El fet que l'autor sigui professor de geografia a la Universitat de Santiago de Compostela i que hagi col·laborat amb la Xunta de Galícia, ja ens pot donar una idea del contingut.
Utilitzant un llenguatge molt planer n'Augusto Pérez Alberti ens fa un recorregut pels paisatges d'aquesta comunitat. Les meravelles que hi podem trobar, que no necessàriament són totes espais naturals entesos com que gosen d'una protecció per llei, ens situen en uns paratges que potser normalment no veuríem. Descripcions del perquè de les formes determinades que prenen algunes costes gallegues, o com l'abundància de molins ha alterat el curs dels rius o perquè no existeixen a Galícia, en paraules de l'autor, "boscos mil·lenaris ni paisatges ancorats en l'albor dels segles".  El que intenta, doncs, és explicar-nos com la interacció en aquests espais naturals de l'home influeix en el seu desenvolupament produint canvis. Com ja acostuma a ser normal en aquest tipus
de llibres, tot el text es recolza en la magnífica feina del fotògraf que il·lustra el llibre.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

El sol és font de vida: millora el nostre estat anímic, estimula les defenses, ajuda a crear vitamines com la vitamina D i fins i tot millora alguna de les malalties de la pell. A l'estiu, passem més temps a l'aire lliure i ens exposem més estona al sol i si no prenem mesures podem incórrer en certs riscos molt perjudicials per a la nostra salut.

Els doctors María Pilar Gil Sánchez i Ignacio Sánchez-Carpintero Abad són especialistes en Dermatologia, professors associats de la Facultat de Medicina de la Universitat de Navarra i col·laboradors de la Clínica Universitària de Navarra.

Aquest llibre, no tan sols ens parla dels efectes del sol sobre la pell, desenvolupat àmpliament en l'apartat de fotoprotecció,  sinó que ens introdueix en un primer moment en com és la pell, la seva higiene i cura i l'aplicació i beneficis dels cosmètics i maquillatges, sense oblidar-se dels cabells i les ungles, els quals els dedica un apartat. Altres capítols els dediquen a problemes de la pell com l'envelliment cutani, les pigues, els melanomes, les taques i al càncer de pell tot indicant possibles causes de la seva aparició i com prevenir-los. També relata les diferents cures i tractaments a tenir en compte depenent de l'edat de les persones o en canvis del cos com per exemple en l'etapa de l'embaràs. Finalment dedica un capítol als aspectes mèdics relacionats amb la moda dels tatuatges i pírcings.

L'objectiu de ser un llibre divulgatiu, de caràcter docent i amb un llenguatge clar i de fàcil entendre queda perfectament assolit en tota la publicació. 

Més informació: 

• Cura de la Pell al catàleg Aladí
• Vigila amb el sol, solet!
• Consells per a l'Estiu al Canal Salut de la Generalitat

Recomanat per la Biblioteca Joan Triadú de Vic

Vols viatjar a una ciutat on ara és hivern? Et proposem Buenos Aires, una ciutat plena d'encant, que aquesta guia t'ajudarà a descobrir. Un guia menuda, amb tota la informació que es necessita per a viatjar a una gran ciutat.

Buenos Aires es presenta com una ciutat que va més enllà del tòpic del tango, el asado, el futbol i el bon vi. En termes arquitectònics és un fascinant microcosmos d'estils, des del colonial fins al modernisme, els seus cafès d'ambient parisenc un paradís pels amants de la literatura, i el món de la moda és un valor a descobrir.
La guia, coma introducció, presenta 13 punts imprescindibles de la ciutat des dels parcs urbans, passant per la milonga, fins arribar al barri de San Telmo. A partir d'aquí fa un recorregut d'una a cinc dies, i de cada barri indica el mes destacat per a visitar, així com llocs per menjar, comprar o passar una bona estona. Al final de la guia hi podeu trobar una mica d'història de la ciutat, una pinzellada de política, consells pràctics, que inclou suggerències per anar de visita amb nens.

En definitiva, aquesta guia, que inclou un mapa, es ideal per si es visita la ciutat durant pocs dies, ja que conté la informació justa i necessària.

