Recomanació. Els Dics
Si us falten motius per escollir aquesta obra, la seva autora, Irene Solà acaba de guanyar el premi Anagrama de novel·la en català amb l’obra "Canto jo i la muntanya balla". "Els dics" va obtenir el premi Documenta 2017.
Irene Solà (Malla, 1990) és llicenciada en belles arts, poeta i escriptora. Es donà a conèixer amb el recull de poemes Bèstia. L’obra Els dics és la seva primera novel·la.
L’Ada, protagonista i fil conductor de la història torna al seu poble després de tres anys vivint a Anglaterra. Aquest serà l’estiu de la seva tornada. Tot el que va deixar enrere li donarà bons arguments per exercitar-se com a escriptora que és el que vol ser. Aquests contes escrits per l’Ada són històries dins la història, inserits dins del relat, de manera que ens permet submergir-nos en un experiment narratiu en què l’autora reflexiona sobre el fet literari. "M'interessa molt reflexionar sobre la idea de la narrativa –explica–. De com es construeixen les històries, a qui les robes, d'on surten, m'apassiona l'storytelling".
Irene solà prové, per formació, del món artístic i això es percep en aquesta obra. A mi m’ha recordat a una mena d’exercici cinematogràfic on es tracta de cosir plans i escenes per dotar de sentit narratiu unes imatges, és a dir, muntar.
No ens ha d’espantar gens la intenció experimentadora d’aquesta obra. És potent, gens difícil i amb una ironia que s’agraeix. La gent que vivim a Osona hi reconeixerem espais i vides. Gaudirem moltíssim llegint-la. Cada escena és tan bona que, com diu l’Ada, l’acabes i hauries volgut que fos una novel·la sencera.
30/04/2019 Irene Solà (Malla, 1990) és llicenciada en belles arts, poeta i escriptora. Es donà a conèixer amb el recull de poemes Bèstia. L’obra Els dics és la seva primera novel·la.
L’Ada, protagonista i fil conductor de la història torna al seu poble després de tres anys vivint a Anglaterra. Aquest serà l’estiu de la seva tornada. Tot el que va deixar enrere li donarà bons arguments per exercitar-se com a escriptora que és el que vol ser. Aquests contes escrits per l’Ada són històries dins la història, inserits dins del relat, de manera que ens permet submergir-nos en un experiment narratiu en què l’autora reflexiona sobre el fet literari. "M'interessa molt reflexionar sobre la idea de la narrativa –explica–. De com es construeixen les històries, a qui les robes, d'on surten, m'apassiona l'storytelling".
Irene solà prové, per formació, del món artístic i això es percep en aquesta obra. A mi m’ha recordat a una mena d’exercici cinematogràfic on es tracta de cosir plans i escenes per dotar de sentit narratiu unes imatges, és a dir, muntar.
No ens ha d’espantar gens la intenció experimentadora d’aquesta obra. És potent, gens difícil i amb una ironia que s’agraeix. La gent que vivim a Osona hi reconeixerem espais i vides. Gaudirem moltíssim llegint-la. Cada escena és tan bona que, com diu l’Ada, l’acabes i hauries volgut que fos una novel·la sencera.
Més informació:
Recomanat per Gemma Surribas. Bib. Dos Rius. Torelló.
