El olor de las casas de los demás, cases situades a Alaska. Es tracta de la primera novel·la que escriu Bonnie-Sue Hitchcock i amb la qual ha guanyat el premi a la millor novel·la juvenil a la Fira de Frankfurt 2017.

Bonnie-Sue Hitchcock és alasquenya i es nota que estima la seva terra, alguna cosa que deixa molt clar en l'entrevista que s'inclou al final del llibre. A través d'aquesta entrevista, a més, podem conèixer una mica millor a aquesta autora, ja que té un estil narratiu molt elegant, bell i també, una mica poètic. Et transmet l'amor cap a Alaska descobrint-te moltes coses sobre aquest Estat.

La novel·la es situa a Fairbanks, Alaska, 1970. La vida transcorre de forma plàcida en ella i per als protagonistes de la novel·la. Ruth, Dora, Alyce i Hank. Cadascun d'ells ha de fer front a situacions que els marcaran. Ruth, per exemple, viu obsessionada amb què la seva mare la recordi mentre que Dora ha de fer front a un pare maltractador. Vides que, d'alguna forma, marquen les seves cases i les impregnen amb una olor molt peculiar.

El olor de las casas de los demás és una novel·la romàntica i, al mateix temps, social. En ella es compaginen, gairebé de forma paral·lela, moments dolços amb uns altres més dolorosos que et fan reaccionar. Aquests moments durs estan protagonitzats per Dora. El lector pateix amb ella i és sent una mica impotent davant els maltractaments que rep. M'agrada que l'autora no li hagi donat a la seva novel·la un matís rosa, que no hagi presentat la vida en Fairbanks d'una forma molt idíl·lica sinó real. La societat d'aquesta ciutat està perfectament representada. Però, quan la llegim, hem de tenir en compte el moment en el qual transcorre l'acció: 1970.

És també una novel·la coral. No hi ha un protagonista absolut sinó varis: Ruth, Hank, Alyce, Dora, Bunyol, Lily o Bunny. Personatges amb forts trets, amb una personalitat que els defineix i fa que no siguin invisibles al lector. 

La veritat és que aquesta novel·la té molts matisos. No et canses de llegir-la. Té alguna cosa que et sedueix i atrapa. Et sents a gust amb ella, endinsant-te en la freda Alaska. Bonnie-Sue Hitchcock sap connectar amb el lector. Un lector que no es cenyeix als 16 anys sinó que va molt més enllà.

Més informació:

• Bonnie-Sue Hitchcock a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Miquel Serrano. Bib. Bellvitge. L'Hospitalet de Llobregat. 

Editada i publicada per Quaderns Crema, aquesta antologia de poemes ofereix al lector la possibilitat d’explorar un recull dels millors versos d’un dels principals representants del modernisme literari europeu, el poeta austríac Rainer Maria Rilke. Aquest volum inclou una àmplia selecció de la seva poesia, des dels Nous poemes (1907-1908) fins al que és considerat el punt àlgid de la seva producció artística, els llibres Elegies de Duino i Sonets a Orfeu (1923). De caire profund i transcendental, la seva obra tracta les temàtiques de la mort, l’amor i la pèrdua, i explora la relació entre l’art i el món. Feliu Formosa i Joan Margarit n’han fet la selecció i la traducció de l'alemany al català amb rigor i mestria.

Més informació:

• Rainer Maria Rilke a les Biblioteques
• Biografia
• Poemes

Recomanat per Carolina Giménez. Bib. El Molí. Molins de Rei.

Dos mons conflueixen en aquesta aventura fantàstica creada per Katherine Rundell, el món real i l’Arxipèlag, un conjunt d’illes màgiques habitades per humans i criatures fantàstiques de diferents tradicions mitològiques. En Christopher, un jove amb una especial relació amb els animals, viatja de Londres a Escòcia per passar uns dies amb el seu avi. La Mal, és una jove que viu a l’Arxipèlag i la coneixem fugint d'un misteriós assassí. Junts començaran un viatge fantàstic i inoblidable per l’Arxipèlag i les seves illes amb l’objectiu de salvar aquest món màgic que està en perill.

Amb capítols curts i un ritme molt àgil,  Criatures impossibles aconsegueix que vulguem saber cada cop més com funciona aquest món màgic i com són les seves criatures. Alguns dels temes que toca són: la natura i la seva vulnerabilitat, l’amistat, la valentia i la lleialtat entre ambdós personatges, la importància dels relats, de conèixer la història, d’explicar-la i de preservar-la o el concepte de poder, entre d’altres.
Acompanyada d’un bestiari fantàstic i d’un mapa que ens endinsa de ple en aquest món màgic, aquesta novel·la juvenil pot agradar a amants de la literatura fantàstica i d’autors i autores com J. R. R. Tolkien, de Philip Pullman, Rick Riordan o Laura Gallego. 

L’autora Katherine Rundell va néixer a Anglaterra al 1987 i ha viscut a diferents països: Regne Unit, Zimbàbue i Bèlgica. Va estudiar literatura anglesa a la Universitat d’Oxford. Entre les seves novel·les juvenils podem destacar: La banda dels terrats (2017), Sophie en los cielos de París (2017),  Los ladrones buenos (2019),  El explorador del Amazonas (2020) i El rei enverinat (2025), segona part de Criatures impossibles (2024).

Criatures impossibles va ser guardonada amb el Premi Waterstones al Millor Llibre de l'Any 2023, amb el premi The British Book Awards 2024 i ha estat seleccionada com a finalista al Premi Protagonista Jove 2025-2026 dins la categoria de 12 a 14 anys.

Més informació:

• Katherine Rundell a les Biblioteques
• Katherine Rundell a la Wikipedia
• Entrevista a Katherine Rundell

Recomanat per Bib. Pilarin Bayés. Santa Coloma de Cervelló.

Aquest és un llibre sobre les memòries i records d'Astrid Lindgren, així com conferències, pensaments i reflexions sobre la vida, i especialment sobre la infància i la lectura.
Un llibre escrit per a tots aquells lectors que sovint li preguntaven si els seus personatges van existir de debò, si els llocs que descrivia eren reals, o com va néixer la inspiradora i fantàstica Pippi Calcesllargues.

Ens explica la història d'amor dels seus pares, a través de la qual es reflecteix la seva capacitat per percebre allò que és bo i essencial. També ens parla de l'inici de la seva gran aventura: quan, en una humil cuina, va escoltar per primer cop el relat de Bam Bam i la fada Viribunda, i va descobrir, sense saber-ho encara, que els llibres serien part fonamental de la seva vida.
Astrid Lindgren no podia viure sense llegir, ni tampoc sense escriure, i va triar fer-ho per a «un públic que pot fer miracles»: els nens.

Durant gairebé seixanta anys, va crear personatges inoblidables que formen part de la literatura universal i que han marcat, reconfortat i inspirat nens de tot el món. A través de la seva obra, probablement ha fet més per l'estatus de la literatura infantil com a gènere literari igualitari que cap altre autor.

Dels diversos articles de què consta l'obra, el que més m'ha arribat, atesos els anys que porto com a professional en una biblioteca, és el de la Carta als bibliotecaris d'Estocolm, una missiva adreçada específicament als bibliotecaris de les sales infantils. Els recorda la importància de la seva tasca com a agents iniciàtics de la lectura envers els més petits: "El llibre és una eina indispensable. I qui són els que sostenen els llibres amb mans entusiastes i atrauen els petits analfabets a començar a llegir? Exactament: els bibliotecaris!"

