Música i pau

El 21 de setembre es commemora el Dia internacional per la pau. I enguany, en un context d’escalada bèl·lica i despesa militar que sembla haver retrocedit un segle en la història, té més sentit que mai.

Des de fa molts anys hem pogut veure músics d’arreu alçant la veu per la pau, en contra l’absurd de les guerres i el patiment horrorós que generen. El posicionament dels músics contra les injustícies no és nou. Però, sobretot arran dels anys 60 molts músics van entendre el poder de la seva música i la paraula cantada per connectar amb la gent i generar empatia envers aquells que patien dictadures, odi, violència, etc.

Un bon moment per recordar algunes d’aquelles cançons que es van convertir en himnes contra la guerra, que pel talent i la influència dels seus creadors van mobilitzar el públic per dir NO a la violència ni a la guerra.

El cant dels ocells /Pau Casals :
El 24 d’octubre del 1971 el violoncelista vendrellenc Pau Casals va rebre la medalla de la pau a les Nacions Unides. Aquell mateix dia, en acabar el concert que va dirigir, va interpretar El Cant dels ocells com a himne pacifista, una cançó popular catalana que venia interpretant des del 1939 a l’exili.
 
Fortunate son / Creedence clearwater revival
Fortunate son va ser publicada el 1969 per John Fogerty amb la Creedence clearwater revival. Escrita en un context de reclutament militar per combatre a la guerra del Vietnam, des del punt de vista d’un noi que no té la sort de pertànyer a una família privilegiada per lliurar-se d’anar al front. Aviat es va convertir en un himne entre el moviment antibel·licista dels Estats Units, que protestava per la participació en la guerra de Vietnam. Aquest tema ha estat versionat posteriorment per multitud de músics, i utilitzat també en diverses bandes sonores. Entre elles, la de Forrest Gump.
 
(What’s so funny ‘bout) Peace, Love & understanding / Nick Lowe
Inclòs a l’àlbum Armed forces i popularitzat per Elvis Costello l’any 1979, tot i que el seu autor era Nick Lowe. Concebuda originalment com una cançó de broma sobre el final del somni hippy, que finalment va quedar com un lament del mal al món.
 
Zombie / The Cranberries
Amb el rerefons del conflicte a Irlanda del Nord, els Cranberries van publicar el 1994 No need to argue, on hi apareixia una de les seves cançons més reconegudes: Zombie. La seva lletra reflectia el sentiment de dolor després de conèixer la notícia de la mort de dos nens i múltiples ferits en un atac bomba al nord-oest d’Anglaterra.
 
Russians / Sting
Escrita i publicada el 1985 encara amb la guerra freda ben present, així com la por a una hecatombe nuclear. Després de molts anys sense interpretar-la en directe, per considerar que ja no era rellevant, Sting l’ha tornat a gravar enguany, arran del començament de la guerra a Ucraïna. Aquest cop, en versió acústica, acompanyat de violoncel.
 

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació 21-09-2022 Última actualització 21-09-2022