“[...] El que fem en el món del teatre com a dramaturgs, directors, actors, escenògrafs, poetes, músics, coreògrafs i tècnics, tots nosaltres sense excepció, és un acte de crear vida que no existia abans de pujar a l’escenari. Aquesta vida mereix una mà afectuosa que la sostingui, un pit amorós que l'abraci, un cor amable que simpatitzi amb ella, i una ment sòbria que li proporcioni les raons que necessita per continuar i sobreviure. [...]”.

“[...] El teatre de la visió èpica, del propòsit, de la recuperació, de la reparació i de la cura exigeix nous rituals. No cal que ens entretinguem. Cal que ens ajuntem. Cal que compartim l'espai, i cal que cultivem l'espai compartit. Ens calen espais protegits d'escolta atenta i d'igualtat. El teatre és la creació en la Terra de l'espai d'igualtat entre éssers humans, déus, plantes, animals, gotes de pluja, llàgrimes i regeneració. L'espai d'igualtat i d'escolta atenta està il·luminat per la bellesa oculta i es manté amb vida en una intensa interacció de perill, equanimitat, saviesa, acció i paciència. [...]”.

“[...] Aquest ha estat un temps ben difícil per la representació en viu i molts artistes, tècnics i artesans han patit dificultats en una professió ja carregada d’inseguretat. Potser aquesta inseguretat sempre present els ha fet més capaços de sobreviure aquesta pandèmia amb enginy i valor. La seva imaginació s’ha traduït, en aquestes circumstàncies noves, en maneres creatives, divertides i emotives de comunicar, gràcies en gran manera a Internet, per descomptat. L’ésser humà ha contat històries als seus congèneres des que habita el planeta. La bella cultura del teatre viurà mentre romanguem ací. L’anhel creatiu d’escriptors, dissenyadors, ballarins, actors, músics, directors mai s’ofegarà i en el futur immediat florirà de nou amb energia renovada i una comprensió nova del món que tots compartim. No puc esperar! [...]”.

“[...] Al sud d'Àsia, els artistes toquen amb veneració el terra de l'escenari abans de trepitjar-lo, una tradició antiga de quan el que és espiritual i cultural s'entrellaçaven. És hora de recuperar aquella relació simbiòtica entre l’artista i el públic, el passat i el futur. El fet teatral pot ser un acte sagrat i les actrius i els actors poden convertir-se en els avatars dels papers que exerceixen. El teatre eleva l’art d’actuar a un pla espiritual més alt. El teatre té el potencial d’esdevenir un santuari i el santuari un espai d’actuació. [...]”.

“[...] Quan vaig entendre que el teatre era un país en si mateix, un gran territori que abasta el món sencer, va néixer en mi una decisió que també és una llibertat: no has d'allunyar ni moure't d'on et trobes, no has de córrer ni desplaçar-te. Allà on existeixes està el públic. [...]”.

Maya Zbib (Líban, 1981) Missatge Dia Mundial del Teatre 2018

“[...] Avui, la velocitat de la informació és més important que el coneixement, les consignes són més valuoses que les paraules i les imatges dels cadàvers són més venerades que els veritables cossos humans. El teatre és aquí per recordar-nos que estem fets de carn i sang i que el nostre cos té pes. És aquí per despertar tots els nostres sentits i dir-nos que no necessitem aprofitar i consumir amb la nostra vista només. El teatre és aquí per retornar el poder i el sentit a les paraules, per robar el discurs dels polítics i restaurar-lo al lloc que li correspon ... al camp de les idees i al debat, a l'espai de visió col·lectiva. [...]”.

“[...] El teatre per a mi és l’altre, el diàleg, l’absència d’odi. L’amistat entre els pobles, no sé pas massa què vol dir, però crec en la comunitat, en l’amistat d’espectadors i actors, en la unió de tots aquells a qui el teatre uneix, en aquells que l’escriuen, aquells qui el tradueixen, aquells que l’il·luminen, el vesteixen, el decoren, aquells que l’interpreten, aquells que en fan i aquells que hi van. El teatre ens protegeix, ens refugia… [...]”.

“[...] Fins a quin punt, la paraula dita amb la veu i el gest apropiat és més devastadora per a les ments de nens i adolescents que la paraula morta impresa en un llibre!? [...]”.