Si podeu, no deixeu de llegir aquest petit miracle signat per una de les autores més estimades per petits i no tan petits.

Més informació:

• Astrid Lindgren a les Biblioteques
• Astrid Lindgren a la Viquipèdia
• Editorial Kókinos

Recomanat per Francisco Nieto. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca. 

La Carla Herzog, filla d’una de les famílies més antigues i adinerades de Venècia, n’està tipa de viure tancada al palauet familiar sota l’estricta mirada del seu pare. Però la nit de Carnaval de 1914 tot canviarà: en plena festa de disfresses de l’alta societat es descobreix que pot preveure les desgràcies després d’alertar que aquella nit hi haurà un assassinat. Quan es confirma la premonició, la Carla és acusada de bruixeria i assassinat i haurà de fugir amb dos companys inesperats. La protagonista començarà un viatge ple d’aventures per demostrar la seva innocència i descobrir els seus poders alhora que esclata la Primera Guerra Mundial. 

“L’assassina de Venècia” és la segona novel·la de Pol Castellanos, guardonada amb el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil del 2021. En aquesta obra seguim la pista de la Carla, un personatge que apareix a “L’impostor de Viena”, novel·la amb què Castellanos va debutar l’any 2019 i que va rebre el premi Alba al millor llibre fantàstic per a joves en català.

Més informació:

• Pol Castellanos a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Roser Fortuny Valdivielso. Bib. Municipal l'Ateneu. Esparreguera. 

A les biblioteques sovint busquem llibres que no només expliquin una història, sinó que obrin finestres a mons poc coneguts. Un món d’art brut, d’Oriol Malet i Christian Berst, és precisament un d’aquests còmics: una invitació a descobrir un univers artístic fascinant, heterodox i profundament humà.

L’obra ens apropa al concepte d’art brut, un terme que designa creacions artístiques nascudes fora dels circuits oficials de l’art: obres fetes sovint per persones autodidactes, marginals o alienes al sistema cultural. A través d’un recorregut visual atractiu i ple de sensibilitat, el còmic ens presenta alguns dels creadors més singulars d’aquest moviment i les històries que hi ha darrere de les seves obres.

El dibuix d’Oriol Malet aporta un estil viu i expressiu que dialoga amb la força i l’espontaneïtat de l’art brut mateix. El resultat és una obra que combina divulgació i narrativa gràfica amb molta naturalitat: llegim, aprenem i alhora ens deixem sorprendre per formes de creativitat que trenquen motlles.

És un còmic especialment interessant perquè funciona a diversos nivells: pot captivar tant lectors habituals de novel·la gràfica com persones curioses per l’art, la cultura o les històries humanes que hi ha darrere de la creació artística. A més, és una lectura ideal per a clubs de lectura o per descobrir nous camins dins del món del còmic documental.

Un món d’art brut ens recorda que l’art pot aparèixer en qualsevol lloc i en qualsevol persona. I potser aquesta és la millor invitació que pot fer un llibre: animar-nos a mirar el món —i la creativitat humana— amb uns ulls una mica més oberts.

Més informació:

• Christian Berst a les Biblioteques
• Art brut a Viquipèdia
• Entrevista a Oriol Malet a Youtube 

Recomanat per Concepción Martín. Bib. Pompeu Fabra. Torrelles de Llobregat. 

Posa’t en ruta pel Llobregat!

En Pere Bosch ens convida a endinsar-nos en el riu Llobregat des d’un punt de vista únic: l’art romànic. Aquest emblemàtic riu comença amb les fonts del Llobregat, a Castellar de n'Hug, i finalitza a la seva desembocadura al Prat de Llobregat. Un recorregut de 170 quilòmetres que passa per un total de 29 municipis de la província de Barcelona.
L’aparició del romànic esdevé a l’alta edat mitjana i a Catalunya coincideix amb el sorgiment dels comtats i el naixement de la nació catalana. Afortunadament, tenim un gran llegat romànic que ha arribat als nostres dies; gran part d’aquest és rural i localitzat en paratges plens d’encant. Us animeu a recórrer el riu Llobregat a la recerca d’elements romànics?

Aquesta guia d’excursionisme ens proposa 32 recorreguts per la natura: 13 pel Berguedà, 11 pel Bages, 7 pel Baix Llobregat i una pel Barcelonès. Les rutes són aptes per a la major part de la població, pensant tant en l'elevació com en l’extensió, però alguna d’elles presenta una certa dificultat. Per això, la informació bàsica de la ruta indica els quilòmetres de recorregut, la durada, els metres de desnivell positiu, el grau de dificultat, així com la millor època per a realitzar-la i un gràfic il·lustratiu per fer-ho encara més aclaridor. En cada itinerari l’autor ens fa una petita introducció del territori, ens indica els punts d’interès de cada ruta i com arribar-hi, i després s’endinsa en la pròpia caminada, oferint tot luxe de detalls del trajecte per ajudar-nos a completar el nostre objectiu. I per fer-ho més enriquidor, cada ruta inclou informació artística dels edificis més emblemàtics i si és visitable, fotografies precioses d’interiors i d’exteriors i el codi QR de la ruta a Wikiloc. 
Descobreix joies com Sant Quirze de Pedret, Sant Vicenç d’Obiols, Sant Fruitós de Bages o Santa Cecília de Montserrat, esglésies com Sant Joan del Pla, Santa Maria d’Avià, Sant Joan de l’Avellanet o la Salut del Papiol, o ermites com Sant Andreu de Cal Pallot o Sant Pere Romaní. 

En Pere Bosch i Costa va néixer a Corbera Alta de Llobregat, fou durant molts anys professor d’institut i resideix a Sant Vicenç dels Horts. És un apassionat de la muntanya i de la natura, però també de la lectura. Per això és membre del Club Excursionista de Sant Vicenç dels Horts i un dels dinamitzadors de les tertúlies literàries “Prometeu” i “Novel·la Negra” de la Biblioteca Les Voltes.

Descobreix el Llobregat, un riu ple d’art i natura.

Més informació:

• Pere Bosch i Costa a les Biblioteques

Recomanat per Núria Maymó Ollé. Bib. Municipal Les Voltes. Sant Vicenç dels Horts.

Sempre amb l'esperit crític per bandera, brama el grup Biznaga a la seva cançó "Agenda 2030" que "cuanto peor es la realidad, mejores son los videojuegos". No els hi falta raó, però ben segur els sorprendria la selecció de títols analitzada al llibre "Marx juega".

En un originalíssim maridatge, Antonio Flores Ledesma, doctorat en Filosofia i amant del qual per a molts és el vuitè art, raona quins videojocs haguessin despertat l'interès d'eminències filosòfiques arrelades al pensament marxista, com ara Walter Benjamin, Monique Wittig, Herbert Marcuse, o fins i tot el mateix Karl Marx. També apareixen noms contemporanis (Silvia Federici, Slavoj Zizek, John Bellamy Foster...), en el que podríem entendre com una invitació subtil a què agafin un comandament de consola i descobreixin un nou món expressiu... que els faria reflexionar.

