Wolfgang (extraordinari) / Laia Aguilar Sariol. Columna, 2017.

Wolfgang és un noiet d'onze anys amb un coeficient intel·lectual de cent cinquanta-dos que li permetria anar quatre o cinc anys més avançat. Però, per contra, des d'un punt de vista emocional està molt per sota: pateix del que s'anomena disincronia. I això li provoca que no tingui amics i que visqui gairebé reclòs a casa amb la mare. La seva vida es basa a fer llistes on hi apareixen tots els elements de l'entorn que no li agraden, ja que, segons sembla, ell mateix es reconeix com a tan extraordinari que és incapaç d'establir relacions d'amistat amb els que ell anomena «sota de cent» i n'odia tot allò que fan. Però tot es torça quan un maleït succés l'obliga a anar a conviure amb el seu «pare», un tal Carles, que el va abandonar quan va assabentar-se que la mare n'estava embarassada.

Wolfgang és un noiet d'onze anys amb un coeficient intel·lectual de cent cinquanta-dos que li permetria anar quatre o cinc anys més avançat. Però, per contra, des d'un punt de vista emocional està molt per sota: pateix del que s'anomena disincronia. I això li provoca que no tingui amics i que visqui gairebé reclòs a casa amb la mare. La seva vida es basa a fer llistes on hi apareixen tots els elements de l'entorn que no li agraden, ja que, segons sembla, ell mateix es reconeix com a tan extraordinari que és incapaç d'establir relacions d'amistat amb els que ell anomena «sota de cent» i n'odia tot allò que fan. Però tot es torça quan un maleït succés l'obliga a anar a conviure amb el seu «pare», un tal Carles, que el va abandonar quan va assabentar-se que la mare n'estava embarassada.