Josep Vallverdú i Aixalà, una de les figures més destacades de la literatura catalana i un referent de la literatura infantil i juvenil, va morir el 21 de juliol de 2026, a l’edat de 103 anys. Autor d’una obra extensa i diversa, va conrear la narrativa, la poesia, el teatre, l’assaig, les memòries i la traducció, i va deixar personatges tan emblemàtics com el Rovelló, que han acompanyat diverses generacions de lectors.

Nascut a Lleida l’any 1923, va viure a Barcelona, on va estudiar Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia Clàssica, a la Universitat de Barcelona. Posteriorment es va traslladar a Sant Feliu de Guíxols per treballar en una acadèmia i es va implicar activament en la vida cultural de la vila. L’any 1959 va retornar a les terres de Lleida per motius familiars i es va acabar establint a Puiggròs. Després de jubilar-se, l’any 1988, es va instal·lar a l’Espluga de Francolí, i els darrers anys de la seva vida va residir a Balaguer.

Els paisatges que van marcar la vida de Josep Vallverdú s’estenen entre les terres de Ponent, Barcelona i Sant Feliu de Guíxols. Uns territoris que també són presents en la seva obra i que ell mateix va evocar a les memòries Garbinada i ponent. Els meus anys cinquanta, publicades l’any 1998.

Us convidem a recórrer aquests indrets —les terres de Lleida, Barcelona i la Costa Brava— i a redescobrir, a través dels seus paisatges i dels seus llibres, la trajectòria i el llegat d’un dels grans escriptors de les lletres catalanes.