Així doncs, Ledesma veu recorregut per a Marx dins el joc de simulació de ciutats "Cities: skylines"; també per a ell, Antonio Gramsci i Zizek amb l'estratègia bèlica (i més enllà) contextualitzada a la Segona Guerra de Mundial de "Hearts of iron IV"; o recuperaria "Tomb Raider" (no necessàriament amb intenció admirativa) per a Aleksandra Kol·lontai, Federici i Nancy Fraser, entre altres suposicions. En aquest sentit, sobresurt el plantejament de què Marcuse, Mark Fisher i Foster es fixarien en les possibilitats dels mòbils com a mitjà per a jugar; i que Rosa Luxemburg estaria més preocupada pel molt espinós vessant laboral de la indústria del videojoc. Tot explicat amb precisió i equilibri d'interessos, en un llibre que, com el seu subtítol indica, és "una introducción al marximo desde los videojuegos (y viceversa)".

Biznaga, per cert, completen els primers versos de la seva cançó amb un "a jugar!". Feu-los cas, sobretot un cop llegides les consideracions de Ledesma, amb qualsevol dels títols inclosos a "Marx juega".

Més informació:

• Antonio Flores Ledesma a les Biblioteques

Recomanat per Arnau Espinach. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve Sesrovires.

L'escriptor afganès Atiq Rahimi, firma aquesta novel·la breu, però intensa, on explora el sofriment dels homes, més que no pas l’espectacle de la guerra. Publicada l’any 2008, l’obra va guanyar el prestigiós premi literari francès Goncourt, i presenta una reflexió profundament humana sobre el patiment, l’amor, la guerra i la resistència. Ambientada en un Afganistan marcat per la guerra i l’opressió, la història és narrada des del punt de vista d’una dona que cuida el seu marit, en estat vegetatiu després de ser ferit en una baralla. I és a través de la seva veu interna, que la protagonista ens explica la seva impotència i frustració, revelant els secrets més profunds i els desitjos reprimits durant els anys del seu matrimoni. D’aquesta manera, per mitjà del monòleg interior, la dona troba una certa forma de veritat i catarsi personal, a més d'una reflexió sobre la guerra, la situació política del país i la repressió de les dones, en un context marcat per l’islamisme i la violència.

Pessimista pel futur del seu país i del món sencer, Rahimi utilitza un estil poètic i introspectiu, amb un llenguatge senzill i profundament emocional, on un dels elements centrals de la novel·la és un objecte simbòlic en la mitologia persa anomenada "Sangué sabur". Una pedra que escolta i emmagatzema les afliccions i sofriments que, després de molta acumulació, acaba explotant de la mateixa manera que els sentiments reprimits de la protagonista. Una història a escala particular, que s'identifica amb els conflictes que arrossega el Pròxim Orient, amb dècades de patiment, pèrdues, i ressentiments acumulats on cada guerra, cada atac i cada fracàs diplomàtic afegeixen una nova capa de dolor com la pedra simbòlica, que finalment acaba explotant: "Li parles, li parles. I la pedra t’escolta, absorbeix totes les teves paraules, els teus secrets, fins que un bon dia esclata. Cau feta miques."

Per concloure, l'any 2012, Jean-Claude Carrière (1931-2021), dramaturg, novel·lista, i guionista de capçalera de Buñuel, coescriu l’adaptació cinematogràfica amb el director de cine i escriptor, Atiq Rahimi (Kabul, 1962), basada en la seva novel·la homònima.

Més informació:

• Atiq Rahimi a les Biblioteques
• Atiq Rahimi a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Aliberch Sánchez. Bib. Sibil·la Durfort. Collbató.

Divertidíssima i emocional crònica autobiogràfica d’una etapa de la vida de l’autora, en què intenta sortir del cicle d’addicció i recuperació de l’alcohol mentre ens descobreix la Nova York més oculta.

La història comença amb la protagonista i autora en estat de confusió, després d’haver estavellat un cotxe de lloguer a Puerto Rico.

A partir d’aquí, retrocedeix en el temps per explicar el seu periple d’adaptació a la gran ciutat, guanyant-se la vida, dibuixant i vivint en un soterrani.

Amb una sinceritat i una cruesa que desarmen, explica sessions de teràpia en grup, relacions i cites fallides, sense perdre el sentit de l’humor.

La seva història transmet un missatge d’optimisme per fer front a l’addicció i a la solitud, que implica demanar ajuda i connectar amb les persones.

Julia Wertz (San Francisco, 1982), dibuixant professional i exploradora urbana a temps parcial, ha publicat diversos llibres, entre els quals destaquem Whisky & Nova York (2011) i Barrios, bloques y basura, finalista del Festival d’Angoulême 2020.

Més informació:

• Julia Wertz a les Biblioteques
• Julia Wertz presenta 'Los incorregibles' en la Feria del Libro: "El alcoholismo no es glamuroso"
• Pàgina web oficial

Recomanat per Hugo Mañas. Bib. Montserrat Roig. Sant Feliu de Llobregat. 

En aquest llibre, la protagonista, Nora Seed, està desbordada pels seus penediments i insatisfacció amb la seva vida. Quan decideix acabar-ho tot, en comptes de morir-se, es troba en una biblioteca misteriosa entre la vida i la mort.

Aquesta biblioteca conté una infinitat de llibres, i cada llibre representa una vida alternativa que hauria viscut si hagués pres decisions diferents. Amb l’ajuda de la senyora Elm, una antiga bibliotecària, Nora explora aquestes vides intentant descobrir quina seria la millor per ella.

La biblioteca de la mitjanit és una d’aquelles novel·les que t’atrapen des del primer moment, amb aquesta idea tan senzilla com poderosa: què passaria si poguéssim explorar totes les vides que hauríem pogut viure.

Matt Haig utilitza aquesta premissa i la idea de la biblioteca infinita, per construir una història íntima i emotiva, que parla de penediments, d’expectatives i de la pressió social—tan estesa i, a vegades, silenciosa—, que dona la necessitat de tenir, tant sí com si no, “La vida feliç i perfecta”.

El seu llenguatge és amable i senzill, encara que toca temes delicats, com la depressió, els remordiments i la recerca del sentit personal de la vida.

És un llibre que fa pensar i sentir, sense carregar, un recordatori de com les decisions, per més petites que siguin, construeixen qui som i que, al final, val la pena viure la nostra pròpia vida amb tot el que té per oferir.

Una lectura per gaudir de la narrativa i, pot ser, aprendre a viure una mica millor.

Més informació:

• Matt Haig a les Biblioteques
• Matt Haig a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per María del Pilar Parra García. Bib. Ca l'Altisent. Sant Climent de Llobregat. 

"Cluny Brown" és un llibre amb un ritme àgil i ple de bon humor, que traspassa una crítica social i posa un accent irònic en les diferències de classe, de gènere i de condició social.

Margery Sharp va ser una escriptora britànica, espectadora de quasi tot el segle XX (1905-1991), coneguda en un principi per ser l’autora d’una sèrie de contes infantils “The rescues” portat al cinema per Disney.

Les seves novel·les pel públic adult estan dotades d'una gran dosi d’enginy, ironia i tendresa que qüestiona les convencions socials.

En Cluny Brown assistim als canvis en la vida d’una noia, neboda d’un fontaner de Londres, que no sap com ha de tractar a una jove, i que es veu obligada a servir en una mansió campestre, on toparà amb una nòmina de personatges força insòlits.

L’obra va ser publicada el 1944, i hem d'agrair a Hoja de Lata Editorial, que hagi rescatat aquesta novel·la publicada el 2020, i altres llibres de l’autora per sort dels lectors que gusten de les obres d’humor amb intel·ligència.

