Plácido Un meravellós retaule de les misèries socials de la llarga nit franquista. Per Nadal l'estat nacional catòlic persuadia a les famílies amb recursos a convidar a persones sense llar a un àpat. Deien allò de "Por Nochebuena pon un pobre en tu mesa " i així reparteix la teva sort amb els més desfavorits. En fi, sort que l'enyorat Berlanga va sortejar la censura i va fer una obra mestra plena d'ironia i sarcasme sobre l'Espanya a cavall de la dècada dels cinquanta i seixanta.
-
Si a Estats Units tenen "Que bello es vivir!" aquí tenim "Plácido" i els seus esplèndids secundaris.
Familia L'òpera prima de Fernando León de Aranoa va sorprendre pel guió i per l'originalitat de la proposta. És d'aquelles pel·lícules que et poden provocar una paràlisi facial, ja que no saps si riure o plorar, i és que fer comèdia de la soledat no volguda i la necessitat d'estar rodejats per la família no és senzill.
-
Juan Luis Galiardo trobarà algun fill que realment l'estimi?
Los Tenenbaums : una familia de genios Ni les famílies més idíl·liques i talentoses es poden abstreure dels sotracs emocionals que pateixen els més comuns dels mortals. Els Tenebaums ho tenien tot, una posició social envejable, un matrimoni robust, uns fills que troben el seu encaix i tenen èxit. Però un engany fer caure el castell de cartes que semblava tenir fonaments indestructibles. Es podran tornar a reunir i celebrar festes familiars?
-
Per conèixer la curiosa família que Wes Anderson té al cap i gaudir amb l'inimitable Gene Hackman
Puñales por la espalda Que bonic és reunir-se i celebrar l'aniversari del patriarca i principal generador de riquesa familiar? Quants principis morals es poden trencar per tal d'aconseguir el benestar material? Quantes famílies acaben barallades per l'herència del patriarca? Una pel·lícula deutora de les novel·les d'Agatha Christie amb un assassinat, uns quants presumptes culpables i un detectiu metòdic.
-
Recomanada per qui estigui disposat a fer qualsevol cosa per protegir el patrimoni familiar
Los amigos de Peter Emma Thompson, Kenneth Branagh, Hugh Laurie, Stephen Fry i el repartiment segueix amb una desfilada d'estrelles cinematogràfiques de les Illes Britàniques dels anys 90.El film, dirigit per Kenneth Branagh, situa els amics com la segona (o primera) família, ja que el protagonista decideix convidar les amistats de tota la vida a passar Nadal a casa seva. Riuran, ploraran, s'enfadaran, seran sincers, melancòlics i tot el que calgui per a celebrar l'amistat...
-
El valor de l'amistat amb un punt més british que el pudding de Yorkshire i l'autobús de dos pisos.
Ana y el Apocalipsis Arriba Nadal i ni una apocalipsi zombie pot aturar les festes. Celebrem, cantem i ballem que arriba la Nativitat més especial de la dècada. ebiblio
-
La família malgrat que sigui zombie, segueix sent LA família.
Un Funeral de muerte Un funeral no és una festa, però reuneix a la família i els amics com a catarsi per la pèrdua d'un ésser estimat. És un esdeveniment per recordar els millors moments que s'han passat amb el difunt, i si no que li expliquin a Peter Dinklage (Tyrion a Joc de Trons) quan explica les seves aventures amb el finat i destapa la capsa de pandora de les picabaralles fraternals. Un cop la vegis, un funeral mai més tornarà a ser el mateix.
-
Riure en els funerals és més sa que plorar a les bodes.
El Skylab No totes les pel·lícules que recomanem tenen aquesta espurna irònica i el desig de mostrar les costures a les famílies, ans al contrari, ens agrada veure gent feliç, contenta i gaudint dels llaços de sang malgrat que arribi a enfarfegar. Això si, Julie Deply ho amaneix amb alguna gota avinagrada i autobiogràfica, que la fa més digestiva.
-
Per homenatjar tots els records amables que modulem durant el pas del temps.
Tres dies amb la família No podia faltar un retrat de la família burgesa catalana, eterna font de conflictes, omissions, silencis, complicitats, enganys, hipocresies, enveges i lluites soterrades. Quanta aparença i quina manera de viure d'esquena a les emocions, que tard o d'hora acabaran emergint. Mar Coll va debutar en el cinema amb aquesta obra premiada amb uns quants Gaudís i Goyas ben merescuts.
-
Per veure les imperfeccions de la clàssica família burgesa barcelonina.