonthofen-Sölden a Alemanya i Àustria. Aquesta ruta compta amb una llarga ascensió que provoca que el pulmons cremin a l’hora de respirar.

Cada etapa compta amb un mapa que indica, per trams, la categoria que els organitzadors de les curses els han atorgat.  També ens indica les URL des de les quals podrem veure amb detall i descarregar-les en un dispositiu GPS. 

Més informació:

• Ciclisme al catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recomanat per la Biblioteca de Ponent de Sabadell

El petit Saroo, de cinc anys, es perd en un tren en el qual recorrerà milers de quilòmetres per l'Índia, lluny de la seva casa i de la seva família. Saroohaurà d'aprendre a viure sol a Calcuta, abans que una parella australiana ho adopti. Vint-i-cinc anys després, i comptant tan sols amb els seus records, una determinació infrangible i les possibilitats que li proporciona l'eina de cerca Google Earth, començarà a buscar a la seva família perduda.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

 

La salut, el negoci de la vida, és un documental polèmic que es basa en una anàlisi exhaustiva de la situació de la salut pública i en els determinants socials de la salut. Tracta sobre les desigualtats socials, el dret universal a la sanitat, l'exclusió que provoca la privatització de serveis i la corrupció en el sector de la salut a Catalunya.

Fa una mirada crítica sobre un cúmul de factors i de decisions de l’Administració que poden afectar l’esperança de vida de molts ciutadans. Les retallades de serveis, l’augment de les llistes d’espera, els co-pagaments i d’altres elements, com el poder que el sector farmacèutic exerceix sobre la tria de medicaments, el seu preu i la formació dels metges.

El film va rebre el Premi Gollut de documental de denúncia social.

Draps bruts és el títol d'un segon documental centrat en casos de corrupció a la sanitat de Catalunya.

La tesi dels seus autors és que hi ha un entramat econòmic i polític que vol convertir la vida en un negoci i la salut en una mercaderia, amb l’objectiu de desmuntar l’estat del benestar i aconseguir la pèrdua del dret universal a la salut.

Salut pública - Catalunya al Catàleg Aladí

 

Recomanat per Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

 

Peter Singer dirigeix la nostra atenció a un moviment nou en el que les seves pròpies idees han jugat un paper fonamental: l'altruisme eficaç. L'altruisme eficaç es construeix sobre la idea, simple però profunda, que portar una vida totalment ètica implica fer «el màxim bé que puguis». Aquesta vida requereix una visió pràctica de les donacions benèfiques: si una organització pretén ser digna del nostre suport, haurà de ser capaç de demostrar que el bé que farà amb els nostres diners o temps serà més gran que el d'altres alternatives al nostre abast.

* Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Sean Carroll, cosmòleg i físic nord-americà aporta una nova manera d'abordar les grans preguntes de la humanitat: Per què existim? Quina és la finalitat de l'existència? Què podem saber sobre l'univers i de nosaltres mateixos? Com pensem i decidim?

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Els organismes són màquines de supervivència, autòmats programats a cegues per tal de perpetuar l'existència dels gens que alberguen al seu interior. Ara fa un pas més, i ens mostra que, tot i que els gens només controlen la síntesi de proteïnes, la seva influència va més enllà; del cos en el qual es troben. Els gens influeixen en el comportament dels organismes i en el seu medi ambient, i cita com a exemples les estructures fabricades pels tricòpters, les preses construïdes pels castors o els monticles dels tèrmits. Totes aquestes estructures són considerades ara efectes fenotípics dels gens.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un oficinista somiatruites i un robot dedicat a les tasques de la llar. Dos individus a punt de viure la jornada més delirant de les seves respectives existències. Almenys això indica l'aparició en escena d'un foraster que porta un estrany maletí. Una valisa en l'interior es materialitzen desitjos i malsons. En un futur regit per les corporacions i supeditat al sistema burocràtic, encara hi ha lloc per l'inesperat.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un jove psiquiatra s'incorpora a un centre psiquiàtric situat en un antic i abandonat monestir al bell mig de les inhòspites muntanyes dels Balcans i en ple conflicte bèl·lic a la veïna Sèrbia. Allà, completament aïllat, haurà de conviure amb 6 bojos inofensius, passant fred i fam i sentint el constant udol amenaçador dels llops. La rutina, però, es veurà trasbalsada quan per error els caigui del cel un contenidor d'ajuda humanitària de l'OTAN amb menjar i uniformes militars. Un dels malalts, antic militar, liderarà com a "coronel" un exèrcit sense armes per transmetre un missatge de pau.

El coronel ocell, del búlgar Hristo Boitxev i escrita el 1995, és una obra sobre la solitud, l'amistat, la malaltia psiquiàtrica. una metàfora sobre la desesperança dels pobles dels balcans i una crítica ferotge al pretès sentit comú de la civilització europea. Ha rebut el Premi Internacional de British Council a la millor obra, el Premi Enrico Maria Salerno per la Dramaturgia europea i fou la revelació al Festival d'Avinyó el 1999.

 

  Recomanat per Montserrat Terrones. Biblioteca Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès.

Existeix un perfil de viatger que busca a cada viatge una aventura, una experiència que l'emocioni per la seva singularitat o pel desafiament personal que implica. Aquells que conserven aquesta ànima aventurera, trobaran en aquest llibre una font d'inspiració amb setanta-cinc suggeridores propostes, classificades temàticament, i fàcilment adaptables a la intensitat dels reptes que busquen.

Les excitants experiències que es proposen són molt variades i van des d’una ruta pel Parque Nacional Torres del Paine, un recorregut de 100 km amb l'objectiu d’arribar a les Torres del Paine, i admirar els exuberants paisatges que t'ofereix la serralada dels Andes; fins a, bussejar entre les plaques tectòniques d'Islàndia, una proposta única en un entorn exclusiu per la seva natura i la seva geologia, el Thingvellir National Park, declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat; o un recorregut en bicicleta de muntanya de 4.400 km, a través de la Gran Divisòria Americana, una ruta que travessa dues províncies de Canadà i cinc estats dels Estats Units, un veritable desafiament que cal planificar amb molta sensatesa.

La informació, adequadament estructurada, i les excel·lents fotografies que acompanyen cada experiència, permeten al lector impregnar-se ràpidament de l'adrenalina que desprèn cada proposta seleccionada.
 

Recomanat per Juanma Moreno. Biblioteca Can Pedrals de Granollers.

Nascut a Barcelona l’any 1960, l’Eduard Márquez és autor de llibres de poesia, reculls de contes i novel•les adreçats tant a un públic infantil i juvenil com a un públic adult. 

L’escriptor, distingit, entre d’altres premis, amb el Premi de la Crítica Catalana de Narrativa 2006, va publicar, l’any 2003, la seva novel•la El silenci dels arbres, finalista del Premi Llibreter 2004. 

La novel·la, nascuda d’una anècdota narrada a L’agulla daurada, de Montserrat Roig, narra, amb un estil molt personal i amb un llenguatge molt acurat, gairebé poètic, però senzill alhora, el setge a una ciutat així com les històries entrellaçades de quatre personatges: la d’un violinista, Andreas Hymer, la del seu amor, l’Amela Jensen, la del guia d’un museu de música buit, l’Ernest Bolsi, i la de la misteriosament desapareguda mare de l’Andreas,  la Sophie Kesner; totes elles alternades amb cartes- la majoria d’elles reals-  que testimonien l’horror i la misèria quotidiana d’uns personatges que lluiten per la supervivència a la guerra dels Balcans. 

Us recomanem la lectura de El silenci dels arbres, una història d’amor i música, breu però intensa, d’una bellesa extraordinària, la de les paraules. 

Més informació:

• Eduard Màrquez a les Biblioteques
• Eduard Màrquez a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Les Franqueses del Vallès.

Xabier Gutiérrez (Sant Sebastià, 1960) és cuiner, psicòleg i escriptor. Dirigeix el departament d’innovació del Restaurant Arzak a Sant Sebastià, també col·labora amb diversos mitjans de comunicació i imparteix classes en el màster d’innovació i gestió de restaurants del Basque Culinary Center. Ha publicat diversos llibres de cuina, receptaris i assaigs sobre estètica culinària. Algunes d’aquestes obres han guanyat premis prestigiosos com el World Cookbook Awards, el Premi nacional de gastronomia o el Premio Gourmet Voice entre d’altres.

El Bouquet del miedo és la segona novel·la de la tetralogia que comença amb Los Aromas del crimen. El tercer i quart volum encara no s’han publicat. Xabier Gutiérrez és considerat el creador del “noir” gastronòmic, un món de la cuina que ell coneix molt bé i que com ell mateix considera: “dóna per a molta novel·la negra”.

La novel·la arrenca quan el subcomissari de la Ertzaintza Vicente Parra li assignen investigar l’assassinat de l’enòloga Esperanza Moreno, encarregada d’elaborar el vi de les Bodegues Sáenz de la finca Marbil (La Rioja), prestigioses i productores d’un dels vins més preuats: el VVV. Tot sembla indicar que es tracta d’un crim passional quan a les poques hores de trobar el cadàver, desapareix la parella de la víctima, en Roberto. Ell treballa d’operador de càmera en un dels programes de televisió de cuina de més èxit del país. El subcomissari haurà d’investigar on es troba el Roberto i què s’amaga darrere el crim.

Hi ha dos mons que es barregen i contrasten: el de la televisió, amb l’estressant món de les audiències, i el del vi, màgic i misteriós on tot pot succeir. La novel·la manté el ritme narratiu i la intriga fins al final gràcies als personatges i al creuament de les seves històries. L’explicació de la litúrgia en l’elaboració del vi ens ofereix una novel·la altament recomanable per aquelles biblioteques incloses en els programes de Biblioteques amb DO.

Més informació:

• Xabier Gutiérrez Márquez a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Entrevista al diari digital El Mundo.es
• Entrevista a rtve.es

Recomanat per Bib. Contravent. Vilanova del Vallès.

I vet aquí un dia qualsevol caminant per la ciutat de Barcelona que ens trobem davant el número 26 del Passeig Sant Joan. Davant nostre com si es tractés d´un element anacrònic i corresponent a una altra època ens trobem amb la Biblioteca Arús. I estem molt equivocats davant aquesta primera impressió. No només som davant la primera biblioteca pública de la ciutat sinó el primer exemple d´ universalització de l´espai de lectura pel poble, sense restriccions ni de classe ni condició social.

'Barcelona, ciutat de llibres' es tracta d´una oportunitat de conèixer la transformació del mapa urbà  de la Barcelona moderna des d´una perspectiva diferent. I és aquí, on juga un paper cabdal l´autora Isabel Segura Soriano per tal d´aportar aquest sentit de modernitat al llibre, al qual ja se li coneixen arrels que daten del S.XVI.

Més informació:

• Isabel Segura a les Biblioteques
• Fitxa. Institució de Les Lletres Catalanes.

Recomanat per Carlos Giraldez. Bib. Ca l´Oliveres. Lliçà d'Amunt. 

L’escriptora nord-americana Julie Kibler va debutar amb aquesta novel•la inspirada en la història real d'amor protagonitzada per la seva àvia.

La Isabelle, una senyora de 89 anys, demana a la seva perruquera Dorrie, una mare soltera afroamericana, que l'acompanyi a l’altra punta dels Estats Units per assistir a un funeral. El viatge serveix perquè es coneguin molt millor i sobretot perquè la senyora Isabelle rememori la seva joventut i la complicada història d'amor que va viure sent una adolescent en els anys 30 quan, en el Estats Units de la segregació racial, es va enamorar del fill negre de la criada de la seva família. 

A  través de les confidències de dues dones que a priori no tenen res en comú, una anciana blanca i una jove afroamericana, viatjarem en el temps en una història que gira al voltant dels sentiments: l’amistat, la tolerància, el respecte, la tristesa, el dolor i, sobretot, d’un amor prohibit amb un final sorprenent.

Més informació:

• Julie Kibler a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Fragment del llibre (primeres 20 pàgines)

Recomanat per Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès.

“Bodas de sangre” és una de les peces teatrals més conegudes i amb un major nombre de versions del poeta granadí Federico García Lorca.

Lorca va trigar cinc anys en escriure aquesta tragèdia en vers, acabant-la l’any 1932 i estrenant-la un any més tard al Teatre Beatriz de Madrid. El mes de novembre de 1935 es va estrenar a Barcelona obtenint l’èxit tant de la crítica com del públic i amb l'actriu Margarida Xirgu interpretant el paper de la mare del nuvi.

Com a font d’inspiració el dramaturg va recórrer als fets reals del crim del “Cortijo del Fraile” que van tenir lloc l'any 1928 a la localitat de Nijar (Almeria) i que van ser novel·lats per la periodista Carmen de Burgos al llibre “Puñales de claveles”

L’obra ens explica la tragèdia amb gran modernitat, avançant-se al seu temps, visibilitzant la força de la passió per sobre dels condicionants socials de principis del segle XX al medi rural a través d’una dona capaç de trencar estereotips i desafiant a la societat.

També introdueix alguns aspectes innovadors com que els personatges no tenen nom i s’anomenen pel seu rol a la trama: nuvi, núvia, mare del nuvi, etc. amb excepció d’en Leandro, amb qui fuig amb la núvia; l’autor també intercala cançons tradicionals i poesia i decora el text amb molts simbolismes com el  diàleg entre la mort i la lluna.

L’obra ha estat un repte pels grans directors teatrals i pels directors de cinema que l’han portat a la gran pantalla. Hi ha un bon nombre de versions cinematogràfiques  de totes les èpoques que han convertit  en personatges icònics a les actrius que han representat els personatges de la mare del nuvi o de la núvia.

De les darreres versions teatrals cal destacar la de l’Oriol Broggi, amb la companyia La Perla 29, una proposta on el dramaturg experimenta i planteja text de Lorca com un gran poema ple de ritme i de musicalitat.                              

        “La rosa mudable, encerrada en la melancolía del Carmen granadino, ha querido agitarse en su rama al borde del estanque para que la vean las flores de la calle más alegre del mundo, la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante de brisas, hermosa de encuentros, antigua de sangre: Rambla de Barcelona.”

[Federico García Lorca. Barcelona, 22 de novembre de 1935]

• "Bodas de sangre" a les biblioteques
• "Bodas de sangre" a La Perla 29

• Guia de lectura: “Federico García Lorca” 

• Recomanació: “Federico García Lorca a Catalunya” 
• Recomanació: “Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores” 
• Recomanació: “Bodas de sangre” 
• Recomanació: “Lorca: la valiente alegría”
• Recomanació: “De la mano de Federico” 

Recomanat per la Biblioteca de Viladecans

Jamie Oliver és un dels cuiners amb més èxit de Gran Bretanya. El programa televisiu The naked chef el va convertir en un figura mediàtica i el seu primer llibre de cuina en número u de vendes. Comfort food és segons l'autor, el "llibre definitiu de receptes casolanes"; cent plats que recorren el món per proposar un banquet ple de records i tradicions.

 

L'objectiu d'Oliver és dur-nos de viatge per les emocions a través d’unes elaboracions pensades per a moments especials, celebracions o caps de setmana quan gaudim de més temps. Un aire de nostàlgia recorre tot el llibre gràcies a una cuidada estètica, amb unes idíl·liques imatges de dinars a l’aire lliure i, sobretot, amb els comentaris i vivències d'infància de l'autor que acompanyen cada recepta. En Jamie Oliver recorda amb enyorança les profiteroles de xocolata que feia de nen al pub dels seus pares, el Cricketers, o les farinetes que li preparava la seva àvia mentre l’avi malparlava dels polítics tot escoltant les notícies per la ràdio.

Que estem davant un receptari per ser feliços menjant ho sabem només obrir el llibre; capítols amb noms com Comida para estar de buen humor (on hi ha uns irresistibles brioixos farcits de porc), Placeres prohibidos o Sabrosa lujuria ens ofereixen una bona pista del seu deliciós contingut.

L'autor, alhora, molt compromès amb l'alimentació sana, compta amb un equip de nutricionistes que detallen les calories, greixos, carbohidrats i sucres de cadascuna de les receptes. No existeix la perfecció absoluta i, concretament, un bon àpat que no engreixi! 

Més informació:

Jamie Oliver a les Biblioteques
Pàgina web oficial

 

Recomanat per Biblioteca Can Pedrals. Granollers

Quina és la diferència entre 'simpático' i 'sympathetic' i "complaciente" i "complacent"? Per què no es pot traduir cúanto tiempo?' per 'how long time?' Quan es diu 'last month' i quan 'the last month'? English for Spanish speakers: errors comuns en anglès dels hispanoparlants és una guia que resol els errors i problemes més comuns de l'anglès, dirigida a estudiants de qualsevol nivell; pot ser usat a classe o bé per a l'autoaprenentatge.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

A la Praga ocupada pels nazis, l’exempleat de banc jueu Josef Roubick descobreix fins a quin punt es pot arribar a capgirar la seva vida quotidiana. A través d'un monòleg adreçat sobretot a la seva antiga amant absent, ens informa de les seves decisions, que passen de la renúncia a la rebel·lió. Roubick, que no va fugir quan encara podia fer-ho, tracta d'adaptar-se als decrets i a les prohibicions contra els jueus. I, després de conèixer un membre de la resistència comunista, decideix no presentar-se a un "transport" per al qual ha estat convocat. A partir d’aleshores, en haver triat la vida sobre la mort als camps, s'amaga i tracta de sobreviure fent la seva nova vida d’aïllament com a no-ciutadà perseguit. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Cochabamba (Bolívia), 2015. Santiago Blanco és un investigador policial retirat. Als seus cinquanta-sis anys, té una xicota, Gladis, que atén un lloc de menjar a l'edifici en el qual ell treballa com a porter. Aquest edifici és del coronel Uribe, que ho va contractar quan Blanco va renunciar al seu lloc i va arribar a viure sota un pont.

Un vell delinqüent reciclat com a cambrer anomenat Abrelatas li demana ajuda per trobar el cadàver del seu fill, robat de la morgue. Enmig d'una recerca macabra, i davant la visió desoladora d'una realitat corrupta, Santiago Blanco haurà de resoldre al mateix temps el seu futur sentimental i existencial.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

En llengua turca, daha vol dir ‘més’. És també la primera paraula que aprenen els immigrants il·legals que arriben a Turquia a la recerca d'una vida millor. Allà poden acabar a la mercè d'en Gazâ, un nen de nou anys que, seguint els passos del seu pare, s'ha convertit en traficant d'éssers humans. Sumit en aquesta barbàrie, pren distància de l'horror executant les seves tasques sense empatia fins que un dia un accident fatal l'obliga a confrontar-se amb la seva pròpia supervivència, i li proporciona un difícil camí cap a la redempció.

En aquesta història viva que creix a les mans de qui la llegeix, Daha! és un crit de desesperació i, també, l'exigència a què els contrabandistes sotmeten els immigrants, convertits en mercaderia després d'haver estat despullats de la seva humanitat. Hakan Günday ens ofereix un text esfereïdor, escrit amb una poètica demolidora, que examina la vida dels que es lliuren, cada dia, a la guerra humana.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ed Bendler és un estudiant de la RDA que acaba de perdre el gat, l'única cosa que li quedava de la seva companya. Cada dia dubta si saltar o no. Carrega les seves coses en una bossa i fuig a Hiddensee, una illa del Bàltic que acull els pàries de l’Alemanya de l’Est: punks, bluesers, contestataris de tota mena escopits per una societat estricta. Som a l’estiu de 1989. Per Hiddensee passen també els que volen fugir del país per mar, nedant o amb els primers aqua scooters: aquells que s’anomenen els nàufrags i que protegeix Alexander Krusowitsch, l’enigmàtic Kruso, des d’un bar restaurant amb forma de vaixell i aires de secta. Fins que, un bon dia de novembre, cau el Mur...
 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aprendrem valors com l’amor, la bondat, el respecte pels més grans y una profunda devoció per la naturalesa a través de criatures fantàstiques, éssers mitològics, animals increïbles i esdeveniments sorprenents i inesperats que formen part d’alguns dels relats més estimats per part del país nipó, com: Urashima Tar (El joven pescador), Taketori Monogatari (El cortador de bambú) o Momotar (La historia del hijo de un melocotón).

Contes per a tot tipus de lectors, independentment de l’edat, que permetran als més petits, imaginar un món meravellós, impossible; i als adults tornar a descobrir-lo amb una mirada diferent, amb la innocència d’un nen.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El decreixement és un corrent de pensament polític, econòmic i social favorable a la disminució de la producció econòmica, amb l’objectiu d’establir una nova relació d’equilibri entre l’ésser humà i la naturalesa, però també entre els propis humans. El decreixement, com a tal, no és verdaderament una alternativa concreta al model actual; seria la matriu que donaria lloc a l'eclosió de múltiples alternatives.

El llibre, qüestiona també la capacitat del model de vida modern per produir benestar, ja que es parla del desenvolupament sostenible, concepte que és vist pels partidaris del decreixement com una contradicció: el 20% de la població consumeix el 80% dels recursos naturals.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Cosmética casera ens mostra quins materials necessitem, l’equip bàsic, les tècniques que s’han d’aprendre i les parts del cos el qual va dirigit el llibre: rostre, cabell i cos.

Els preparats artesanals que ens ensenya el llibre, ens ajudaran a tenir millor aspecte, amb els quals podràs arribar a obtenir grans resultats.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Les maduixes acabades de collir per tu mateix/a arriben a la cuina? Si compares les faves d’un hort d’algun familiar o amic amb les que compres, no en voldràs comprar mai més a la botiga .... per què? Pel gust? Per la frescor? Pel plaer? O potser per raons mediambientals?

El fet és que aquest llibre mostra com treure el màxim profit en espais reduïts si volem treballar el nostre petit tros.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Refugiados analitza la realitat que no compten les estadístiques: la realitat que sofreixen milions de persones que han de marxar de casa seva, en un país arrasat per la guerra i la repressió: es llancen a un perillós i dur periple, que els converteix de cop i volta, en refugiados.

Tres histories, cadascuna en una etapa diferent del procés migratori, que relaten la injustícia, la desesperació i les situacions límit, però també casualitat, cops de sort i instint de supervivència. El llibre és un testimoni únic i honrat que ens parla d’aquesta massa de vivent, d’aquesta població nòmada, d’aquests desgraciats; els espoliats d’aquest segle anomenats refugiados.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Nascut a Beirut (Líban) l’any 1949, en el si d’una família àrab catòlica, va estudiar Economia política i Sociologia i actualment és un dels autors més destacats de la literatura europea.

Va exercir com a periodista al diari An Nahar i va viatjar per diversos països en alguna ocasió com a corresponsal de guerra. Un cop esclatada la guerra civil libanesa, es va exiliar a França, on viu des de l’any 1985 dedicat a la literatura. Ha rebut diversos guardons entre els que destaquen el Premi Goncourt, el Premio Príncipe de Asturias de las Letras i és membre de l’Académie Française des de l’any 2011.

Entre la seva obra, destaquen les novel.les de ficció Lleó l’Africà, Samarcanda, Els jardins de la llum, El segle primer després de Bèatrice, Les escales de Llevant, El periple de Baldassare i Los desorientados. Ha conreat també el gènere de l’assaig amb títols com Les creuades vistes pels àrabs, Les identitats que maten, Orígens i Un món desajustat.