La nostra protagonista és una dona avançada a la seva època, una noia que cerca el seu lloc en el món i que encara no l’ha trobat. Una noia amb personalitat que no encaixa en tots els llocs, i que el seu oncle no sap com tractar.

Darrere de les anècdotes de Cluny trobem un còctel molt divertit que sumen diversos factors: Una mansió típica anglesa en decadència, unes relacions familiars encotillades, un hereu que pensa més en la futura guerra que es respira en el continent que en continuar la saga familiar, el contrast de la vida en Londres i en el món rural, un escriptor polonès amb molta caradura, que suposadament està fugint dels nazis... Ingredients que en mans de la Margery Sharp es converteixen en una comèdia costumista d’embolics, amb un ritme trepidant i amb diàlegs molt enginyosos. El ritme mai decau, sempre passen coses i els personatges interactuen entre si sense discriminacions.

D’aquest rerefons crític cal destacar, sobretot, el paper de la dona en aquest moment del segle. Un paper que deixarà de ser secundari, davant la imminent guerra que tot ho trastocarà i farà que moltes dones hagin d'exercir feines que tenien assignades els homes. La societat canviarà, la guerra ho capgirarà tot, i en el llibre es comença a notar aquests detalls, concentrat en un personatge com la Cluny: una noia que es té en compte, que vol fer el que li ve de gust, que cerca el seu lloc en la vida, que explora, viu, experimenta. No és un ésser passiu, ni conformista ni manipulable.

Davant l’aristocràcia rural vinguda a menys en la vella Anglaterra, uns vells senyors que mai pensen sortir de casa, contraposa la joventut, la sang nova, amb ànsies de participar en l’aventura europea, en ajudar a persones en perill, que llegeixen i contrasten notícies estrangeres, ben informats que endevinen la futura guerra.

Dins aquest puzle social, Cluny Brown acaba escollint un final sorprenent, com tot el que ha fet fins ara, marxant amb Belinski, un altre ésser que no encaixa enlloc, a la cerca d’una nova vida en el continent americà.

I si no teniu massa temps per llegir, però us ha interessat la història, també podeu veure la pel·lícula, que dirigida per l’Ernest Lubitsch, us proporcionarà una bona estona. La trobareu a les biblioteques: "El pecado de Cluny Brown":

Més informació:

• Margery Sharp a les Biblioteques
• Margery Sharp a la Viquipèdia
• Fitxa del llibre

Recomanat per M. José Maya García. Bib. Jordi Rubió i Balaguer. Sant Boi de Llobregat.

L’arribada del petit Benjamí fa que sigui el centre de totes les atencions, de veïns, coneguts i amics. La Marina vol gaudir del bon temps amb el seu nadó i doncs, surt cada dia a fer un tomb.

A cada pas es trobarà amb un consell no desitjats, apreciacions i comentaris irrespectuosos que li provocaran un neguit angoixant.

No hi ha dret, el poder de l’enginy i les paraules deixarà a tots bocabadats.

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per Paola Sanz Lucas de la Biblioteca Ca L'Altisent de Sant Climent de Llobregat

De tot el que estimo és un llibre difícilment classificable d’una bellesa i profunditat destacables.

És una proposta que parteix d’un text que va escriure Pere Calders quan es va veure obligat a exiliar-se l’any 1939 durant la retirada de les tropes republicanes a les acaballes de la Guerra Civil.

Descriu el moment en què creua la frontera i inicia un llarg exili que el durà a Mèxic. En destaca les penúries que passen els seus companys de travessia a causa de la pobresa i la malaltia i l’enorme incertesa i por davant el futur, però també la nostàlgia i la tristesa que ja senten per abandonar casa seva i tot allò que els fa ser qui són: la llengua, la família, els amics, la terra.

Les il·lustracions d’aquest llibre, però, dibuixen un altre fil narratiu que vol mostrar l’experiència colpidora a què es veuen abocats milers de nens i nenes arreu del món, que per causes polítiques com guerres o bé per buscar un futur millor han de buscar asil en altres països, de vegades fent el viatge tot sols, amb els riscos que això comporta, i malgrat això sense perdre l'esperança ni l'alegria.

Més informació

Recomanat per la Biblioteca El Molí de Molins de Rei

El gran llibre de les bruixes és com obrir un manual secret i esbojarrat de bruixeria escrit per una colla de bruixes irreverents! És un llibre que barreja màgia, humor i curiositats de tota mena, ideal per riure i descobrir coses sorprenents sobre aquestes mestres de les escombres i els encanteris.

Aquí aprendreu a reconèixer una bruixa (no totes porten barret punxegut!), com triar la millor escombra o com preparar una infusió màgica. Tot plegat en forma d’àlbum de gran format amb unes il·lustracions meravelloses, expressives i plenes de detalls que casen a la perfecció amb el to irònic del text.

És perfecte per a infants curiosos, a qui no els facin por les bruixes, els encanteris i els conjurs.

Adequat de 6 a 8 anys.

Recomanat per la Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat

Recull de poesia que sorgeix de la creativitat i espontaneïtat de la poetessa. A partir de l’ús i lectura de tankes, petites composicions poètiques procedents de la cultura japonesa, nens d’entre 6 i 12 anys compartiran impressions i emocions que li serviran d’inspiració poètica.

Un joc entre emocions i paraules que donarà com a resultat una petita joia on ens posarem en la mirada, la veu i el pensament d’un infant sincer, feliç que valora cada detall d’allò que l’envolta com si fos efímer.

Adequat d'11 a 12 anys. 

Recomanat per Paola Sanz Lucas de la Biblioteca Ca L'Altisent de Sant Climent de Llobregat.

T'imagines emprendre un viatge per una terra on el foc i el gel conviuen i on cada volcà amaga una història fascinant? Aquest llibre et convida a descobrir Islàndia a través d'una ruta única pels seus volcans més emblemàtics. Ple de curiositats, Piccione ens comparteix aventures, mites i detalls científics sobre 47 volcans de l'illa, des dels més amosos fins als més desconeguts. 

L'obra es converteix així en un mapa d'experiències sorprenents, on natura indòmita i la imaginació van de la mà. Si vols explorar Islàndia sense moure't de casa, aquest atles et portarà als seus cràters, llegendes i paisatges d'una manera tan real que et sentiràs part del viatge. 

Idela per a viatgers, amants de la natura i curiosos de tot allò que la natura i les llegendes dels paisatges irreals i extrems de Islàndia ens amaguen. 

Més informació a: 

• Lola Callejon - Ressenya de l'obra 
• Vídeo ressenya de Nòrdica Libros 

Recomanat per Lola Quero Jiménez. Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat

Diga’m amb qui vas, i et diré qui ets: Iggy Pop, Nick Cave, Mark Lanegan, Debbie Harry, Hugo Race, Chris Eckman, John Parish, Michael Gira…efectivament, Catherine Graindorge és amiga del lirisme de subsol, les ombres i el dandisme.

Rarament però trobarem davant un projecte amb aquestes coordenades roqueres a una violinista, com és el cas d’aquesta artista belga, que fa del seu instrument l’element central de les cançons. I encara més inusual, si parlem de rock (encara que sigui en esperit), és que no soni una sola guitarra en tot el disc, a favor d’un baix, una bateria, un harmonium i fins i tot una secció de cordes.

