Quan Jane Austen va escriure la primera versió de "Orgull i prejudici" tenia vint anys: la mateixa edat que Elizabeth Bennet (protagonista de l'obra). Tot i que no es va publicar fins al 27 de gener de 1813, quan Austen tenia trenta-set anys.

Dos segles després de la seva publicació, l'obra ha esdevingut el llibre més popular de l'autora. És el que es gaudeix amb més facilitat arran del seu to de comèdia de bon humor, per la seva alegre protagonista i pel seu desenllaç de somni.

La història té lloc en un entorn rural i la trama es desenvolupa a un ritme àgil; en pocs capítols apareixen al cercle de les noies Bennet quatre joves que són, en potència, quatre marits. A continuació, tenen lloc una sèrie de crisis i confrontacions sucessives que ajuden a mantenir viu el rime, però la història resulta càlida, i gran part de la seva calidesa prove del moviment constant cap a l'amor consumat.

Austen dota la seva protagonista (Elizabeth) de quatre qualitats admirables: vitalitat, intel·ligència, segueretat en si mateixa i capacitat per pensar. Qualitats de les que sorgeixen els moments més dramàtics i característics del llibre, quan per exemple, la mostra en acció, corrent, rient, bromejant, discutint, contradient i negant-se a complir ordres. Es podria dir que s'assembla a Marianne Dashwood (protagonista de "Seny i sentiment"), però a diferència d'aquesta, Elizabeth és forta i sap protegir-se. Fa ús de l'humor tant per defensar-se com per atacar, però no transgredeix les normes socials.

La inadequació social és un dels grans temes d'Austen, aportant gran part de l'esperit de comèdia que té "Orgull i prejudici". La major font de torbament per Elizabeth és sa mare: vulgar, ximple i lamentable –com arriba a dir el senyor Darcy–. La senyora Bennet domina la novel·la des de la primera frase:

"És una veritat universalment coneguda que un home solter, en possessió d'una gran fortuna, cal que desitgi tenir muller."

Una expressió d'una ironia portentosa que, a mesura que la història avança, constatem en més d'una ocasió.

Tanmateix, la pinzellada magistral del llibre és com Austen gestiona les circumstàncies perquè Elizabeth accepti a Darcy. Les millors escenes d'Elizabeth són aquelles en què rebutja els seus admiradors: primer a Collins i després a Darcy.