Entre els dies 21 i 27 d’abril es duran a terme els quarts Jocs d’hivern de bridge a Tignes, als Alps francesos.

Aquest esport (sí, és esport!) va aparèixer a finals del segle XVI a Europa, quan la mida i figures de les baralles de cartes van fixar-se definitivament i van apareixent una gran varietat de jocs que van evolucionar en complexitat i popularitat.

El precedent més immediat va ser el whist que es va popularitzar a tot el món. Durant el segle XVIII fou admès a la cort de Lluís XIV i posteriorment fou practicat per Napoleó. Al segle XIX proliferaren els clubs i començaren a fer-se conegudes determinades jugades que s’han mantingut fins avui dia.

El nom de Bridge va ser encunyat pel coronel Studd que parla d’un joc molt semblant al whist que es juga a Constantinoble i que es denominava biritch o whist rus, ja que la comunitat russa de Constantinoble jugava a aquesta modalitat.

Com a esport, el Bridge ha estat reconegut pel Comitè Olímpic Internacional l’any 1999 com a Federació Olímpica i dona el mateix status que actualment tenen els escacs, golf, esquaix, polo o rugbi, és a dir, són considerats esports però no participen als Jocs Olímpics.

La raó per la qual el bridge és considerat esport però no ho són altres jocs de cartes és que al bridge la sort hi juga un paper molt poc important, tant com en qualsevol altre esport.

Es tracta de l’únic joc de cartes considerat esport. És una activitat que requereix atenció, memòria i intel·ligència i ens pot ajudar a cremar calories. La raó és que el cervell consumeix un 20% de l’oxigen i glucosa de l’organisme, unes 350 calories al dia, una despesa calòrica similar a córrer durant 30 minuts.