Norma Rae

Norma Rae és una pel·lícula nord-americana de l’any 1979. Divuitena obra del seu director, Martin Ritt, és sens dubte una obra de maduresa. Està magníficament  protagonitzada per Sally Field, qui va guanyar l’Oscar de 1980 a la millor actriu per la seva interpretació d’aquesta mare vídua, treballadora i activista pels drets laborals. Aquesta cinta va ser també nominada, el mateix any, als Oscar en les categories de millor pel·lícula i de millor guió adaptat. El film està basat en la història real de Crystal Lee Jordan, que el 1974 va aconseguir crear el primer sindicat en la fàbrica tèxtil en la qual treballava. L’argument explica l’arribada d’un sindicalista de Nova York a una petita ciutat de Carolina del Nord, de passat esclavista i on no va es van abolir les lleis de segregació racial fins al 1965. La seva intenció de crear un sindicat a la fàbrica tèxtil de la localitat actua de revulsiu en una societat conformista i tradicional, on el poder de l’empresari i dels càrrecs intermedis és gairebé absolut. És, per tant, una cinta que posa el focus en la lluita pels drets dels treballadors i en el conflicte social que provoca, en les pors de la població a perdre la feina (i el mode de vida) i en la resistència que aquesta por crea. La seva particularitat és que ho fa des del punt de vista de Norma Rae, la protagonista, de la qual seguim la seva vida quotidiana, la seva relació amb els homes, el seu paper de mare o de filla, i la seva revolta també contra el rol sexual adjudicat a les dones en la societat del seu temps. Introdueix, doncs, una perspectiva de gènere que fa que veiem la lluita de classes i la reivindicació pels drets dels treballadors des d’un punt de vista poc usual. Durant tot el metratge veiem referències constants al masclisme i també al racisme, que és utilitzat com a eina de manipulació per desactivar el sindicat. El masclisme impera en el seu entorn, tant en les seves relacions sentimentals com en les familiars, laborals o de companyonia. Només el seu col·lega de sindicat esdevé algú capaç de veure-la com a persona i, per tant, com un individu amb drets i aspiracions a la llibertat individual. Això queda especialment palès en la frase que li diu al marit de la Norma Rae quan la porta a casa després que ella surti d’un curt empresonament: «Pujant a una taula va demostrar que és una dona lliure. Pot ser que ho resisteixis, o pot ser que no.»     Finalment, només em queda recomanar aquesta obra com un rar exponent d’una narració amb un clar missatge feminista, social i reivindicatiu, tant pel que fa a la lluita pels drets de les dones com pel que fa als drets dels treballadors i els drets socials, en un moment en què això no era gaire habitual. L’obra deixa un testimoni que recollirien posteriorment cintes com Erin Brockovich (Steven Soderbergh, 2000) o, amb un estil i una història completament diferent, Thelma & Louise (Ridley Scott, 1991). És, doncs, en la meva opinió, una obra necessària per comprendre l’evolució del cinema social amb visió femenina en la història del setè art. Recomanat per Cristina Fernández. Biblioteca Caterina Figueras, Tona  

