Poeta xilè, criat a Mèxic i fincat a Blanes, Roberto Bolaño (Santiago de Xile 1953- Barcelona 2003). Va viure la seva adolescència a Mèxic, endinsat en la lectura i tancat durant hores en una biblioteca pública de Ciutat de Mèxic.

Los Detectives salvajes es troba dividida en 3 parts, Mexicanos perdidos en México (1975), Los detectives salvajes (1976-1996) i Los desiertos de Sonora (1976).

Tot comença a Mèxic D.F. el 1975, la megalòpolis, on un jove Juan García Madero vol estudiar literatura, però acaba escollint dret i on, a més a més,  coneix un grup de poetes avantguardistes els realistes viscerals. Aquests es solen reunir en un bar, i Juan acaba embolicat amb la cambrera, i també amb María Font, una de les visceralrealistes amb qui perd la seva virginitat. Paral·lelament la relació amb la seva família es va deteriorant i els estudis els va deixant cada cop més apartats. D'altra banda, Maria i la seva germana Angelica acaben acollint a casa a una prostituta fugida del seu proxeneta, i l'assetjament d'aquest provoca que fugin en un Chevrolet Impala cap al desert de Sonora.

La història pot semblar complicada, i és que a partir d'aquest moment es dispara en mil punts de fuga diferents. Els líders del moviment dels realistes viscerals Arturo Belano y Ulises Lima són ara els protagonistes, a través dels testimonis de la gent que els va coneixent i tractant al llarg del temps i per pràcticament tot el món, un d'aquests llocs és la ciutat de Barcelona.
Finalment, tancant el cercle, tornarem al desert de Sonora, amb Juan, María i Lupe.

Aquesta explosió argumental en forma de novel·la-riu, va ser també el format per la seva darrera novel·la 2666. En aquesta però, es limita a explicar una mateixa història només des 5 punts de vista.

Després de publicar Los Detectives salvajes, Bolaño (que apareix a la novel·la batejat com Arturo Belano) va dir que no tornaria a escriure una novel·la-riu, que resultava massa esgotador. Afortunadament s'hi va repensar i ens va deixar (tot i que inacabada) la monumental i enigmàtica 2666.

La novel·la vol retre homenatge a l'infrarealisme moviment poètic sorgit la dècada del 1970 a Mèxic. Aquest moviment va prendre com a consigna la frase de Matta «volar-li  la tapa del cervell a la cultura oficial».

Molts lectors van descobrir Bolaño per la seva aparició al llibre Soldados de Salamina, de Javier Cercas, allà li explica una anècdota dels seus anys com a vigilant d'un càmping de Castelldefels a l'hivern. Roberto Bolaño va tenir realment aquesta feina, curiosament un temps després en el mateix càmping aquell lloc va ser ocupat pel també escriptor Kiko Amat, en una coincidència de les que tant agradava posar als seus llibres a Bolaño.

Aquesta novel·la va significar el salt a l'estrellat literari de l'autor xilè i va guanyar amb ella els premis Herralde el 1998 i el Rómulo Gallegos el 1999.

Més informació:

• Roberto Bolaño al Prestatge virtual de Novel·la
• Recomanació: El espíritu de la ciencia-ficción

Recomanat per Marga Duran. Bib. El Carmel-Juan Marsé de Barcelona