Més informació a:

Web de turisme de Buenos Aires

Turisme altrenatiu per Buenos Aires

Recorregut visual per la ciutat

Guia de tangos i milongas

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià
 

Carles Riba va fer dues traduccions catalanes, en vers, d'aquest text: la primera la va publicar l'any 1919 i la segona, que es va convertir en una obra cabdal de la literatura catalana, el 1948. El 2011, J. F. Mira va fer una nova versió en vers d'aquest text imprescindible.
És evident que hi ha una gran distància entre les dues traduccions: el català utilitzat per Riba no és a l'abast de tots els lectors però ell intenta recrear l'estructura poètica de l'Odissea.  J. F. Mira, però, ens demana que gaudim de la seva narrativa apassionant.
Aprofitant que disposem del text de Carles Riba en l'edició que va fer la Fundació Bernat Metge amb una versió bilingüe (grec-català) i de la versió de J. F. Mira, quin millor exercici per practicar el coneixement del grec clàssic que comparar les dues traduccions amb el text original? Així podrem gaudir per partida triple:  de la sonoritat del grec clàssic (imprescindible la lectura en veu alta), d'una traducció poètica i de la seva narrativa que ens apropa la traducció de J. F. Mira. 

Més informació:

• Més obres d'Homer a les biblioteques
• Una ajuda per a la traducció: diccionari d' A. Bailly (grec-français) online

Recomanat per Ilumi Ramos. Bib. la Bòbila de L'Hospitalet de Llob.

El quart treball d'estudi de Led Zeppelin està considerat per molts crítics com un dels puntals de la música rock. Com a particularitat aquest disc no té títol. A més, el nom del grup no apareix enlloc. Tampoc hi ha cap imatge dels seus integrants. Només hi figuren quatre símbols pictogràfics misteriosos. De fet, tot l'art gràfic que envolta l'àlbum desprèn una forta simbologia hermètica.

Aquesta mena d'edició responia de forma irònica a l'allau de crítiques que la premsa especialitzada havia llençat sobre el seu àlbum anterior Led Zeppelin III. Un acte que dóna fe de fins a quin punt el grup disposava de control sobre la seva pròpia obra. Tanmateix, el que semblava un suïcidi comercial es va convertir en un fenomen que va sobrepassar totes les expectatives i ràpidament es van vendre milions de còpies arreu del món, cosa no pas estranya si es té en compte que aquest àlbum representa el sostre creatiu de la banda de rock que per molta gent ha estat la millor de tots els temps per la capacitat alquímica de fusionar l'increïble talent individual dels seus membres en una entitat única i irrepetible: una maquinària perfecta capaç d'oferir uns directes inoblidables, plens d'improvisacions, de virtuosisme, de canvis continus i d'excessos de tot tipus.

En el disc "IV", com se'l coneix de forma més popular, es desgrana una successió de clàssics, no tant del grup, sinó del rock en general. Trobem riffs entrelligats (Black Dog), rock descarat (Rock and roll), ritmes pesats (Misty mountain hop, When the levee breaks), peces folk (The batlle of evermore, Going to California), exotisme oriental (Four sticks), i la mística de l'arxiconeguda Stairway to heaven. Tot filtrat per un treball de producció que aconsegueix que els temes sonin tan frescos com si haguessin estat enregistrats ahir mateix.

Després d'aquest pic creatiu Led Zeppelin aniria decaient de forma progressiva en tots els aspectes. La mort del bateria John Bonham a conseqüència de l'alcohol el 1980 va arribar en un període de plena decadència. Davant aquest cop tant dur la resta del grup va donar per fet que sense un dels quatre elements era impossible aconseguir la mateixa màgia i van acordar la dissolució. Aquesta fidelitat vers el membre perdut s'ha mantingut sempre, tot i les "rendibles" reunificacions de grups prou coneguts que s'han arrossegat pels escenaris en els darrers temps. Led Zeppelin només ha actuat com a tal una vegada més després de la desfeta. Va ser l'any 2007 en el marc d'un concert benèfic per la mort de Ahmet Ertegün, el directiu de la discogràfica Atlantic Records, que els va acollir en els seus inicis. En aquella ocasió Jason Bonham va ocupar el lloc del seu pare per tancar la història musical de la banda d'una forma prou digna i emotiva. Quasi 30 anys després el Zeppelin es va tornar a enlairar durant més de dues hores al 02 Arena de Londres. Per suposat no van faltar temes del quart disc.