Lejos del cielo

Lejos del cielo (Far from Heaven, Todd Haynes, 2002) Quan el melodrama més clàssic es torna una denúncia Lejos del cielo (Far from Heaven, Todd Haynes, 2002) va rebre 54 nominacions i 29 premis en alguns dels certàmens cinematogràfics més importants del món (Oscar, Globus d’Or, Venècia, Sindicat d’Actors, etc.) els anys 2002 i 2003. No solament es va distingir la pel·lícula i al seu director i guionista, Todd Haynes, sinó sobretot l’actriu principal, Julianne Moore, i també Dennis Quaid i Patricia Clarkson com a actor i actriu de repartiment. També van ser premiades la banda sonora d’Elmer Bernstein i la fotografia d’Edward Lachman. La pel·lícula ens trasllada al Hartford (Connecticut) dels anys cinquanta del segle passat, en plena època del maccarthisme. Frank i Cathy Withaker són un matrimoni de mitjana edat amb un fill i una filla. Tenen un nivell econòmic alt, són una família benestant i viuen en un barri residencial. Ell és un alt executiu en una empresa i ella es dedica a organitzar festes, a fer obres socials o, simplement, a quedar amb les amigues, totes elles del mateix nucli benestant. També s’ocupa dels fills, tot i que la família disposa d’una assistenta negra (paper interpretat per Viola Davis, que va rebre l’Oscar a la millor actriu secundària o de repartiment per Fences). Marit i muller porten una vida plàcida, tot els va bé fins que un dia la Cathy descobreix al seu marit mantenint relacions sexuals amb un altre home. A la vegada, s’adona que també està enganxat a la beguda. Ella se sent decebuda i comença a establir una amistat, que es va convertint en una atracció, amb el nou jardiner, Raymond Deagan. Deagan és un home de raça negra educat i amb estudis superiors a qui li agrada l’art i conversar, així que tots dos comparteixen afinitats. Se’ls veu junts passejant pel jardí, pel bosc o intercanviant impressions davant un quadre de Miró en una exposició d’art. Fins i tot entren en un restaurant on també hi ha ball. A partir d’aquí es desenvolupa una trama amb elements de classisme, homofòbia i racisme. L’eix principal és la vida de la protagonista, les seves reaccions a tot el que li està passant i les repercussions en el seu entorn, en una societat inclinada a la misogínia. Aquesta pel·lícula té com a referent Solo el cielo lo sabe (All that Heaven Allows, Douglas Sirk, 1955), basada en una novel·la publicada el 1952 pel matrimoni format per Edna i Harry Lee. El film, dirigit pel mestre del melodrama Douglas Sirk, és protagonitzat per Jane Wyman i Rock Hudson. S’hi explica la història d’una vídua rica que s’enamora del jardiner davant l’oposició dels seus fills i de tota una societat. Tots els personatges de Lejos del cielo s’ajusten al gènere del melodrama. Cal destacar per sobre de tot la gran interpretació de Julianne Moore, que quadra perfectament tots els registres del personatge: d’entrada sent decepció, però positivisme cap el seu marit; després, té la valentia i fortalesa per plantar cara a una societat plena d’hipocresia que la considera adúltera per avançat. A més, el personatge valora la dependència econòmica envers el seu marit perquè quan ell li demana el divorci ja comença a pensar en els problemes que tindrà en aquest sentit. Els altres personatges també estan ben definits. El marit es mostra depressiu i desmoralitzat en un principi. Busca una teràpia per afrontar la seva situació i tem pel seu estatus laboral, però al final es mostra segur de si mateix quan s’adona que té controlada la nova situació. De tota manera, penso que el seu rol va quedant més desdibuixat a mesura que avança la pel·lícula i el personatge d’ella domina cada vegada més el relat. Finalment, el jardiner es retrata com una persona equilibrada que sap el que vol, però que alhora es mostra resignat i conscient de les limitacions que ha d’afrontar pel color de la seva pell. Crec que és el que menys representa els estàndards del melodrama per la manera com reacciona a les situacions. Fins i tot quan la seva filla es agredida per un grup de nens, fills de les famílies del barri que són expulsats de l’escola. Això li significa el boicot de totes les famílies i l’obliga a marxar. La pel·lícula comença en temps de tardor. El verd, el marró i el tons vermellós es barregen i fan la sensació què embolcallen el conjunt de cases d’aquell barri benestant segons un cicle natural que fa que tot sempre sigui igual. Són unes seqüències rodades en pla general que contrasten amb les preses en pla mitjà i en pla americà que s’empren en els diàlegs entre els personatges i quan se’ns mostra l’interior dels habitatges amb contrallums tènues que ressalten la simbologia dels objectes com el mirall, la televisió, el sofà o la pantalla del llum que hi ha sobre una taula. La música és d’Elmer Bernstein (1922-2004), autor de bandes sonores de pel·lícules com Els deu manaments (The ten commandments, Cecil B. DeMille, 1956), Matar a un ruiseñor (To kill a mockingbird, Robert Mulligan, 1962), Los siete magníficos (The magnificent seven, John Sturges, 1960), La gran evasión (The great escape, John Sturges, 1963) o, ja als anys noranta, La edad de la inocencia (The age of innocence, Martin Scorsese, 1993). En el seu context, la partitura contribueix a arrodonir els elements melodramàtics de determinades escenes. El guió és lineal i fàcil de seguir, no hi ha salts en el temps. El final queda obert quan la protagonista, després d’acomiadar-se del jardiner, encara que potser no definitivament, surt de l’estació de tren amb el seu cotxe. Es presagia una possible fugida d’aquest entorn que l’oprimeix i assenyala i es dona pas a una seqüència final on es veu la imatge d’una branca farcida de flors blanques, com si fos un missatge indicant que vindran noves primaveres en un món diferent, una societat que hagi eliminat aquests tipus de discriminacions. Però no ens enganyem: tot allò que aquesta pel·lícula ens mostra, i que a la vegada denuncia, continua emergint en el moment més inesperat. Crítica elaborada per Ramon Huguet de la Biblioteca Municipal de Cervelló en el marc del projecte Escriure de cinema.