A la novel.la Lleó l’africà , el protagonista és en Hassan al-Wazzan, fill de Mohamed l'Alamí, dit Lleó l'Africà, va ser capturat el 1518, en tornar d'un pelegrinatge a la Meca, per pirates sicilians, que el van oferir com a obsequi a Lleó X, el gran papa del Renaixement. Ens trobem en el pas del segle XV al XVI, època de la reconquesta de Granada, de la presa del Caire pels otomans, de l'imperi negre musulmà dels Askia, època de Giulio de Mèdici i del saqueig de Roma pels soldats de Carles V. La grandesa d’aquesta novel.la és la construcció d’un personatge que pertany alhora a diferents cultures i imperis per esdevenir l'home cosmopolita que es guia per la passió de viure i l'instint de la felicitat. 

Més informació:

• Amin Maalouf a les Biblioteques
• Amin Maalouf a la Viquipèdia

Recomanat per Glòria Sànchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera. 

Una vida wiki és el convenciment de que alguna cosa està transformant la societat actual. Arran de la crisi econòmica, diverses persones i grups adopten noves formes de viure relacionades amb la col·laboració. 

El llibre recull experiències col·laboratives relacionades amb l'economia que afecten a diversos àmbits, com per exemple, l'educació, les energies, el treball, el sexe, l'oci o la mobilitat. Tanmateix es reflexiona sobre els punts que encara necessiten millorar, com el malbaratament alimentari o l'economia submergida.  

Segons l'autor, les tendències col·laboratives que s'estan produïnt apunten a un possible inici de postcapitalisme. L'aposta per una vida “wiki” no només prové de les idees d'alguns líders, autors o moviments polítics , si no que també comença a formar part de l'actitud del ciutadà. 

L'autor del llibre, Gil Toll, és periodista i forma part dels serveis informatius de TV3. La seva implicació en el programa Valor Afegit li ha permès il·lustrar el llibre amb casos reals. 

 

Més informació:

• Gil Toll a les Biblioteques

Recomanat per Sofia Möller. Bib. Can Pedrals. Granollers.

El Clan de l’Ós de les Cavernes és el primer volum de la sèrie Els Fills de la Terra, sis llibres que han tingut molt d’èxit, escrits per Jean M. Auel i situats a la prehistòria. L’autora nord-americana es va documentar a fons, va viatjar per Europa per conèixer els jaciments arqueològics de l’època i va contactar amb els millors especialistes en la matèria per tal de poder imaginar com devia ser la vida en les societats primitives.

El llibre se situa fa uns 35.000 anys, en l’última fase del període glacial, en el qual van coincidir a Europa els homes de Neandertal i els de Cromanyó. L’Ayla, la protagonista, que és cromanyó, és adoptada als 5 anys per un clan neandertal. És una noia valenta, atrevida i intel•ligent que aviat destacarà per la seva facilitat d’aprenentatge i per voler fer coses prohibides a les dones del clan. L’encaix entre les dues maneres de fer serà difícil per a ella i la portarà a buscar els seus en altres terres. 

L’autora tracta amb rigor científic i amb molta cura tant les descripcions de paisatges com la manera de viure d’aquells homes i les seves noves descobertes tècniques. El llibre ens apropa a com podien haver estat les relacions entre els Neandertals i els Cromanyons i ens deixa amb ganes de llegir els altres cinc volums de la sèrie per veure com se’n surt l’Ayla, com s’adapta a viure amb els seus i com va adquirint noves habilitats i coneixements que seran fonamentals en el desenvolupament de la humanitat.

Més informació:

• Jean M Auel a les Biblioteques
• Jean M Auel a la Viquipèdia

Recomanat per Esperança Bosch. Bib. Can Pedrals. Granollers. 

El Club de lectura l’Escorxador va néixer el novembre de 2016. De totes les lectures que s’han fet fins ara, destaquem "El cinquè en joc", de Robertson Davies; el primer de la trilogia de Depford.

En aquesta trilogía, Robertson Davies recorre als seus records d’infància al Canadà rural per narrar tres vides: la de Boy Stauton, un exitós home de negocis; la de Paul Dempster, un prestidigitador de fama mundial i la de Dunstan Ramsay, un profesor que té per especialitat les vides, reals o mítiques, dels sants catòlics.

Davies narra l’evolució d’una sèrie de personatges a través de les seves experiències vitals. El narrador no és un protagonista pròpiament dit, és el cinquè en joc, un personatge en principi allunyat dels personatges principals, però necessari per al desenvolupament i el desenllaç de la historia.
 
Aquest “cinquè en joc” és Dunstable (més tard Dunstay) Ramsay, que creix a Deptford, una ciutat fictícia al sud-oest d’Ontario, Canadà. El llibre comença amb la carta que Ramsay, que és profesor d’història,  escriu al director del Colborne College perquè se sent poc valorat en un article publicat al diari de l’institut després de la seva jubilació. En aquesta carta, el narrador comença explicant la seva vida. El desencadenant de la trama és una baralla amb boles de neu amb el seu millor amic (i enemic), en Percy Boyd (Boy), que va tenir lloc quan eren adolescents. 
No és cap novel·la de misteri, és un llibre ple d’exercicis literaris que ens omple d’històries, reflexions, guerres, drames personals, conflictes religiosos, cultura, costums, temes d’economia i, fins i tot, circ i  màgia. Els personatges, alguns d’ells ben estranys, están perfectament dibuixats; no en sobra cap ni cap està fora de lloc. 
Molt, molt recomanable!
 

Més informació:

• Robertson Davies a les Biblioteques
• Robertson Davies a la Viquipèdia
• Fitxa de l'autor
• Fitxa del llibre

Recomanat per Mercè Vallicrosa. Bib. L'Escorxador. Sant Celoni. 

Els vuitanta han tornat. Sobretot perquè aquells infants de fa 30 anys han crescut i ara són els directors/escriptors/guionistes/dissenyadors del moment i, mitjançant una nostàlgia ben entesa (normalment) s’encarreguen de reivindicar  aquells temes que els van fer gaudir en la seva infància. Aquesta tendència l’hem pogut trobar en sèries tan notables com Stranger Things o pel•lícules per passar l’estona com Pixels i amb Ready Player One d’Ernest Cline també està present en la literatura. 

En aquest cas són els videojocs els protagonistes d’aquesta història de ciència-ficció que succeeix l’any 2044 en un món en decadència i on la majoria d’habitants prefereix passar l’estona jugant a Oasis, un joc de realitat virtual desenvolupat per un amant dels jocs dels vuitanta i que, a part de funcionar com a societat paral·lela, amaga un tresor que tots els jugadors intenten trobar. Al llarg d’aquesta carrera els lectors podran gaudir d’un munt de referències “pop” d’àmbits tant variats com la música, el cinema o els còmics. A veure si podeu reconèixer totes les referències que aquest entretingut llibre ens ofereix!
 

Més informació:

• Ernest Cline a les Biblioteques
• Ernest Cline a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català 

Recomanat per Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès. 

Dirk Reinhardt (1963) és un historiador alemany que ha treballat com a periodista fins a la publicació de la seva primera novel·la juvenil en 2009, Anastasia Cruz – Les coves de Aztlán. A partir d’aquest treball i tot i que la seva trajectòria literària és curta, el seu èxit i la qualitat de les novel·les de Reinhardt és indiscutible, com ha reconegut la crítica, atorgant-li premis a totes les seves novel·les. 

El relat que us recomano ens mostra a través de la mirada de Miguel, la lluita per la supervivència dels “train kids” els 50.000 joves i adolescents que cada any abandonen el seu país d'origen per arribar a Estats Units, creuant Mèxic. Cinc protagonistes, Emilio, Jazz, Ángel, Fernando i Miguel són immigrants il·legals, d’onze a setze anys, que tenen com a única esperança travessar la frontera i dibuixar un futur millor, amb un equipatge lleuger, pocs diners i moltes ganes de sobreviure. La novel.la  ha obtingut una molt bona qualificació entre els joves del club de lectura juvenil de la biblioteca de Santa Eulàlia de Ronçana. Els tertulians han dit que la novel.la es llegeix molt bé, que té un bon ritme i que els moments angoixants estan molt ben resolts. Han parlat dels personatges, sobretot del Fernando al qual han definit que tot i el seu posat de “dur” al final sense ell, aquesta aventura no hagués estat possible. Ell ha estat el protector, el guia i el que ha sabut aixecar els ànims en els moments més durs. També, han considerat que la situació d’aquests immigrants és com la de molts altres que tenim més a prop i han pres consciència la cruesa de la seva realitat. 

Més informació:

• Dirk Reinhardt a les Biblioteques
• Dirk Reinhardt a la Viquipèdia
• Accés a les primeres pàgines del llibre
• Tràiler del documental Which Way Home, de Rebecca Camisa

Recomanat per Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana. 

Un jove desarrelat és internat en un reformatori prop de Nottingham per un petit robatori. Allí demostra la seva habilitat en les curses de cros i desvetlla l’admiració del director, que el vol fer servir per guanyar una competició. La seva relació marcarà la tensió entre obediència i rebel·lia.

A començaments dels anys 60, es va produir a la Gran Bretanya el moviment anomenat Free cinema, que presentava films realistes en els que es retratava la classe treballadora afeixugada per la crisi de l’enfonsament de l’Imperi i el desencís existencial després de la 2a Guerra Mundial. Richardson va formar part principal d´aquest moviment, juntament amb Karel Reisz, John Schlesinger i Lindsay Anderson. Van compartir idees esquerranes i formulacions estètiques amb els escriptors i dramaturgs dels Angry young men, com John Osborne, Arnold Wesker, Kingsley Amis i, en certa manera, Harold Pinter. Els cineastes van dur a la pantalla moltes obres d’aquests literats, en una quasi perfecta sintonia de combat contra les formes esclerotitzades de l´art tradicional. El novel·lista Alan Sillitoe va pertànyer a aquest col·lectiu, i un altre dels seus relats, Saturday night, Sunday morning, ja havia estat posat en imatges per Karol Reisz dos anys abans, amb l´Albert Finney de protagonista.

Mira la recomanació al Blog de les Biblioteques de Manresa.

Més informació:

• Pel·lícules d’atletisme
• Curses atlètiques
• Tràiler de pel·lícula

Recomanat per Manel Quinto, usuari. Bib. Ateneu les Bases de Manresa

Les persones amb hipocondria viuen obsessionades per la possibilitat de patir una malaltia greu. Interpreten qualsevol petit símptoma com una prova de que és així. Són pacients que demanen hora al metge constantment, visiten diferents especialistes i, de vegades, se sotmeten a proves innecessàries i doloroses i, encara que obtinguin bons resultats, no solen quedar convençuts i no creuen al metge quan els explica que estan sans.

També existeix una variació sobre el mateix trastorn que fa que no vulguin trepitjar una consulta per por a que els trobin alguna malaltia greu.

A la literatura universal el protagonista d’El malalt imaginari de Molière, representa el prototip d’hipocondríac.

Al darrere d’això s’amaga un problema d’angoixa mal canalitzada. De fet, la hipocondria és una de les formes més freqüents en les que es pot presentar l’ansietat.

L’autora, Mª Dolores Avia, Catedràtica del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universitat Complutense de Madrid, planteja en aquest llibre diferents qüestions sobre aquest trastorn com, per exemple,  si hi ha alguna predisposició genètica, com es pot diagnosticar, quines explicacions psicològiques es poden donar per aquests comportaments i quines opcions de tractament existeixen.

Hipocondria al catàleg Aladí

Molière. El malalt imaginari al catàleg Aladí

català

castellà

Recomanat per Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

Aquest llibre demostra com la ressonància del líder és un factor imprescindible per al seu èxit. Segons els seus autors, les emocions són un cercle obert format per les relacions que establim amb els altres. Aquest cercle facilita el contagi de les emocions. Per aquest motiu, les emocions positives generin un ambient de cordialitat i sentiments positius, mentre que les negatives puguin ser perjudicar l'ambient dins del grup.

Per això les accions que exerceix un líder són claus en la motivació de l'equip i en el clima de treball. El líder ressonant té l'habilitat de connectar amb els altres integrants de l'organització i transmetre les seves emocions. Segons els autors, els autèntics líders no es distingeixen tant pel seu talent com per la seva capacitat d'inspirar energia, passió i entusiasme.

Els autors –entre els quals destaca Daniel Goleman, que amb el seu famós llibre La intel·ligència emocional va transformar totalment la nostra idea del que és la intel·ligència i va aplicar al món de l'empresa conceptes que fins a aquest moment no eren habituals– ens ensenyen en aquest llibre com aprendre la ressonància del lideratge per utilitzar-la en tots els àmbits de la nostra vida.

 

Per saber-ne més.

 

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila de Molins de Rei

 

Després d’haver destacat en el món del surf i d’haver realitzat un parell de documentals el hawaià Jack Johnson va provar amb la música. De fet, ell mateix havia creat la banda sonora dels seus propis rodatges. Va ser a causa d’un accident que va decidir publicar el seu primer disc el 2001, tot i que ha seguit vinculat al món del cinema col·laborant en diferents bandes sonores i fins i tot debutant com a actor.

   

“From here to now to you” és el seu sisè àlbum d’estudi, una bona mostra més d’un pop-rock-rolk-reggae marca de la casa, principalment acústic, amb acompanyaments senzills i carregat de bones vibracions. L’aire relaxat de la seva música convida a baixar la marxa i gaudir-ne sense presses. Cançons amb títols tan imprevisibles i poc èpics com “Washing dishes” o “Don’t believe a thing I say” donen una idea de la manca de pretensions i de la facilitat que té per crear melodies i ritmes que enganxen a la primera. Combina moments introspectius amb altres de pura diversió, com a “Radiate”, inspirat per l’energia desbordant del seu fill. O “Tape deck”, un tema divertit on rememora els seus temps d’adolescent, quan tocava punk en bandes de garatge amb els seus amics. A “Shot reverse shot” recupera els seus coneixements de cinematografia i juga amb l’ambigüitat de la interpretació i la idea de veure el mateix des de diferents punts de vista, aplicat tant a la col·locació de la càmera com a l’empatia.

Ara que és a punt de publicar el seu setè disc d’estudi (“All the light above it too”), és un bon moment per descobrir el seu anterior treball, que funciona perfectament com a banda sonora d’un dia de vacances d’estiu.

Més informació:

• Jack Johnson a les Biblioteques
• Jack Johnson a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrià Fernández. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Àngels Bassas és actriu professional amb una dilatada trajectòria de més de 25 anys. Ha treballat en teatre amb els directors més importants i les companyies més destacades. També ha fet cinema i sèries de televisió. Ha rebut dos premis de la crítica i un premi Max. Ha exercit de docent en diverses escoles i en l’Institut del Teatre i fa sessions de coaching teatral per empreses.
És la presentadora habitual dels Jocs Florals de Poesia de Barcelona des de fa vint anys.
Com a escriptora ha tocat tres gèneres: infantil (col·lecció de llibres PATATU de l’editorial La Galera) , teatre i, per últim, novel•la.
En el seu debut novel•lístic amb “Dóna’t va ser finalista del Premi Josep Pla 2015, de prosa en català.

La protagonista de la novel•la és una actriu de teatre, vocacional i que creu en el que fa, que està de gira amb la companyia i manté una relació intensa amb un home desconegut, amb un cert aire misteriós,  que es va apareixent de ciutat en ciutat i trenca la rutina de les seves actuacions.
La trama és una barreja de la relació d’atracció sexual de la protagonista per un perfecte desconegut, un estrany sense nom, que no sap ni d’on és, i les seves reflexions sobre la seva professió que viu amb total entrega, compromís i dedicació, disposada a lluitar i perseverar.
El llibre està escrit en primera persona i té tocs autobiogràfics. I parla molt de la faràndula. Com a professional del ram, Bassas explica molta veritat, vivències i coses que ha vist. Parla d’un ofici que coneix de primera mà i hi ha en ell molt de la seva experiència com a intèrpret, pel que resulta ser una ficció molt real. 

El títol és molt significatiu i engloba dues claus de la novel•la. La primera, parlar de la dona i de l'essència femenina. La segona, parlar del donar-se. Així doncs, l’accent té una càrrega simbòlica vital. Segons l’autora,  a la vida, posar els accents a les coses és molt important. Moltes vegades passem per la vida sense puntuar, sense posar l'accent en allò que s'ho val.
Gairebé tot el llibre és un ‘flashback’, mira deu anys enrere, de manera que la protagonista parla de la seva visió de les coses deu anys abans i deu anys després.

Hi ha una  reivindicació de la dona valenta, amb coratge, orgullosa de ser dona, que vol viure la vida amb intensitat  i que parla obertament del seu desig, de les coses que l'exciten, i de les coses que desitja, a la seva vida i a la seva professió. 
Un dels pilars de la  novel•la és un erotisme descarat. La Maria, la protagonista,  a través de la seva aventura estranya amb l’home sense nom envoltat per una aura de misteri irresistible, parla obertament de les seves sensacions físiques, l’excitació, provocada per l’atracció sexual per un total desconegut, que trenca la seva rutina, desperta el seu desig, rescata la seva il·lusió i la fa viure una bogeria fins llavors impensable per a ella, entregant-se a la passió i el plaer intens i desfermat. Li provoca sobreexcitació només pensar en ell. L’espera, l’anhela, el vol tornar a veure, sent un plaer estrany i una atracció irresistible. Ella  una dona forta acostumada a exercir un control absolut a totes les coses que formen part de la seva vida. Resulta excitant, donar-se, obeir, posar-se en mans de l’altre, arriba a ser tan alliberador...
La protagonista encara busca algú autèntic però s’adona que costa molt trobar-lo. La novel·la ens parlar de donar-se a la professió i donar-se a l’amor però també de la idea de  que persones que coneixes de fa molts anys, en el fons, són autèntics desconeguts. I la fascinació que hi pot haver per un total desconegut que  podria ser l'home de la teva vida i tu no ho saps. Que et descobreix el plaer de l’aventura i  ofereix atracció, misteri, sensualitat, seducció,  excitació, desig, plaer, sexe...

El missatge final del llibre és  de voluntat de joc, però sempre recíproc. En el sexe podem jugar a tot, podem donar-nos completament i posar-nos en mans de l’altre, però sempre si és voluntari i ho fem tots dos. Jo em dono si tu et dónes.
Cada capítol de la novel•la comença amb una citació d'un altre autor en relació al text: Peter Brook, Rilke, Shakespeare, Pina Bausch, Stefan Zweig, fent que cada cita tingui connexió amb el capítol. 

L’autora fa servir una prosa amb expressa voluntat de que resulti molt visual. És molt important la puntuació amb una estètica de la disposició de les frases molt buscada i concreta. En algunes pàgines en juga visualment amb la disposició de les frases, com si es tractés d’un cal•ligrama... Es tracta d’un efecte buscat per l’autora de forma expressa, com si fes un dibuix.
La novel•la està ben escrita i destaca per la seva construcció i pel seu ritme. És una ficció que amaga molta veritat i fa passar una bona estona al lector, qui en ocasions somriu, s’emociona o s’excita. L’autora fa servir un llenguatge planer i explica la història de manera senzilla, àgil i resulta amena.
La lletra és gran i molt còmoda de llegir.
Els capítols són curts facilitant l’avenç en la lectura.
Té un final obert que fa possible una segona part d’aquesta intriga passional.

Més informació:

• Àngels Bassas a les Biblioteques
• Àngels Bassas a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Marta Fernández. Bib. Llinars del Vallès. 

Recomanar Haru és recomanar la lectura d’un viatge al centre de l’existència per aquells que busquen seguir el camí de l’ ésser.

Quan la mare de la Haru mort, el seu pare, complint amb el desig de la seva esposa, envia la filla a un dojo per aprendre l’art del tir amb arc. La noia marxa de casa enrabiada amb un pare que l’envia lluny i dolguda per la mort de la mare. És jove i està desorientada. El què no sospita és que a partir d’aquell moment  iniciarà un llarg camí cap al creixement interior.

Al dojo, juntament amb uns quants companys aprendrà, a través de la meditació, l’observació, la disciplina i per damunt de tot a través de la destresa en el saber-se preguntar, a ser amb plenitud qui és. A dur una vida harmònica i serena lluny de les banalitats, desitjos i extravagàncies d’aquest món. La ràbia, l’orgull i la tossuderia enceguen la protagonista mentre absorbeix idees i coneixements al costat dels alumnes amb qui comparteix l’aprenentatge. Cada dia passat al dojo és un pas vers el camí del coneixement. Però el temps de preparació, com tot, s’acaba i la Haru i els seus amics han de marxar de l’escola per lliurar-se al món i continuar amb el seu aprenentatge.

Cada un dels dies passats fora del dojo, resulten ser, també, un petit pas vers la reconciliació final, encara que al món res és fàcil, doncs les temptacions són moltes... i a la realitat res és blanc o negre sinó moltes vegades gris i ple de matisos. I així pas a pas, capítol a capítol, de la ma de la Haru anem vivint una vida que a base de cometre errors i corregir-los, de negar i acceptar, de conèixer i estimar, tornarà al dojo per arribar a la seva plenitud... Però tot és efímer i molts anys després en tornarà a marxar... .

Més informació:

• Flavia Company a les Biblioteques
• Flavia Company a la Viquipèdia
• Blog de l'autora
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Marta Nuet. Bib. La Roca del Vallès. 

Petita crònica és un recull de quatre cròniques que Stefan Zweig va escriure en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial. Van ser publicades conjuntament l’any 1929, en ple ascens del nazisme i les seves terribles conseqüències, encara que per separat ja havien aparegut a la premsa de manera independent. 

Aquesta petita publicació va esdevenir un èxit de vendes de l’època i el segon relat ja va ser traduït a dinou idiomes. L’autor ja era consagrat en la cultura vienesa. Encara que relats de ficció, tenen components autobiogràfics i fa servir diversos personatges i situacions per retratar el món que l’envolta.

La primera crònica és «La col•lecció invisible», un relat que ajuda a entendre les conseqüències de la gran inflació que va patir Alemanya i Àustria després de la Primera Guerra Mundial i l’enfonsament de la borsa de Berlín el 1927. 

El segon relat és «Un episodi del llac de Ginebra», l’arribada d’un desertor rus desorientat que encara pensa que lluita pel Tsar i que l’únic que vol és tornar a casa sense atendre a raons de fronteres ni de guerres.
«Leporella» és el tercer relat, i narra l’obsessió malaltissa d’una camperola analfabeta de la zona del Tirol pel senyor de la casa on treballa com a serventa. 

A «El llibreter Mendel», un vell llibreter jueu que només vivia pels llibres i que no s’havia assabentat de la declaració de la Primera Guerra Mundial comet un petit error i és portat a un camp de concentració.

Com a gènere periodístic, la crònica mira de fer conscients uns fets quotidians que han passat inadvertits en el seu moment i que cal preservar de l’oblit. És el que fa Zweig que encara que es declara neutral i pacifista, no va poder defugir ni eludir els efectes del nazisme sobre la seva condició jueva i va acabar exiliat a Brasil on es va suïcidar. L’autor d’alguna manera participa dels fets que explica i fa un lligam entre el lector i la vida dels personatges que els ha tocat viure un temps de crueltat. 

Una joia literària que sense dubte s’ha de llegir.

Més informació:

• Stefan Zweig a les biblioteques
• Stefan Zweig a la Viquipèdia
• Pàgina web no oficial sobre Stefan Zweig

Recomanat per Conchi Fernández. Bib. La Llagosta. 