Més informació:

• Led Zeppelin a les Biblioteques
• Pàgina web oficial del grup

Recomanat per Albert Mañosa. Bib. Els Safareigs. Sabadell

Els seguidors i seguidores de Jane Austen estan d'enhorabona. Gràcies a autores contemporànies com Joe Baker i la seva novel·la "Les ombres de Longbourn", els inoblidables personatges creats per la escriptora anglesa ressusciten per a protagonitzar noves aventures i ficcions.   

Aquesta peculiar novel·la ens trasllada als escenaris d'Orgull i prejudici, però aquest cop reviurem la història des de la rebotiga, o el que és el mateix des de la perspectiva dels criats de la caòtica família Bennet. D'aquesta manera, Baker endinsa al lector en els soterranis de la casa, en la cuina i en l'estable i explica la vida de les donzelles Sarah i Polly, el majordom senyor Hill i la mestressa senyora Hill. La novel·la explica com, de la mateixa manera que la vida de la família Bennet es trastoca amb l'arribada al veïnat del senyor Bingley, la vida dels seus servents es veurà revolucionada amb la entrada de James Smith a la casa, un nou criat.  

La novel·la perfectament ambientada, rebutja el romanticisme perfeccionista d'Austen per mostrar la realitat de l'època d'una forma més verídica. Tanmateix, no és necessari haver llegit la obra de Jane Austen per apreciar la novel·la i seguir el fil argumental, però els lectors i lectores que siguin fans de l'autora anglesa gaudiran d'allò més amb aquest títol tan original.

Jo Baker és una autora anglesa llicenciada en literatura per la Universitat d'Oxford. Tot i que ha publicat varies novel·les, Les ombres de Longbourn és el seu segon títol traduït a l'espanyol i el primer en català.

Més informació:

• Jo Baker a les Biblioteques
• Pàgina web oficial de l'autora

Recomanat per Bib. Josep Jardí. Santa Perpètua de Mogoda

A partir d'una experiència traumàtica viscuda pel protagonista de la novel·la, Murakami ens endinsa en les profunditats del ésser humà i en les seves conseqüències.

Per poder sortir d'aquesta foscor  el protagonista ha de remoure i anar més enllà de la seva joventut. Desfer i entendre la posició dels seus amics i buscar la seva pròpia  resposta en el decurs de la seva vida.

Una novel·la senzillament deliciosa.

Més informació:

• Murakami a les Biblioteques
• Entrevista a Murakami

Recomanat per Bib. Can Sant Joan. Montcada i Reixac

Somni d'una nit d'estiu (A midsummer night's dream) o  Somni d'una nit de Sant Joan (en la traducció de Josep Maria de Sagarra)  és una comèdia romàntica escrita per William Shakespeare cap al 1595 i publicada per primer cop el 1600.

Aquesta entretinguda comèdia és un gran joc d'equívocs, amb entrades i sortides de personatges, històries creuades, amors i desamors, gelosies i venjances...

Hèrmia es nega a casar-se amb Demetri perquè està enamorada de Lisandre. El Duc d'Atenes, Teseu, que està preparant les seves noces amb Hipòlit, reina de les amazones, li demana que canviï d'idea i mantingui el seu compromís amb Demetri o caurà en desgràcia. Davant d'això Hèrmia i Lisandre decideixen fugir, però abans ella explica tot el seu pla a la seva amiga Helena que, per la seva part, li explicarà a Demetri de qui n'està enamorada. Així doncs, Hèrmia i Lisandre fugen junts; Demetri fuig perseguint Hèrmia i Helena fuig perseguint Demetri... Tots quatre passaran la nit a un bosc al afores d‘Atenes on hi viuen fades i follets liderats per Titània i Oberó, els seus reis.

Titània i Oberó s'han enemistat per un patge que tots dos es disputen. Això provoca que Oberó maquini un pla per venjar-se de Titània i encarrega a un dels seus follets, Puck (o Robin), que cerqui un filtre d'amor que disposat sobre les parpelles tancades d'algú que dorm faci que s'enamori perdudament de la primera criatura que vegi en obrir els ulls.

Aquest filtre d'amor provocarà un munt d'equívocs entre els personatges que passen la nit al bosc, entre els que també hi ha un grup d'artesans reconvertits en actors amateurs que es reuneixen per preparar una obra de teatre per al casament del Duc.