Això passa a “Songs for the dead”, quart treball discogràfic de la nostra protagonista, dominat per una calma enganyosa, més mòrbida que reposada. Una travessia per uns paratges erms, remullats en algunes peces per la pròpia veu de Graindorge, o per una segona gola, imponent, que en primera instància us recordarà poderosament al citat Nick Cave, però que pertany al desconegut Simon Huw Jones (britànic, però de la seva mateixa lleva…i ‘pares’ i ‘mares’ musicals). Jones també s’encarrega d’escriure els textos que recita, amb l’excepció de la lletra d’un poema d’Allen Ginsberg, “A dream record”.

Potser "Songs for the dead" no sigui un àlbum que revifi als morts (ni als vius), però si li doneu una oportunitat de ben segur us farà companyia eterna i plàcida.

Més informació:

•  Catherine Graindorge a les Biblioteques

Recomanat per Arnau Espinach. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve Sesrovires. 

No direm cap mentida si diem que gran part de l’interès que genera el Japó a casa nostra és per l’explosió de l’anime i el manga. De fet, l’arribada de Bola de Drac als nostres televisors ens va convertir, segons la web del 3Cat, “en un dels punts del món amb més seguidors del manga, l’anime i la cultura japonesa” (i, per extensió, de la seva llengua).

Amb un context així, és del tot natural i necessari que existeixin obres com la que us recomanem aquí. I de fet, no és nou: es tracta d’una nova edició integral dels volums que van publicar-se el 2001.

Japonès en vinyetes ofereix un aprenentatge de l’idioma d’una manera clara i amena, ja que a banda de ser un recurs molt visual, hi ha un munt d’exercicis per practicar, un llistat dels kanjis més habituals i força activitats per anar comprovant el nostre progrés.

Marc Bernabé, l’autor, comenta al prefaci de l’obra que quan va començar a fer les primeres lliçons de japonès en vinyetes (als anys noranta, en castellà i per a una revista) no s’hagués imaginat mai que tot allò es convertiria en un llibre i que fins i tot es traduiria a sis idiomes. Per tant, si teniu intenció d’iniciar-vos en la gramàtica japonesa i us agradaria algun dia poder llegir manga sense necessitat de traducció, ara és bon moment per fer-ho: les quasi 400 pàgines que engloben aquest títol us faran de base.

Sens dubte, és una sort poder gaudir-lo en la nostra llengua!

Recomanat per Eli Ramirez. Bib. La Bòbila. L’Hospitalet de Llobregat.

Javier Comas Carrasco (Barcelona, 1961) és un artista polifacètic conegut per la seva trajectòria en les arts plàstiques, la fotografia, la dansa i l’escriptura d’obres centrades en temàtiques LGBTIQ+.

Va iniciar la seva carrera professional amb divuit anys com a ballarí al Ballet Alèxia. Posteriorment, va treballar en produccions teatrals internacionals al costat d’actrius com Esperanza Roy, Mary Santpere i María José Cantudo.

L’any 1989 fa les seves primeres incursions en el món de la fotografia, i a partir de l’any 2000 comença una etapa com a artista plàstic, intervenint material radiogràfic per donar vida a mons onírics molt personals. Aquesta proposta artística l’ha portat a exposar les seves obres arreu del món.

Actualment, compagina la seva professió com a tècnic en cures auxiliars d’infermeria amb la creació literària, camp en el qual ha estat reconegut amb diversos premis.

El 2017 publica el seu primer llibre de ficció, Divinas Semillas. El 2023 presenta la seva novel·la Crónicas Inenarrables, guanyadora del concurs 'Todo Mejora de literatura juvenil LGTBIQ+'. Aquesta obra relata el difícil camí d’un adolescent homosexual durant els anys setanta.

El protagonista, en Miguel, actua com a alter ego de l’autor en aquest relat de ficció basat en experiències i desitjos personals. Un dels fils conductors més poderosos de la història és el somni de ser artista, un anhel nascut al Prat de Llobregat als anys seixanta.

A través d’en Miguel, l’autor rememora vivències en una època dura i perillosa per a totes aquelles persones que se sentien diferents. Comas es considera afortunat d’haver conegut el valor de l’amistat i del desig gràcies a l’Àngel, figura clau en la vida del protagonista i guia essencial en el seu procés de descobriment personal.

Crónicas Inenarrables és una novel·la sobre l’art i l’amor, i el poder transformador que aquests tenen. Amb relats commovedors i tendres, l’obra ens transporta a vivències emocionals intenses i posa en relleu la importància de l’entorn i les persones que ens ajuden a créixer, sempre des del respecte als sentiments i a la identitat pròpia.

Més informació:

• Fitxa de l'autor 

Recomanat per la Biblioteca Antonio Martín d'El Prat de Llobregat.

Michael Bronski encapçala l’equip de col·laboradors d’aquest llibre. És un acadèmic independent, periodista i escriptor i ha contribuït a la lluita per l’alliberament gai des de l’any 1969. Ha escrit diferents llibres premiats entre els quals A queer history of the United States for Young people, l’any 2019. També és professor en activisme i mitjans sobre els estudis de dones, gèneres i sexualitat de la Universitat de Harvard (Estats Units). 

Aquest llibre ofereix explicacions concises d’esdeveniments, moviments i fets culturals clau de la història del moviment LGTBIQ+. Pretén oferir una visió transversal que s’allunyi de les històries individuals per exposar estructures socials i ideologies de diferents temps i llocs. També inclou la teoria queer que proporciona una base teòrica a gran part de l’activisme polític recent.
 Conté sis apartats ben diferenciats. Al De l’Antiguitat a l’Edat Mitjana abans de 1300, trobem diferents subtemes com les primeres evidències de persones LGTBIQ+, el gènere i la sexualitat a l’Antiga Grècia i l’Antiga Roma, a la Xina antiga, l’origen del kama-sutra, les relacions homosexuals en el cristianisme primitiu, les lleis per perseguir la sodomia en l’església catòlica medieval, el desig homosexual i l’islam i els drets intersexuals. Al de Renaixement i Repressió (1300-1699) hi trobem la sexualitat masculina en el Renaixement, l’homoerotisme i renaixement francès, els inicis del lesbianisme modern, l’expressió lírica de l’amor entre homes, l’amor masculí al Japó entre d’altres. Al de Subcultures i difusió (1700-1899) tracta de subcultures LGTIBQ+, relacions íntimes entre dones, l’amor eròtic homosexual a la poesia urdú, les lleis revolucionàries, les identitats sexuals, les lleis colonials contra les comunitats LGTIBQ+, la cultura queer bohèmia, els espectacles de drag queens, el reconeixement científic de l’assexualitat, els actes homosexuals com a delictes o les subcultures i llenguatges LGTIBQ+. Al de Sexologia i identitat sexual (1900-1969) parla de l’enfocament de la homosexualitat que en fa la ciència i la psicologia, les primeres operacions transgènere, les pel·lícules, els espais, la censura, la literatura, els llenguatges, la persecució i els drets de les persones LGTIBQ+, la conducta sexual, l’homofòbia i l’anticomunisme o les protestes pels drets trans. Al cinquè apartat de Protestes, orgull i cohesió (1969-1989)  tracta temes com les protestes LGTIBQ+, els gèneres i drets del col·lectiu, l’alliberament gai a Austràlia, el feminisme lèsbic, la visibilitat homosexual en el món de l’esport, el llenguatge inclusiu, la identitat de gènere, els símbols de la comunitat LGTIBQ+, la sortida de l’armari d’alguns polítics, la paternitat, la crisi mèdica i sociopolítica o els moviments de solidaritat. En l’últim apartat Fora de l’armari (1990-present) explica l’activisme a l’Àsia, la bisexualitat, el gènere performatiu, la identitat queer, l’heteronormativitat, els delictes d’odi, les cures sexuals, el matrimoni igualitari, els estudis queer sobre la discapacitat, els drets o la salut trans o el terrorisme homòfob.