Las mejores rutas de Europa para hacer trekking

Per a tots els amants del senderisme i de les rutes originals i que no només incloguin paisatges sinó que s’endinsin en aspectes com la cultura o la història dels indrets visitats, “Las mejores rutas de Europa para hacer trekking”, publicat per Lonely Planet, és una lectura indispensable.   El contingut del llibre o el seu text principal es presenta en forma de 50 històries espectaculars que expliquen de primera mà excursions fantàstiques per una regió concreta d’Europa. A més d’això, també s’hi inclouen les indicacions bàsiques per a planejar el viatge (quina és la millor època de l’any, com s’hi pot arribar, quin equipament s’ha de portar, on allotjar-se, etc.). El text també ve acompanyat de fotos precioses dels indrets que podreu trobar a cada ruta. Seguit de cada una d’aquestes propostes s’inicia la secció de “rutes similars”, on podreu trobar opcions semblants a la ruta proposada, tant per temàtica com per pertinença a la mateixa regió. Hi ha un sumari on les rutes queden classificades per colors segons la seva dificultat (es tenen en compte aspectes com la localització, la logística o les condicions del terreny). Cal tenir en compte que moltes de les rutes proposades en aquest llibre són dures, i per tant independentment de l’experiència que es tingui, cal seguir les indicacions, assegurar-se d’estar preparat i prendre totes les precaucions necessàries per evitar riscos.  Recomanat per: Josep Pagès Biblioteca M. Serra i Moret

No hi ha llum sota la neu

Jordi Llobregat (València, 1971). És creador i director de València Negra (festival internacional de gènere negre), codirector del festival Torrent Històrica i del cicle de trobades culturals XATS a la Fundació Bancaixa. Escriu la columna cultural «Atasco en la mesita de noche» al diari  Las Provincias i col·labora amb diversos mitjans especialitzats. Forma part del grup literari El Cuaderno Rojo. El 2015 va publicar la seva primera novel·la, El secret de Vesalio,  traduïda a dinou llengües i venuda a més de quaranta països. llibre ambientat a la Barcelona de 1888 i en la que uneix la millor de les intrigues amb el detallisme d'una acurada recreació històrica. El 2019 torna amb la seva segona novel·la No hi ha llum sota la neu. Thriller negre amb pinzellades sobrenaturals i elements històrics de la Segona Guerra Mundial, ambientat als Pirineus, on les muntanyes esdevenen a més d’escenari un personatge més. Ens trobem davant un entramat força complex, amb diferents espais temporals que ens porten a un seguit d’històries aparentment sense cap connexió, tals com la imminent celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern, la vida dels treballadors a les colònies tèxtils, o la persecució dels jueus per part dels nazis. Sembla ben bé un trencaclosques, però a mesura que avancem en la seva lectura, les trames i subtrames van encaixant a la perfecció, sense artificis ni enganys. En aquesta novel·la,  passat i present conflueixen de forma magistral per mostrar-nos, com Dante en la Divina Comèdia l'enveja, ira, luxúria, supèrbia, gola, avarícia i mandra que algunes persones posseeixen. El personatge principal de la novel·la, la sotsinspectora Àlex Serra, és l’encarregada de dur a terme la investigació dels assassinats que s’estan produint en aquestes muntanyes, les mateixes en les que, quan era petita, un incident dramàtic va marcar la seva vida per sempre. Document recomenat per: Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar Document disponible a l'eBiblio

David Attenborough

Avui et presentem un llibre que està catalogat com a infantil, però que és molt interessant per als adults també. És una biografia del naturalista anglès David Attenborough que el dia 8 de maig, tot just fa dos dies, va complir 95 anys.  En aquest conte il·lustrat s'explica la vida d'aquest noiet que va viure la seva infantesa en un campus d'una universitat d'Anglaterra. Ja des de molt petit va demostrar la seva curiositat pels animals i per tot el que viu al planeta Terra. El que li agradava molt era passejar amb la seva bicicleta pel camp cercant fòssils, restes d'animals i de plantes.  De més gran, quan va anar a la universitat, va estudiar geologia i zoologia. Era tan gran el seu interès per conèixer i saber que va viatjar pel món sencer i va filmar els hàbitats naturals. És una de les primeres persones que va iniciar els documentals per a la TV. Va ser ordenat cavaller per la reina d'Anglaterra. Molts animals i plantes han rebut el seu nom, com és el cas del plesiosaure extingit al qual s'ha anomenat Attenborosaurus conybeari. Amb uns dibuixos molt bonics, t'estimaràs aquest noiet rosset que encara ara defensa la vida silvestre i a qui han demanat que sigui el Defensor del Poble a la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) que es durà a terme el proper novembre a Glasgow, Escòcia. Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Arrels, el món que torna

Fa tot just un any que es va publicar el primer número de la revista Arrels, el món que torna. Aquest projecte abraça aquesta revista i també el web www.arrels.info, una ràdio que emet per internet i un mercat virtual de productes de proximitat. En aquesta revista trimestral trobaràs informació i coneixements sobre els valors de la natura i el món rural amb entrevistes a i reportatges amb persones que s’hi han dedicat tota la vida, de generació en generació, i d’altres que han començat aquesta aventura fa poc. És també un espai que posa en contacte directe els consumidors amb els pagesos productors d’aliments de proximitat del nostre país. Els quatre números que han sortit s’han dedicat a diferents temàtiques: Número 1: Hivern, 2020.  El bosc Número 2: Primavera, 2021. Hortes Número 3: Estiu, 2021. Aigua Número 4: tardor, 2021, Muntanyes   “Què ens diuen les muntanyes? Des de temps immemorials, moltes muntanyes han adquirit un significat espirituals i les persones s’hi ha acostat en pelegrinatge per pregar i sentir-se a prop amb la divinitat. I cada muntanya sagrada –i n’hi ha arreu del món, té un significat espiritual propi lligat a la tradició espiritual de l’entorn.”  Fragment del text de Josep Gordi Serrat, pàg 104 De segur que t'agrada llegir tots aquests articles que ens ofereix aquesta nova revista. Recomanat per Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

101 Flors de camp, de marges i vores de Catalunya que cal conèixer

En Toni Llobet i en Llorenç Sàez ens mostren en aquest nou desplegable cent una flors que podem trobar als marges i vores de Catalunya. Les il·lustracions són una tria molt respresentativa del que hi ha a les notres contrades. Les flors més vistoses i les més comunes d'arreu: ortiga, xicoria, calabruixa petita, pastanaga, anagall, conillets, lletsó... Aquesta guia pertany a una col·lecció de miniguies que pretenen ser una eina ideal per portar a la butxaca quan se surt d'excursió. És una molt bona excusa per iniciar-se en el naturalisme i conèixer la biodiversitat del país. Més informació: Cossetània Edicions Recomanat per Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Mila.    