Com en d'altres comèdies de Shakespeare després de l'equívoc i la confusió provocada, la història desembocarà en la recuperació de la situació inicial i el restabliment del que ha de ser natural fins a produir-se el final feliç.

L'obra explota el tema del somni i la realitat i la ubicació de l'acció en un bosc màgic ple de personatges fantàstics evoca els contes de fades. D'entre tots els personatges que apareixen a l'obra el que més ha transcendit ha estat Puck ja que ha esdevingut arquetip del personatge entremaliat i espavilat que embolica la troca.

Més informació:

• 450è aniversari del naixement de William Shakespeare a la biblioteca virtual
• Somni d'una nit d'estiu a les Biblioteques

Recomanat per  Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner de Barcelona

"Para qué llamar caminos a los surcos del azar" Antonio Machado. Així comença aquest nou treball, en línia ascendent, de Paco Roca (autor tant del text com de la il·lustració). Un principi devastador, amb plànols llargs, mitjans i curts, més semblant a fotogrames de pel·lícula que a vinyetes de còmic. Novel·la gràfica amb totes les lletres de contingut històric, ens trasllada a força de realisme a 1939. A partir d'aquí coneixerem herois anònims, persones "reals" que poden viure al pis del costat. I que tenen tantes coses per explicar, tantes coses que ensenyar...

Amb aquest acostament a La Nueve, Paco Roca posa un altre granet de sorra (és la seva tercera obra sobre la Guerra Civil) per a que la història es conegui ja que, segons ell, és imprescindible que es recordi que "lluitar per les llibertats és tan necessari com respirar" (Jiménez, Jesús (03/12/2013). Paco Roca: "Luchar por las libertades es tan necesario como respirar", "RTVE").

Paco Roca va néixer a València a finals de la dècada dels seixanta i, segons ell, és un dels privilegiats que ha aconseguit viure del seu somni infantil, dibuixar, i actualment compagina la il·lustració amb el còmic. La seva passió per al dibuix s'ha vist recompensada tant amb diversos premis com amb reconeixement nacional i internacional.

Més informació:

• Paco Roca a les Biblioteques
• Web oficial de l'autor

Recomanat per Saray Carrasco. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

Edna O'Brien (1930-2024) fou una de les veus més destacades i influents de la literatura irlandesa contemporània, amb una prolífica carrera que s'estengué al llarg de sis dècades. 

"Les noies de pagès", la seva primera novel·la publicada el 1960, va ser un èxit immediat. El mèrit no és solament per la història que es narra. També, i sobretot, per la forma com està escrita. Pel seu argument, pot dir-se que es tracta d'una novel·la d'iniciació. La trama ens situa a Irlanda, anys 50 lluny de la capital, Dublín, enmig d'un verd paisatge a un poble de la Irlanda profunda. La seva protagonista, la Caithleen Brady, és una noia abocada per circumstàncies a una situació de total desvaliment. A partir d'aquí, viurà diferents peripècies en companyia de la seva amiga Baba. Les dues noies són enviades a un dels típics internats dels convents irlandesos. I sí, l'estança aquí els ofereix exactament el que calia esperar: L'absolut control repressiu de les seves persones. És en aquesta circumstància que l'actuació expeditiva de la Baba, posa fi a la presència d'ambdues en aquest atzucac. Més endavant, les dues amigues se'n van a Dublín, on es farà palès l'asimetria de les respectives condicions socioeconòmiques. Mentre la Caithleen comença a treballar en un comerç, la Baba fa com que estudia. Les dues, però gaudiran de la desclosa de la seva joventut, de la joia de viure en definitiva, tenint plena consciència de les oportunitats que s'obren al seu davant. En aquest sentit, la novel·la planteja de manera molt encertada el trànsit d'una existència a pagès cap a una vida plenament inserida en la cultura urbana. És també destacable que malgrat no estar exempta d'elements dramàtics, el llibre no s'abandona mai al pessimisme. Al contrari, un finíssim sentit de l'humor sura al llarg de tota la història.

Com a curiositat, al colofó de la present edició se'ns informa que al seu moment, un capella de la molt catòlica Irlanda de l'època, escandalitzat per la "transgressió" que suposava l'aparició d'aquest llibre, va procedir a cremar públicament uns quants exemplars. I això quan ja era tot un èxit internacional.

