Sempre que penso en una portada d’una revista, penso en la mateixa. És una llauna de salsa de tomàquet italià, “salsa di pomodoro”. El pot està obert. De seguida, els pensaments et transporten a la tradició italiana. Puc olorar aquella salsa! La revista és Panenka. La número 14. I es titula “Viejas recetas, nuevos sabores”. Un monogràfic del futbol a Itàlia. Maradona, Sacchi, Berlusconi… i, tot, com en cada número, una obra d’art… cada article, cada reportatge.

Tot comença amb l’olor de la revista. Perquè les revistes fan olor, tenen textura i, aquesta, em transporta a la meva adolescència, a la meva infantesa. I ja sabeu, temps passats, eren millors… Cada Panenka és un llibre. Aprens. És història, és política, és societat. Panenka és una entrevista a l’exjugador del Barça, Oleguer Presas i, el menys important, és saber com va viure la Champions de París. Panenka és que Amedeo Carboni, exfutbolista i exsecretari tècnic del València, et digui que Francisco Camps tornaria a ser un gran president de la Generalitat Valenciana. El mil vegades imputat Camps! Panenka és que t’analitzin l’altra cara de Van Gaal i et facin veure que tenia alguna cosa bona.

De look hipster, per a modernets. Retro, per als nostàlgics. Panenka és cultura. És gaudir de la lectura més que de molts partits. Com diuen els seus creadors: “Panenka, el fútbol que se lee”.

Mira aquesta recomanació al blog de les biblioteques de Manresa

Recomanat per Francesc Sòria, periodista i usuari de la Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa