1. Nascut a Dublín el 26 de juliol de 1856 en una humil família anglicana irlandesa, George Bernard Shaw va començar a treballar amb setze anys com a empleat subaltern en una agència immobiliària. Odiava el nom de pila que tenia, George, i sempre va preferir que l'anomenessin simplement Bernard Shaw. Va morir l'any 1950 a l'edat de noranta-quatre anys de problemes renals causats per una caiguda des d'una escala mentre podava un arbre.

2. L'any 1876 s’instal·là a Londres i decidí dedicar-se a la literatura. Passà moltes hores instruint-se a la Biblioteca del British Museum. Aviat començà a treballar com a crític literari a la “Pall Mall Gazette”, d’art a “World” i  també de crític musical del diari "The Star". Aquesta feina l’alternava amb l’escriptura de cinc novel·les que són rebutjades per diversos editors.

3. Va escriure novel·les, assajos, articles de crítica i nombroses obres de teatre que li donaren prestigi i reconeixement internacional. Els seus textos, basats en les estructures i concepcions teatrals d'Ibsen del qui era gran admirador, giren al voltant de la realitat social i posen de manifest la seva agudesa, l'enginy, així com el seu mestratge en l'ús del llenguatge. Després de Shakespeare, el dramaturg irlandès és considerat el millor literat en llengua anglesa.

4. Posseïa un fi sentit de la ironia i el sarcasme i, com que tenia un caràcter difícil, molt geni i no solia mossegar-se la llengua, protagonitzà nombroses anècdotes al llarg de la seva dilatada vida que evidenciaven el seu àcid sentit de l'humor. Era un mal enemic i no tenia mesura per administrar aquesta faceta, però també era amic dels seus amics fins a les últimes conseqüències. Entre les seves amistats hi figuraven noms com l'escriptor americà Samuel L. Clemens, conegut com a Mark Twain, i G.K. Chesterton, l'inoblidable creador del Pare Brown, el sacerdot-policia que va delectar la joventut de molts amb les seves investigacions.

5. La seva obra criticà i atacà durament els preceptes morals, estètics, polítics i religiosos de la societat victoriana anglesa. Per aquest motiu, la major part de les seves creacions o no es representaven o estaven condemnades per endavant al fracàs i a la crítica destructiva al seu país natal, però, en canvi, triomfaven als Estats Units d'Amèrica i a Alemanya.

6. A més de la seva faceta en l'àmbit de les lletres era un home molt compromès políticament. Va estar influït pel socialisme i per les idees de Karl Marx en un primer moment. Shaw simpatitzava amb el republicanisme i defensà l’independentisme irlandès, posant-se del costat dels qui s’oposaven a l’execució dels líders rebels. No obstant això, arran dels conflictes bèl·lics mundials començà a sentir certa admiració per dictadors com Adolf Hitler o Benito Mussolini, per la seva “eficiència” o disciplina social als anys trenta, però més tard els criticà durament. La seva enemistat amb Winston Churchill era popularment coneguda. Com a assagista polític destaca el títol “Manual de socialisme i capitalisme per a dones intel·ligents” (1928).

7. Va defensar moltes causes avançades i progressistes per a la seva època, com ara el vegetarianisme, la reforma de l'alfabet per eliminar les incoherències en l'ortografia de l'anglès, el sufragi femení, la independència de les dones, la igualtat de gènere, l'explotació dels treballadors, el moviment animalista i la lluita contra la crueltat envers els animals.

8. Era un apassionat de les flors, però odiava els rams, ja que deia que eren un conjunt de flors decapitades. Sembla que Shaw sentia un veritable horror pel telèfon. Quan algú trucava casa seva, el personal de servei tenia l'obligació de contestar: "El senyor no respon mai abans de les 6 de la tarda". Si trucaven després, la resposta era: "El senyor no respon mai després de les 6 de la tarda". I si algú insistia dient: "A quina hora puc trucar?", la invariable resposta era: "A les 6 en punt". I a aquella hora el telèfon sempre estava despenjat.

9. Shaw, juntament amb el cantant Bob Dylan, tenen l'honor de ser les úniques persones que han guanyat un Premi Nobel i un premi Oscar del cinema. George Bernard Shaw va guanyar el Nobel de Literatura el 1925 i l’any 1939 l’Oscar al millor guió per l'adaptació homònima de la seva obra “Pigmalió”  dirigida per Leslie Howard i Anthony Asquith.

10. Algunes fonts no verificades asseguren que Shaw era un dels escriptors més ben pagats del món, ja que es calculava que cada paraula que escrivia li reportava una lliura esterlina de benefici. S'explica que un dia va rebre una carta amb una lliura dins del sobre i una petició d'una paraula; Shaw es quedà amb els diners i en el mateix sobre, hi escrigué la paraula que li donava dret a quedar-se amb la lliura: «Gràcies».

“El camí equivocat sempre condueix a algun lloc”

George Bernard Shaw

• Bernard Shaw a les biblioteques