Els humoristes Eugenio i Gila van fer del seu humor i també de la seva estètica tot un segell d’identitat més enllà dels escenaris fins al punt d’esdevenir referents de la cultura popular espanyola del s. XX. Tots dos van morir a Barcelona l’any 2001.

Fem un repàs de la trajectòria dels dos còmics a través de les similituds i la narració d’algunes de les seves anècdotes, així com una tria d’alguns dels recursos que pots trobar a les biblioteques.

Saben aquell que diu?... ¿Está el enemigo? ¡Que se ponga!

 

La improvisació com a origen

Miguel Gila (1919 - 2001)

Afiliat a les Joventuts socialistes i allistat al Cinquè Regiment de l'Exèrcit republicà, Miguel Gila va fer del conflicte armat un art, reescrivint la Guerra Civil a través de pinzellades surrealistes i esperpèntiques amb una clara voluntat d’exercici terapèutic i d’absurditat davant del conflicte armat. Segons explicava l’humorista, el seu inici sobre els escenaris fou fruit de la casualitat l’any 1951, quan l’actor Antonio Casal el va fer sortir de la platea perquè improvisés un monòleg sobre la seva experiència a la guerra al Teatre Fontalba de Madrid.   

Eugenio (1941 - 2001)

Eugeni Jofra Bafalluy, conegut artísticament com a Eugenio, va començar els seus passos artístics com a parella de Conchita Alcaide, al grup musical Els Dos. Però l’absència d’Alcaide, la qual posteriorment fou la seva primera dona, va fer que el propietari del Pub Sausalito li demanés que comencés l’actuació explicant acudits. Una petició que el va portar a l’èxit total, fins al punt de comprar el bar nocturn i treure el 1979 el seu primer casset d’acudits. 

L’autenticitat, la clau de l’èxit

Després d’un exili de 17 anys a l'Argentina, Miguel Gila va tornar a Espanya el 1985 on es va consagrar com a icona nacional. Abans, als anys 50, ja havia treballat a la ràdio, a Ràdio Zamora, un mitjà que Gila tenia una especial devoció, i va ser molt celebrada la seva participació en el El debate sobre el estado de la nación, un espai d’humor del programa Protagonistas que dirigia Luis del Olmo. El teatre i sobretot la televisió van fer de l’humorista un dels primers monologuistes moderns amb només un telèfon, un casc de soldat, un tamboret i l’"enemigo".   

La dècada dels 80 també va ser per Eugenio l’època de la seva màxima popularitat amb nombroses aparicions en viu a les sales teatrals, per no parlar de l’èxit que va aconseguir amb la comercialització dels seus acudits en format cassets. Venuts tant a les gasolineres com a botigues especialitzades en música, el seu estil únic i impassible, amb ulleres fosques i el fum del cigarret es va consagrar gràcies a la pantalla de la televisió, on el "Saben aquell que diu..."? o l’"hosti tu", forma part del lèxic humorístic de moltes persones i de diverses generacions.

La tragèdia, l’altra cara de la comèdia

Al final de la seva vida, Gila va instal·lar-se a Barcelona. Després d'uns anys de dedicació gairebé exclusiva als escenaris, en els darrers temps havia reprès la seva faceta d'humorista gràfic. Va morir el 13 de juliol de l’any 2001 segons algunes de les seves memòries, arruïnat i allunyat d’alguns membres de la seva família. L’última actuació de l’artista va ser el mes de juliol de 2001 al programa televisiu, El Club de la Comedia. El telèfon de Miguel Gila ja no tornarà a sonar dalt d'un escenari. 

Eugenio tampoc va tenir un final feliç, l’humorista va apartar-se dels escenaris als anys 90 a causa de les addicions i els últims anys va caure en una forta depressió abans de morir 11 de març del 2001 a la ciutat comtal. Un dels seus últims muntatges va ser el 1999, Érase otra vez... Eugenio.

Curiositats 

• Tant Gila com Eugenio van ser dos humoristes que van dominar altres disciplines artístiques. Per una banda, Miguel Gila també és conegut per la seva faceta d’il·lustrador on va col·laborar amb la revista La Codorniz, Hermano Lobo o fent vinyetes humorístiques també a El Periódico de Catalunya, en l’espai Encontres en la tercera edat. I menys coneguda, és la faceta d’Eugenio com a cantant en el grup Els Dos, el qual va presentar la seva candidatura a representar Espanya a Eurovisió el 1970 amb la cançó Balada del Maderero.

• Tots dos van ser seduïts per la pantalla gran. Gila amb més de 30 pel·lícules, sobretot en els anys 50 i 60, va debutar al cinema de la mà de José Luis Ozores amb El diablo toca la flauta (1953). I Eugenio l’any 1983 va participar amb José Luis López Vázquez, Antonio Ozores o Nuria Gallardo a la pel·lícula Un geni amb l’aigua al coll (1983).

• Els dos comediants continuen ben presents en la memòria col·lectiva de moltes persones gràcies a les referències televisives, els espectacles escènics i els documentals i ficcions cinematogràfiques que han contribuït a mantenir viu el seu llegat.