Plantes silvestres. Guia per conèixer les comestibles i distingir-les.

En aquesta guia hi ha més de 300 herbes, arbustos i arbres d'Europa. De cadascuna de les plantes descrites trobareu detalls sobre la seva localització i consells per al seu ús. La fotografia principal mostra l'aspecte general o una part característica de cada espècie.  Cal dir, doncs, que la informació abraça les parts de la planta, la forma de creixement, la part i la forma de la flor, les fulles, la fil·lotaxi i la vernació, la morfologia, etc. El llibre acaba amb un apartat dedicat a receptes amb plantes silvestres. Més informació: Plantes silvestres. Cossetània Edicions. Christa Bastgen a les Biblioteques Recomanat per Lourdes Escrigas Casas. Bib. Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú.

Paisatges d'arreu del món

Aquest llibre és una mica diferent als que ofereixen informació de paisatges del món: no hi ha fotos. El que trobareu són dibuixos dels vint paisatges més espectaculars que tenim al nostre planeta Terra i que apareixen descrits: la seva història, les relacions entre els humans, les roques, la vegetació... Interessantíssim! Us convidem que hi feu un viatge! El Sàhara, Àfrica del Nord Les cascades del Niàgara, el Canadà i els Estats Units El desert de sal d'Uyuni, Bolívia El pol Nord L'Himàlaia, Àsia La mar Morta, Orient Mitjà El fiord de Geiranger, Noruega La Capadòcia, Turquia El mont Fuji, Japó La cova de Chauvert, França La reserva natural del Tsingy de Bermaraha, Madagascar LÀmazònia, Amèrica del Sud El Gran Canyó, Estats Units La Calçada del Gegant, Irlanda del Nord Les illes bretones, França La Gran Barrera de Corall, Austràlia La badia de Ha Long, Vietnam El llac Baikal, Rússia L'Ayers Rock, Austràlia Veure disponiblitat al catàleg Aladí Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú.

Cómo buscar trabajo con redes sociales (y sin ellas)

El procés per trobar feina ha canviat moltíssim en els darrers anys. Tres nous factors, la crisi econòmica, les TIC i les xarxes socials, han modificat considerablement la recerca de feina, en l'actualitat. En el llibre es donen a conèixer diferents tècniques de recerca de feina tant en xarxes socials com fóra de les mateixes. També es dóna molta importància a les capacitats i actituds cada cop més valorades en la selecció de personal. Les empreses, cada cop més, busquen informació dels candidats a les xarxes socials. La gran majoria dels treballadors ja treballa activament la seva "marca personal". Disposar d'un bon currículum ja no és suficient. Avui en dia cal elaborar també un currículum social. Vindria a ser la suma del currículum acadèmic amb allò que sabem fer a més de la capacitat per comunicar-ho en un món globalitzat. Avui en dia existeixen diversos canals per a la recerca de feina, com per exemple portals de recerca de feina per internet, empreses de treball temporal, serveis públics, borses de feina d'empreses públiques i privades, xarxes socials, petits treballs freelance, APP's per a la recerca de feina. Pel que fa a les xarxes socials, les més conegudes i actives són Linkedin, Twitter, FaceBook, Google+, alguns Blogs, Wikis i altres mitjans socials. La importància de la marca personal en la recerca de feina esdevé perquè ajuda a definir de manera clara la imatge professional que es vol donar. Tenir una bona marca personal online també facilitarà la divulgació i el reforç de la marca personal. Alfredo Vela Zancada és informàtic i especialista en formació tant en l'àmbit del màrqueting digital, les TIC's, la comunicació com els social media.  Recomanació feta per Rosa Vives. Biblioteca Josep Roca i Bros d'Abrera. Més informació: Blog de l'autor: http://ticsyformacion.com/ Twitter de l'autor: https://twitter.com/alfredovela https://www.youtube.com/watch?v=1uaVDirx15Q