La crisi migratòria a Europa és una situació humanitària crítica que es va aguditzar el 2015, per l'increment del flux descontrolat de refugiats, sol·licitants d'asil, emigrants econòmics i altres migrants en condició de vulnerabilitat, que en conjunt comparteixen les vies de desplaçament irregular cap a països de la Unió Europea.

Entre a els anys 2016 i 2018 les persones arribades a la UE van anar disminuint de manera continuada. Entre gener i l’abril de 2019, l'Organització Mundial per a les Migracions (OIM) va registrar l'arribada d'unes 18.000 persones a la UE.  Segons Eurostat, els països de la UE van registrar 580.800 noves sol·licituds d'asil el 2018, menys de la meitat del pic històric de 2015 (1,26 milions).

Es tracta de la major crisi migratòria i humanitària a Europa, després de la Segona Guerra Mundial. Segons el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, és «una crisi mundial que necessita una resposta europea». L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats va declarar que Europa està davant d'una «de les majors afluències de refugiats en dècades» i va emfatitzar que es tracta d ' «una crisi de refugiats, i no només un fenomen migratori».

La crisi va sorgir com a conseqüència del creixent nombre de refugiats, sol·licitants d'asil i migrants econòmics que arriben -o intenten arribar- als Estats membres de la Unió Europea, a través de perilloses travessies a la mar Mediterrània i el sud-est d'Europa, procedents de països de l'Orient Mitjà, Àfrica, els Balcans Occidentals i Àsia del Sud.

La majoria d'aquests moviments de població es caracteritzen per una migració forçada de víctimes de conflictes armats, persecucions, pobresa, canvi climàtic o violacions massives dels drets humans; i per l'acció de xarxes delictives transnacionals de tràfic il·lícit d'immigrants -que els s'exposa al transport en condicions perilloses o degradants- i de tràfic de persones -amb el propòsit d'explotació dels migrants vulnerables, principalment dones i nens.