És una obra cabdal per les persones interessades en la història LGTBIQ+ per poder-ne ampliar els coneixements i on hi poden trobar moltes històries interessants. Cada capítol té una estructura visualment molt atractiva, amb esquemes i cronologies que en faciliten la seva comprensió.

Recomanat per Oriol Bras de la Biblioteca Josep Janés de L'Hospitalet de Llobregat.

Iolanda Batallé, escriptora, periodista, editora i llibretera ens transporta a les valls altes del Pirineu amb la seva novel·la "Massa deutes amb les flors". 
Una escriptora bloquejada i en crisi arran d’una experiència personal s’instal·la en una casa a les muntanyes per recuperar-se i escriure en solitud. Allà serà acollida per una família que ha passat per una vivència colpidora i ella en recollirà els testimonis. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden.
Aquesta novel·la ens parla de la importància de dir les coses, la necessitat d’escoltar i d’explicar, l’empatia, la tendresa i el dol compartit que faran que, conversa rere conversa, l’escriptora reconstrueixi una història familiar de supervivència a partir d’una tragèdia.
Destaca la seva original redacció amb frases curtes i amb monòlegs dels diferents personatges a cada un dels capítols, que els va presentant, i mica en mica, va encaixant la història com si fos un trencaclosques.

Recomanat per la Biblioteca Ramon Fernaǹdez Jurado de Castelldefels.

He d’agrair a Maria Climent, autora d’"A casa teníem un himne", la recomanació d’aquesta primera novel·la en solitari d’Emma Zafón. Trobo que les dues escriptores tenen força en comú: irrompen amb força en el panorama literari actual; escriuen en la llengua pròpia de la seva terra, en ebrenc la primera i en valencià castellonenc la segona; narren històries de dones i els hi donen veu per combatre el silenci que tapa i otorga.

Emma Zafón (Llucena, 1987), formada com a periodista, tria una protagonista que narra en primera persona la seva vida i, de pas, les d’altres dones de la seva generació. Ambienta l’acció a Llucena, a la comarca de l’Alcalatén (Castelló), al final del franquisme, durant la transició i fins gairebé el 2000.

De construcció senzilla i lineal, estructurada en capítols curts que donen agilitat al relat, la novel·la posa en valor la riquesa dels diferents ideolectes que es parlen a la zona, descobrint els tresors del registre oral.

Malgrat aspirar a ser mestra i aconseguir-ho, la protagonista té un altre objectiu imposat per la societat de l’època: casar-se i tenir fills. Quan Ximo la convida a ballar en una festa popular se sent la dona més afortunada del món. Ell és ben plantat i nebot d’un fabricant de ceràmica. Ella és la filla del forner del poble. 

Festegen, es casen, tenen fills i, amb el pas del temps, l’amor intens es va transformant en quelcom ben diferent. Ella se sent estafada, amb doble jornada laboral a l’escola i a casa, serventa d’un home que en comptes d’ajudar-la, l’enganya, la sotmet i la maltracta. Arribarà el dia que ella dirà prou?

Encara que resulti un xic previsible, l’autora sap mantenir l’interès del lector i motivar-lo a llegir amb delit fins a la darrera pàgina. El nom de la protagonista no se’ns revela fins al final de l’obra. Un recurs molt ben trobat i ple de significat.

Si us va agradar "A casa teníem un himne", no us perdeu "Casada i callada". No us decebrà.

Més informació:

• Maria Climent entrevista Emma Zafón a "Catorze14 cultura viva"

Recomanat per Maria Àngels Fernández de la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues d'Esplugues de Llobregat.

L’autor de Dispareu contra el pianista és un dels autors clàssics de gènere negre. L’excel·lent biografia de James Sallis, Vidas díficiles, ens apropa tant a la seva vida com a la d’altres dos grans autors (Jim Thompson i Chester Himes). I no, David Goodis no va tenir una vida fàcil i així ho va reflectir en els seus llibres. Però també és un poeta de la víctima. Els seus protagonistes, alter ego de si mateix, semblen tan perduts com els seus somnis. 
El carreró que fa cantonada amb Vernon Street, protagonista indiscutible d’aquesta novel·la, està habitat per éssers que no han perdut el nord perquè mai no l’han tingut: sense res on agafar-se, baden per un carrer i una vida sense sortida. William Kerrigan n’és un exemple. La mort de la seva germana Catherine i l’ànim de venjança i justícia no li deixa marxar i ni l’aparició i posterior enamorament de la Loretta Channing li donarà un bri d’esperança. Però no cerquem un The Happy End a una novel·la negra, oi? A canvi, però, gaudirem de la malenconiosa bellesa de la prosa de David Goodis i del retrat de la part més fosca d’una ciutat que podria ser la nostra.

Més informació:

• David Goodis a Wikipedia

• David Goodis a les biblioteques

Recomanat per Ilumi Ramos de la Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat.

Miquel Tuneu és editor, escriptor i responsable del Servei de Publicacions de la UVic-UCC. Va començar a dibuixar tires còmiques com a passatemps i va començar a publicar-les en la revista digital de la UVic. L'editorial Eumo va recollir una selecció de les seves tires i les va publicar en forma de llibre.

En el llibre Homenets podem trobar 13 de les seves tires còmiques, amb dibuixos senzills en blanc i negre que, a partir de quatre vinyetes, expliquen diverses reflexions sobre la condició humana, crítiques i vivències socials, escrites amb un humor intel·ligent i, a vegades, absurd, que ens farà riure de nosaltres mateixos.

Recomanat per la Biblioteca La Florida de L'Hospitalet de Llobregat. 

Antonia Fraser (Londres, 1932), és una historiadora autora de biografies, com per exemple les que va fer sobre Maria, reina d’Escòcia, Maria Antonieta o Cromwell, i autora també de novel·les detectivesques com "La monja sin rostro", "El enigma del vizconde" o "Una mancha roja".

El present llibre, que duu per subtítol "Catolicismo y terror en la Europa del siglo XVII", és una reedició del que va publicar el 1996 ("The Gunpowder Plot: Terror and Faith in 1605"). Es centra en un dels esdeveniments més coneguts de la història d’Anglaterra: els enfrontaments entre els catòlics i la Església d’Anglaterra, que culminen amb una conspiració fallida per fer caure el rei protestant Jaume I i atemptar contra el Parlament el dia de la sessió inaugural, el 5 de novembre de 1605.

L’objectiu de l’obra és explicar per què es va produir aquesta conspiració, amb molts detalls que recorden una novel·la policíaca. Però també intenta avaluar si realment es pot parlar de conspiració, de traïció, o si en termes actuals no s’hauria de parlar més de terrorisme  -d’aquí el subtítol de l’obra-. Tot això fa que sigui un llibre de molta actualitat, ja que les relacions entre terrorisme i religió o el dret a discrepar amb els governs són temes que estan ben presents en els nostres temps.

El llibre està escrit de forma molt amena; Fraser explica la història tal com explicaria una història de detectius en una de les seves novel·les, convertint els protagonistes en personatges de carn i ossos. Aquesta apassionant història va ser utilitzada pel còmic futurista d’Alan Moore "V de Vendetta", que també va donar lloc a una pel·lícula del mateix nom.

