Robert Gerhard

El 2021 celebrem els 125 anys del  naixement del músic i compositor Robert Gerhard (Valls 1896- Cambridge 1970)

Robert Gerhard és una figura del patrimoni  musical català  que cal reivindicar.  La seva obra el situa com una figura clau de la història de la música catalana i europea del segle XX, un gran innovador que va contribuir a l’evolució estètica de la música  contemporània occidental. Amb els anys ha esdevingut un dels músics catalans més reconeguts arreu del món. Malgrat el reconeixement internacional, a casa nostra encara és a vegades un desconegut i cal doncs difondre la seva obra.

Ell mateix va escriure:

“La meva música és difícil. D’acord. Però no només és la causa de les idees que expressa i elabora, no només perquè aquesta elaboració es realitza en profunditat i no en superfície, sinó sobretot per la seva sonoritat. Seria pueril pretendre explicar aquesta música. No s’hi pot arribar des de fora. Només hi ha una manera: escoltar, escoltar i escoltar, simplement.”

Robert Gerhard va néixer a Valls, Tarragona,  el 1896, fill de pare suís i mare alsaciana residents a Valls. Des de ben jove  es va dedicar a la música, malgrat les reticències de la seva família. Es va formar a Barcelona amb el compositor i musicòleg Felip Pedrell, també a Munic i el 1923 es va instal·lar a Viena on va rebre classes del gran compositor de música contemporània Arnold Shönberg.

Robert Gerhard va treballar per popularitzar la música  en el camp de la pedagogia on va demostrar un ferm compromís per la formació cultural del país, formant part del Consell Assessor   de la Conselleria de Cultura en temps de la  República. Va ser nomenat responsable de la secció de música de la Biblioteca de Catalunya.  Però la guerra civil espanyola ho va capgirar tot, i Robert Gerhard, com molts altres, va emprendre el camí de l’exili, primer a París i després es va traslladar a Cambridge on va haver d’acceptar que l’exili hauria de ser permanent. El 1960 va adoptar la nacionalitat anglesa i va visitar Catalunya en ben poques ocasions. Aquest exili va contribuir al seu oblit a casa nostra, per això hem d’aprofitar l’aniversari dels seus  125 anys del naixement per reivindicar-lo i escoltar-lo.

La música de Robert Gerhard, poc coneguda a casa nostra rep un gran  reconeixement entre els experts tan locals com internacionals per la seva qualitat i potència excepcionals. Fou un gegant de la composició. A nivell musical es va iniciar  en l’anomenat “nacionalisme musical” fins a arribar anys més tard a la “nova música” gràcies als estudis amb el seu mestre Arnold Schönberg.

La seva obra evoluciona per un interès cap a la innovació i l’experimentació a través de sons nous i harmonies noves. Entrarà fins i tot en la descoberta de la sonoritat electrònica i en el món de la música dodecatònica. El 1958 Robert Gerhard va muntar un estudi de música electroacústica

La música de Robert Gerhard fa un ús molt personal de la tècnica serial dodecafònica de Schönberg. En la seva etapa dels anys 50, el seu llenguatge es torna cada cop més abstracte,  més post-Shönberg, més personal. La seva obra apunta a un retrobament de la forma tradicional però al mateix temps explora i experimenta. El seu virtuosisme com a orquestrador es va estendre a tota classe d'instruments, fins i tot atípics, que va compaginar amb la seva afició a col·leccionar sons pregravats, que utilitzaria més tard en les seves obres electroacústiques.

Robert Gerhard va iniciar-se en la composició amb música per a piano i va continuar amb  música de cambra,  també va compondre música per a veu  i conjunt instrumental, per a orquestra de corda, va compondre sardanes per orquestra de corda, cantates, ballets, simfonies i fins i tot va compondre òpera. També va fer aportacions en la música electroacústiques. Fou un músic que explorava contínuament la diversitat formal i acústica.

Robert Gerhard va estar atent sempre a les corrents innovadores a nivell artístic en general i musicals en particular, reflexionant seriosament sobre el llenguatge musical com expressió artística.

Per descobrir la seva música cal que fem el què ell ens demanava: escoltar-la, escoltar-la, escoltar-la simplement.

Us destaquem obres com:

  • Trio per violí, violoncel i piano (1918)  i Sonata per a violoncel i piano  (1956)
  • The Plague  Roberto Gerhard
    The Plague "(La pesta) és una cantata per a narrador, cor i orquestra, composta entre 1963 i 1964, basada en la novel·la homònima d'Albert Camus. Va ser estrenada per Antal Dorati amb l'Orquestra i cors de la BBC. La novel·la escrita per Albert Camus presenta la història d'una epidèmia, que imagina tenir lloc a la ciutat d'Orà a Algèria en la dècada de 1940. Després d'una breu introducció es presenten en forma de síntesi bàsica dels fets narrats en la novel·la, diverses parts encadenades que porten els següents títols. Orà, la irrupció de l'epidèmia, el xoc sobre la població, la Comissió Sanitària, el tancament de les portes de la ciutat, la mort de la noia, els enterraments, l'agonia de l'infant, el final sobtat de l'epidèmia i un epíleg.
  • Symphonie Nº 1 ; Symphonie Nº 3 / Robert Gerhard
  • Don Quixot (1940)  Música per a ballet