L'onzè manament de la família Morrison diu: "No exterioritzaràs cap emoció." Però què passa si els pares moren en un tràgic accident?
La novel·la narra la vida de quatre germans units per una tragèdia que ha marcat les seves vides i els seus somnis. En un paratge idíl·lic del nord de Ontario, anomenat Crow Lake, els germans Morrison –de divuit anys el més gran i d'un la petita Bo- decideixen mantenir-se units i créixer junts malgrat les dificultats i les pressions de la petita i despietada comunitat rural que els envolta.

Amb un talent excepcional per a dibuixar els perfils psicològics dels personatges, Mary Lawson escriu com les càrregues del passat ens poden condicionar tota la vida i la forma de ser i actuar en el món. Sentiments com la culpa, el perdó i sobretot l’amor, son descrits per l’autora d’una manera senzilla i a la vegada extraordinària.

La descripció de l’entorn també és un element molt significatiu en la narració de la novel·la. L’autora utilitza els recursos metafòrics relacionats amb la natura per mostrar-nos moments vitals en la vida d’una persona humana.
Mary Lawson és psicòloga i escriptora. L’autora va començar a escriure quan els seus fills anaven a l’escola, redactant històries curtes que venia a revistes especialitzades al públic femení.

Més informació:

• Mary Lawson a les Biblioteques
• Mary Lawson a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Marta Serra. Bib. Roca Umbert. Granollers. 

Una vegada més, Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de literatura 2015 pel retrat que fa de la societat soviètica, dóna veu a testimonis que van viure moments clau en la història del segle XX.

A partir del recull de les experìencies d’alguns supervivents que tenien entre 2 i 12 anys durant la II Guerra Mundial, coneixem de primerà mà el que va suposar la guerra  més enllà dels fets històrics i de les raons polítiques. Acostant-nos a la població civil, als infants en aquest cas, Svetlana ens ofereix una altra visió molt més colpidora: la quotidianitat de la  fam, por, miseria, devastació, …..

Una obra de contigut extremadament dur, però de llenguatge fàcil i proper, de la qual en podem fer una doble lectura: per una banda ens enfrontem a situacions d’una crueltat esfereïdora i d’una altra al coratge i a la lluita per un món millor.

Més informació:

• Svetlana Aleksiévitx a les Biblioteques
• Svetlana Aleksiévitx a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Conversa entre Svetlana Aleksiévitx i Francesc Serés a: 

Recomanat per Bib. Joan Petit i Aguilar. Sant Feliu de Codines.

Què és la música popular? Tres acords i una tornada? Un ball? Què ha estat tota aquesta parafernàlia del pop, del rock i del folk? On ha quedat la música clàssica? Obrim aquesta recomanació fent-nos algunes preguntes per què el disc que portem ens les suscita. És inevitable: es tracta d'un enregistrament de Frank Zappa i com sempre les categories se'ns escapen. 

Estem davant d'un disc orquestral, de composicions fetes expressaments per orquestra, escrites per un dels talents més indefugibles de la música popular de la segona part del segle XX. Zappa composava blues, doo-wop, pop, gospel, instrumentals, ballets. Amb el mateix cap, feia obres simfòniques. I el curiós és que en elles reconeixem primer l'autor i després el seu estil: aquestes melodies amerindies, el ritme lúdic, la imaginació i l'humor. És la mateixa personalitat del rock aplicada a una orchestra. Al final, sembla que l'esperit humà modera les diferències que l'aparença formal (el gènere, la instrumentació) apuntava. 

Aquí teniu una versió d'Envelopes: 

Aturem l'ordinador. Ens allunyem del telèfon i el whatsapp i el facebook, i ens entreguem a la música. Així que van passant les músiques: trobem peces de 4 minuts (els inoblidables "Envelopes"), viatges de quasi mitja hora (Bogus Pomp) i al final, quan el disc acaba, no sabem si una part del segle XX ha vingut a rescatar-nos d'aquest, i no sabem si volem quedar-nos allà. Davant del dubte, apretem el play novament. 

Més informació:

• Frank Zappa a les Biblioteques
• Ensemble Modern a les Biblioteques
• Frank Zappa a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona. 

L’autor de la guia, Farncesc X, Gregori, dissenyador gràfic i fotògraf, és conegut per la seva afició a la muntanya i excursionisme hivernal Actualment està establert a Palamós, fet que li ha permès recórrer el Baix Empordà pam a pam. Fruit d’aquestes caminades, n’ha sortit aquesta guia.

Es presenten 20 excursions delimitades a la comarca del Baix Empordà, tant costaneres com d’interior, posant en valor el patrimoni històric, arquitectònic i natural. De cada itinerari en fa una breu descripció, aporta la fitxa tècnica amb el grau de dificultat, inclou un mapa detallat i un altímetre. Si hi ha algun aspecte remarcable, sigui un assentament ibèric, un espai natural o un indret on fer una parada, també en fa una breu ressenya.

Així doncs, aquesta guia us dóna la possibilitat de conèixer la comarca més enllà de les platges, i les poblacions costaneres plenes a vessar durant l’estiu, i endinsar-vos per la història i espais naturals de la zona. 

Més informació a: 

• Senderisme Baix Empordà
• Costa Brava Turisme

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià. 

Entre el decidit Pepe Carvalho d’en Manuel Vázquez Montalban i el malenconiós Germán Areta (El Crack) d’en Jose Luís Garci, trobem al nostre malgirbat Manuel Montano patrullant les caloroses nits d’estiu a lloms de la seva vespino verda. Detectiu teòric amb barba de tres dies es amic dels vicis i les causes perdudes, i llueix sempre barret de feltre i gavardina grisa amb molt d’orgull.

Aquest personatge entranyable va ser prepublicat a les pàgines de la revista Cairo a finals dels anys vuitanta per acabar ser editat en àlbum i tenir diferents reedicions al llarg del temps. Però el seu naixement no va ser a les pàgines de paper sinó a les ones de Radio 3 dins el serial radiofònic Tris Tras Tres el 1981 de la mà del guionista i realitzador Fernando Luna.

La part gràfica recau en el mestre Miguelanxo Prado, que desprès d’una època força influenciada per la ciència ficció, inaugura una de mol més terrenal i social on el drama, la soledat, i l’enyor son força presents i que culminarà al cap de poc anys amb el reconegut Trazo de tiza.

Realisme quotidià de carrers degradats, dur i tendre alhora.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Ivà Barànov, antic membre de les forces de seguretat del tsar, i Lleó M. ,revolucionari bolxevic, es troben a la terrassa d’un cafè de Niça i conversen sobre els anys de joventut: “tu vas matar a Kurílov”, li diu el policia al revolucionari. L’any 1903 Lleó M. havia rebut l’encàrrec d’executar a Kurílov, ministre d’instrucció pública del tsar Nicolàs II. Lleó M. no vol parlar d’aquest tema i fuig del cafè. Dies després el troben mort a casa i entre les seves pertinences hi ha una cartera negra amb un manuscrit a l'interior que porta per títol El cas Kurílov.

Irène Némirovsky era una escriptora nascuda a Ucraïna l'any 1903. El 1918 la seva família va haver d’immigrar a conseqüència de la Revolució Russa, primer van anar a Finlàndia i finalment van acabar establint residència a París. Les seves obres estan molt relacionades amb la seva trajectòria vital: El cas Kurílov descriu la Rússia pre-revolucionaria; Vi de solitud són històries de refugiats russos; El mestre d’ànimes és el retrat d’un immigrant de l’Est que arriba a França i vol triomfar de forma ràpida; Los perros y los lobos descriu la vida d’intel·lectuals i artistes jueus residents a París; Suite francesa, la més coneguda, situada als dies previs a la invasió nazi de França, mostra la societat burgesa, hipòcrita i angoixada, a qui només preocupava la pèrdua del seu estatus social i bens materials.

El 13 de juliol de 1942 la gendarmerie va detenir Némirovsky i la va portar al camp de concentració d’Auschwith, on va ser assassinada el 17 d’agost. 
 

Més informació:

• Irène Némirovsky a les Biblioteques
• Irène Némirovsky a la Viquipèdia
• Irène Némirovsky y el dragón

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

Residu zero a casa és un llibre original, creatiu i aplicable, des de la senzillesa, però alhora des de la determinació, en el nostre dia a dia. L’estructuració hegemònica del consum ve acompanyada de la generació de residus que en la majoria dels casos són evitables, i a la vegada prescindibles. És difícil evitar-los? És difícil prescindir-ne? Residu Zero a casa ens facilita eines, idees i hàbits per a evitar i prescindir dels residus a les nostres llars. A casa, cap residu! Apliquem la primera de les cinc erres del reciclatge: la reducció.

Recomanat per Núria Paule. Biblioteca del Casino de Manresa

Després del cessament de la violència d’ETA Fernando Aramburu, troba el moment per tornar a escriure sobre el conflicte. Amb Años lentos al 2011 va guanyar el  Premi Tusquets de novel·la, i ara, amb Patria aconsegueix el Premio Francisco Umbral i el Premio de la Crítica de narrativa castellana. 

Patria és una novel·la que ens apropa a la societat basca mitjançant la narració de la història de dues famílies colpejades directament per un atemptat terrorista. El relat de les vivències dels membres de les famílies és l’excusa perfecta a la que l’autor recorre per mostrar-nos com tota la societat basca ha patit el conflicte armat d’ETA.

El text està escrit amb una sintaxis senzilla, amb un vocabulari ben triat i amb un castellà que ambienta magistralment la història en el territori físic i social d’Euskadi. T’acosta emocionalment i empàticament als personatges sense deixar-te indiferent. 

Patria és un llibre que obrirà molts interrogants a aquells lectors que no hagin llegit altres obres sobre aquest tema. En la seva lectura, Aramburu aconsegueix que el lector reflexioni, desperti la seva curiositat i creï  la necessitat de saber més. 

Més informació:

• Fernando Aramburu a les Biblioteques
• Fernando Aramburu a la Viquipèdia
• Patria voraz. El País.
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Josep Badia i Moret. Ametlla del Vallès, L. 

 

Hrabal és un dels autors Txecs més reconegut de la literatura del S.XX. Els gats són el tema principal d'aquesta novel.la, però és un "personatge" molt present en tota la seva literatura. 

Prop de Praga, en un poblet anomenat Kersko, Hrabal hi té una casa de camp. Els seus amics li diuen que és un home de sort, que allí hi té un refugi per poder escriure amb tranquilitat. Però el que ha de ser un lloc tranquil es converteix en una angoixa que ratlla la bojeria. Hrabal parla dels seus gats talment com fi fossin persones; el seu lligam, les seves mirades... tot plegat traspassa la línia entre un animal de companyia i un ésser humà. Els gats marquen el dia a dia de la vida de l'autor i el de la seva dona que només té veu per repetir una i una altra vegada la mateixa frase: "Què en farem, de tants gats?". Perquè els gats no paren de reproduir-se i ell els ha d'eliminar però sent tants remordiments que cau malalt. 
Un relat angoixant, que no para de remoure sentiments de culpabilitat, neguit, por, remordiments, però també d'amor. Un relat que enganza, escrit d'una manera planera, senzilla però amb una força que només un mestre de la seva talla pot narrar.

Més informació:

• Bohumil Hrabal a les Biblioteques
• Bohumil Hrabal a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Sylvia Sanz. Bib. Frederica Montseny. Canovelles.  

Amb aquesta primera novel·la Vicente Garcia Campo ha guanyat el premi Desnivel 2015. L’autor combina el món dels entrenaments, les carreres i la competició esportiva amb la subtilesa de la literatura i l’art. 

Martín és un jove de 30 anys que es dedica professionalment a les carreres d’ultratrail. Amb la seva furgoneta marxa a la cordillera Cantàbrica durant els mesos de tardor i hivern per preparar una de les curses més importants de l’any. En una de les seves sortides solitàries a la muntanya toparà amb una jove pintora que viu en un dels poblets de la zona. La relació que sorgirà entre en Martín i la Beth  farà que el protagonista es qüestioni coses que d’altra banda no faria. 

Aquesta obra, en la qual trobarem acció i reflexió, és una història d’amor entre dos personatges oposats però complementaris;  una història d’amor vers la muntanya i a la natura en estat pur. 

Més informació:

• Vicente García Campo a les Biblioteques
• Entrevista al programa de ràdio de la Biblioteca SAV

Recomanat per Cris Gómez. Bib. Sant Antoni de Vilamajor. 

Focus, ens explica com "l'Atenció" (és l'acció de fixar el pensament en alguna cosa, d'aplicar-hi l'enteniment) influeix poderosament en la nostra manera de viure i de moure'ns per la vida.

Segons Goleman, necessitem certa destresa que ens permeti moure'ns en tres àmbits diferents: el món extern, el món intern i el món dels altres entre els que hi ha d'haver confluència i equilibri.

Daniel Goleman és psicòleg i periodista, autor del best-seller "Intel·ligència emocional".
 

Més informació:

• Richard Flanagan a les Biblioteques
• Daniel Goleman a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Fitxa

Recomanat per Núria Puigivila. Bib. Caldes de Montbui. 

Des de la Biblioteca de la Garriga, us volem recomanar un llibre que ens explica molt bé el món del swing, un ball i estil de vida que cada dia té més seguidors arreu del món. Sense anar més lluny, a Catalunya, no ha parat de créixer el nombre balladors, d’escoles i d’associacions de swing en els darrers anys. I el lindy hop, l'estil més popular dins dels balls de swing, té cada dia més i més adeptes. I és que aquest ball atrapa. Els qui ho comencen a ballar s’enganxen a la seva música, a les seves figures i al bon rotllo que es respira a les ballades.

Com no podia ser d’altra manera, aquest llibre està escrit per un gran ballador de swing, l'australià Scott Cupit. Tant és així que diu: “el Lindy Hop va canviar la meva vida de dalt a baix. És la mare de tots els balls de swing i va ser tal la fascinació que vas despertar en mi que vaig deixar la meva carrera empresarial. Adoro aquest ball!”.

Com ens anuncia el subtítol, el llibre ens parla de "La moda, la música, la cultura i moviments clau" del swing. Aquest és un objectiu ambiciós tenint en compte que es podrien escriure molts volums sobre cadascun d'aquests temes de forma individual. Però el que es pretén és que sigui un llibre accessible als no-ballarins principiants i, al mateix temps, qui sigui molt interessant per a ballarins experimentats.
D'altra banda, mitjançant l'ús de codis QR el llibre dóna accés a un arxiu de vídeos curts que acompanyen cada un dels tutorials de ball. Els balls destacats són el charleston, el shag, el balboa, i el lindy hop. I si un cop vistos els tutorials ens atrevim a practicar els passos, a cada secció hi trobarem una llista de reproducció de cançons ideals per fer-ho.
En el món del swing és molt important conèixer els passos de ball, però també es dona importància al look vintage. És per això que el llibre també ens recomana quins són els tipus de roba, pentinats i ornaments més adequats per anar a ballar swing. Tot plegat ben il•lustrat amb fotografies molt inspiradores.

Finalment, i molt important, el llibre fa referència als pares del swing, ja siguin ballarins o músics, entre els quals brillen amb llum pròpia Frankie Manning i Norma Miller.

Aquest llibre pot ser considerat un “manual del swing”. I és que, tal i com diuen les prologuistes (Jana Grulichová i Jordi Mundet, directors de l’Escola Swing Maniacs de Barcelona), “creiem que, si ja balles, et farà il•lusió trobar en aquest llibre els aspectes bàsics del món que tant estimes, i fins i tot et veuràs reflectit en ell. I si encara no balles, serà una guia que et donarà la mà per a què puguis conèixer i introduir-te en aquest món i donar les primeres passes”.
 

Més informació:

• Scott Cupit a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Escola de Swing (Swingmaniacs)

Recomanat per Anna Amador. Bib. Núria Albó. La Garriga. 

Pilar Cabot, poeta, nascuda a Osona. Pilar Cabot, més de vint anys regentant l' emblemàtica llibreria "Clam" de Vic. Pilar Cabot, durant tretze temporades fomentant i coordinant les "Tertúlies amb poetes" a la biblioteca Joan Triadú. Pilar Cabot enamorada del so dels mots i del silenci que permet assaborir-los. Pilar Cabot autora de textos per a Cantates, de relats curts plens de saviesa i humor, d' articles d' opinió sobre la vida quotidiana, de ressenyes de llibres dels quals pretén encomanar el plaer que ella n' ha extret. Pilar Cabot ensenyant-nos que cada paraula és nexe amb la vida i que aquest regal cal aprofitar-lo en tot moment.

Pilar Cabot, poeta, sobretot poeta, escriu l' any 20111 "La Remor d' un molt antic silenci"

Un antic silenci, obligat, que la Pilar va haver de suportar arranconant-lo a la cambra fosca d' un pseudooblit. Un silenci que mai no va deixar de remorejar mentre seguia estacat però viu tot volent, exigint, desfer-ne el nus. Veu escanyada que, amb els anys, havia de descloure's forta i ben alta per tal de fer net.Ella ho afirma:" és el poemari més personal de Pilar Cabot".
Del prefaci del llibre:
"Aquest poemari és fruit d' una necessitat, d' un exorcisme on la paraula auxilia el procés psicològic-emotiu de sedassar els silencis enquistats.ës la història d' un dolor i d' un triomf. La crònica d' una mudesa forçada i d' un reeiximent treballat. La declaració dels esforços-conscients- que han dut Pilar Cabot a poder desempallegar-se d' una corda feixuga que pretengué escanyar-li els mots."
 

Més informació:

• Pilar Cabot a les Biblioteques
• Pilar Cabot a la Viquipèdia
• Blog oficial
• Pilar Cabot recita "La Remor d' un molt antic silenci" a la Biblioteca Lluís Millet i Pagès, d' Aiguafreda

Recomanat per Isabel Prat. Bib. Lluís Millet i Pagès. Aiguafreda. 

Fa poc va actuar a Barcelona Youssou N'Dour. Els que vam tenir la sort d'estar al concert no oblidarem la força i la naturalitat dinàmica d'aquesta música, extrovertida i colorista. Youssou N'Dour és un artista conegut per les seves col·laboracions amb músics nordamericans, però la seva contribució a la música vá molt més enllà: és més local i universal alhora. Se'l considera el pare de l'Mbalax, un gènere musical curiosíssim on les músiques negres que s'havien sintetitzat a Amèrica (la salsa, el calipso) viatjavan de tornada en forma de precàries cintes de caset fins al Senegal on els músics les reinterpretaven, enfatitzant el caràcter africà que els hi és natural. Aquest disc és la prova directa, i en directe, de la vitalitat d'aquesta música. Tenim testimonis enregistrats, però aquesta música, com les paraules de Sócrates, estaven fetes per sonar al moment. 

Aquí el teniu, en la seva salsa:

Més informació:

• Youssou N'Dour a les Biblioteques
• Étoile de Dakar a les Biblioteques
• Youssou N'Dour a la Viquipèdia
• Étoile de Dakar a la Viquipèdia

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona. 

En tres paraules: recomanable, imprescindible i obligatòria.

Pel·lícula sobre, i en contra, un tema brutal i polèmic: l’ablació. Això sembla que no vols veure-ho? Pensa-ho una altra vegada.
Temes tan centrals com la força de la tradició, la modernitat, el paper de la dona o de la religió en les petites comunitats del fascinant continent africà, són l’eix sobre el que gira aquest film de poques paraules i missatges senzills però grans, on es mostra la rebel·lió com sinònim d’esperança.

Una oportunitat per gaudir d’un cinema gens convencional i d’una qualitat excel·lent, d’una pel·lícula emocionant, militant i bella.

Sinopsi

Collé Ardo viu en un poblet africà. Fa set anys, no va permetre que la seva filla fos sotmesa a la pràctica de l’ablació que li sembla una barbàrie. El film ens narra com quatre nenes fugen per tal d’escapar del ritual de la purificació i demanen a Collé protecció. A partir d’aquest moment s’enfronten dues visions, dos valors: el respecte al dret d’asil (el “moolaadé”) i la tradició de l’ablació (la “salindé”). Moolaadé és virtuosa tant en explicar-nos la quotidianitat d’aquestes petites comunitats i els seus habitants, els seus drames i les seves aspiracions, que no difereixen de les de qualsevol mortal i la lluita per combatre una sèrie de normes no escrites i injustes, però també perquè la presa de posició prové de la pròpia Àfrica.

El director

Signada pel senegalès Ousmane Sembene (1923-2007), un dels grans directors de cinema africans i el primer que va ser reconegut internacionalment (Premi Jean Vigo), ja tenia més de 80 anys quan va filmar aquest excel·lent drama que batega al cor de l’Àfrica.
Rodada a Burkina-Fasso amb actors no professionals. Respecta la forma tradicional de parlar dels habitants del país, però insuflant als diàlegs un cert alè poètic.

El director vol alertar la comunitat internacional sobre un ritual que no només es practica a l’Àfrica.

“… No sé per què rodo, però tot un poble viu en el meu interior i sento que he de donar testimoni de l’època en la que visc.”

Sembene ha tractat amb especial atenció els problemes de la dona al llarg de la seva filmografia

“Crec que Àfrica es maternal. Segons la nostra tradició, l’home rep el seu honor de la seva mare. A més, ningú treballa més dur que una dona africana...”

Què han dit sobre Moolaadé

"Una obra mestra així té potencial suficient per canviar el món" Lisa Schwarzbaum: Entertainment Weekly

"Un film d’una bellesa, humor i profund afecte per la naturalesa humana” Roger Ebert: Chicago Sun-Times

"No veure “Moolaadé” seria perdre l’oportunitat d’experimentar el potencial de seduir, convèncer i canviar que té el cine humanista en la seva màxima expressió. (...) Una obra mestra" A. O. Scott: The New York Times

Premis

2004. Festival de Cannes: Millor pel·lícula ("Un certain regard")i Menció Especial del Jurat Ecumènic

2004. National Society of Film Critics: Millor pel·lícula en llengua estrangera

 

Més informació: 

• Per saber més de la protagonista

 

Recomanada per Maria Amàlia Moron Vila de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat

"El caserón de la loca y otras obras de teatro" recull quatre obres de teatre per a adults escrites per Gloria Fuertes en diferents etapes de la seva vida. Entre les quatre conformen un mostrari de la versatilitat de l’escriptora: tragèdia a Prometeo, comèdia i humor a Vuelva mañana, drama a El caserón de la loca i crítica social a Nombre: Antonio Martín Cruz.

L’obra que dóna nom a aquest volum, El caserón de la loca, és un drama amb un punt de partida evocador de l’univers “lorquià” a La casa de Bernarda Alba: un ambient rural, tres germanes en un casalot que tenen com a única preocupació amb qui es casaran, i una d’elles, Esperanza, trastocada per la mort dels pares i que no vol que res canviï...  L'Esperanza és, justament, la veu principal, de  l’obra: la seva bogeria  s’usa com un exercici de lucidesa per expressar, en vers, el que passa al seu voltant. L’evolució de la història farà que s’enamori del que havia de ser un dels seus cunyats, fet que provocarà la mort tràgica de la germana, i que recuperi l’enteniment.

Vuelva mañana és una comèdia musical en dos actes, d’escenes curtes i amb entrades i sortides de personatges que donen ritme per al desenvolupament d’aquesta  típica comèdia d’embolics amb final feliç, en la que destaquen els diàlegs àgils i alguns monòlegs que, ratllant l’absurd, bé haurien pogut ser part d’una actuació de Miguel Gila.

“Y dije: ¿Qué lástima!... Me va a pillar la guerra atòmica. ¡Y yo no quiero ir a la guerra! ¡Yo no quiero ir a la guerra! Y agarré una perra con: ¡No quiero ir a la guerra! Que me da mucha vergüenza matar a tíos que no conozco!¡Cómo soy tan tímido!... “

A Nombre: Antonio Martínez Cruz, els personatges de l’obra no tenen nom: són indigents i persones en situació desfavorida que mostren la duresa del seu dia a dia, no sense certs tocs d’humor amb diàlegs carregats de surrealisme i jocs de paraules.