En qualsevol cas, és una novel·la d'agradable lectura, que no decep. Amb el missatge subliminar que a la vida tot es pot superar. Ben oportú, per cert.

Més informació:

• Edna O'Brien a les Biblioteques
• Edna O'Brien a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Elisenda de Montcada. Montcada i Reixac

L'escriptor irlandès John Banville és un dels grans escriptors en llengua anglesa . Va néixer l'any 1945 a Wexford i la seva primera novel.la va veure la llum l'any 1970. És un autor força atípic que escriu novel.la negra sota el pseudònim de Benjamin Black i signa la resta de novel.les com a John Banville. El seu estil és únic per la intel.ligència  i elegància característiques de les seves novel.les, lloades tant pel públic en general com per col.legues de professió tant prestigiosos com George Steiner, Martin Amis o el desaparegut Claudio Magris.

L'any 2005 va rebre dos premis amb molt prestigi i la seva carrera literària va fer un salt significatiu pel que fa al reconeixement de la seva obra. La mateixa novel.la , El mar, que ha estar qualificada com la seva obra mestra, va rebre el Premi Man Booker 2005  i el premi Hugues &  Hugues Irish Novel of the Year. Aquesta magnífica  novel.la està protagonitzada per Max Morden, un historiador de l'art que perd la seva dona després d'una llarga malaltia. Aleshores decideix retirar-se en un poble de la costa on estiuejava de petit amb els seus pares. A través d'aquesta ficció, John Banville reflexiona d'una manera profunda sobre la pèrdua d'un ésser estimat i la sanació d'aquest dolor a través de la memòria.

Entre d'altres premis, ha rebut el James Tait Black Memorial Prize, Guardian Fiction Prize i aquest 2014 ha estat guardonat amb el "El Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2014 ", atorgat per primera vegada en 34 anys a  un gènere com la novel.la negra.

La novel.la Llum antiga torna a tenir un protagonista, l'actor Alexander Cleave, que recordarà la seva adolescència i una història d'amor il.lícita a la Irlanda dels anys 50. Aquest record feliç quedarà trencat per un altre record dolorós: el suïcidi de la seva filla i ambdues històries conviuran al llarg del llibre, conformant la seva novel.la més introspectiva . Els crítics literaris parlen d'aquesta obra com una novel.la molt propera a l'estil de Nabokov o de Proust,  dos mestres de la literatura universal.

Més informació:

• John Banville a les Biblioteques
• John Banville a la Viquipèdia
• Pàgina web
• Article "La invenció del passat". El periódico. Oci i Cultura.

Recomanat per Glòria Sánchez Horcas. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera

Guillamino és un artista poc classificable, de cul inquiet, perquè cada nova referència que ens presenta, i ja en van quasi una dotzena, mostra una faceta diferent. Què és Guillamino? Un hàbil discjòquei capaç d'unir sardana i dance? Un fanàtic del rap? Un esperit d'ànima pop? Un cantautor capaç de musicar Neruda que se sent còmode versionant Lluís Llach i Víctor Jara? Doncs ho és tot i res, a la vegada. L'única llei en l'obra de Guillamino és precisament que no hi ha llei. Ell pica de tota arreu i d'enlloc, tot mirant d'estirar aquells fils que constata que poden tenir més recorregut.   

Aquest disc de Pau Guillamet, més conegut com "Guillamino", és majestuós perquè veu dels referents bàsics del soul i el funk, amb l'ombra d'All Green i Stevie Wonder projectant-se sobre peces com "És fosc", "Verd, verd, verd" o "Un altre jo", la peça que dóna títol al disc. I és un disc com els d'abans, amb una banda tocant en directe, sense possibilitat de segones preses, amb tota la imperfecció i, alhora, tot el virtuosisme i frescor.

Més informació:

• Guillamino a les Biblioteques
• Guillamino a la Viquipèdia
• Pàgina web

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

L'autora, Àngels Miret, no és cuinera professional però disposa d'una llarga experiència de més de vint-i-cinc anys en cuina ovo-lacto-vegetariana. En aquest llibre adapta unes receptes de sempre, heretades de la seva mare i la seva àvia, a una cuina vegetariana. D'aquesta manera els plats mantenen un sabor proper, el de la nostra tradició mediterrània, però alhora intens.

