Ara que hi som, us proposo una lectura sobre l’estiu. Concretament, sobre els sis estius que una família benestant catalana, alguns amics i personal de servei passen a una magnífica casa d’estiueig. Sis estius sense datar i sense localitzar, relatats per un narrador-observador que no té nom, però sí té ànima.

L’autora atorga el paper de narrador al jardiner de la casa. Un home seré com l’eucaliptus i acollidor com el til·ler. Un home de mirada amable, irònica i realista, que es fa estimar i al qual recorren tant els senyors com els servents.

A través dels seus ulls descobrirem què s’esdevé a la casa i a les vides dels seus habitants, especialment dels amos i companyia, una colla de personatges infeliços envoltats de bellesa. La bellesa d’un jardí que “tremola, escolta, respira”. Un jardí ric en varietats florals, colors i olors, del qual el jardiner devot en té una cura exquisida.

Contrasta el tren de vida dels de dalt, marcat pel luxe, l’oci i l’esnobisme (sobretot quan entren en competició amb els nous veïns), amb el pragmatisme dels de baix, que consideren que els senyors “fan comèdia”.

A banda del fracàs de l’amor i de la cruesa de l’instint de supervivència, Rodoreda toca altres temes que l’apassionen: la botànica (hi apareixen més d’una seixantena de plantes diferents), la pintura (que ella mateixa practicava) i el cinema.

Llenguatge ric, a voltes poètic. Diàleg viu, que respecta el parlar popular. Ús freqüent d’onomatopeies. Introducció de l’humor per compensar la realitat cruel. Habilitat de l’autora per dir coses tremendes amb un to fràgil.

“I tanta alegria, i tanta joventut, i tants diners... i tant de tot... dues desgràcies”.

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) fou novel·lista, narradora, poeta i autora teatral. Marcada per una infantesa feliç, a prop de l’avi i de les flors, i per un matrimoni traumàtic, va triar la literatura com a espai de llibertat. És la novel·lista més llegida en català i també la més traduïda.

Va escriure “Jardí vora el mar” entre 1959 i 1966, quan era a Ginebra, exiliada. Publicada el 1967, és una excel·lent novel·la que s’assaboreix amb tots els sentits.

Més informació:

• Mercè Rodoreda a les Biblioteques
• Mercè Rodoreda a la Viquipèdia
• Sobre l’autora i la seva obra
• Sobre l’obra

Recomanat per Maria Àngels Fernández. Bib. Pare Miquel d’Esplugues.