Philip Roth

(Newark, 19 de març de 1933 - Manhattan, 22 de maig de 2018), Fill d'una família jueva emigrada des d'Ucraïna i està considerat un dels millors autors nord-americans dels últims 25 anys. Roth, autor de "Pastoral americana", novel·la per la qual va obtenir el premi Pullitzer el 1998, i el Príncep d'Astúries, el 2012.  També ha estat proposat per al Nobel de literatura en nombroses ocasions i ha estat inclòs pel crític literari Harold Bloom entre els quatre escriptors nord-americans vius més importants. 

L'obra narrativa de Philip Roth forma part de la gran novel·lística nord-americana, en la tradició de Dos Passos, Scott Fitzgerald, Hemingway, Faulkner, Bellow o Malamud. Personatges, fets, trames conformen una complexa visió de la realitat contemporània que es debat entre la raó i els sentiments, com el signe dels temps i el desassossec del present. Posseeix una qualitat literària que es mostra en una escriptura fluida i incisiva.

Roth va irrompre en els cercles literaris amb l’èxit d’El trastorn de Portnoy (1969) i va consolidar la fama amb l’anomenada trilogia americana: Pastoral Americana (1997), Em vaig casar amb un comunista (1998) i La marca de l’home (2000). En les trenta-una obres seves hi ha elements comuns, com ara el sexe, la integració de la comunitat jueva, l’humor i el retrat de la societat nord-americana.

També han estat traduïdes obres com : El pit (1976), L’animal moribund (2002), Complot contra els Estats Units (2005), Elegia (2006), L’espectre se’n va (2008), Indignació (2009), La humiliació (2010) i Nèmesi (2011).

En menys d’una setmana, la literatura nord-americana ha perdut dues de les seves figures més influents. El 15 de maig es va morir Tom Wolfe, pare del Nou Periodisme. Havia publicat una vintena de novel·les entre les quals es destaquen La foguera de les vanitats i Tot un home.