Una oportunitat única per capbussar-se en una època i uns fets que ens poden ajudar a reflexionar també sobre el nostre present.

Més informació:

• Pàgina web de l’autora

Recomanat per la Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat.

Carlos Briones és investigador del CSIC i membre de diferents estaments científics a nivell internacional.
Des de fa uns anys la seva tasca com a divulgador científic ha estat molt important i això l’ha fet mereixedor aquest mateix any 2024 del Premio COSCE a la Difusión de la Ciencia .

Aquesta capacitat de comunicar i divulgar la ciència de forma molt entenedora per a tothom queda del tot palesa en aquest darrer llibre.
La curiositat és un dels motors de la ciència. En “A bordo de tu curiosidad: un viaje por las preguntas y retos de la ciencia actual” hi trobareu 52 capítols, amb 52 preguntes "curioses" sobre temes científics de diferents àmbits. Una pregunta per cada setmana de l’any.
I també hi trobareu 52 respostes del tot esclaridores, amb rigor científic, llenguatge planer i amb bibliografia i recursos per satisfer la curiositat de qui vol saber-ne més.

Més informació:

• Carlos Briones a les Biblioteques
• Presentació a Espacio Fundación Telefónica
• Presentació a "La aventura del saber"
• Enllaç a les primeres pàgines

Recomanat per Olga Marcos. Bib. Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat. 

Rebecca Makkai (1978), escriptora nord-americana finalista del premi Pulitzer 2019 amb Els grans optimistes, s'ha consolidat com una veu potent en la literatura contemporània amb Vull fer-te algunes preguntes, un llibre de forta càrrega emocional que es mou entre el thriller psicològic i la novel·la de misteri. Makkai, coneguda per la seva habilitat per teixir històries complexes amb personatges ben construïts i temes socials d’impacte, explora en aquesta obra els límits de la nostra capacitat per empatitzar, i qüestiona l’efecte que poden tenir les decisions del passat en el nostre present.

Vull fer-te algunes preguntes segueix la història d’una creadora de pòdcasts que decideix investigar un cas de crim no resolt que va succeir fa dècades al seu institut. La novel·la es converteix ràpidament en una exploració de la recerca de la veritat i de les capes de complexitat que envolten els esdeveniments tràgics. La protagonista, que va conèixer la víctima en la seva joventut, es veu immersa en una espiral d'interrogants que la portaran a replantejar-se la seva percepció dels fets. A mesura que es revelen nous detalls del cas, els lectors descobrim les repercussions que aquest crim va tenir en les vides de tots els implicats, en una trama que no deixa mai de sorprendre’ns.

L’habilitat narrativa de l’autora i la seva capacitat per crear suspens conflueixen en una novel·la summament captivadora. Més enllà de la intriga, l’autèntic valor del text recau en la reflexió que obre sobre alguns dels mals endèmics de la nostra societat, com ara la violència masclista i els estereotips que encara l’envolten, i en l’abordatge literari dels nous mals que ens amenacen, entre els quals hi ha el poder destructor de les xarxes socials i la fascinació obsessiva pels crims reals, fent-nos qüestionar fins a quin punt aquestes narratives poden arribar a deshumanitzar les víctimes.

Recomanat per Vanessa Rodríguez Fornós de la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

Caminem entre vinyes i viles, trobareu el sol del Penedès, els pàmpols i també el vostre dia a dia: la veïna, els mossos, l’escola, el marit.. però un dia sortiu a córrer, com feu sovint, i us trobeu l’inesperat. 
Qui diu que els pobles petits són avorrits?
L'Aleix veu que el seu descobriment canviarà la vida de la seva família, mentre la Montserrat comença a treballar per una petita explotació vitícola del poble, l'Anna té por d'enfrontar-se al seu passat i el Biel descobreix l'amor. Per sobre plana el mal i la droga que dóna diner fàcil i ràpid amanit amb gotes de festa i la vida d'una petita vila.
La ploma àgil de l’autor, ens anirà descobrint els secrets que amaguen algunes persones mentre d’altres gaudeixen d’una verema, un tast o les danses de la Festa Major.
Després de varis tallers d'escriptura creativa i força concursos literaris, l'obra va ser premiada als IX premis de novel·la curta de Sant Sadurní d'Anoia el 2023.

Més informació: 

• Daniel Harris a Instagram

Recomanat per la Biblioteca Valentí Almirall d'El Papiol.

Durant cent cinquanta anys Europa va liderar els canvis econòmics i socials que van alterar i transformar tot el planeta, completant un procés que s’havia iniciat uns segles abans. La tesi principal de l’autor és que aquesta sorprenent capacitat, en principi impròpia d’un continent petit i no especialment dotat en recursos naturals, es troba en el conflicte permanent entre els seus pobladors. 

Les rivalitats territorials, les tensions polítiques, els diversos projectes socials i econòmics en lluita van generar dinàmiques de conflicte i canvi que es van projectar per tot el món. Conèixer aquestes dinàmiques esdevé, doncs, imprescindible per entendre la configuració del món contemporani. Probablement, aquest fil conductor, la contradicció, el caos i ordre del subtítol, és la troballa més interessant de l’obra perquè defuig d’explicacions monocausals i processos aparentment lineals, irremeiables i irreversibles. 

El manual del professor Juanjo Romero és una obra didàctica per iniciar-se i aprofundir en el coneixement de la història contemporània, amb algunes claus explicatives que sintetitzen anys de recerca i de debat entre historiadors. Ben escrit i amè, de segur esdevindrà una lectura de referència en el futur.

Més informació:

• Fitxa editorial de l'autor

Recomanat per la Biblioteca Can Sumarro de L'Hospitalet de Llobregat.

Teniu a les vostres mans el tercer poemari d'aquesta poeta barcelonina guanyadora del premi Senyoriu d'Ausiàs March i editat per l’editorial 3i4. Amb un títol suggerent ens capbussem en el significat de la paraula AMOR des la seva definició més normativa fins a la seva visió més existencialista. Igual que si esfullessim una flor, pètal a pètal, l'obra de trenta-tres poesies s'estructura en tres seccions que embolcallen el fet amatori amb metàfores quotidianes com una llar, una funda o una gota d'aigua en un desert. I què és estimar? Aquesta pregunta sobrevola cadascun dels poemes on hi suren la sexualitat, la maternitat, les relacions obertes, l'estima, la biodiversitat i diversos conceptes per mirar de contestar una pregunta ben complicada i és que, tal com diu en un dels seus poemes: "Mai no pots preveure un amor sense una casa".

Destaquem, també, el diàleg existent amb les cites literàries que encapçalen les tres parts i que emfatitzen el significat de cada una d'elles, com deia anteriorment, meravellosament introduïdes per les metàfores comunes.

Si voleu desgranar el concepte de l'amor mitjançant una obra poètica de qualitat, aquest és el vostre llibre! visca l'amor!

Més informació:

• Carla Fajardo Martín a les Biblioteques

Recomanat per Jordi Bosch. Bib. Plaça d'Europa. L'Hospitalet de Llobregat.

