Si això és un home / Primo Levi. Labutxaca, 2013.

"Per sort meva, no em van deportar a Auschwitz fins al 1944, és a dir, després que el govern alemany, atesa la creixent escassetat de mà d’obra, hagués establert d’allargar la vida mitjana dels presoners que s’havien d’eliminar". Així comença "Si això és un home" (1947), primera entrega de la trilogia d'Auschwitz.

Primo Levi (1919 - 1987) químic italià d'origen jueu pertenyia a la resistència antifeixista italiana, però va ser detingut i deportat al camp d'extermini polonès per la condició de jueu. Allà va passar els darrers deu mesos abans de l'alliberament per part de l'exèrcit soviètic.

És llavors quan "el Levi escriptor", amb la seva obra, en primera persona, sense pretensions de judici ni victimisme, parla sobre la condició humana, les relacions socials i l'organització jeràrquica que s'arriben a establir en un camp de concentració. I reflexiona sobre la deshumanització de l'altre, la despersonalització i l'instint de supervivència física i moral.

"Si això és un home" és un intent de superació i de recuperació de la dignitat i la memòria històrica. Per no oblidar. Com, entre altres coses, les Jornades del record i la reconciliació en honor de les víctimes que van perdre la vida a la Segona Guerra Mundial que se celebren anualment els dies 8 i 9 de maig.