El llibre és una invitació a degustar una cuina reinventada, pensada per ser gaudida amb tranquil·litat i repòs. Una cuina fidel als elements ancestrals de la cuina mediterrània: l'olivera, els cereals i la vinya. Alhora que els combina amb altres ingredients que durant mil·lenis han configurat la base d'una alimentació senzilla però equilibrada: els llegums, la fruita, les hortalisses, els fruits secs, els ous i els derivats làctics.

Els lectors trobaran les receptes necessàries per confeccionar el seu propi menú vegetarià complet que hauria d'incloure segons l'Àngels, una part de cereals, una part de llegums, una part d'aliment cru i una aportació proteïca en forma d'ous, formatge, fruits secs, seità… Tot i això, l'autora també ens proposa trenta menús ja preparats on combina les diferents receptes del llibre en uns menús energètics i altament saludables..

També és possible consultar la distribució tradicional d'entrants formats per amanides (d'endívies i alvocats o una amanida d'arrels), sopes, cremes (crema tèbia de pastanaga i poma), o verdures, seguides per parts plats amb més consistència com són els cereals o els llegums. L'objectiuc de l'autora és que tots guanyem en qualitat amb una alimentació sana i una agricultura ecològica i geogràficament propera.

Recomanat per Biblioteca Can Pedrals de Granollers.

La reedició d'aquest llibre, La cuina de les quatre estacions, té un doble objectiu, d'una banda, difondre l'aportació del seu autor, en Pep Salsetes, a la cuina popular catalana durant els darrers anys; i de l'altra, demostrar que la cuina catalana és una part inseparable de la nostra cultura. En Pep, conegut cuiner i gastrònom vallesà, recupera en aquest llibre propostes culinàries d'arreu del país que, en alguns casos, estaven a punt de perdre's. Aquestes receptes combinen dos elements bàsics d'una correcta alimentació, els productes de la terra i el seu consum durant la temporada pròpia de cultiu. I, d'aquí ve la gran innovació de l'autor, la proposta d'una autèntica cuina popular catalana basada en els productes autòctons corresponents a cada estació de l'any.

El llibre comença amb una reivindicació de la cuina popular seguida d'un petit repàs de quins són els millors productes de fruita, verdura, carn i peix a consumir segons l'estació. Qualsevol consumidor preocupat per la sostenibilitat del nostre territori hauria de tenir en compte aquests senzills criteris. Tot seguit, hi ha un capítol dedicat a les tècniques bàsiques de la cuina catalana com el sofregit o el rostit a la cassola. Les receptes són senzilles, com també ho són els productes, i no inclouen quantitats ni instruccions hiperdetallades, l'elaboració final queda en mans del lector / cuiner perquè en pugui fer i desfer al seu gust. Les propostes van des d'un conill guisat amb prunes fresques a l'estiu, fins a una sopa de fredolics o uns peus de porc rostits amb codonys a la tardor o ai l'hivern.

Aquesta és una proposta d'una cuina "de tota la vida" que aporta frescura al nostre panorama gastronòmic.

Per veure una entrevista a en Pep Salsetes, cliqueu aquí.

Recomanat per Biblioteca Can Pedrals de Granollers.

Els temes sobre l'energia --producció, ús, impacte ambiental...-- formen part de la nostra vida quotidiana. Són presents als titulars de premsa, a les capçaleres dels telenotícies, en guions cinematogràfics o a la publicitat. Són continguts a treballar des dels primers nivells del sistema educatiu. En aquest sentit aquest llibre aporta idees per a la planificació i la posada en pràctica d'activitats relacionades amb l'energia i el seu ús, consum i estalvi en la vida quotidiana. Es tracta de propostes i materials que s'han posat en pràctica amb èxit en aules de primària.

L'autor, Antonio De Pro Bueno, professor a la Universitat de Múrcia, treballa al Departament de didàctica de les ciències experimentals, i és autors de nombrosos articles sobre el tema.

Recomanat per Yolanda Villalón. Biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal

Recomanem l'obra d'assaig "Breve Historia de la Primera Guerra Mundial" de l'historiador britànic Norman Stone.

