(Sueca, 1963). Inclinat a les arts des d’adolescent, estudia Pintura a la Facultat de BBAA de València. Als trenta anys comença a escriure.

Espiral (Premi Ciutat de Badalona 1998) el seu primer llibre, és un recull de contes curts, intensos, sobre la fugacitat de tot, sobre la mort i sobre l’oblit. Espiral crida l’atenció d’una elit, però passa desapercebut per al públic. Quatre anys després publica Verso (Premi Ciutat d’Alzira 2001), novel·la que explora, combinant el relat en tercera persona, el monòleg interior, el dietari i les reflexions sobre art, les falses aparences del nostre entorn. Però és a partir de L’home manuscrit (Premi Mallorca de Narrativa 2006) que Baixauli adquireix renom. La novel·la, radical, intensa, imaginativa, tracta de l’obsessió per l’escriptura i de la seua capacitat de transformar la vida i les persones. L’obra rep una acollida espectacular per part de la crítica, amb cinc premis a llibre publicat —Premi Salambó, Premi Nacional de la Crítica, Premi Biennal de l’IIFV, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, Premi Qwerty—, i esdevé un èxit de vendes.

El 2010 enllesteix una nova edició d’Espiral, reescrita i depurada, i el 2014 publica La cinquena planta, novel·la que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Crexells de Narrativa Catalana. Al llibre Ningú no ens espera (2016), fa un recull d’articles amb aire de dietari, acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor. Amb la novel·la Ignot (2020) guanya el Premi Llibreter a la millor obra de narrativa en català. El seu últim llibre, Cavall, atleta, ocell (setembre de 2024), ha sigut distingit amb el Premi Òmnium a la millor obra en català del 2024.

El 23 d'octubre de 2025 va visitar la Biblioteca Pare Fidel Fita d'Arenys de Mar.