Prometeo, l’obra que tanca el recull, està basada en el mite d’Ésquil. És l’obra més sòbria de les quatre i en la que desplega la seva vessant més dramàtica. Va obtenir el premi Valle Inclán de Teatro l’any 1952.

Enguany, amb motiu del Centenari de l’escriptora i poetessa Gloria Fuertes, molt són els actes al seu voltant. Coneguda pel gran públic per la seva poesia infantil, l’obra adreçada al públic adult sempre ha quedat en segon pla. Darrerament, però, hi ha publicacions que mostren aquesta faceta; alguns exemples són El libro de Gloria Fuertes: antología de poemas y vida, editat per Blackie Books o Geografía humana y otros poemas, de l’editorial Nórdica. 

Més informació 

• Fundació Gloria Fuertes 
• Llibres de Gloria Fuertes al catàleg

Recomanat per  Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner. Barcelona

El llenguatge corporal suposa més del 50% de l'impacte percebut de tots els missatges transmesos cara a cara. En el nostre entorn laboral és freqüent trobar-nos amb situacions en les quals una correcta comunicació no verbal és primordial per millorar la nostra comunicació o aconseguir objectius que ens marquem.

El mateix succeeix si ens enfrontem a una entrevista de treball. "La biblia del lenguaje" corporal pot ajudar-te a entendre la teva imatge, a millorar el teu propi llenguatge corporal i a comprendre als altres. Judi James, una de les majors expertes televisives de Gran Bretanya en llenguatge corporal, ens mostra mitjançant consells, casos pràctics i trucs com utilitzar i interpretar els gestos i les expressions corporals de manera àgil i divertida, però mantenint el rigor.

 

 

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila de Molins de Rei

 

El primer llargmetratge de Sergi Pérez, graduat a l’ESCAC i guanyadora del Premi Gaudí del 2016 a la Millor Pel·lícula

Com és possible que un camí rutinari a la ciutat on vius, es converteixi en tota una odissea? Per entendre-ho, és necessari posar-se en les sabates de Joel (Borja Espinosa), que un matí surt de casa per portar l’Elvis, el gos de la seva dona, al que ha trobat famolenc i assedegat, al veterinari, i en deixar-se les claus dins, es veu embolicat en una fugida obsessiva de si mateix.

Comença així una odissea urbana que no té res d’èpica i sí molt de patètica. Mentre dóna desconcertants voltes, intenta desfer-se del gos i va deixant desencaixats als seus amics i coneguts, la veritat del que li ocorre va aflorant, ajustant els comptes que té amb si mateix (arran d’un trauma recent), que no li permeten veure el camí de tornada a la llar.

El camí més llarg per tornar a casa està parcialment produïda gràcies a una campanya de micromecenatge que es va fer a Verkami i alguns dels reconeixements als mecenes eren il·lustracions del mateix Sergi, que podeu veure al seu web.

La pel·lícula es va estrenar al Festival de Sevilla el 2014 i va projectar-se a altres mostres com el Festival Internacional REC de Tarragona, al Festival de Sant Sebastià, al Festival de Málaga, al Fic-cat, Festival Int’l de cinema en català (on va guanyar el premi a Millor pel·lícula i Millor actor principal) i al D’A Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona.

 

Més informació:

• Site de la pel·lícula
• Portafolio de Sergi Pérez Gómez

Recomanada per Bea Garcés de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

Mademoiselle Chambon, pel·lícula francesa de 2009 dirigida per Stéphane Brizé i basada en la novel·la d’Éric Holder (que també podeu trobar, en l’original francès, a Biblioteques de Barcelona), segur que és una d’aquelles obres que pot saber-li a poc a un bon sector del públic. I és que explica quelcom que ja ha estat explicat moltes vegades: la possibilitat impossible, o la impossible possibilitat, de l’amor. Però, com sol passar en aquests casos, el que és important, el fet diferencial, és com s’explica.

Jean (interpretat per Vincent Lindon) fa de paleta a una petita localitat francesa. Home responsable, bon pare de família i bon marit, de poques paraules, coneix un dia per casualitat a la mestra del seu fill, Véronique Chambon (interpretada per Sandrine Kiberlain).

Entre Jean i Véronique sorgeix una història d’amor, però que ens és explicada en la seva totalitat a través dels gestos, les mirades i sobretot els silencis tant de Jean com de Véronique. Aquests silencis són la base que sosté la història: el silenci de Véronique mentre observa a Jean parlant als seus alumnes sobre la seva professió; el silenci de Jean observant com Véronique toca el violí; el silenci de Véronique mentre espera una improbable trucada; el silenci de Jean al volant del seu cotxe…

A una entrevista per a El País, Lindon i Kiberlain parlen sobre els silencis de la pel·lícula. Diu Lindon:

"Yo solo creo en los gestos. Lo único que me interesa de una película es cuál es la profesión de mi personaje, cómo me muevo. La psicología del personaje no me interesa, eso se lo dejo al espectador que es el que lo debe de decidir."

Aquests silencis, i les belles transicions entre escenes, funcionen com a un imant que atreu la nostra atenció: ens preguntem què estaran pensant, com s’estarà coent la seva atracció i quins dubtes pot haver-hi al seu interior.

Perquè Mademoiselle Chambon no sols tracta de l’amor entre dues persones. També tracta dels farcells que portem a sobre: de les càrregues que ens acompanyen producte de no se sap ben bé què, si de la nostra forma de ser, de la nostra criança, de la nostra classe social, del nostre estil de vida o de les nostres decisions passades. O potser producte d’aquells llaços imperceptibles que ens uneixen als altres, de les obligacions que hem triat tindre o que simplement tenim i amb les que ja no sabem què fer, a part de continuar mantenint-les.

I tot això explicat sense escarafalls, sense necessitat d’apel·lar a la llàgrima fàcil. El guió és curt en frases, però les que hi ha són prou significatives com per no necessitar-ne més. També ajuda a donar credibilitat a la història el fet que tant Lindon com Kiberlain encaixin tan bé als seus papers, i que se’ns apareguin com a persones normals, com podem ser-ho tu i jo.

Dues guindes musicals completen la pel·lícula. En primer lloc, una peça que és omnipresent a la història: Le salut d’amour, d’Edward Elgar.

En segon lloc, la història es desenvolupa en un moment de temps que podríem situar a finals de l’estiu, amb un clima suau i una llum obliqua, un moment ressaltat pel tema dels crèdits finals, Septembre(Quel joli temps) interpretat per Barbara. Una cançó sobre els adéus de final d’estiu, perfecta per a tancar la pel·lícula.

Tot plegat, una història que com deia al començament pot semblar-te poca cosa si esperes sentiments i passions exaltades, però una història bella si aprecies el silenci i les contradiccions que sempre acompanyen l’amor.

Més informació:

• Stéphane Brizé a les Biblioteques
• Stéphane Brizé a la Viquipèdia
• Mademoiselle Chambon a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. 

El professor universitari Daniel J. Levitin, antic músic i productor discogràfic des de mitjans dels anys 70 fins a principis dels 2000, aplica la investigació neurocientífica en el camp de la música per intentar explicar perquè algunes cançons o sons ens emocionen, ens porten a reviure moments, sensacions i sentiments i perquè tenim la capacitat de desestructurar mentalment cançons, fer-ne abstraccions i variar lliurement el seu tempo i ritme, sempre mantenint viva l’essència pròpia del tema.

Aquest camp d’estudi de la neurociència que s’alia amb la psicologia cognitiva per explicar la influència de la música en el nostre cervell i el paper que juga en la vida dels humans, és el que Daniel J. Levitin desenvolupa al seu llibre Tu cerebro y la música. El estudio científico de una obsesión humana (2006), considerat el primer best seller sobre el tema, seguit per Musicofíliad’Oliver Sacks (2007).

Partint dels aspectes fonamentals del so i la música, amb una especial atenció al to com a element clau per a transmetre emocions a través d’ella, l’autor desenvolupa el seu treball investigant quines són les reaccions que es produeixen en el cervell amb l’escolta de determinades cançons i sons. També ens explica perquè som capaços d’esbrinar quina cançó estem escoltant encara que el seu tempo o instrumentalització siguin totalment diferents de la versió original.

 

 

A base d’experiments, Levitin va traçant un mapa de les reaccions que es produeixen al cervell amb determinats sons, tons, timbres, ritmes, harmonies, etc. a mesura que va fent petits descobriments, com per exemple: la preferència del nostre cervell pels ritmes senzills; la realització per part del cervell de càlculs neuronals molt complexos per aconseguir identificar els girs melòdics o ritmes destacats en les diferents versions de temes musicals; com funciona la memorització de les lletres o el timbre d’una cançó i com les podem recuperar per reconèixer els temes en diferents instrumentalitzacions.

Per il·lustrar tots aquests temes, s’utilitzen múltiples exemples sonors, que són els que recollim a la playlist d’Spotify que us oferim. Una llista amb totes les cançons que l’autor va citant ordenades a mesura que van apareixent. El complement ideal per a descobrir com reacciona el nostre cervell davant la música a través d’aquesta obra recomanable tant per a professionals i estudiants, com per al públic en general.

 

 

“Si todos oímos la música de forma diferente, ¿cómo podemos explicar que algunas composiciones puedan conmover a tantas personas, el Mesías de Haendel o “Vincent (Starry Starry Night)” de Don McLean, por ejemplo? Por otra parte, si todos oímos la música del mismo modo, ¿cómo podemos explicar las amplias diferencias de preferencia musical? ¿Por qué el Mozart de un individuo es la Madonna de otro?”.

Més informació:

• Daniel Levitin a les Biblioteques
• Daniel Levitin a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. 

L’esport ha sigut, i seguirà sent, un factor més en la història de les societats occidents dels darrers cent anys. Aquest llibre encara la història de l’esport en el context d’una societat espanyola molt concreta: la que va des de finals del s.XIX a començament del s.XXI. Els diversos autors que participen de l’estudi plantegen com l’esport s’ha anat incorporant a la vida de les persones, la seva popularització i, en determinats casos, massificació.

Els onze experts que coneixerem a través d’aquestes línies reflexionen sobre l’esport i la seva relació amb l’entramat social, polític i cultural de l’Espanya dels darrers 150 anys.

Recomanació de Marta Puig Calafell. Bib. Santa Oliva d'Olesa de Montserrat.

La masia catalana és un referent de modus vivendi força interessant. Un dels aspectes a destacar seria l’autosuficiència alimentària. Abans de presentar-vos llibres que parlen d’aquest sistema de vida, deixeu-me que us parli de les conserves. La clau principal de les conserves és la qualitat de l’aliment. Per això té molt de sentit esmentar la casa de pagès. Hi ha diferents sistemes de conserves i serveixen tant per al dolç, vegetals, com per al salat, animals.

Les pastanagues que es cullen es poden mantenir amb el sistema més rudimentari, que és l’emmagatzematge. Les pastanagues es conserven dins la terra prèviament col·locada en una  caixa de fusta. L’emmagatzematge dels alls és prou conegut: són les trenes que pengen del rebost. La dessecació també és una forma de conservació, per exemple, en el cas dels tomàquets, que tan bons són en les coques de recapte. De fet es pot dessecar a l’aire o al forn. També és prou conegut el cas dels bolets secs, com ara els moixernons.

La congelació és pràcticament el sistema més utilitzat avui, però hem de dir que alguns ingredients cal confitar-los, cuinar-los o escaldar-los abans de congelar-los. Per exemple, el bròquil cal escaldar-lo prèviament i dels melons cal fer-ne un puré. Els confitats congelats són una forma ràpida i moderna de preparar condiments fresquíssims al dente. L’envàs és primordial en la congelació.

Sens dubte quan es parla de conserves hem de pensar en les famoses melmelades o en les confitures. La clau és coure-les a foc lent perquè deixin anar la pectina, que és un solidificant natural i, després, a foc més viu, amb sucre se solidifiquen. Les confitures són diferents, perquè tenen trossos més grossos de fruita i les fruites se submergeixen en sucre abans de coure-les perquè s’endureixin. També el foc és més lent. Per exemple: tenim la confitura de maduixes o la melmelada de fruites del bosc. Però la reina de les conserves és la gelea, que té un alt contingut de pectina i que es fa a partir del suc espremut de la fruita. Per exemple, tenim la gelea de romaní, feta també amb pomes i suc de llimona. La compota de poma és una altra forma de conserva dolça que es fa amb suc de taronja i una mica de canyella mòlta.

Les conserves salades tenen com a punt d’interès que són sovint salses preparades que després acompanyen plats de carn o peix. El primer és el chutney, que es fa amb una barreja de verdures, fruites, espècies i fruita seca. El chutney de tomàquets i pebrots a la brasa és un bon acompanyant per a formatges com el brie, el de cabra o formatges tendres. Com a salsa coneguda tenim el pesto de celiandre i nous, que és un bon acompanyament de la pasta, encara que normalment es fa amb pinyons i alfàbrega.

Les conserves amb oli també són conegudes, per exemple: conserves de formatge amb oli, oli amb romaní i farigola. També poden ser amb vegetals, però cal coure’ls prèviament.

Podem fer begudes, com el suc de tomàquet o de poma. En aquests casos s’utilitza la mel d’atzavara per a obtenir una bona conservació.

No oblidem també la carn curada o la xarcuteria senzilla, així com la tècnica de salar.

El llibre que recomano té moltes receptes i fa molt entenedores totes les possibilitats de conservació. Com comentava, la masia és un referent d’un estil de vida. L’autosuficiència de la masia comprèn no solament la part alimentària, sinó també l’energètica i de sostenibilitat, amb reparacions fetes per un mateix.

Més informació:

• Richard Flanagan a les Biblioteques
• Richard Flanagan a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. 

El sentit de l’humor i la visió crítica de la societat contemporània són dues de les característiques de la literatura de l’escriptora Empar Moliner, i en aquest recull de tretze relats curts hi són ben presents. L’escriptora, amb aquestes tretze històries ens fa viure, d’una manera molt còmica, situacions quotidianes de la vida moderna al voltant de món de la parella, totes amb un punt de ridícul.

Un matrimoni que va a un terapeuta matrimonial, una alumna que s’enamora del seu professor, un grup feminista que organitza una xerrada contra la discriminació, un home que s’enfada amb la seva parella per un somni, una dona que somia en posar-se a la pell d’altres dones, el procés creatiu d’un poema…, història rere història, l’autora fa passar clixé rere clixé tot un seguit de personatges que tenen un punt de patètics, on el lector pot reconèixer a un amic, un parent o a ell mateix.

Tretze contes, ràpids de llegir, amb una estructura lliure, allunyats de la típica estructura de “presentació-nus-desenllaç”, de fet quan n’acabes un no tens la sensació de final, s’acaben de cop, sense més. El llenguatge també es podria considerar que va per lliure, amb uns diàlegs on s’usen els barbarismes i les incorreccions gramaticals per fer-los més pròxims al lector.

Amb aquest recull, l’escriptora va guanyar el Premi Lletra d’Or l’any 2005

Us deixo amb el vídeo del programa Alexandria, on Màrius Serra conversa amb l’escriptora Empar Moliner del seu llibre T’estimo si he begut, no us el perdeu, allí l’autora, amb la seva característica “verborrea” ens descobreix aspectes curiosos del llibre, com que el títol està basat en dues cançons, de dos grups americans Bloodhound Gang i Zebrahead.

Més informació:

• Empar Moliner a les Biblioteques
• Empar Moliner a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. 

Escriu l’autor en la introducció d’aquest llibre:

“El miedo puede a llegar a tener diferentes caras: la del temor a la verdad en ocasiones; la del cambio de nuestra percepción de la realidad y de lo que nos rodea; la de los sucesos que permanecen sin explicación […]”

i és justament, el que Lorenzo Fernández Bueno ens proposa en aquesta obra.

99 Lugares donde pasar miedo s’assembla més a la típica guia de viatge, on hi ha la selecció dels llocs imprescindibles per visitar. La diferència amb aquest tipus de llibre, és que tots els llocs que ens aconsellen visitar i, que estan repartits per tot el món, el misteri està molt present. Alguns llocs poden fer més por que altres (que això de la por és molt subjectiu) i altres llocs, simplement pel seu interès arqueològic e històric, ens pot fer plantejar-nos tota una sèrie de preguntes que encara, avui en dia, continuen sense resposta (una visita al Serapeum de Saqqara, a Egipte, és un clar exemple).

Viatjar per indrets envoltats de misteri és una altra forma de fer turisme. Podem anar més lluny o quedar-nos més a prop de casa, i anar un cap de setmana d’excursió, per exemple, al poble de la Mussara, a Tarragona, on les desaparicions inexplicables de persones superen la mitjana del país. Diuen que al poble hi podria haver una porta a una altra dimensió… poca broma!

També podem visitar el conegut edifici Dakota a Nova York, amb la seva fama de maleït, on es va rodar la pel·lícula La Semilla del diablo de Roman Polanski, atret pels suposats casos de poltergeist de l’edifici o, passar una nit al mític Stanley Hotel, on Stephen King va crear una de les seves terrorífiques novel·les El Resplandor que, posteriorment, va immortalitzar Jack Nicholson en la versió cinematogràfica de Stanley Kubrick.

Però apart de fantasmes, dimonis i llocs encantats, en aquesta guia també podem trobar llocs enigmàtics que són coneguts pel seu interès arqueològic i que encara continuen fascinant al viatger per la seva arquitectura colossal i pels misteris que amaguen les seves pedres: Les conegudes piràmides d’Egipte, la ciutat maia de Chichén Itzá, Stonehenge, Machu Picchu… però també hi han algun llocs potser no tan coneguts però igualment sorprenents, com la ciutadella de Kuélap, a Perú, amb els seus impressionants murs de més de vint metres…

El llibre està dividit per zones geogràfiques el que resulta molt útil si penses viatjar a algun lloc en concret, perquè així pots escollir la visita obligatòria que no et pots perdre. A més, resulta molt pràctic tenir la explicació i un requadre pràctic amb informació complementària a tenir en compte (hi han llocs no recomanats per exemple, si tens vertigen…) i com no ocupa més de tres pàgines, el llibre es llegeix molt ràpid i la seva lectura resulta molt amena.

Lorenzo Fernández Bueno és un reconegut periodista i escriptor, director de la revista Enigmas i col·laborador a la tertúlia del programa de ràdio La Rosa de los vientos, a Onda Cero. També és l’encarregat de donar vida al nou projecte de televisió Enigmas de nuestra historia a Discovery Max.

“La incertidumbre de no saber a mí me genera pavor. Porque hay lugares que por muchas explicaciones que quedamos dar para justificar su existencia no tienen sentido, porque simplemente no deberían existir.”

Si us ve de gust fer una escapada a llocs diferents i fer recorreguts per llocs on passar por, molta por, en aquest pràctic llibre segur que trobareu alguns racons tranquils, buits d’aglomeracions humanes per experimentar sensacions difícils d’oblidar.

Més informació:

• Lorenzo Fernández Bueno a les Biblioteques
• Lorenzo Fernández Bueno. La Vanguardia

Recomanat per Bibarnabloc. 

El transsiberià és la xarxa ferroviària més llarga del món que travessa Rússia de Moscou  a Vladivostok passant pel sud de la Sibèria. Són més de 9.000 kilòmetres  i travessa 8 fusos horaris i disposa de branques que connecten a Kazakhstan, Mongòlia, la Xina i amb Corea del Nord. La seva construcció va començar el 1891 i es va inaugurar l’any 1916. Tot just inaugurada, es va veure en el centre de la guerra rus-japonesa, però només va estar el primer dels conflictes bèl·lics perquè també va ser escenari de la Revolució Russa i més endavant, durant la segona guerra mundial, el transsiberià va permetre traslladar a l’est una gran part de la industria russa i la va protegir de la invasió hitleriana.

 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

A la primavera de 1945, Walter Urban, de 17 anys, treballador d’una granja, és reclutat a la força, juntament amb el seu amic Fiete, per part d’un exèrcit nazi agonitzant. Testimonis obligats del final de la Segona Guerra Mundial, els fets tràgics que els toca viure marcaran per sempre la vida de Walter.  Ja a la seixantena, esgotat per una dura vida com a treballador de les mines de la conca del Rur, i submís en un silenci infranquejable, el seu fill intenta descobrir què li va passar al seu pare al final de la guerra. L’autor combina la prosa lírica continguda amb una cruel objectivitat dels fets, situant el punt àlgid de la narració a la meitat de la novel·la. Commovedor relat antibèl·lic, més que un episodi més sobre la Segona Guerra Mundial, esdevé una història universal quan ens fa reflexionar sobre la força del destí,  la culpa i de l’amistat.

Ralf Rothmann és un escriptor alemany, novel·lista, poeta i dramaturg. Tot i que la seva obra ha estat traduïda a diferents idiomes i ha guanyat diferents premis literaris, entre ells els Heinrich Böll, el Max Frisch, el Walter Hasenclever o el Friedrich Hölderlin, de moment només s’ha traduït al català i castellà Morir a la primavera. Un autor, sens dubte, per anar descobrint. 

Més informació:

• Ralf Rothmann a les Biblioteques
• Ralf Rothmann a la Viquipèdia
• La verdad detrás del vacío

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró. 

La història d’una noia que aconsegueix trobar sentit a la vida gràcies a les flors. El llenguatge secret de les flors recrea una història de coratge i esperança, d’abandonament i d’increïbles ganes de viure. Una novel·la amb una protagonista extraordinària que ens mostra la força i la feblesa de l’esperit humà i de l’amor autèntic: un sentiment real i sincer ple d’imperfeccions i sense arrels, el que ho dóna tot sense esperar res a canvi.

Recomanat per Ester Pasqual. Bib. La cooperativa. Malgrat de Mar. 

Considerat un dels dramaturgs més rellevants de l’escena actual i associat moltes vegades a les tragèdies clàssiques de la talla de Sòfocles per la duresa i el caràcter moral dels seus textos, Wajdi Mouawad, és el dia d’avui un referent imprescindible de la dramatúrgia internacional. Nascut al Líban l’any 1968 en plena guerra civil, l’escriptor i actor, sap de primera mà el que és viure (o sobreviure) en un entorn bèl·lic i alhora portar l’etiqueta de refugiat a la recerca d’una vida millor fora del seu país natal, aspectes que magistralment transporta en les seves obres.

Amb La sang de les promeses, publicat l'any 2017 es recopila i s'edita per primer cop en català la tetralogia del seu teatre èpic integrat per Litoral, Incendis, Boscos i Cels. Quatre peces teatrals representades als escenaris catalans per la companyia La Perla 29, les quals tenen un denominador comú, la devastació de les guerres sobre els humans. D’aquesta manera, el fil conductor de totes elles és la violència, l’exili, el desarrelament i la pèrdua produïts per conflictes com, la Segona Guerra Mundial passant per la Guerra del Líban fins a l’amenaça del terrorisme gihadista actual i, a la vegada, l’exploració dels orígens i la transmissió de la memòria històrica per part de les noves generacions amb la fi de trobar una esperança davant tantes atrocitats.

