El dos de desembre es va celebrar el primer centenari del naixement d'aquesta soprano, considerada una de les millors del segle XX. Tenia una veu peculiar i potent, de registre molt ampli que li permetia crear grans matisos. També va destacar per la seva interpretació dels personatges a escena, molt distant dels cantants de la seva època.

En aquests temps de voràgine informativa i de consum desenfrenat, pot ser una molt bona opció fer una parada per a nosaltres i acostar-nos a la biblioteca i per agafar en préstec un Cd (els més grans) o uns Mp3 de l’eBiblio (els més joves), de la Maria Callas (Nova York 1923 – París 1977) asseure’ns tranquil·lament a escoltar-lo. 

Estem parlant d’una de les més grans sopranos de tots els temps. Tenia veu de soprano lírica-spinto o sigui una veu ampla i poderosa, però alhora amb capacitat per a fer els aguts més extrems amb una netedat, afinació i delicadesa extraordinàries. Un exemple és aquest enregistrament d’una de les seves àries preferides, la “Casta Diva” de l’òpera Norma de Bellini, on la Callas ho broda fincant-se en el paper de Norma, la gran sacerdotessa druida enamorada de Pollione, el procònsol de Roma.

“Casta Diva” – NORMA de Vincenzo Bellini

 

Però la Callas no només va ser una extraordinària cantant sinó també una actriu excel·lent,  en els temps que els cantants d’òpera eren molt més cantants que actors i a l’expressió i als moviments corporals i facials no se’ls donava gaire importància. Maria Callas amb el seu treball expressiu va fer que tots els altres cantants s’haguessin de “posar les piles” per aconseguir estar a la seva alçada interpretativa. Veiem com es transforma en Floria Tosca, la cantant enamorada del pintor i revolucionari Mario Cavaradossi, que acaba matant Scarpia, el cap de la policia que els vol separar.    

“Vissi d’Arte” – TOSCA de Giuseppe Verdi

Molts altres exemples com l’ària “Un vel di vedremo” de Madama Butterfly o la famosíssima “Habanera” de Carmen ens confirmen la Callas com una actriu immensa que broda els papers dramàtics. Però la talla d’una gran actriu és demostra quan sap canviar de registre i també ens fa riure a cor que vols amb papers com la Rosina de l’òpera bufa El Barber de Sevilla,on la sentim cantar “Una voce poco fa” o també en el rol de Lauretta, la filla de Gianni Schicchi, el gran farsant, cantant-li “O mio babbino caro”. Extraordinària!!

Totes aquestes àries i moltes més les trobareu ens els enregistraments de Maria Callas disponibles a les biblioteques i que reflecteixen l’art d’aquesta dona, gens guapa, orfe de pare i que en un país desconegut (neix a EUA i emigra a Grècia), a base d’esforç i treball i amb un caràcter a prova de qualsevol repte, s’obre pas, primer a Grècia, després a Itàlia, on serà la gran estrella del Teatro allà Scala de Milà durant moltes temporades, per fer finalment el salt a tot Europa i els Estats Units i ser reconeguda com la gran cantant universal que mourà multituds i omplirà els teatres allà on vagi emocionant a tothom amb el seu bon fer.

Tot té un punt àlgid i un final i per a la Callas ho va ser la seva relació amb el magnat grec Aristóteles Onassis, que va ser el seu gran amor, però alhora la seva gran decepció quan aquest decideix casar-se amb Jacqueline Kennedy, deixant la Maria a un costat. Poc a poc, la Callas anirà perdent la veu i les ganes de cantar, es retirarà molt jove i finalment passarà els darrers 10 anys de la seva vida pràcticament reclosa al seu apartament de París, allunyada de la vida pública. Moria als 54 anys.

Però sempre ens quedaran els seus enregistraments, i passar una tarda escoltant l’art d’aquesta gran diva, és connectar amb ella i fer-li un petit homenatge traient-nos el barret davant de l’artista que va fer emocionar tanta gent amb la bellesa de la seva veu. Sempre viva en el record: Maria Callas, brava!!!!!