El 30 de setembre del 1924 neix a New Orleans un dels escriptors i periodistes més destacats del segle XX, Truman Capote. Creix a una petita ciutat rural d’Alabama i comença a escriure de ben petit per tal de mitigar l’aïllament que pateix per la separació i els problemes dels seus pares.  El seu nom real és Truman Steckfus Persons, però decideix adoptar el cognom del segon marit de la seva mare a l’adolescència.

Amb un coeficient intel·lectual superior a la mitjana, Truman deixa el prestigiós col·legi Trinity per a convertir-se en l’aprenent de reporter més jove del New Yorker.

Entre els seus primers relats, rebuts amb fervor per la crítica de Nova York, destaca Miriam,  amb el que obté el Premi O’Henry i se’l considera deixeble de Poe.

S’estrena amb la novel·la Altres veus, altres àmbits (1948), una de les primeres de l’època que parla obertament sobre l’homosexualitat. Amb aquest títol es dona a conèixer entre l’elit d’escriptors i artistes de Nova York.

La seva prosa té una gran riquesa poètica, i el seu imaginari inicial retrata el món del sud dels Estats Units, amb personatges marcats per la soledat, la decepció i, sovint, la crueltat del desig rebutjat.

Els seus editors miren de treure rèdit a la incipient fama de Capote publicant  Un árbol de noche (1949), una col·lecció de vuit relats breus ja apareguts a diverses publicacions i, més endavant, Color local (1951), que reuneix una sèrie de cròniques de viatges i que podria ser considerat el primer llibre periodístic de l’autor.

Després de viatjar pel Mediterrani una temporada comença a treballar a la revista Playboy i va encadenant les novel·les i els èxits. Destaca L’arpa d’herba (1951), una novel·la dominada pel record i la nostàlgia protagonitzada per un adolescent que, després de la mort de la seva mare, marxa a viure amb les dues seves cosines solteres a una ciutat del sud molt similar a Monroeville.

Se oyen las musas és el seu primer treball realment ambiciós en el terreny de la literatura de no-ficció, on utilitza els recursos del novel·lista per a donar forma i estructurar els fets que relata en el seu reportatge.

Esmorzar a Tiffany’s (1958) és la novel·la que porta a la fama mundial a Capote. Centrada en un personatge,  la carismàtica Holly Golightly, que ha arribat a Nova York procedent del sud rural i que ofega les seves pors i inseguretats en glamur impostat i relacions més impostades encara. Va ser portada amb gran èxit al cinema per Billy Wilder anys més tard amb Audrey Hepburn com a protagonista.

Capote treballa en cinema participant en els guions d’Estació Terminni, de Vittorio de Sica o de La burla del diablo, de John Huston, però no és un mitjà on es trobi del tot còmode i torna sempre al periodisme.

Després de conèixer la notícia de l’assassinat de quatre membres d’una família de Kansas, l'escriptor passa més de cinc anys entrevistant innombrables testimonis, estudiant informes policials i, després de la detenció dels dos assassins, Perry Smith i Richard Hickock, trobant-los a la presó. Harper Lee, autora de Matar a un ruiseñor i gran amiga de la infància que inspiraria a molts dels seus personatges, va ser companya en el procés d’investigació del llibre.           

L’escriptor fuig tant de Kansas com de Nova York, i troba  finalment la pau que cercava a Palamós, a la Costa Brava, on va passar tres llargs estius (1960, 61 i 62) i va acabar de donar forma a l’obra.

Finalment publicada per fascicles al New Yorker, A sang freda (1966) és considerada una de les obres fundacionals del periodisme de no-ficció (després de Operación masacre, de Rosolfo Walsh). Una manera d’escriure sobre una realitat que apostava pels detalls, els sentiments i el context sense limitar-se a l’estructura periodística. Va construir i va donar esplendor al Nou Periodisme Nord-americà. Va estar 37 setmanes a la llista dels llibres més venuts de New Yorker i va rebre el premi Edgar (en honor a Edgar Allan Poe) al “Millor article sobre crim real”.

El 1967 va ser portada al cinema, dirigida per Richard Brooks i interpretada per Robert Blake, Scott Wilson i John Forsythe.

Capote va ser un personatge recurrent a la jet-set americana, convidat a events, festes i programes televisius. Molts dels seus personatges s’inspiren en persones reals de l´època. Això li va portar problemes i enemistats. L’exemple més polèmic va ser La Côte Basque, 1965, capítol d’avançament de la seva novel·la Plegarias atendidas, que va quedar tristament inacabada.

L’escriptor mor el 25 d’agost del 1984 amb una salut molt deteriorada pels seus  problemes hepàtics i d’addiccions.

El 2005 s’estrena la pel·lícula Capote, amb la que Philip Seymour Hoffman va guanyar un Òscar per la seva interpretació com a Truman i a l’any següent Historia de un crimen, ambdues basades en els anys d’escriptura de A sang freda.