Aquest autor ha causat polèmica en diverses ocasions a causa de les seves opinions ultraconservadores, però ningú nega la seva vàlua com a historiador i és reconegut arreu del món com un dels millors experts actuals en història contemporània. Actualment treballa de professor al Departament de Relacions Internacionals de la Universitat de Bilkent d' Ankara, ciutat on resideix des de fa 15 anys. També ha estat professor a les universitats d'Oxford i Cambridge, i assessor del govern de Thatcher.

"Breve Historia de la Primera Guerra Mundial" narra de manera excepcional a través de sets capítols la guerra que va tenir lloc al vell continent. Des de l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran, detonant del conflicte, fins al Tractat de Versalles l'any 1919.

Amb un estil sintètic però contundent i sense perdre's gaire entre noms i dates, Stone presenta el desenvolupament del conflicte fent una repassada general a les aliances, a la guerra de trinxeres i a les repercussions de la guerra: la ruïna d'Europa i la pèrdua de l'hegemonia com a primera potència mundial.

Durant tota l'obra es deixa entreveure la sensació de desconcert constant que va embolcallar tot el conflicte, i que al final també va acabar dominant els seus impulsors. Les estratègies inicials van derivar cap a l'assaig-error fins a convertir el conflicte una gran carnisseria que va causar més de 8 milions de morts.

En definitiva, "Breve Historia de la Primera Guerra Mundial" és un petit gran llibre per entendre uns dels conflictes més importants del segle XX. L'obra es completa amb imatges, mapes i un índex temàtic per orientar el lector.

Més informació:

• Norman Stone a les Biblioteques
• Norman Stone a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Polinyà. 

La noche en que Frankenstein leyó el Quijote, llibre curiós i difícilment classificable en un gènere literari, consta de 24 narracions curtes, que es podrien considerar cròniques fetes contes. Santiago Posteguillo, autor d'aquests relats, ens explica els enigmes literaris més sorprenents i poc coneguts de la història.

Segurament el lector coneix l'obra Orgull i prejudici, però què va passar abans de la seva publicació? O tothom sap de l'anonimat del Lazarillo de Tormes, però qui el va escriure realment? I per què si rellegim Frankenstein de Mary Shelley, trobarem referències al Quixot? Aquest llibre pretén desvetllar la història que hi ha darrera dels llibres que llegim, dels seus autors, quins secrets amaguen i com van arribar a les nostres mans.

Santiago Posteguillo, filòleg, lingüista i mestre universitari de professió, actualment imparteix classes de llengua i literatura anglesa. Ha publicat articles d'investigació, monografies i diccionaris especialitzats, així com novel·les i relats.  L'any 2006 va publicar la seva primera novel·la, "Africanus, el hijo del cónsul", primera part de la trilogia d'Escipió, seguida de "Las legiones malditas i La traición de Roma". L'autor ha rebut diversos premis literaris en el gènere de novel·la històrica, i està molt ben valorat pels lectors i per la crítica, als mitjans de comunicació. Ara treballa en una nova trilogia, dedicada al personatge de Trajà.

La noche en que Frankenstein leyó el Quijote està escrit amb un llenguatge concís, dirigit al públic general, on l'autor manifesta, en la seva forma de narrar, el seu ofici de docent. No es tracta d'un llibre sobre la història de la literatura, ni d'una crítica literària, sinó d'una aproximació a les curiositats que hi ha darrera del món de la literatura. I el més interessant és que desperta l'interès de joves i adults, de llegir o rellegir els clàssics de la literatura universal.

Més informació:

• Santiago Posteguillo a les Biblioteques
• Santiago Posteguillo a la Viquipèdia
• Pàgina web

Recomanat per Bib. La Serra. Sabadell.

Algernon Blackwood, lluny de la fama d'escriptors com H.P. Lovecraft o Ambrose Bierce, és  un dels autors clàssics del gènere de terror del s.XX,  poc llegit  degut, segurament, a que no trobem reedicions de la seva obra, per cert mai traduïda al català. Aquest volum que us recomanem inclou 14  contes clàssics de fantasmes "Cumplió su promesa" o "Puede telefonear desde aquí"; intrigues sobrenaturals "El que escucha" ,"El hechizo de la nieve", "Lobo corredor"o "La casa vacia" que dona títol a l'obra. Finalment, dins d'aquesta petita antologia, resaltariem "Culto secreto" un conte en el que el fil conductor gira al voltant d'una misteriosa paraula "Opfer" i recull una experiència de la infància de l'autor quan va estar internat en un col·legi protestant a Alemanya, sotmès a una dura disciplina.