Un engranatge tràgic de la nostra condició humana que s’eleva a clàssic gràcies a la força de les paraules i a les imatges ferotges que s’hi desprenen ‘gravades amb una brutalitat inaudita al cor del qui el llegeix’ segons el mateix Oriol Broggi, director de la companyia La Perla 29 en el pròleg del llibre. Una lectura recomanable tant pels amants del teatre com els que ho són menys, ja que l’univers Mouawad és com una teranyina que captura a tothom on se’ns presenta les nostres tenebres més fosques però, a la vegada, ens enlluerna amb un raig minúscul d’esperança i salvació que serveix com a bàlsam davant tanta sang vessada.

Més informació:

• Wajdi Mouawad
• Wajdi Mouawad a les biblioteques
• La Perla 29 (companyia de teatre) a les biblioteques
• Teatre i conflictes bèl·lics

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

Per aquells que podeu gaudir d’un mes de vacances, i heu estalviat força durant l’any, us proposem un viatge a un país llunyà i exòtic: Japó, i per preparar l’aventura, res millor que aquesta guia.

Només obrir la guia, presenta uns itineraris segons els dies de viatge, fet que permet una millor organització. Tot seguit enumera tot allò que cal saber abans de marxar i poder moure’s amb comoditat pel país. Després de l’agenda hi ha una introducció molt acurada, de gairebé vuitanta planes, on repassa aspectes com la història, l’arquitectura, estil de vida, natura...que ajuden a fer-se una idea de com és Japó.

El llibre divideix Japó en vuit regions i de cada una ofereix informació exhaustiva de com desplaçar-se, adreces i lloc d’interès.

Així doncs, ja podeu fer la maleta, i no oblideu endur-vos aquesta magnífica guia, i cap al Japó!

 

Més informació a:

Oficina Nacional de Turisme de Japó

 

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià. 

Un dels terrors comuns a l’ésser humà és el de morir ofegat. Està gravat en el nostre ADN des del principi dels temps, segurament com a mesura de precaució en un planeta que té el 98% de la superfície composta d’aigua. Amb els avenços en ciència i tecnologia, nous terrors es van afegint als primitius: morir atropellats, en un accident d’avió, electrocutats... el terror del segle XXI serà, sense dubte, morir a mans d’un robot que nosaltres mateixos haurem creat.

 

Aquesta possibilitat és tan antiga com el cinema de ciència ficció. Només cal recordar robots sortits de mare com Gort a Ultimátum a la Tierra (1951), Guslinger a Almas de metal (1973) i el T-800 de Terminator (1984) per veure que el tema ve de lluny. Properament en sentirem a parlar molt pel remake en forma de sèrie que els nois de l’HBO han batejat amb el nom de la pel·lícula original, precisament Westworld, cridada a ser la successora de l’exitosa Joc de Trons.

Ex machina ens parla d’un creador d’intel·ligència artificial que cita un dels empleats de la seva empresa per a que faci un test a Ava, una dona robot, durant una setmana. La personalitat obsessiva del creador (el camaleònic Oscar Isaac), la ingenuïtat del l’entrevistador (Dommhnall Gleeson) i el magnetisme de la robot (Alicia Vikander) portaran a un joc de dominació on tindran més importància els sentiments que la raó.

Guanyadora de l’Oscar als millors efectes visuals, i més important, nominada al millor guió original, la primera pel·lícula del director Alex Garland és més una peça de teatre que el clàssic film de ciència ficció, amb diàlegs treballats i ambientació sòbria, on destaquen més les composicions dels personatges que l’acció.

 

• Més informació:
• Prestatge virtual de cinema: Els robots al cinema
• Els robots al Catàleg Aladí 

Recomanat per Jaume Felipe. Biblioteca Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles

En aquest llibre es dóna una visió dels múltiples i diferents aspectes que hauríem de tenir en compte en la nostra relació de parella i ofereix consells, no només per sortejar els esculls en aquesta etapa vital, sinó també per gaudir de molts moments i avantatges.

Traçar plans, tenir objectius, mantenir la curiositat, interessar-se pel que passa al nostre voltant i gaudir de l'amistat i de la parella. Envellir en parella pot pal·liar la soledat i estimular plans i objectius. També cal aprendre a gestionar no només l'aparició de les pròpies xacres i limitacions, sinó també els del company o companya.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Napoleoni, amb un estil incisiu i crític, ens recopila un treball periodístic de primer ordre dut a terme durant més de 10 anys, on posa de manifest com l'Estat Islàmic i altres grups terroristes es financen mitjançant els segrestos, el contraban, i ara a més a més, el tràfic de refugiats i l'èxode d'immigrants causat per la guerra de Síria i la desestabilització del Pròxim Orient.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Guia necessària per identificar les pedagogies més conegudes: s’analitzen els punts forts, punts febles, perquè van néixer, ... mostrades amb un punt de vista sense prejudicis ja que les pedagogies actives desperten passions contràries: mentre que pels defensors suposa el canvi de paradigma que necessita el nostre sistema educatiu, els detractors associen aquests sistemes a l’elitisme i llibertinatge.

En trobareu de tot tipus:  Montessori, Waldorf, lliures, actives, vives, Reggio Emilia...

Útil per a qualsevol interessat en l’educació, doncs aquesta tendència cada vegada té més força.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Els científics forenses són un col·lectiu restringit i especialitzat que s’han donat a conèixer gràcies a la ficció policíaca i criminal.

Llegint aquest llibre, aprendrem de quina manera la ciència s`aplica a la investigació criminal, com s’aconsegueixen desxifrar crims i trobar els culpables. Preguntes com: Com funciona una prova d’ADN? És infal·lible? Pot un insecte desembrollar el culpable d’un assassinat? Aquestes i d’altres preguntes les trobarem en aquest llibre, on l’autor amb rigorositat científica però amb un estil proper i desenfadat, ens farà entendre les tècniques que utilitza la policia, curiositats i errades típiques que podem veure a les sèries televisives i pel·lícules.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Olivier Norek (1975), escriptor i antic tinent de la policia a Paris, amb aquesta novel·la va ser el guanyador a la millor novel·la negra europea del Festival Internacional de Lyon, Quais du Polar, el 2016.

Nano, el fill petit d'una família corsa de delinqüents, va a parar a Marveil una coneguda i massificada presó. La seva germana intentarà alliberar-lo, després d'adonar-se que no pot superar la seva duresa. Per fer-lo haurà de planejar, conjuntament amb el grup que lidera, el robatori de les proves que van portar a presó al seu germà. Per donar falses pistes, també robarà quatre proves més que aconseguiran canviar la vida de quatre reclusos. 

A l'altra banda, Víctor Conte, l'etern dimissionari, i el seu equip de la policia judicial intentaran recuperar les proves. La trama anirà serpentejant entre els errors dels lladres i els errors que cometen els policies.
És una novel·la que possiblement té un excés de moralina, però és entretinguda i té un bon ritme. 
Si t'agrada aquesta novel·la també t'agradarà

• "Una novela criminal" de Giancarlo de Cataldo 
• "L'home del llac" de Arnaldur Indridason
• "Si los muertos no resucitan" de Philip Kerr
• "La Tristeza del samurai" de Víctor del Árbol
• "Liquidación final" de Petros Markaris
• "La verdad y otras mentiras" de Sascha Arango

Més informació:

• Olivier Norek a les Biblioteques
• Olivier Norek a la Viquipèdia

Recomanat per Ilumi Ramos. Bib. Josep Maria López-Picó. Vallirana. 

Colwin ens explica la història d’una família ideal, d’una família perfecte i de classe alta. La protagonista és una dona que ho té tot, però que arriba un moment, sobretot per ella en que es produeix una fractura mental entre la seva parella i ella, coneix algú. És una història que t’atrapa des de la primera pàgina, i et manté enganxa’t. 

Més informació:

• Lauire Colwin a les Biblioteques
• Laurie Colwin a la Viquipèdia
• Ressenya

Recomanat per Bib. Collbató. 

Gran llibre de cuina per descobrir les receptes bàsiques, amb infografies i explicacions, detallant diferents tècniques i descrivint famílies d'ingredients. Més de 60 receptes per aprendre a preparar els plats fonamentals, pas a pas, i un ampli glossari il·lustrat per aprofundir en els conceptes més importants. Amb informació per utilitzar els productes i realitzar les elaboracions adequadament.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Si estàs gestionant el teu primer projecte o simplement estàs cansat d’improvisar, aquesta guia et proporcionarà les eines i confiança necessàries per definir i assolir objectius intel·ligents.

Guia elaborada per la Harvard Business Review (HBR),que ofereix solucions intel·ligents i consells útils i senzills per afrontar els reptes laborals més importants.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Llibre escrit al 1966 quan la seva autora tenia només setze anys. Les circumstàncies i conflictes que descriu connecten molt bé amb els adolescents del nostre temps: els conflictes familiars, la marginació i l'absència de futur que porten alguns joves a cercar al carrer i en el grup el que no troben a casa.

Ningú li va dir a Ponyboy que la vida fos fàcil, però està bastant segur de tenir les coses controlades: sap que pot comptar amb els seus amics, que farien qualsevol cosa per ell. Però una nit, algú porta l'enemistat amb la banda rival massa lluny i el món de Ponyboy dóna un gir inesperat.

El cineasta Francis Ford Coppola va adaptar al cinema aquesta novel·la —amb la plana major dels actors juvenils de l'època— que descriu la dura realitat on es mouen els adolescents en els suburbis de les grans ciutats i que avui resulta tan actual com quan es publicà per primer cop.

Trailer de la pel·lícula The Outsiders.

Recomanat pel Club de lectura juvenil. Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar. 

L’any 2016 es va commemorar el 20è aniversari de la publicació del disc Omega una obra mestra sorgida de la col.laboració entre el cantant granadí Enrique Morente i el grup de rock granadí Lagartija Nick, un àlbum que va marcar un abans i un després dins del món de la música en una fusió de flamenc i rock fins aquell moment inèdita.

Les lletres de les cançons d’aquest disc són de dos poetes molt diversos però genials com són el també granadí Federico Garcia Lorca, i el músic i cantautor canadenc Leonard Cohen. Pel que fa al primer, destaquen  La aurora de Nova York, Norma y paraíso de los negros, Ciudad sin sueño que són adaptacions de poemes inclosos dins el seu poemari Poeta en Nueva York .
De Leonard Cohen trobem adaptacions dels seus grans temes Pequeño vals vienés, Hallelujah i First we take Manhattan, que han esdevingut ja mítics arrel de la mort de l’inigualable artista l’any 2016.

Aquests poemes van ser revisitats amb l’adaptació musical d’Enrique Morente i Lagartija Nick i altres grans músics com Vicente Amigo, Isidro Muñoz, Cañizares, a més de la participació del guitarrista Tomatito o la filla del cantant, Estrella Morente.
L’àlbum va ser reeditat l’any 2008 primer però l’any 2016 es va fer una reedició en un format de luxe que incloiria dos discos compactes, un DVD i un llibret on es detallava la gestació , els enregistraments i les anècdotes, amb imatges, manuscrits i entrevistes .
Coincidint amb aquesta efemèride el 2 de desembre de 2016 els seus tres fills, Estrella, Soleà i José Enrique van celebrar un concert homenatge a la sala La Riviera de Madrid i el director Gervasio Iglesias va realitzar un documental recollint la història de la seva gestació.
 

Més informació:

• Enrique Morente a les Biblioteques
• Lagartija Nick a les Biblioteques
• Enrique Morente a la Viquipèdia
• Lagartija Nick a la Viquipèdia
• Omega
• El disco que rompió el flamenco

Recomanat per Glòria Sànchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera. 

“Un mosaic de músiques que té varis colors”, amb aquestes paraules Maria del Mar Bonet ens descriu el seu darrer disc. Ultramar és el nou disc de la cantautora Maria del Mar Bonet que es va presentar a Palma el 5 d’abril del 2017 per celebrar els seus 50 anys als escenaris. Una llarga i excel·lent trajectòria que la cantautora celebra de la millor manera possible, editant i regalant-nos a tots un nou disc.

Ultramar és la música de la unió de  dues aigües, les del mar Mediterrani, les de Mallorca i les del mar del Carib, les de Cuba. Escoltar aquest disc és sentir com els cabals de les dues aigües es troben s’uneixen i sumen un nou cabal més ample que brolla amb força. Podem escoltar les peculiaritats de cadascuna de les aigües de forma clara, s’uneixen i escoltem una nova música on pots diferenciar amb claredat l’origen de cada nota, de cada gota. És la música de la Maria del Mar Bonet i  la música cubana alhora, és bonic i preciós.

Cuba estima a Maria del Mar Bonet i el 2011 la cantant va rebre el  premi Cubadisco al millor disc internacional pel seu àlbum Bellver. Un premi  que ella mateixa va  recollir a l’Havana al gener del  2012. És aquí quan entra en contacte amb un seguit de músics cubans i comprova que les afinitats musicals són molt grans i no es pot resistir a iniciar un treball de col·laboració per fer néixer alguna cosa nova. El maig del 2016, Maria del Mar Bonet empren un viatge a  l’Habana, ara sí, per enregistrar el seu nou disc Ultramar,  un disc que representa doncs un immillorable regal d’aniversari per tota la seva llarga trajectòria professional.

Aquest és un disc d’ultramar, de mar enllà, un disc d’unió entre el nostre mar, la  Mediterrània i el mar Carib,   un disc d’unió de les músiques de dues illes,  Mallorca i Cuba. Un disc   amb grans músics cubans com en Jorge Reyes i el seu grup de jazz llatí, el grup de música campesina Cuerdas del Monte, en José M. Vitier i altres col·laboradors com Mª Victòria, El Tosco, Pancho Amat, Enrique Pérez Mesa. Una extraordinària oportunitat per fusionar les músiques i crear-ne una de nova que s’escolta fluir amb gran naturalitat.

Maria del Mar Bonet diu sobre Ultramar: “Aquest disc per mi és un mosaic de músiques que té varis colors: un grup de música de Latin Jazz amb el seu director Jorge Reyes; un altre de música campesina que són els músics del camp. A Cuba hi ha molts grups de músics que fan música del camp i que són una meravella, i que són la part més desconeguda musicalment i artísticament parlant de Cuba. Aquests colors de Cuba els coneixem poc. I llavors hi ha en José María Vitier, pianista contemporani que ha fet la banda sonora de molt cinema cubà”.

Escolteu  el mosaic de músiques amb un munt de colors. Escolteu Ultramar, una novetat discogràfica que ja podem trobar també a les biblioteques de la xarxa

 

Més informació:

• Maria del Mar Bonet a les Biblioteques
• Maria del Mar Bonet a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Llista Spotify

Recomanat per Anna Artigas. Bib. Salvador vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

Francesc Xavier Baladia (1965) és barceloní. Fa alguns anys va entrar al món editorial amb l’obra “Abans que el temps ho esborri” (Barcelona: La Magrana, 2004), on ens va fer un retrat de les seves dues branques familiars, els Baladia (fabricants tèxtils) i els Llorach (aristòcrates). En aquesta obra vàrem conèixer la vida privada d’una gran familia de l’alta burgesia catalana del S.XIX, que destacà en la societat barcelonina.

L’any 2010 Mireia Ros dirigí la pel·licula Documental“Barcelona, abans que el temps ho esborri” basada en aquest llibre i guanyà el Premi Gaudí 2012, al millor documental. Ara F.X.Baladia continua, però, amb la història del seu avi, Ninus.

La familia de l’avi era de Mataró d’una familia de l’alta burgesia catalana dedicada al món textil,que estava relacionada amb el bò i millor de la cultura i l’art català. La vida del seu avi va estar marcada des de petit. La seva mare (la Ben Plantada d’Eugeni d’Ors) va abandonar la familia i va marxar amb el seu amant, deixant l’espòs i tres fills: en Gip, l’hereu, la Nini i el Ninus, el més petit que sempre fou un nen sensible. Tots tres foren educats per una tieta. Cap dels germans es va dedicar, plenament, al negoci familiar. El Gip, era un vividor que es va instal•lar a Madrid a viure la bona vida i en Ninus, a més de la fàbrica, es va dedicar als seus estudis, a la filantropia i fins i tot es va estrenar com autor teatral amb el pseudònim de Xavier de Costabona. En el llibre es van barrejant les vivències i costums de la familia i els apunts d’un dietari que escrivia l’avi, “quadern de garlandes” ,on amb gran detall trobem totes les despeses i compres que hi havia a la familia. Així sabem que era una persona molt meticulosa en tots els aspectes,vital i optimista per naturalesa fins a la seva mort i que es va convertir en el model de tot “un senyor de Barcelona” Els records i els espais es van succeint al llarg de l’obra i mentre llegim ens passejarem per Camprodon, La Molina, el xalet dels Pirineus, assistirem al Liceu i al Palau de la Música, i als palauets familiars.

És una lectura molt recomenable, Una biografia però no està estructurada com a tal. Es un degotalll de records i fets reals que ens traslladen a la Barcelona de principis del S.XX. A la Belle Époque on els costums socials marcaven les classes i l’etiqueta era una manera de viure. Un repàs cultural i artístic del moment. Amb tots aquests records reconstruim la Barcelona d’un temps passats.

Més informació:

• F. Xavier Baladia a les Biblioteques
• Blog

Recomanat per Montserrat Ribé. Bib. Municipal de Manlleu BBVA.

Llibre visual i informatiu que resumeix molts aspectes de la nostra anatomia: el cos humà té 100.000 quilòmetres de vasos sanguinis, produeix 25 milions de cèl·lules per segon i està format por bilions d’àtoms.

Aquesta guia il·lustrada repassa tots els sistemes i aparells, així com la composició i funció, seguint el desenvolupament del cos des de la concepció fins l’edat adulta.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Al món es crien 70.000 milions d’animals de granja, dos terços en granges industrials. Les gallines viuen en una superfície equivalent a la d’un foli, dempeus sense batre les ales. A l’estat, el 84% d’antibiòtics que es venen, s’administren als animals. A banda, cada salmó li pertoca el volum d’aigua d’una banyera per créixer.... Seguim?

A La carne que comemos trobareu aquestes i moltes d’altres informacions que ens faran repensar què, com i perquè mengem d’aquesta manera.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Marcello Quintanilha ens sorprèn de nou amb aquesta novel·la gràfica, després de la premiada i admirada Tungsteno. El títol descriu la contradicció vital que viu la seva protagonista. Rosángela és “afortunada”, te una bona feina, família i status social. Però hi ha alguna cosa que no funciona i serà el somriure de la seva cosina, bastant menys afortunada, la que farà saltar l’alarma i remourà els  fonaments de la seva vida plena d'aparences.

Per viure una altra vida haurà de passar per un procés d’autodestrucció amb molt mal final. Algun crític ha volgut comparar aquest relat amb les pel·lícules de Michael Haneke, un petit esdeveniment pot significar un canvi catastròfic en la vida.

A Talco de vidre repeteix el blanc i negre de Tungsteno,  jugant amb diferents trames i sobretot destacant les expressions de la protagonista i de la seva evolució vital.

Quintanilha té la capacitat de transmetre el malestar i angoixa en forma de thriller psicològic fins el final del llibre.

Més informació:

Un dels còmics preferits de Marcello Quintanilha:

• Los misterios de Pâhry, inclòs a Las Murallas de Samaris de Schuiten-Peeters

Música que apareix en aquest còmic:

• Pendulum / Creedence Clearwater Revival

• La Cinta blanca / una película de Michael Hanekes

Recomanat per Josep Benabarre, Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

“Els Guardians de l’Aigua” reuneix en 552 pàgines una quarantena d’experiències d’èxit en la gestió integrada i en la innovació dins el món català de l’aigua. El llibre representa una mirada plural que recull la diversitat de solucions que han de permetre aconseguir, tant a curt com a mig termini, un abastament d’aigua de qualitat i un bon estat dels ecosistemes fluvials.

Hi ha un capítol molt interessant que exposa com l’aigua sempre ha estat una font de desenvolupament local i de qualitat de vida, però que sovint la utilització econòmica dels cursos fluvials ha generat impactes negatius. Tot i això, la relació entre societat i aigua ha creat un conjunt de paisatges de gran valor ecològic, econòmic, cultural i simbòlic cada cop més apreciats i utilitzats com a bé públic.

L’objectiu d’aquest llibre és fer conèixer aquest món desconegut que hi ha al darrera de l’aixeta de casa i després del clavegueró del carrer.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín

La història narra l’origen d’Isla Paraíso o també anomenada Themyscira, una illa secreta habitada per mitològiques dones guerreres conegudes com les Amazones. Aquestes viuen en pau refugiades a l’illa però sota l’amenaça del déu de la guerra Ares. La princesa amazona Diana abandonarà la seva llar per sortir a “la terra dels homes” després de l’arribada a l’illa del coronel Steve Trevor en plena Segona Guerra Mundial. Així, descobrirem l’origen de Wonder Woman i les seves primeres actuacions heroiques del personatge en el nostre món.    

L’any 1987 el dibuixant novaiorquès George Pérez fou l’encarregat d’actualitzar el personatge de Wonder Woman després de “Crisis en Tierras infinites”. Pérez reinventà a la famosa heroïna en una nova etapa acompanyat dels guionistes Greg Potter i Len Wein, reordenant el que funcionava del personatge i aportant una visió particular sobre l’entorn mitològic de les amazones d’una manera eficaç i convicent. L’editorial ECC, l’actual propietària de la llicencia de DC a Espanya, ha publicat el primer volum que recopila els números de l’1 al 14 de la sèrie original. Un clàssic atemporal de lectura imprescindible per a qualsevol fan del còmic de superherois.

Per a més informació:

• Wonder Woman a les biblioteques

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Manuel Montero, des de jove, va començar a practicar karate, entrenant amb diferents mestres. Més tard, s’interessa per la defensa personal, que compagina amb les classes de karate. I d’aquí surt el Goshindo Taikijutsu Ryu, un sistema Marcial de Defensa Personal amb una identitat pròpia.

Comença a impartir cursos per a dones que mai han practicat cap art marcial. Es tracta de dotar a la dona d’eines, tant físiques com psicològiques, que li permetin fer front a una possible agressió de la forma més favorable.

És un manual d'autodefensa vàlid per a totes les edats, amb més de 365 fotografies descrivint les tècniques i un text concís i pedagògic. La màxima és: “Debes y puedes”!

Més informació:

• Web per ampliar la informació

Recomanat per Carla Canongia. Bib. Municipal L'Ateneu d'Esparreguera

Què té de diferent aquesta guia excursionista d’altres tantes que n’hi han del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac?  Doncs, d’una banda, que les 30 excursions que ens proposa fugen dels camins i els indrets clàssics del Parc, prou coneguts de tothom i més concorreguts i ens apropen a l’exploració d’altres racons poc freqüentats, amb l’ànim de descobrir els petits secrets que amaga el Parc i que sovint passen per alt: barraques de vinya, balmes obrades, fonts, avencs ... 

I, d’altra banda, és una guia que aglutina el coneixement de dinou autors, tots ells experts exploradors del massís. 
El nivell de dificultat de les excursions és de dificultat diversa i s’han dissenyat de tal manera que hi puguin participar persones de totes les edats. Cada excursió inclou alguna fotografia en color i un mapa de l’itinerari a seguir amb el temps pautats. 
Ja podem tornar a gaudir del Parc des d’una innovadora visió!. 

Més informació:

• Albert Vicens i Llauradó a les Biblioteques

Recomanat per Neus Tejera. Bib. Els Safareigs. Sabadell. 

 

 

Luis Argeo Fernández director de cinema i autor de guies de viatges ens convida a passejar per algunes de les metròpolis més importants del món, recordant aquelles mirades particulars que sobre aquestes ciutats el cinema ha deixat en el nostre imaginari.