Maria Belmonte ens proposa resseguir el murmuri de l’aigua a través de la Història. Partint de l’Antiguitat clàssica de Grècia i Roma i passant pel Renaixement i el Barroc, veiem com des de molt antic, l’aigua, a banda de ser un element indispensable per a la vida, també té un vessant mística, màgica, espiritual, artística, fins i tot divina. Durant la lectura ens atansem a diferents indrets on l’aigua i les fonts són un delit per als sentits, des de petites fonts de muntanya, rierols, llacs, petites fonts, o grans fonts escultòriques com les del Barroc. 
Al llarg del llibre acompanyarem a l’autora a través dels seus viatges a la recerca d’aquests locus amoenus, indrets bucòlics de l’Antiguitat i del Renaixement, alguns d’ells només existents a la literatura. Ens deixarem portar per la nostàlgia i l’evocació que envaeix al visitant contemplant els vestigis del que van ser. 
Una lectura recomanada per assaborir-la a ritme lent, un refugi en què resguardar-se del ritme frenètic de l’actualitat i submergir-se en aquests indrets on sembla que el temps es deturi.

Més informació:

• Fitxa editorial

Recomanat per la Biblioteca de Pallejà.

L’etern tema de l’amor i el sexe en mans de Jardiel Poncela, un dels autors fonamentals de l’humor.
Els detractors coetanis de Jardiel Poncela dirien que és una altra de les seves obres que enalteixen l’estil de vida esnob de la burgesia.
Ans al contrari, els personatges caricaturitzats, són el blanc de la ironia i el sarcasme inconfusibles de Jardiel Poncela, que apunta directament contra la moral burgesa de la seva època, els anys 30.
L’estil narratiu de Jardiel Poncela és únic i inconfusible, vertiginós, àgil; ple de jocs de paraules, gramaticals, tipogràfics i d’estil, abocats al servei de l’humor.
El protagonista, Pedro de Valdivia és una actualització del Don Juan etern, que avorrit de la seducció i el luxe, troba a Vivola Adamant la seva pròpia versió en femení. Valgui com a tarja de presentació que, Pedro de Valdivia compta 36.857 conquestes classificades i organitzades gràcies a 4 assistentes contractades per a aquesta tasca. Vivola Adamant, 37.329.
Vivola farà sofrir d´amor a Pedro per primera i última vegada a la seva vida.

Recomanat per la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat. 

Tothom coneix la història de la rateta que escombrava l'escaleta. I és cert que molts els autors han recreat el conte, inventant nous personatges o imaginant finals alternatius.

Però de totes maneres, us recomanem molt i molt aquesta versió que, de fet, és força fidel a la història original. Primer, perquè el text està escrit en vers i segon, perquè les il·lustracions són realment divertides.

Adequat de 6 a 8 anys.

Recomanat per Glòria Gorchs Portero de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers.

Manipuladores manipulados

He escogido realizar una crítica de la película Lolita (Stanley Kubrick, 1962). La película cuenta la historia del amor obsesivo y enfermizo que un profesor de literatura bastante adulto siente hacia una adolescente llamada Dolores Haze, Lolita.

“–Cuando le he visto, he pensado: ese tipo tiene la cara más normal que he visto en mi vida.

–Es usted muy amable.

–¡Qué va! Me gusta ver una cara normal, porque soy un tipo normal. Ojalá dos tipos normales pudieran hablar de lo que pasa en el mundo con normalidad”.

Nada más lejos de la realidad. Este diálogo de la película refleja un punto clave que se desarrolla en la historia. La manipulación, que tiene lugar en una serie de relaciones nada normales, es una constante ejercida entre los personajes. La historia de Lolita incluye bastantes clichés que se podrían resumir o describir como la historia de unos seres desgraciados, destinados inevitablemente a la fatalidad desencadenada por el control ejercido por una mente retorcida en la vida de unas víctimas que a su vez son victimarios.

A mi modo de ver, la película trata de una cadena de amores no correspondidos. Los protagonistas son claramente depredados por la mente ágil del perverso, astuto y arrogante doctor Clare Quilty, quien se ufana de ser el intelectual del momento, adulado por el público. Su vida nada convencional contrasta con la de sus objetivos, quienes (ante el voraz deseo de salir de su vida normal y rutinaria de pueblo) caen rendidos a su labia seductora, sus modales excelsos y palabrería. Caen en conversaciones o en flirteos que podemos imaginar que han sucedido paralelamente a la aparente historia principal. Es fácil decir que Lolita es la historia del señor Humbert y su atracción ciega y obsesiva, pero sería una interpretación bastante ingenua. La película engaña constantemente, aunque sea fácil imaginar su origen y su cierre (a pesar de que su director intentara jugar con algo de misterio).

La cinta se ha quedado algo desfasada cuando se visiona en pleno siglo veintiuno. Pudo causar escándalo en su momento, pero ahora parece más una historia cursi y algo aburrida que roza la vergüenza de lo evidente en muchas de las situaciones que narra (véase la historia de amor de la madre de Dolores Haze). Charlotte no solo es una mujer llena de ideales y de convicciones que desde el primer momento pone en evidencia su fragilidad: casi hace sentir pena por su actitud de gran incauta romántica que invoca la tragedia de los extremos estados del amor y del desamor. Sus diálogos largos o, mejor dicho, sus soliloquios, serían hoy un meme que podría ser utilizado por muchas feministas para hacer broma o para causar efectos contrarios. No solo se refleja su desdicha en la difícil relación que mantiene con su hija Dolores, el amor no correspondido del señor Humbert, sino también en el vacío que le dejó su difunto esposo al morir (y en el descontento que le provocó mientras vivía). Ella lo describe como un hombre de gran honor, pero fue por él que se obligó a vivir una vida tediosa de pueblo y renunció a ser la mujer de mundo, viajada y leída que ella hubiese querido ser o pretende ser en el mundo casi irreal que habita. Expresa continuamente el sinsentido de su existencia. O su existencia validada solamente por tener el amor de un hombre. Inmenso vacío.

Aquí vemos como el manipulado también manipula y desprecia. Y, a su vez, recibe el mismo tratamiento. Charlotte, el señor Humbert y Lolita están unidos en desgracia por un as de la triquiñuela: el doctor Quilty. Y Humbert y Charlotte sufren por la fría, juguetona y calculadora Lolita, quien se siente tan segura de sí misma que crece imitando el mundo adulto frívolo y vacío que la rodea. Eso la convierte en alguien muy suspicaz para una chica de su edad, pero que a la vez tiene una vida vulgar y sin la erudición que hubiesen deseado su madre o Humbert (quien intenta hacerle una inmersión en la literatura sin ningún éxito). Lolita sabe lo que hace . A pesar de sus caprichos y de su conveniente infantilismo, termina viviendo la vida que hubiese tenido aunque no se hubiera topado con ninguno de los hombres con los que se involucra. Estaba destinada a tener una vida común y corriente, más bien desastrosa.

A pesar de ser una película antigua, Lolita habla de sentimientos que experimentamos los humanos. Aunque pasen los años, siguen habiendo desencuentros, abusos o desengaños, y sigue existiendo esa fina línea que divide lo normal de lo trágico, que separa lo que se debe hacer y lo que debe evitarse. Nada mejor que el séptimo arte para ponernos a dilucidar sobre la condición humana, sobre lo que nos mueve, nos hunde, nos delata o nos pone en evidencia.

Me pregunto: ¿era tan antiguo y salvaje el mundo, o lo son los sentimientos y la sociedad que describe? Voy a pensarlo.

Crítica elaborada per Virginia Hoqui de la Biblioteca Joan Margarit (Sant Just Desvern) en el marc del projecte Escriure de cinema.