Blackwood va escriure més de 150 relats inquietants, terrorífics, però no macabres i amb una excel·lent prosa. H.P. Lovecraft l'assenyala com un dels seus referents a l'hora d'imaginar l'horror.

Lectura molt recomanable per a un estiu de pànic!

Més informació:

• Algernon Blackwood a les Biblioteques
• Algernon Blackwood a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Ripollet.

Talking Heads va ser un dels grups més importants de la seva època: van existir des de 1974 fins al 1991, però és sobre tot des de finals dels 70 fins a mitjans dels 80 quan van treure alguns dels discos més innovadors i més influents aleshores; discos com "Remain in light" (1980), "Speaking in tongues" (1983) o "Little creatures" (1986) i cançons com "Take me to the river", "Psycho killer", "Life during wartime" o "Road to nowhere"  van portar-los a les llistes d'èxits però, sobretot  a ser considerats icones de la modernitat.

De la seva selecta discografia hem escollit per recomanar-vos aquest: "Stop making sense" dirigit per Jonathan Demme, és una mena de documental de la gira de presentació del disc "Speaking in tongues" de 1983, i pot servir com a exemple audiovisual del que va representar el grup. Es tracta de la filmació de tres nits de concert al Pantages Theater de Hollywood, al desembre del 83, i va ser especialment rellevant, a nivell tècnic, per ser la primera vegada que es feia un enregistrament audiovisual íntegrament amb tècniques digitals.

A part de la vessant tecnològica, la pel·lícula va ser rellevant per altres motius; no només per la figura del seu director (que ja començava a demostrar una manera de fer diferent), també per què suposava un punt de vist diferent a la manera tradicional de filmar concerts, i d'alguna manera va obrir un camí en un moment en que els vídeos musicals i la MTV començaven el seu regnat audiovisual.

També suposava la culminació d'un estil de fer música diferent, ple d'influències ètniques, i avantguardistes, però també de música ballable i de ritmes contagiosos;  en definitiva era el punt més àlgid d'un grup que ja aleshores era considerat un dels principals baluards de la innovació, l'experimentació, la modernitat i l'art en majúscules.

Tot això quedava plasmat en imatges, i és una imatge concreta la que sempre hi quedarà associada: Byrne perdut i encaixonat dins d'una roba absurdament llarg i gran, inspirada d'alguna manera en el "Noh", un estil de teatre i dansa tradicional japonès, deixant per sempre més definit el grup com un tot intel·lectual,  únic, irrepetible...

Més informació:

• Talking Heads a les Biblioteques
• Talking Heads a la Viquipèdia
• Stop Making Sense a la Viquipèdia
• Pàgina web

Recomanat per Sergi Rodríguez. Bib. El Carmel - Juan Marsé. Barcelona.

El llibre de Loreto Meix recull les receptes de postres i altres pastes típiques de la comarca de la Terra Alta. Aquestes postres s'elaboren, tradicionalment, de forma cassolana per a ocasions especials o festivitats. A la Terra Alta i a les comarques veïnes aquests dolços reben el nom de cócs i s'acostumen a servir acompanyats de vi ranci, mistel·la o vi dolç provinents de la zona.
L'autora divideix el contingut en dos grans apartats, en primer lloc, el receptari i l'entorn i la història, en un segon apartat. El receptari abarca des de receptes de confiteria com ara la recepta per preparar una boníssima confitura de cabell d'àngel o la del massapà fins a la pastisseria on el lector trobarà una sèrie infinita de delícies com són els bunyols, els carquinyolis, els cócs de diverses modalitats (amb mel, aiguardent o de sagí), les magdalenes, els mostatxons, les rosquilles o la tortada entre d'altre. El segon apartat, l'entorn i la història, fa un recorregut per la història d'aquestes pastes i el context històric i econòmic que ha fet possible la seva pervivència fins a l'actualitat.

L'objectiu d'aquest llibre és difondre i recuperar la rebosteria popular típica a la Terra Alta. Una tradició que s'està perdent actualment i que val la pena que els lectors redescobrim a fi de no perdre aquesta petita part de la nostra cultura.
Més receptes de l'autora a Receptes.cat.

Recomanat per Biblioteca Can Pedrals de Granollers