A través d'una selecció de pel·lícules molt personal, des de populars a clàssiques passant per algunes ben peculiars, recuperem escenes rodades o ambientades en aquestes ciutats, i tot l'anecdotari associat.

Per cada ciutat trobem un itinerari constituït per alguns dels seus principals punts d'interès turístic i les seves referències cinematogràfiques imprescindibles. Podrem situar-nos a Trafalgar Square revivint l'atmosfera negra del Londres dels anys 30 de Nit en la ciutat. Passejar pel barri gai de San Francisco recuperant alguns escenaris principals d'Em dic Harvey Milk pel·lícula rodada al districte de Castro i per la que Sean Penn va obtenir l'Oscar per la seva interpretació de l'activista gai. I en aquesta mateixa ciutat reconeixerem els carrers per on patrullava el mític personatge interpretat per Clint Eastwood, "Harry el brut". O el gran plató que és Nova York, una ciutat que està present en el nostre subconscient amb innumerables referències cinematogràfiques: la tardor a Central Park amb pel·lícules com Kramer contra Kramer o Love Story, o la Cinquena Avinguda a través d'Esmorzar amb diamants.

Amb una cuidada edició aquest llibre és un excel·lent giny pels apassionats del cinema i una provocadora invitació a redescobrir aquestes importants ciutats a través de la mirada del setè art.

Recomanat per Juanma Moreno. Biblioteca Can Pedrals de Granollers. 

L’obra Manual de chino comercial s’adreça a persones castellanoparlants que vulguin establir relacions comercials amb la Xina. El llibre que presentem correspon a un nivell bàsic de coneixement de l’idioma, per tant, encara que vagi dirigit al món dels negocis, també pot ser d’interès per a qualsevol persona que vulgui iniciar-se en l’aprenentatge de la llengua xinesa.   

El contingut de l’obra està organitzat en base a situacions quotidianes i conté un llistat tot de frases o paraules en xinès, la seva traducció al castellà i la transcripció fonètica. L’obra és didàctica, consta d’il·lustracions i també de material d’audiovisual que la fan atractiva, funcional i amena.

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Diuen que Juan García Esquivel va inventar la música lounge, aquest estil tan fresc de tocar jazz, que va combinar entre altres gèneres mambo i bossa nova, per donar-li un ritme més cadenciós, ideal per a la pista de ball. Gènere que sens dubte sona mexicà, o millor dit galàcticament mexicà. De la semblança entre música, creativitat i tecnologia va sorgir el seu estil musical per excel·lència, l'anomenat space age pop, que no és sinó una altra de les formes d'anomenar al lounge. Aquest CD presenta dos dels àlbums dels inicis de la seva carrera (1962). 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Guanyadores del Concurs Sons de la Mediterrània 2015, el sextet del Camp de Tarragona Roba Estesa presenta una dotzena de cançons que basculen en tres eixos que defineixen l'ideari de les músics: dona, lluita i tradició. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

El primer supergrup femení d'Àfrica occidental, el col·lectiu Les Amazones d'Afrique, és un esdeveniment per a la música mundial. Ja siguin estrelles incontenibles o secrets ben guardats, els músics que participen en aquest projecte es troben entre les veus més aclamades de la música de l'Àfrica Occidental: Kandia Kouyaté, Mamani Keita, Rokia Koné, Mariam Doumbia (d'Amadou i Mariam), Mariam Koné, Aminata Danté (+ Nneka i Angélique Kidjo com convidats especials). El col·lectiu barreja amigablement les generacions i les energies i perpetua la tradició Mandingo, donant-li el poder de les megaciutats africanes.  Un "All-Star", però no només això. Inspirant-se en els formidables i misteriosos guerrers de Dahomey, els majors cantants i músics malians del moment s'uneixen per lluitar contra la violència cap a les dones. Lluiten per la llibertat, són dones i són músics, a Àfrica i en altres llocs. Les veus d'aquestes dives poden trencar les cadenes i fer-se càrrec del vostre cor. Ànima, respiració i un repte: convertir el seu recorregut en una eina de lluita per a dones.
*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Japandroids prefieren dejar de sonar tan crudos como antaño (olvídense de sus momentos post-hardcore y de cualquier chispazo hard rockero) y, como ya hicieran Titus Andronicus antes que ellos, echar la vista hacia la tradición rock estadounidense. Nunca antes había mirado con ojos más limpios hacia The Replacements o The Hold Steady. Lo demuestran sobre todo “North East South West”, “True Love And A Free Life Of Free Will” y “In A Body Like A Grave”. Nunca antes Japandroids habían sonado tan amables sin dejar de ser ellos mismos. Súmenle a eso, que King y Prowse se han permitido también el lujo de experimentar un poco con buenos resultados. Véasen los casos de esa suerte de I’m Sorry (For Not Finding You Sooner) –cuyo riff remite al éxito pop de los ochenta “Bette Davis Eyes” de Kim Carnes- o el inicio de “Arc Of Bar”. Ah, y como siempre, todo ello en ocho temas y menos cuarenta minutos de duración. Como debe ser.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Doble CD amb l'obra completa de la llegendària agrupació barcelonina dels 80's amb abundant documentació sobre la història de la banda. Referència imprescindible de les músiques creatives al nostre país. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El títol recorda la narració cíclica de la novel·la de Marta Rojals Primavera, estiu, etcètera (La Magrana, 2011), però Pau Vallvé enfoca el doble CD des del fred. Canta a “Que vingui l’hivern” al primer disc, que no es queda només amb la ‘serotonina’, sinó que s’enfronta a les ‘pors’ en les seves cançons, tot confessant debilitats: ‘Sempre m’espanto quan tot va massa bé’. Se sent còmode amb l’esperit saturnià ‘on l’abisme és tan gran’ (“Saturn”). El gran viatge sonor que ofereix neix d’una peça instrumental que amara totes les cançons titulada “Pareidòlia”, un concepte que assenyala la música com a generadora de formes segons les psicologies de qui la fa i qui l’escolta. I clou amb la instrumental “Ikigai”, concepte japonès sobre trobar ‘la raó de viure’. Abans, Vallvé ha enviat a prendre pel sac envejosos i gent de prejudicis (“Avui l’únic que vull”), ha esmolat guitarres per al seu autodespertar (“Quan tots els ocells ja no hi són”, “Jo i la il·lusió”) i ha estat capaç de crear espais tendres com la preciosa “A l’altre costat”. Al segon disc reneix per créixer més encara, a “Antiherois” o a “La Polinèsia”, amb una aclucada d’ull al “Júlia” de John Lennon, d’amorosa maduresa.
*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Tots els grans tenors italians paguen tribut a l'immortal repertori de la canzone naoletana. Bergonzi és el darrer d'ells. 

A dia d’avui, aquesta novel·la  ja és considerada pels crítics com una de les “grans” novel·les de la narrativa americana contemporània. Ha estat finalista del prestigiós Man Booker Prize i del National Book Aware, millor novel·la de l’any 2015 segons The New York Times i guanyadora del Premi Kirkus. El llibre és un drama en tota regla ple de bellesa que atrapa inevitablement al lector.

L’autora americana d'origen hawaià, Hanya Yanagihara, ens situa al Nova York actual per parlar-nos sobre l’amistat entre quatre homes durant uns trenta anys des que es van conèixer per atzar a la universitat. Ens sembla molt interessant com una dona aconsegueix aprofundir en la masculinitat moderna actual i copsar les conductes dels homes i la seva forma de comunicar-se.

En la història dels quatre amics, conforme avança la novel·la, en Jude es converteix en el centre de les relacions de tots els personatges, tots plegats acompanyants d’un gran dolor i de molt amor. La seva vida passa a ser el fil conductor i el seu relat sovint ens farà deixar el llibre a sobre la tauleta de nit per poder agafar aire i respirar profundament davant la duresa del seu secret, el seu passat i el seu present.  
El dramatisme dels abusos viscuts queda pal·liat per la gran qualitat narrativa de l’autora, que meravellosament combina nombrosos moments de fraternitat i d’humanitat amb el testimoni i les conseqüències d’una infància atroç. 

Més informació:

• Hanya Yanagihara a les Biblioteques
• Hanya Yanagihara a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Valentí Almirall. El Papiol.  

Yuval N. Harari, professor d’ història,  escriu un assaig entretingut i amè  de l’ evolució de l’ home ,HOMO SAPIENS,  a través dels temps des del seu origen fins als nostres dies. Qui som els humans? Què hem fet al llarg de la història per nosaltres i per les altres especies del planeta?
L’ obra està estructurada en  quatre parts;  una primera part on ja apareix el gènere Homo i la seva evolució a Homo sapiens, moment en que es fonamenta la seva superioritat amb la creació del llenguatge.

La revolució agrícola, conforma la segona part, el moment en que els caçadors-recol·lectors es van convertir en agricultors i pastors sedentaris, creant petites societats jerarquitzades. Apareixen les classes privilegiades per sobre de les treballadores i el patriarcat, amb la  submissió de la dona.

A la tercera part de l’ obra ens apropa a l’ Edat moderna, amb l’ aparició del grans imperis mundials, on remarca la seva ambició de poder polític, religiós i monetari; la necessitat de la tolerància i la nocivitat dels fanatismes religiosos.
I ens introdueix en tots el coneixements científics apareguts en els últims 500 anys,a la quarta part, des dels que van fer possible la revolució industrial, els avenços tecnològics, mèdics, en enginyeria genètica fins l’ evolució dels ordinadors i les seves aplicacions en l’ àmbit de la intel·ligència artificial.

Fa palès el deteriori climàtic provocat per tots aquests avenços, així com la infelicitat creixent d’ un major nombre de persones a nivell mundial.
La lectura d’ aquest assaig divulgatiu, és una bona  manera d’ apropar-nos i fer-nos reflexionar sobre la història de la humanitat i de fer-nos venir ganes de continuar investigant-aprofundint  i contrastar  la visió d’ altres autors sobre el nostre pas per l’ Univers.

Més informació:

• Yuval Harari a les Biblioteques
• Yuval Harari a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català 

Recomanat per Bib. Miquel Martí i Pol. Sant Joan Despí. 

Els llibres autobiogràfics sempre m’han agradat. Saber les característiques de les  relacions de les persones i conèixer els seus pensament ho he trobat interessant, és per això que us recomano fer la lectura d’aquest llibre, té una escriptura cuidada i molt fàcil de llegir.

L'autor a través d’un conjunt de relats ens transmet una percepció subjectiva del paisatge i de la seva gent, partint dels records d'infantesa transcorreguts a la casa familiar de Cerdanyola. A la vida de totes les persones sempre hi ha una casa, un espai i una gent que sovint esdevé mític, però que ens ha servit per a forjar la nostra personalitat. Doncs és a través d’aquestes vivències explicades amb la llunyania del temps que l’autor ens revela com han estat d’importants per a forjar l’escriptor que és avui dia.

Són unes experiències que esdevenen universals, compartides, des del moment en que ens hi podem reconèixer. Darrera de cada narració hi ha les formes de viure pròpies dels anys quaranta i cinquanta en un entorn rural com el de Cerdanyola i la comarca del Vallès, però que no impedeix, ben el contrari, que lectors d’altres contrades es sentin motivats a connectar amb les seves experiències.

Cada relat curt és una història que té uns protagonistes i un final, però que en el conjunt formen un mosaic que adquireix la forma d’una novel•la.
Isidre Grau escriu amb una prosa molt acurada i descriu de forma magistral un pessebre de figures, on els personatges adquireixen categoria de patró com La rossa de les galetes o la Trini dels gats.

Llegiu aquesta biografia i veureu alguns personatges o situacions que us són familiars!!!

Més informació:

• Isidre Grau a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Pilarin Bayés. Santa Coloma de Cervelló.

Ventanas de Manhattan és el resultat de les cròniques que l’autor va fer al diari El País arrel dels atemptats del 11 S a la ciutat de Nova York  i dels escrits que plasmava l’escriptor en els quaderns de tapes blaves que sempre l’acompanyaven quan sortia a caminar sense rumb pels carrers de la ciutat durant els anys que va viure a la ciutat dels gratacels. 

En aquests quaderns l’autor, amb la mirada d’un fotògraf,  plasma la vida quotidiana captant la varietat i el moviment d’una gran ciutat plena de contrastos, els seus barris, els seus parcs, rius, museus...Al mig, però, apareix la seva pròpia vida i  la vivència personal de la ciutat. 
La narració està amanida per una banda sonora d’estils molt diversos. 

El llibre consta de 87 capítols i la seqüència de la narració és cronològica. Comença amb l’arribada de l’autor a la ciutat, on posa en evidència la mirada d’algú que acaba d’arribar i acaba amb la tornada de l’autor a la seva ciutat. 
Escrita en primera persona, tens la sensació que estàs asseguda escoltant la veu de l’autor.

Més informació:

• Antonio Muñoz Molina a les Biblioteques
• Antonio Muñoz Molina a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve Sesrovires. 

Film molt entretingut però a l'hora amb una profunda crítica a la societat capitalista i consumista actual. El model econòmic i educatiu, es posat en dubte amb aquesta pel·lícula que dona l'oportunitat de tornar de nou a la Natura i de viure una vida sostenible i independent. A més aporta valors i proposa que l'autocrítica és el millor model per arribar a l'autoconeixement.

Més informació:

• Mat Ross a les Biblioteques
• Viggo Mortensen a les Biblioteques
• Fitxa Filmaffinity

Recomanat per Toni Pérez. Bib. Pompeu Fabra. Torrelles de Llobregat. 

Lluís Pasqual és dramaturg i director del Teatre Lliure i amb el llibre “De la mano de Federico “ s'estrena a la literatura amb una evocació de Federico García Lorca

Lluís Pasqual es declara fan precoç de l'obra lorquiana: «Quan era petit la meva mare i la meva germana cantaven cançons andaluses (... / ...). Cap als dotze anys vaig començar a llegir la seva poesia, i als catorze seu teatre ». Amb aquesta declaració arrenca «De la mano de Federico», un assaig literari que ofereix un viatge entre el director català i el poeta granadí. Amb aquest viatge Lluís Pasqual rememora la seva relació amb García Lorca i se'ns revela un narrador precís, elegant, commovedor. Un relat deliciós, d'una sensibilitat i una força narrativa excepcionals.

«Igual que quan un s'enamora per primera vegada,  s'està enamorant d'algú i de l'amor al mateix temps, García Lorca era per a mi« l'autor »

Més informació:

• Lluís Pasqual a les Biblioteques
• Lluís Pasqual a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Llesques de conversa és un manual pràctic per a aprenents de català als quals els falta fluïdesa alhora d’expressar-se. Proposa més d’un centenar d’exercicis orals, que es poden fer individualment però també en grup, essent una eina molt útil per a practicar l’idioma amb parelles lingüístiques o grups de conversa.

S’estructura en sis apartats: expressivitat, descripció, narració, instrucció, argumentació i fonètica, amb activitats graduals d’aprenentatge.

El seu autor, Jordi Esteban i Calm, és conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...) i ha publicat diversos llibres sobre aquests temes. Llicenciat en filosofia i lletres i docent jubilat, la seva dedicació principal és la didàctica de la llengua catalana i la investigació de metodologies d'aprenentatge. 

Més informació:

• Altres llibres de l’autor al catàleg Aladí
• Altres llibres de conversa i de frases en català al catàleg Aladí

Recomanat per Judith Viñas. Bib. Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí

 

Les patologies relacionades amb la tiroides són molt comunes. Actualment s’estima que un 10% de la població mundial pateix alguna malaltia relacionada.

La tiroides és una glàndula endrocrina situada a la part anterior baixa del coll, amb forma de papallona. Les seves cèl·lules fabriquen hormona tiroïdal o tiroxina, així com calcitonina. La tiroides utilitza iode per poder fabricar la tiroxina, que té un efecte bàsic a la nostra salut (consum d’oxigen, energia, creixement i desenvolupament, entre d’altres). La funció de la tiroides està regulada per la hipòfisi, la qual està situada al cervell.

Les patologies més freqüents  són hipotiroïdisme (descens de les hormones tiroïdals, i per tant ralentització de l’organisme), l’hipertiroïdisme (excés d’hormones tiroïdals), la tiroïditis postpart i els nòduls tiroïdals.

Aquest llibre ens presenta de forma molt didàctica tota la base teòrica començant per una descripció de la tiroides, les seves disfuncions, els diversos tractaments segons les malalties, i les etapes de la vida (ja que les malalties són molt variables en funció de l’edat i el sexe dels pacients). Els darrers capítols estan dedicats a altres aspectes complementaris però fonamentals per al pacient: afectació psíquica, l’entorn dels pacients, la dieta. Finalitza amb un capítol dedicat a les persones que han de viure sense tiroides degut a la seva extirpació quirúrgica.

Un llibre divulgatiu i concís que ajudarà a comprendre la gran varietat de patologies i què implica cadascuna d’elles, així com oferir un plantejament integral de com millor la vida de les persones afectades.

 

Tiroide-malalties al catàleg

Endocrinologia al catàleg

Hormones al catàleg

 

 

Més informació:

Malalties tiroidees al Medline plus 

Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició 

Sociedad Espanyola de Endocrinologia y Nutrición 

Associació Europea de Tiroides 

Associació Americana de Tiroides

 

Recomanació feta per la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès

Aquesta guia turística proposa excursions per les Terres de l’Ebre, ideals per a fer en família. De manera fàcil i entenedora, els autors proposen 12 itineraris per fer a peu i  en BTT, assequibles per a totes edats i les diferents condicions físiques.

Amb aquest llibre podreu posar-vos en la pell d’un brigadista internacional en una trinxera de la Batalla de l’Ebre, resseguir les passes dels antics sirgadors que estiraven dels llaguts carregats de mercaderies Ebre amunt, endinsar-vos en bicicleta, llanterna en mà, en túnels excavats enmig de la muntanya o descobrir pintades fetes fa desenes de milers d’anys pels caçadors del Paleolític.

Cada proposta conté una fitxa de l’excursió amb la descripció, com arribar-hi i les dades tècniques (amb informació de l’edat mínima recomanada, la distància en km, la durada aproximada, l’accessibilitat, la millor època i algunes recomanacions).

El valor afegit de la guia és que a més a més, totes les rutes proposades tenen com a nexe una àrea de pícnic des d’on refer forces després d’una jornada d’acció. Cada proposta conté un mapa detallat que t’ajudarà a orientar-te la mar de bé i una acurada descripció dels serveis i equipaments que hi pots trobar (si hi ha zona de jocs, font, pàrquing, etc.), la manera d’accedir-hi o els telèfons de contacte.

Una guia pensada i elaborada per passar una jornada relaxada, saludable a l’aire lliure i en família.  

Recomanat per Cristina Poch. Biblioteca Joan Coromines (El Masnou).

Un llibre que ensenya els fonaments del golf, com millorar la tècnica, com agafar bé el pal,  seguir una estratègia intel·ligent, com picar la bola, etc.

Aquets manual resulta útil tan per les persones que s’inicien com per les persones expertes en aquest esport.

També inclou exercicis i programes pràctics per a totes les edats i nivells.

Recomanació feta per Berta Cama Sànchez. Bib. Barberà del Vallès

Diamonds on the inside és -com la major part de la discografia de Ben Harper- un àlbum eclèctic, al marge de les tendències del moment. Cada tema és una experiència totalment diferent, com si en comptes d'un disc estàndar, fos un recopilatori de diferents dècades. Integra ritmes i sons molt diversos: reggae, rhythm & blues, pop, rock, soul, folk, country, gospel... deixant palesa la seva passió i respecte per la música de les generacions anteriors.

Ben Harper va créixer envoltat d'instruments acústics (melòdics i rítmics) de tota mena, a la botiga familiar on també hi col•laborava. Aquest background es deixa entreveure en la seva música, de vegades potser de manera massa transparent. Hi ha moments en què mimetitza i recorda en excès als clàssics (Bob Marley, Stevie Wonder, Prince...), però ho compensa amb escreix, amb un repertori propi a l'alçada dels seus referents. A més, demostra una destresa i una versatilitat admirables, tant en la interpretació (instrumental i vocal) com en la creació de material propi.

En tot el disc no hi ha cap tall per omplir, ni resulta monòton o previsible en cap moment. When she believes, amb uns arranjaments que recorden a una banda sonora, o When it's good, on es llueix amb la seva especialitat (la guitarra Weissenborn) en són una bona prova.

Més informació:

• Ben Harper a les Biblioteques
• Ben Harper a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Adrià Fernàndez. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.

Premi Eisner 2016 a la millor novel·la gràfica durant la fira Comic-Con de San Diego. 

George acompanya a Samantha en el seu any sabàtic que passaran a la ciutat mexicana de Oaxaca. Samantha vol aprofitar-ho per escriure el llibre que tan havia volgut fer, però mai havia tingut temps i el retrobament amb un passat. Per George serà enfrontar-se a un món que se li escapa i se li presenta hostil.

La relació de la parella anirà transitant entre noves coneixences, la cultura mexicana (amb tota la seva càrrega històrica) i la vaga de mestres del 2006 que va acabar amb una violenta repressió. La història esdevé al mateix temps un camí de coneixença d'una parella dels Estats Units al seu oblidat i,sovint, menystingut veí. De la mateixa manera que la papallona monarca connecta ambdós territoris, Kuper ho fa a través de la història i del dibuix. L'estètica de Ruinas ens trasllada als colors i els símbols culturals presents i passat de Mèxic.

 

Pàgina de l'autor

 

Recomanat per David Garcia. Biblioteca Central de Cornellà.

El passat 2016 va fer quaranta anys de l’estrena als Estats Units la pel·lícula Taxi driver, dirigida per Martin Scorsese, escrita per Paul Schrader i protagonitzada per Robert De Niro i Jodie Foster.

Foster era una adolescent quan va interpretar el personatge d’Iris Easy Steensma, la jove prostituta del film. Era el 1976 i Robert De Niro havia acabat d’estrenar la segona part d’El padrino, però ella tot just començava una carrera que l’ha convertit en una de les actrius i, posteriorment realitzadora, més influents de Hollywood. Ja han passat 40 anys però la pel·lícula segueix sent un dels títols més recordats del cinema nord-americà dels 70.

La pel·lícula narra la història de Travis Bickle (Robert De Niro), un veterà de Vietman que pateix les conseqüències de la guerra: ansietat, depressió i rebuig social. En no poder agafar la son decideix treballar com a taxista pels barris de Nova York durant les nits. Atordit i fastiguejat per la delinqüència que veu a la nit, decideix comprar-se un arma i passar a l’acció, netejant els carrers de malfactors. Travis intenta assassinar al governador, al que considera culpable de la violència que regeix la ciutat i també que l’Iris abandoni la prostitució.

La pel·lícula va obtenir diversos premis, entre ells la Palma d’Or del Festival de Cannes, i quatre nominacions a l’Oscar. Actualment és considerada tant una pel·lícula de culte com una de les millors de la seva època; també sol ser avaluada per crítics professionals com una de les millors pel·lícules de tots els temps i una obra mestra del seu director.

Per celebrar l’aniversari, tot l’equip es va reunir al Festival de Cinema de Tribeca, a Nova York, en una projecció especial el 21 d’abril. El  Festival de Tribeca va ser impulsat per De Niro el 2001 arran dels atemptats de l’11-S amb la intenció de remuntar la vida cultural de Nova York. 

 

Més informació:

• Tribeca film festival 
• Biografia Robert de Niro 
• Biografia de Martin Scorsese 
• Biografia de la Jodie Foster
• Biografia de Paul Schrader

Document recomanat per Bea Garcés de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

Tres matrimonis, un viatge a Praga i una misteriosa desaparició, aquests són els elements dels quals parteix Jordi Roig per desenvolupar una trama que atraparà al lector durant tota la novel·la.

Es tracta de la segona novel·la de l’autor. Tot i que Jordi Roig (La Palma de Cervelló, 1957) escriu des dels 16 anys, el seu camp de treball habitual és la poesia. Des de l’any 2001 ha publicat diversos poemaris i  ha guanyat alguns premis. El 2011 publicà la seva primer novel·la La noia d’aire blau, i el 2014 publica Un segon després de Praga, on ha demostrat que també pot dominar magistralment el llenguatge narratiu.

Diu l’autor que Un segon després de Praga no és una novel·la d’intriga, tot i que té una trama tan ben construïda que mantindrà al lector en suspens fins al final. Podríem dir, però, que és una novel·la de personatges. Uns personatges que se'ns fan propers i molt creïbles, però que es veuen immersos en una situació extraordinària que els fa sortir de la seva àrea de confort, i aquesta serà l'excusa per poder-los conèixer millor.

Destaca la riquesa del llenguatge literari que fa servir l'autor. La novel·la està plena de pinzellades poètiques, metàfores i aforismes, i no podia ser d'altra manera, ja que Jordi Roig és poeta i això es nota.

En resum, bona trama, bons personatges, un llenguatge literari molt ben treballat, no es pot demanar res més. Us recomanem que si teniu l'oportunitat de llegir-la, no la deixeu escapar.

Més informació:

• Jordi Roig Pi a les Biblioteques
• Jordi Roig Pi a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Pallejà. 

Les dones s’acompanyen, les dones es recolzen, les dones necessiten una comunicació intensiva i poden ser elles mateixes, així, en essència, quan parlen en intimitat, quan comparteixen vivències i practiquen una escolta activa que les fa evolucionar, empoderar-se i avançar en situacions complicades.

En aquest context Mercè Rodoreda (1908-1983) va demostrar ser una pionera del feminisme escrivint el 1953 La senyora Florentina i el seu amor Homer, una comèdia completament vigent en la societat actual pel que fa a la psicologia dels seus personatges. 

Rodoreda és coneguda essencialment per la seva obra en narrativa: Aloma (1938), La plaça del Diamant (1962), Mirall trencat (1974) i d’altres s’han convertit en clàssics de la literatura catalana. Malgrat la petita producció de textos teatrals, La Florentina i el seu amor Homer va demostrar la qualitat de l’escriptora en aquesta modalitat d’una forma molt clara amb l’èxit de l’espectacle al Teatre Romea de la mà de Mario Gas el 1993. I també ho ha estat la recent posada en escena al Teatre Nacional de Catalunya a càrrec de Sergi Belbel.

La Florentina, protagonista d’escena, ha viscut més de vint anys una relació amb l’Homer: casat, empresari i pare de dos fills. La història es desenvolupa al pis de la Florentina, al barri de Sant Gervasi de Barcelona, on les seves veïnes Perpètua, Zoila i Júlia la visiten assíduament i mantenen una estreta i còmplice comunicació. L’arribada de la nova serventa, la Zerafina, jove, valenta i amb un esperit lliure i una visió oberta de les relacions de parella, serà un catalitzador per a la Florentina i les seves veïnes. La mort de la dona de l’Homer i les expectatives o esperances de la Florentina davant la nova realitat conduiran al col·lectiu de dones a unes converses i un aprenentatge renovador i revolucionari. 

Lectura i escena són un complement fantàstic per gaudir d’aquest bocí de cultura que ens brinda la Rodoreda. A més, és un homenatge a la llibertat, la dignitat, l’amistat i l’alegria mereixedores de viure per qualsevol dona i també per qualsevol home en les seves relacions. 

Més informació:

• Mercè Rodoreda al Prestatge virtual de Novel·la
• Mercè Rodoreda a les Biblioteques

Recomanat per Montse Collazos. Bib. Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts. 

El cant de la joventut, recull un total de vuit narracions curtes sobre la joventut perduda que t’absorbeixen en les diferents històries des del primer moment, gràcies a la riquesa del seu vocabulari i, a l’ús de les seves expressions; així com a la força que transmeten les seves paraules.

La joventut perduda i, els sentiments com la passió, l’amor, la compassió  o el sexe es reflexa al llarg dels relats. Però si hem de destacar un sentiment que preval damunt de tots és la mort. La mort visita els nostres personatges que d’una manera o d’una altra es veuran afectats independentment de l’edat i, de la lluita contra ella.  La mort, no és simplement el final d’una vida, d’una vida carnal, sinó que queda clarament reflectit en les paraules que aquest fet pot ser la mort del desig, de l’amor, del sexe... o simplement d’un somni, que l’autora la transmet amb força i d’una forma poètica. 

Més informació:

• Montserrat Roig a les Biblioteques
• Montserrat Roig a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català
• GARCIA, Betsabé. Amb uns altres ulls. La biografia de Montserrat Roig. Personatges. Montserrat Roig entrevista a autors. TVE de Catalunya (1977-1978) El mateix paisatge. Obra dramàtica (1987) Montserrat Roig. Obra periodística
• El mateix paisatge. Obra dramàtica (1987)
• Montserrat Roig. Obra periodística

Recomanat per Bib. Cervelló. 

Santi Baró va néixer a Olesa de Montserrat  i de jove, vivint de prop la Passió d’Olesa, volia ser dramaturg i actor, però finalment es va dedicar a l’escriptura i les seves novel·les han estat premiades, com Fario, guanyadora del premi Gran Angular 2014.
Situada a Boldís Sobirà, Pirineus, un indret sense noms de carrer ni números a les cases, sense botigues ni bars, ni gent, ni cobertura, un paratge ple de natura i fauna.

La protagonista, Andrea, és una adolescent que no li agrada estudiar, que els professors no tenen paciència amb ella, que no s’entén amb la seva mare, que el seu món són whats, emails, missatges del Facebook, fumar, beure,... però dins aquesta voràgine s'hi amagava una altra Andrea, la que descobrirà a Boldís Sobirà a contracor i ja no li deixarà tornar enrere.

Una novel·la on una jove de la mà dels seus avis, que no coneix, trobarà una oportunitat inesperada als Pirineus, un nou camí.

Més informació:

• Santi Baró a les Biblioteques
• Santi Baró a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Bib. Municipal de L'Ateneu. Esparreguera. 

John Steinbeck és un autor nord-americà nascut a Salinas (Califòrnia) l’any 1902 i mort el 1968 a Nova York. Fill d’immigrants alemanys i irlandesos, s’inicià en l’escriptura quan tenia 23 anys i ben aviat va començar a collir els fruits d’una fecunda carrera literària. De les seves obres hem de destacar la guanyadora d’un Pulitzer: “El raïm de la ira” (1939), la cèlebre “A l’est de l’Edén” (1952). I la novel•la que ens ocupa, “Homes i ratolins” (1936) que tracta de la Gran Depressió en la seva vessant més social i crítica. El 1962 li fou concedit el premi Nobel de Literatura “pels seus escrits realistes i imaginatius, en els quals combina l'humor comprensiu i l'opinió social esmolada.”

Aquesta novel·la curta, pensada com una obra de teatre i amb rerefons autobiogràfic, relata la vida de dos homes (George i Lennie) que deambulen pel nord de Califòrnia cercant feina en qualsevol dels ranxos que troben en el seu camí. Però no ho tenen gens fàcil, ja que l’obsessió de Lennie per acariciar a certs éssers; com conills, ratolins, gossets i el cabell femení, els ha fet ser expulsats de diverses feines. El seu caminar erràtic els condueix a un ranxo proper a Soledad que sembla prometre’ls un futur millor: per fi podran tenir prou diners per comprar una granja pròpia i establir-se definitivament. 

Però Steinbeck dinamita totalment la idea de somni americà i la concepció que, treballant dur, tothom pot realitzar els seus desitjos. Des de l’inici de l’obra el lector intueix que un vel de mals presagis cobreix l’atzar dels personatges i que el missatge que ens dona el poema al qual fa referència el títol, s’acabarà complint: 

Els millors plans de ratolins i homes
sovint es frustren
i no ens deixen més que patiment i dolor
pel goig promès.
“A un ratolí” de Robert Burns

Aquesta és una obra dura que tracta temes tan actuals com la crisis econòmica, el masclisme, la discriminació social que pateix el qui és diferent i el sentiment de solitud i la pèrdua de valors morals que se’n deriven. Però tot i aquest paisatge tan pertorbador, l’autor deixa entreveure una escletxa d’esperança al lector: el futur dels personatges (i de la Humanitat sencera) no està determinat per cap designi diví. Sinó que són els homes, amb les decisions que prenen cada dia, els que es forgen el seu propi destí.  

Més informació:

• John Steinbeck a les Biblioteques
• John Steinbeck a la Viquipèdia
• Biografia: John Steinbeck
• Manual del perfecte adaptador
• Guies de lectura: llibres prohibits

Recomanat per Maria Montoriol. Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat.

Ignacio Martínez de Pisón (Zaragoza, 1960) és un dels autors més valorats per parlar de l’impacte social de la Guerra Civil i la Transició espanyola.  Ha publicat sobretot novel·les  i narracions curtes i alguna obra d’investigació com Enterrar a los muertos que parla de l’assassinat de José Robles Pazos succeït durant la guerra civil. També ha treballat escrivint guions cinematogràfics: Las trece rosas, Chico & Rita i ha fet el guió cinematogràfic de la seva novel·la Carreteras secundarias.

Derecho natural explica la història d’una família durant els anys de la Transició espanyola. El pare és un actor erràtic que no assumeix la responsabilitat de tenir una família i la mare, al principi molt enamorada del seu home, haurà de fer molts esforços per criar sola els fills i trobar el seu lloc a la societat. També apareixen altres personatges, els fills, els avis per part de mare, aquests últims molt importants per cobrir el forat del pare. El protagonista principal és Ángel, el fill gran que és qui narra la història des de l’inici de la família. Aquest fill estudiarà dret i després tractarà de posar una mica d’ordre, l’ordre natural que ha de tenir una família.

Recomanem aquesta novel·la per la forma magistral en que ens aporta informació sobre l’ambient d’aquella època a través de la narració de la vida d’una família.

Més informació:

• Ignacio Martínez de Pisón a les Biblioteques
• Ignacio Martínez de Pisón a la Viquipèdia 
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

El vegetarianisme posa en relleu que l’alimentació té altres implicacions que van més enllà de la nutrició. Es pot decidir deixar de consumir derivats d’animals per diferents motius: salut, respecte als animals, sostenibilitat  del planeta... Aquesta decisió sol generar un cúmul de dubtes que aquest llibre tracta de resoldre, per exemple, es poden obtenir les proteïnes suficients seguint aquesta dieta?, provocarà carències de calci o vitamina B12?

L’autora és dietista-nutricionista i experta en prevenció, diagnòstic i tractament de l’obesitat. Ofereix  una informació fiable i contrastada, al final de cada capítol trobareu les referències bibliogràfiques utilitzades, alhora que amena i fàcil de comprendre.

És un text apte per a qualsevol persona, vegetariana o no, interessada en l’alimentació i en els motius per prioritzar determinats aliments sobre altres. El contingut està  dividit en set  capítols que ens apropen al món del vegetarianisme des del punt de vista nutricional, social i també de la salut.

S’exploren diferents temes com, la forma en què cal combinar les proteïnes vegetals perquè siguin completes, les diferències entre ferro hemo (d'origen animal) i no hemo (dels vegetals, els ous i la llet). També hi ha consells pràctics per a una bona planificació alimentària setmanal i les diferències entre vegetarians, vegans, crudivegans i macrobiòtics.

Desmitifica els, tan de moda, superaliments i ens mostra que una dieta vegetariana no en necessita  de superaliments, ni tampoc productes caríssims i exòtics (freqüentment industrialitzats), perquè els productes que componen aquesta dieta quan és equilibrada han de ser de frescos i de temporada i, per tant, accessibles.

Es tracta de consumir aliments saludables, adequats per a cada persona, amb poc processament, obtinguts de manera sostenible i justa, per guanyar en salut pròpia i del planeta.

Definitivament, un llibre recomanable i una bona lectura per aquest estiu!

Vegetarianisme al catàleg Aladi

La dieta vegetariana. Canal salut. Generalitat de Catalunya

Veganisme als prestatges virtuals

 

Recomanat per Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

 

 

El novembre de 1981 Bernat Pivot, el conductor del mític programa Apostrophe de la televisió francesa, va entrevistar Georges Simenon a casa de l’escriptor a Laussana. És una entrevista de gairebé una hora i mitja en la qual es presenten les seves memòries, després del malaurat suïcidi de la seva filla Mari-Jo.

En aquesta extensa entrevista surten a tomb dues novel•les de Simenon, les dues de caire més personal una és Pedrigree, una novel·la autobiogràfica que Simenon va escriure com a llegat pels seus fills, quan una malaltia cardíaca amenaçava la seva vida (després les prediccions mèdiques no es van acomplir) i la segona novel•la és Le Petit saint  (traduït al castellà com a La mirada inocente), de la qual el seu autor diu “és la meva preferida”, i mentre ho diu li canvia la cara que s’omple d’un somriure beatífic. Georges Simenon és un novel·lista excessiu amb més de 200 novel•les a les esquenes, i sempre té cert mèrit ser la preferida d’un harem extens. 

Què és La mirada inocente? Una joguina que el seu autor no vol deixar de banda ni que sigui l’hora d’anar a sopar o una casa acabada de pintar i de moblar en la que als lectors ens agrada ser-hi tanta estona com es pugui. En aquesta novel•la Simenon explica la vida de Louis Cuchas un pintor autodidacta, amb una infantesa econòmicament miserable i una família que a ulls moderns hauríem de descriure forçosament com a desestructurada. Cap assassinat per investigar, cap misteri per resoldre. És una de les novel·les “dures” de Simenon; amb aquest adjectiu l’autor  es refereix a les seves obres escrites sense la xarxa protectora del gènere negre, on ell es prova a sí mateix com a escriptor. 

És d’aquelles estranyes novel·les que agraden a tothom, o com a mínim això és el que va passar el club de lectura que vam fer a Sant Andreu fa uns mesos.

Més informació:

• Georges Simenon a les Biblioteques
• Georges Simenon a la Viquipèdia

Recomanat per Rosa López. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

Javier Cercas és autor de novel·les tan conegudes com a Soldats de Salamina, basada en un fet real de la Guerra Civil Espanyola, i que va ser portada al cinema.

El impostor és una novel·la de no ficció, com el mateix autor indica. Aquest llibre, quasi inclassificable, barreja diferents estils: narració, assaig, biografia i autobiografia. L'autor fa un gran treball d'investigació, aportant moltes dades, però el llibre està redactat amb una prosa molt amena i enganxa com si fos una novel·la d'intriga.

El llibre narra la història d'Enric Marco, un barceloní que es va fer passar per supervivent dels camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, que va presidir l'Amical de Mauthausen i que inclús va rebre importants homenatges. Un periodista el va desemmascarar l’any 2005, demostrant que Enric Marco era un farsant. El cas va ser tan polèmic que es va fer ressò a tot el món, convertint-lo en un gran impostor.

L'interessant de la novel·la, no és en si la vida de Marco, sinó la reflexió que fa l'autor sobre "la mentida". El personatge, Enric Marco, es crea una vida nova, una més interessant, més heroica. Javier Cercas ens fa pensar que cap i la fi, tots intentem mostrar una imatge de nosaltres mateixos que no sempre coincideix amb la realitat, empesos per la necessitat de ser acceptats, estimats i admirats. Una novel•la de no ficció, que us podrà agradar o no, però de ben segur que no us deixarà indiferents.

Més informació:

• Javier Cercas a les Biblioteques
• Javier Cercas a la Viquipèdia
• Entrevista amb l’autor a "El País"

Recomanat per Susana Barco Trillo. Bib. Joan Margarit. Sant Just Desvern. 

Edward O. Wilson és catedràtic emèrit de la Universitat de Harvard, un dels biòlegs més importants del món i un gran divulgador científic. Aquest llibre aborda les tres preguntes fonamentals de l'ésser humà: qui som, d'on venim i cap a on ens dirigim. Però ho fa des d'una visió científica, ja que defensa que per intentar donar respostes a aquestes grans qüestions, es requereix un mètode sistemàtic i verificable, que vagi més enllà del que la filosofia o les religions ens poden oferir.

En realitat, la natura no té sentit. Som els humans els que li donem un sentit i, tot i  que pugui sonar equívoc, el sentit es limita a la nostra pròpia peculiaritat com a éssers biològics únics. Una de les nostres singularitats radicaria en la nostra habilitat per imaginar futurs possibles, planificar-los i escollir entre ells. 
Sense dubte, estem davant d’una obra que enriqueix les perspectives des de les quals s'aborda habitualment la comprensió de l'existència humana.

Més informació:

• Edward O. Wilson a les Biblioteques
• Edward O. Wilson a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila. Molins de Rei.

Terence Davies és director de cinema, guionista de totes les seves pel·lícules i puntualment escriptor i actor ocasional. Elabora cadascuna de les seves obres amb minuciositat i dedicació, revisant la memòria de la societat des de les emocions personals i rescatant la història des del punt de vista oposat als grans esdeveniments oficials, amb un discurs tan líric com contundent. Molts dels seus treballs exploren temes relacionats amb el pas del temps, la religió i les relacions familiars. En un pla més tècnic, els enquadraments, els moviments de càmera, la música minuciosament escollida i significativa i el seu inusual treball amb els actors protagonitzen i marquen la narrativa daviesiana.

Aquesta introducció al geni creador de Davies és aplicable a Historia de una pasión (2016), el seu novè llargmetratge. Protagonitzat per una Cynthia Nixon en estat de gràcia (allunyadíssima del rol a que ens tenia acostumats a Sexo en NY), la pel·lícula ens transporta a la vida i obra de la poetessa nord-americana Emily Dickinson, des de la seva joventut fins a la seva solitària i enclaustrada maduresa, a la casa dels seus pares a Amherst (Massachusetts), des d’on creà la seva immensa obra poètica.

Els moviments de càmera són formidables i espectaculars, a vegades senzills i subtils, gairebé imperceptibles, però tenen una raó de ser tan poderosa, que aporten una enorme expressivitat. L’últim pla de la pel·lícula també conté un moviment de càmera meravellós, que s’avança a la comitiva fúnebre i ens submergeix literalment al forat de terra on introduiran a la difunta Emily Dickinson...per després fondre a negre per donar pas als crèdits.

El sempre genial Richard Brody, crític cinematogràfic del New Yorker, va escriure sobre Historia de una pasión: “cap cineasta podria crear un retrat convincent d’un artista sense ser ell mateix un artista de comparable imaginació”.

 

Més informació: 

• Filmografia de Terence Davies al catàleg de biblioteques:
• Obra d’Emily Dickinson al catàleg de biblioteques:
• Per saber-ne més:

 

Recomanat per Núria Perarnau i Soler.  Biblioteca Eixample-Joan Miró

Us proposem una aproximació a una òpera molt popular que va donar gran fama al seu compositor. Una divertida obra amb una part de crítica social i la seva moralitat final.
Il barbiere di Siviglia és l’obra mestra del compositor Gioacchino Rossini, composta en només tres setmanes, una òpera bufa d’aparent simplicitat, però complexa en matisos i detalls. 

Està basada en l’obra homònima de l’autor francès  Pierre Beaumarchai. Estrenada a Roma l’any 1816, amb el títol de Almaviva, o sia l'inutile precauzione  i llibret de Cesare Sterbini. El dia de l’estrena fou un fracàs absolut, principalment a causa de l’enrenou provocat pels seguidors del compositor Paisiello, que havia creat una òpera amb el mateix títol uns anys abans. La següent representació va tenir un èxit espectacular, i ha durat fins als nostres dies, ja que és l’òpera més famosa de Rossini i la més representada arreu. 

Els personatges clau d’aquesta òpera de dos actes són: 
Comte Almaviva / Lindoro, veu de tenor. Noble, enamorat de Rosina
Rosina, veu de soprano o mezzosoprano. Òrfena a càrrec de Don Bartolo
Fígaro, baríton. Barber, antic criat del comte
Don Bartolo, baix bufo. Doctor, tutor de Rosina
Don Basilio, baix. Professor de música, amic de Don Bartolo

L’argument 
Rosina, jove, maca, òrfena i rica, viu a Sevilla, tancada a casa del seu tutor, Don Bartolo, que manté l’esperança de poder casar-s’hi amb ella per aconseguir els diners de la noia. A la ciutat corre la brama de què ha arribat el comte Almaviva, qui té fama Don Joan, a la cerca d’una enamorada que ha vist fa poc. Quan localitza la noia, sabem que es tracta de Rosina. El comte canta una serenata sota el seu balcó, i s’identifica com a Lindoro, ja que no vol desvetllar la seva identitat a Rosina per què no vol que ella s’enamori per la seva condició social. En aquest punt apareix Figaro, un barber de Sevilla, amb gran fama i prestigi. Figaro és un antic criat del comte, que li explica que és a Sevilla perquè es vol casar amb Rosina. Fígaro es presta a ajudar el comte, a canvi d’una recompensa, ja que per la seva condició de barber té fàcil accés a la casa i farà d’intermediari entre Rosina i ell. A partir d’aquí concorren situacions diverses per tal què els dos enamorats puguin apropar-se malgrat la pressió a la que Rosina és sotmesa pel seu tutor, que fa servir totes les precaucions extremes per mantenir-la allunyada del món fins que es casi amb ell. L’enginy de Fígaro, secundat per l’astuta Rosina, fa que el comte es presenti a casa disfressat de soldat borratxo, i fer així una tímida aproximació. Desbaratada aquesta trama, torna a entrar a la casa disfressat de mestre de música. Aquest intent fracassa també però el comte i Fígaro planegen fugir amb Rosina, amb el beneplàcit d’aquesta. Un cop de sort del tutor li fa descobrir la trama i acusa l’amant de Rosina de voler-la entregar al comte, sense saber, que és el mateix comte. Acaba l’obra amb la descoberta de la doble personalitat de Lindoro – comte Almaviva, amb la lliçó moral contra el tutor, que malgrat totes les precaucions i els entre brancs, no ha pogut impedir que Rosina es casi amb el comte. D’aquí el subtítol de “La inútil precaució”.

El compositor
No caldrà dir massa de Gioachino Rossini, fructífer compositor d’òperes, nascut a Pesaro (Itàlia) el 1792. Conegut com el “Cigne de Pesaro”, el compositor més popular de tots els temps, va compondre un total de 39 òperes en 19 anys. Restablí la categoria de l’òpera buffa, menystinguda en el seu temps, gènere al qual pertany “Il Barbiere”, però també compongué òpera seriosa. Deixà de compondre i es retirà, en el punt àlgid de la seva carrera, a la campanya parisenca, on va viure jubilat fins a la seva mort l’any 1868.
Per acabar, val la pena explorar a fons aquesta obra, de la que tothom ha sentit almenys la famosa obertura, i deixar-se portar per la vitalitat i l’alegria de les notes, les melodies in crescendo, les veus contraposades, que tenen com a resultat un fantàstic divertimento.

   

Més informació:

• Gioacchino Rossini a les Biblioteques 
• Ecco ridente. Ària del comte Almaviva. Tenor, Juan Diego Flórez. 
• Largo al factotum. Cavatina de Figaro. Barítono, Leo Nucci. 
• Una voce poco fa. Ària de Rosina. Mezosoprano, Cecilia Bartoli 
• Il Barbiere di Siviglia a les biblioteques: Diferents versions, obra completa, seleccions, en diferents idiomes, seleccions per a infants, en CD, DVD, partitura, etc.
• Rossini a la Viquipèdia: Un extens article biogràfic sobre el compositor.
• Programa This is Opera, dedicada a Il Barbiere di Siviglia: TV2 a la carta. De la mà d’en Ramon Gener us endinsareu en els secrets d’aquesta meravellosa obra.

Recomanat per Mª José Maya. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat. 

La música clàssica és un immens bagul inesgotable, i cada biblioteca en té una petita porció. Igual que va existir la Biblioteca d'Alexandria podem parlar de la Discoteca d'Alexandria que és el món virtual. Cada biblioteca és una sucursal pública, oberta i gratuita d'aquesta discoteca infinita.

Tot això ve al fil de la preciosa generositat del món clàssic. Si pensem en réquims immediatament ens ve al cap Mozart. Hi ha motius, tots de valor. Però, a més, tenim centenars, milers de réquiems, on els músics han mostrat les emocions vinculades a la mort ha través dels sons. Un dels més notables és aquest Réquiem de Domenico Cimarosa. 

Cimarosa va ser un compositor napolità, contemporani de Mozart. Podríem escriure-ho en present, per què els bons compositors sempre estan sonant en temps present. El réquiem que ens ocupa va ser escrit el 1787, un xic abans del de Mozart, que potser el coneixia. Però donat que la mort és una experiència indidual el sentirem de forma singular.

   

Més informació:

• Domenico Cimarosa a les Biblioteques
• Domenico Cimarosa a la Viquipèdia

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona. 

Yasmina Reza va néixer a París l'1 de maig de 1959. És escriptora, actriu, novel·lista i dramaturga francesa. El seu pare, enginyer (mig rus, mig iranià) va néixer a Moscou, descendent d’una família jueva expulsada d’Espanya per la Inquisició i que es va refugiar a Uzbequistán. La seva mare, violinista, filla d’una família de jueus hongaresos. L’any 2000 va rebre el Gran Premi de Teatre de l'Académie Française, en reconeixement a tota la carrera dramàtica de l'autora.

El llibre "Babilònia" parla de L’Elisabeth, enginyera de patents de l’Institut Pasteur, ha fet seixanta anys, està trista per la mort de la seva mare, melancòlica pel record d’un amor de joventut perdut i una mica sola perquè el seu fill s’ha independitzat. Per la resta, viu una existència plàcida i monòtona amb el seu marit Pierre. Per alegrar l’ànim, decideix organitzar una festa de primavera a la qual convida a diversos amics i veïns, entre ells els Manoscrivi, que viuen al pis de dalt. Ell, Jean-Lino, també enfila la seixantena, i ella, Lydie, és cantant de jazz aficionada.

Quan acaba la festa, en plena nit, algú truca a la porta de l’Elisabeth i el Pierre. És Jean-Lino, el veí de dalt. El que els hi explicarà, agitat, el que els demanarà a tots dos que facin, canviarà el curs de la vetllada sense remei”.

En aquest llibre, que ha rebut el prestigiós premi Reaudot, l’autora demostra el seu talent creatiu des de la seva visió indagadora de les febleses humanes. Retrata les convencions i les vulgaritats que conformen la vida diària de les persones, però ho fa amb un humor despietat que deixa entreveure la por, les incerteses i l’angoixa de viure una vida buida i infeliç.

Se l’ha comparat amb Samuel Beckett pel seu talent per descriure com les coses més insignificants de la vida poden convertir-se en fets irreversibles. En aquest cas, una suma de petits fets desencadena un assassinat, com si fos la cosa més inevitable i natural del món.

Aquest fet inesperat fa sortir de la seva rutina als personatges. Es produeix un daltabaix terrible quan s’han d’enfrontar a allò desconegut i al difícil exercici de qüestionar les seves pròpies conviccions.

A Babilònia l’autora ha fet servir tècniques de novel·la policíaca i d’humor negre que li donen a la novel·la un aire tragicòmic. Però al rerefons persisteix el pessimisme de no poder viure amb plenitud. Tots els personatges estan tristos, en contraposició als de la seva anterior novel·la “Feliços els feliços”.

Yasmina Reza ens parla del pas del temps, del dol, de la soledat, de la rutina de la vida en parella i de com les persones enfrontem els esdeveniments sobtats que sacsegen la nostra aparent tranquil·litat vital.

Us recomano aquesta novel·la perquè està escrita amb enginy, honestedat i mestria. Mentre es llegeix es veu reflectida la vida de moltes persones, la necessitat de controlar-ho tot per no sortir de la zona de confort. És intrigant, dramàtica, visceral i alhora còmica i divertida.

Què faríem nosaltres en un cas similar? Si vols saber com acaba aquesta història no deixis de llegir “Babilonia”. Un llibre excel·lent que et commourà i et deixarà pensant si realment pot ser fàcil perdre el rumb i el sentit de la vida. 

Més informació:

• Yasmina Reza a les Biblioteques
• Yasmina Reza a la Viquipèdia
• Entrevista a la autora
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català 

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

Dins el manga japonès hi ha tot un subgènere sobre gastronomia anomenat gurume (gourmet) o ryori (cocina), on Oishinbo és el més venut i editat de tots amb més de 100 milions d’exemplars. Des de 1983, porta ja 111 toms. És coneguda l’afició pel bon menjar dels japonesos i aquesta és una bona mostra. L’edició espanyola selecciona els millors capítols en 7 volums temàtics, com ara “Sake”, “Ramen y gyoza”, “Verduras”, “Arroz”,... per donar a conèixer millor, la cultura culinaria japonesa.

 

El diari Touzai Shinbun, dirigit per un gourmet, vol commemorar el centenari de la publicació i tria dos dels seus periodistes, Shiro Yamaoka i Yuko Kurita, per confeccionar el “menú definitiu” . Es tracta d’un menú que reculli en equilibri els menjars més deliciosos del món, sobretot de la cuina japonesa. Hauran d’enfrontar-se a l’equip d’un diari competidor que busca elaborar un “menú suprem” i al ferotge president del Club dels Gourmets, Yuzan Kaibara.

 

Altres títols de manga gastronómic són El Gourmet solitario, Toriko, ¡¡Amasando!! Ja-pan, ... i altres llibrets de cuina japonesa il·lustrats com ara Gourmand Gohan. Aquestes són autentiques novel·les il·lustrades, molt populars, normalment serialitzades, on les trames totes giren entorn el procés de cerca, preparació i presentació de diferents varietats gastronòmiques, fins el punt de convertir-se en elaborats receptaris però on també hi destil·len grans dosis d’humor.

 

Ideal per arribar a l’orgasme culinari en qualsevol lloc i en qualsevol moment: al tren, a la perruqueria, a la platja,... Mmm...

 

Recomanat per Núria Doya. Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat

 

 

Eduardo Caamaño presenta la biografia del gran il·lusionista Erik Weisz més conegut com a Harry Houdini. És la seva segona biografia, després d’haver realitzat una sobre Manfred von Richthofen, El Barón Rojo (2014).

Houdini era jueu nascut a Hongria l'any 1874. Va emigrar a Nova York amb la seva família a l’edat de 4 anys. Ben aviat va començar a treballar per ajudar econòmicament als seus pares. La seva primera incursió al món de l’espectacle va ser com a trapezista per canviar-se després al món de l’il·lusionisme.

El seu nom el va prendre d’un mag al qual admirava Robert-Houdin. Va demostrar al llarg de la seva carrera gran habilitat per l’escapisme més inversemblant: cadenes, camises amb corretges, gàbies, etc. Per altra banda, va dedicar esforços per posar al descobert l’engany dels mèdiums i espiritistes de l’època. Va morir la nit de Halloween de 1926 uns dies després de participar en un repte amb uns estudiants.

Aquesta biografia, extraordinàriament ben documentada, inclou informació sobre Houdini traduïda per primera vegada al castellà.

Més informació:

• Harry Houdini a biblioteques
• Houdini his life and his art
• Harry Houdini

Recomanadat per Irene Gálvez Domingo. Biblioteca Josep Janés i Olivé. L'Hospitalet de Llobregat.

Gramàtica d’ús de l’esperanto per a castellanoparlants. Considerat el millor manual en castellà ; és una bona eina per a dominar l’idioma. Incorpora, com a originalitat, deu casos per fer servir l’esperanto a la vida quotidiana, en forma de diàlegs bilingües en esperanto i castellà, amb recomanacions pràctiques d’ús, expressions i exercicis específics.

Webs útils per aprendre esperanto :

•    Associació catalana d’esperanto   
•    Duolingo app per aprendre idiomes, esperanto.
•    Associació Universal d’Esperanto. L'organització internacional més gran per a parlants d’esperanto ; amb membres en 120 països.
•    Lernu: la principal web per a aprendre esperanto.
•    Muzaiko:  canal de ràdio 24h en esperanto, sobretot música però també parlada.

Recomanat per Carme Ferrero. Bib. La Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat

Manual que proporciona una bona eina per a estudiar l’idioma i també per a qui viatgi o estigui interessat en la cultura àrab.
Inclou una guia de conversa transcrita al castellà aproximadament, per a facilitar la pronunciació a qui no tingui cap noció de l’idioma. També un glossari extens i dividit en temes, com a eina de recolzament tant per a parlar com per a escriure. La introducció a la gramàtica és senzilla i permet entendre el funcionament de la llengua. Finalment, s’incorporen uns cinquanta exercicis per a practicar el que s’ha assimilat a cada lliçó.  

Webs útils per aprendre àrab i/o viatjar a països àrabs:
•    Arabion:  eina perfecta per a donar els primers passos en l’idioma.
•    Mundo árabe: web en llengua castellana que n’ofereix notícies i anàlisis polítiques i culturals sobre els països àrabs.
•    Recetas árabes:  Receptes de cuina àrab autèntiques, a l’estil tradicional, de diferents procedències: palestines, síries, libaneses, turques, marroquines.
•    Centre Cultural Islàmic Català:  entitat dedicada a la difusió de la religió i la cultura islàmica, oberta a tothom sense distinció de credo.

Recomanat per Carme Ferrero.Biblioteca La Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat

Optimisme, singularitat i creativitat són conceptes que defineixen a la perfecció les cançons de Guillem Roma. A l’estil particular del músic i cantautor manlleuenc hi descobrireu també una clara influència de sons llatinoamericans, balcànics i d’altres racons del món que us permetran endinsar-vos en nous llenguatges musicals. De fet, la capacitat de combinar elements de procedències tan diverses és un dels seus segells d’identitat. 

El seu primer disc s’anomena Secret Place (2007), tot i que va ser amb Oxitocina (2012) que es va donar a conèixer. Es diu que l'oxitocina és la molècula responsable dels vincles afectius i psicològics entre dues persones. En aquest disc, les seves cançons ens parlen d'aquests vincles, precisament. Posteriorment també ha publicat Nòmades (2014) i darrerament Connexions (2017). 

Guillem Roma va ser nominat com a millor Videoclip per El teu llit i artista revelació als premis Enderrock. Si no el coneixeu encara, us convidem a deixar-vos seduir pel seu univers particular.  

Més informació:

• Guillem Roma a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Assumpta Molist. Bibliobús Tagamanent. 

Timothée de Fombelle, autor francès que es va donar a conèixer amb la novel·la juvenil Tobie Lolness, ens ha regalat aquesta vegada una història amb un estil gairebé cinematogràfic, plena de misteri i de personatges rodons.

A Entre el cel i la terra (col. Vango, 1) Vango és el protagonista d’una fugida que comença en la primera escena del llibre i es va convertint en l’enigma d’una trama d’aventures amb un rerefons històric. Ambientada en l’Europa a portes de la Segona Guerra Mundial, recorrerem amb ell les teulades de París, les illes Eòlies, els boscos d'Escòcia, el Palau del Kremlin i fins i tot entrarem al ventre del Graf Zeppelin, capitanejat pel també misteriós Doktor Eckener.

La narració va fent salts en el temps i en la trama en present, Vango fuig de la policia francesa que l’acusa de l’assassinat d’un sacerdot, i també d’uns homes misteriosos i despietats que tenen un especial interès en fer-lo desaparèixer. També fuig dels qui s’estima per por a posar-los en perill. La narració fa salts a la seva infància i a capítols enigmàtics de la seva vida. Poc a poc s’aniran desvetllant algun dels enigmes, però no serà fins al final del segon volum que coneixerem tota la veritat:  Qui és realment en Vango?

És una bona lectura, molt recomanable per a joves lectors i també per a amants de les novel·les d’aventures amb regust històric. Tot i estar catalogada com a novel·la juvenil, l’entramat de personatges i el context on se situa demanen una mica de bagatge en història. La primera part la podem llegir en català però, malauradament, encara no existeix l’edició en català de la segona i haurem de continuar en castellà.

 

Més informació:

• Timothée de Fombelle a les Biblioteques
• Timothée de Fombelle a la Viquipèdia

Recomanat per Sònia Martínez. Bib. Bac de Roda. Roda de Ter.

Narra la història d'una dona, la Nora, de mitjana edat, amb una família i una posició social satisfactòria que sense adonar-se'n s'endinsa en un món molt complex que l'acaba prioritzant per davant de tot allò que d'entrada li donaven seguretat i confort com és la família: el marit i les dues filles.  
Comença amb una primera part, per a mi la més aconseguida on situa els orígens familiars de la protagonista, amb emocions i secrets que es van desvetllant a mesura que la protagonista es va fent gran. 
De sobte, ja a la maduresa, narra com és infidel al seu marit, i comença una altra part de la novel·la força sorprenent, i culpidora, on es va descobrint la pròpia manera de ser. Amb tot, la definició del personatge principal vol donar resposta a les mancances emocionals de la infantesa que va viure, malgrat tot el suport de l'avi, de qui en fa citacions al llarg de tota la novel·la. 
El joc permanent que fa de relacionar la ment, la predicció amb els seus desitjos et manté dins l'argument. 

Aquesta novel·la va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2013.  

Més informació:

• Iolanda Batallé Prats a les Biblioteques
• Iolanda Batallé Prats a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat pel Bibliobús Guilleries. 

Esperar i paciència, són paraules difícils de portar quan una mare té el seu fill al llit de l’UCI.
El llibre que ens porten Anna Tohà i Albert Salvadó és una lliçó de vida, un llibre que demostra la fortalesa humana davant les adversitats, com mantenir l’esperança i la confiança en moments en què és pràcticament impossible i ser valent quan el que realment desitges és ficar-te sota la manta i que ningú et digui res.

L’accident de trànsit que pateix l’Evarist i les seqüeles que li deixa, trenca el cor a qualsevol persona que estimi a algú.  Anna Tohà relata les seves vivències i deixa anar tots els seus sentiments en aquesta biografia.  Ens relata la lluita d’una mare, la força d’uns germans, la lucidesa d’un pare i com tota una família es veu abocada a una situació inesperada que capgira la seva vida en un segon. I com aquesta situació es nega, es lluita, s’accepta i es treballa per posar les coses al seu lloc.
Un llibre que obre l’ànima d’una família i ens la deixa descobrir.

Més informació:

• Albert Salvadó a les Biblioteques
• Anna Tohà a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. l'Esqueller. Sant Pere de Torelló. 

La novel·la "Argelagues" és el debut literari de la periodista Gemma Ruiz. És la historia de la vida de tres dones (besàvia i àvies de l'autora) d'una mateixa família al llarg del segle XX. Ens narra com degut a la misèria que pateixen a pagès es veuen obligades a marxar de Castellterçol i a desplaçar-se a Sabadell per treballar a les fabriques tèxtils.

Aquestes dones es troben en un món masclista i que deixen a les dones en un segon pla, però seran elles que amb el seu esforç i sacrifici s'adapten a la ciutat i a la duresa de les fàbriques i tiren endavant a la família. Tot i la cruesa i els moments difícils que passen està escrit amb molta tendresa. Es una crítica social i un homenatge al paper de les dones de l'època. Destaquem el llenguatge oral molt ric en expressions i paraules propis del temps i els llocs.

 

Més informació:

• Gemma Ruiz a les Biblioteques
• Descarrega't la novel·la a eBiblio 

Recomanat per Bib. Marquès de Remisa. Sant Hipòlit de Voltregà. 

La comunicació ens acompanya des que naixem fins que morim, hi ha moltes maneres de comunicar-se, i no totes són a través de la paraula, moltes vegades no sóm totalment conscients que ens estem comunicant amb gestos o mirades espontànies, és una part de la comunicació que és difícil de controlar. En tot cas si hem de fer una presentació d'un treball o una conferència, aquests gestos, mirades i manera de comunicar-nos definiràn la nostra participació.   

En aquest llibre s'exposen temes que de ben segur ens ajudaran a fer una bona presentació, com ara la vergonya que tenim de vegades, la por que no ens surti bé, la inseguretat que ens provoca estar davant de tanta gent. També trobarem consells prèctics com el to de veu que hem de fer servir, la posició que em de tenir, la gesticulació de les mans, la velocitat de la presentació, un bon grapat d'eines que ens ajudaran.

L'autor del llibre és un jove emprenedor que va fundar la seva primera empresa als 17 anys, ha obtingut diversos premis que reconeixen el seu talent  i és presentador i col·laborador en ràdio i televisió, també realitza conferències i és el professor més jove de l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses.

Consulta la seva web aquí 

 

Recomanat per Marta Maroñas. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès

A través de la fotografia i els relats en primera persona de més de 70 membres del col·lectiu trans*, la fotògrafa Mar C. Llop ens descobreix la realitat de les persones trans* en la nostra societat a través de quatre sèries fotogràfiques: Conceptes, Vivències, Vincles i Trànsits corporals. El projecte es recull en un llibre coral que trenca la imatge simplista i homogènia que té la societat sobre les persones que, com la pròpia autora, han emprès el camí de transitar en els gèneres o que el viuen de forma no normativa. La varietat de discursos i vivències molt dispars, d'unes imatges que trenquen esquemes per la proximitat i naturalitat amb què mostren aquestes persones i un llenguatge accessible i proper, fan d'aquest llibre un títol indispensable per poder conèixer de prop què és ser trans* aquí i avui.

Més informació:

• Mar Llop a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Nou Barris. Barcelona.

Com és la vivència d'una persona que sent que el gènere que se li ha assignat (home o dona) no encaixa amb ella mateixa? Quines són les seves pors al sentir que se li trenquen les estructures internes amb què percep la seva identitat i quines són les seves esperances? Què vol dir fer un trànsit en el gènere? Com són les persones trans*? Aquestes i moltes altres preguntes troben el seu espai en el còmic Transito, escrit per Ian Bermúdez -que ficciona la seva experiència com a persona trans*- i il·lustrat per David Cantero. Amb un estil fresc, ple de tocs d'humor però que també mostra els moments reflexius i durs de l'experiència, és un llibre que obre les portes a entendre una vivència poc coneguda i que aquí es posa a l'abast de joves i adults. Retratant un ventall de personatges que reflecteixen la diversitat de les persones trans*, aquesta novel·la gràfica trenca estereotips i apropa al lector la realitat de qui emprèn un trànsit de manera magistral.

Més informació:

• Ian Bermúdez Raventós a les Biblioteques
• David Cantero a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Nou Barris. Barcelona.

Elena Fortún és la creadora de la saga de llibres infantils protagonitzada per Cèlia: una nena rebel, intel·ligent, irònica i divertida. Tanmateix, aquesta autora no només va escriure pels lectors més joves. Aquesta novel·la inèdita n’és una prova. Un testimoni autobiogràfic punyent, especialment per aquelles lectores que hagin crescut i viscut a l’Espanya dels tres primers terços del segle XX. La protagonista, María Luisa Arroyo, reflex de la pròpia autora, descobreix la seva homosexualitat gradualment al llarg de la narració. Tanmateix, el seu veritable descobriment acaba sent el de la seva pròpia identitat personal, el de la seva vàlua com a artista, i sobretot el d’una persona que vol ser lliure i  escollir el seu propi destí.

Més informació:

• Elena Fortún a les Biblioteques
• Elena Fortún a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Barcelona.

Amb un títol irònic i brillant, aquest assaig acadèmic reflexiona llargament sobre la homosexualitat a Espanya i França entre els anys 1945 i 1975. Un examen fascinant que descriu la manera en què molts homosexuals van aconseguir evitar les pressions socials per viure amb desimboltura sorprenent una vida sexual lligada al fingiment i a la clandestinitat.

L’autor d’aquest llibre és Geoffroy Huard, professor de castellà a la Universitat Le Havre, autor de nombroses publicacions sobre la homosexualitat. Huard divideix el llibre en tres grans parts: “La concepció heterosexista de la sexualitat”, “Les subcultures homosexuals de Paris i Barcelona” i “La concepció homosexual del món.”

A la primera fa un repàs als mecanismes d’estigmatització de l’homosexualitat a les societats de postguerra, les quals es van tornar menys permissives que les d’entreguerres. La tolerància amb l’homosexualitat va ser més gran que la dels anys cinquanta i posteriors. I per justificar aquesta intransigència es va recórrer a la identificació de l’homosexual amb l’enemic: a França, amb els feixistes o col·laboracionistes; a Espanya, en canvi, amb els comunistes.

La segona part del llibre aprofundeix més en la qüestió de la quotidianitat gai d’aquestes tres dècades. Passa revista als llocs de trobada: urinaris, ponts, molls, estacions, piscines, banys de vapor... Sens dubte, la part més parisina i barcelonina.

A la tercera arribem al nucli central del llibre, on l’autor pretén recuperar la memòria de l’associacionisme homosexual anterior als anys setanta, moment en què s’inicia la revolució gai i la lluita pels drets civils. La data fundacional és el 28 de juny de 1969, amb la revolta de Stonewall a Nova York. Tanmateix, des dels anys cinquanta ja existia una militància discreta, però efectiva, com per exemple una associació francesa (Arcadie), que lluitava per la defensa dels drets bàsics de la minoria sexual.

Més informació:

• Geoffro Huard a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Barcelona.

La Mar Bosch ens ofereix  una novel·la fresca, àgil que es llegeix d’un tirada amb un llenguatge viu i ple d’humor.

L’Eva té la seva primera entrevista de feina després d’estar molt temps sense oportunitats de treball. En la novel·la ens explica els moments que precedeixen l’entrevista de feina i a continuació ens trobem amb la conversa entre ella i el director d’una empresa, que lluny de ser una entrevista típica de recerca de feina es converteix en una llarga i complexa conversa durant la qual l’Eva ens parla de totes les seves experiències de treball fins al moment. Ens parla d ela seva vida i descobrim  una personalitat de supervivent, tossuda, capaç d’afrontar les feines més rares i extravagants, plena d’estratègies per sobreviure, amb  una visió sorprenent del món que l’envolta i de com afrontar la vida de la manera més desacomplexada.

Amb grans dosis d’originalitat i imaginació, amb moments plenament surrealistes, l’autora aconsegueix entretenir-nos amb aquesta peculiar barreja de fets reals i situacions inversemblants.

Mar Bosch (Girona, 1981), llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural,  amb la novel·la Bedlam: darrere les hores càlides va guanyar el premi de novel·la curta Just Manuel Casero (2012). Aquesta és la seva segona novel·la.

Més informació:

• Mar Bosch a les biblioteques
• Mar Bosch a la Viquipèdia
• Mar Bosch al Núvol

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada.